Els reptes de l'habitatge a Europa, en la cinquena edició de "Descarbonitzant l'arquitectura"

Perspectiva, l'arquitectura a Catalunya Ràdio. Els dies 5 i 6 de novembre celebra la cinquena edició de la jornada Descarbonitzant l'arquitectura, que impulsa el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. I en aquest podcast us expliquem tots els detalls amb la seva directora, l'arquitecta Greta Tresserra, que és també la presidenta de l'agrupació Aus Arquitectura i Sostenibilitat.

No és que aquesta edició del Congrés difereixi massa dels tòpics que es van abordar a les quatre cites anteriors, doncs és un Congrés molt focalitzat en com construïm els habitatges i és un tema que no podria ser més actual i preocupant. El títol per aquesta edició, però, és prou explícit i reclama passar dels discursos als fets. El futur de l'habitatge a Europa, de la inspiració a la implementació.

O com deixem de construir per un clima que ja no existeix. I això ja no passa per identificar els entrebancs que ho impedeixen, sinó justament tot el contrari, les condicions que ho afavoreixen, és a dir, els facilitadors. La jornada en realitat

ocupa dos dies. El primer. Una intensa bateria de ponències i debats. El segon, 8 rutes per casos reals d'edificis a Barcelona i el seu entorn, on es posa de manifest que moltes d'aquestes necessitats i reivindicacions ja són possibles i factibles des de fa molts anys. Casos inspiradors que conviden a ser replicats i millorats amb nous projectes. A més, aquest any els debats tenen una extensió a l'Smart City Expo World Congress, que se celebra a Fira de Barcelona per aquestes mateixes dates.

A banda del postgrau de Sostenibilitat i Arquitectura sobre Descarbonització, Circularitat i Repte Climàtic que imparteix l'Escola CERT, que aquest any va per la seva setena edició i comença el 24 de novembre. El que fa la jornada en si,

destacar que el seu ressò internacional va en augment i aquest any tindrem la participació de Helle Rieder-Montsen del Nordic Sustainable Construction, l'arquitecte en cap del Brussel·les Regió Capital, Lisa de Vischer, Matthew Balvin de la Housing Task Force de la Comissió Europea. Judit Quimpian, representant del RIBA i professora a la Barlet School, o els arquitectes de l'estudi Sampling, amb seus a Gant i Riga.

I de l'àmbit català, estudis com Cel Obert, Estrada el 3, Societat Orgànica o Peristoral, a més d'Albert Gasull i Josep Maria Borrell de l'AMB i l'IMSOL, així com alguns participants de l'àmbit estatal, com Núria Matarradona, de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València.

Doncs com us dèiem, tots els detalls al Perspectiva de Catalunya Ràdio, ara amb la presidenta d'AUS i principal impulsora d'aquestes jornades, Greta Traserra. Salutacions, com estàs? Molt bé, moltíssimes gràcies per un any més convidar-me. L'enhorabona, escolta, quina feinada, cinquena edició.

Sí, jo crec que aquestes alçades podem dir que

ja és un projecte consolidat. Consolidat, internacionalitzat, i si ho posem una mica en context de l'estat espanyol, també veiem que hi ha un interès per part d'arquitectes, col·lectius, col·legis, universitats de tot l'estat espanyol, no?

Sí, cada vegada tenim més inscrits d'arreu del continent, cosa que ens fa molta il·lusió, perquè a poc a poc s'ha anat convertint en un referent i un espai de trobada.

I una de les principals espaces que ha estat tot durant aquests quatre anys al teu costat, i en aquesta cinquena ocasió també hi serà, però ja serà l'última vegada, com a mínim en actiu, perquè es jubila l'Albert Cotxi, no? Sí, malauradament. Ostres, però encara que es jubila el tindrem a la sisena edició, no? Perquè li va molt la marxa a l'Albert, no?

Esperaria, no puc parlar per ell. Si de cas, en aquesta cinquena edició l'aprofitarem al màxim. I per això l'hem convidat a que faci l'obertura.

I encara que sigui cada any, no penseu pas que serà repetitiu, aneu-lo a escoltar, perquè ve un fire, oi?

Sí, ve canyero, ve canyero, però és que no és per menys. Ens trobem davant d'una situació d'emergència habitacional, emergència climàtica, que. No cal que et doni detalls

sobre això, ja tenim els missatges actualitzats en cada edició i en cada tema pràcticament.

I aquí el missatge important és el rol protagònic que tenim els i les arquitectes en donar solució a aquests dos grans reptes i a més a més de manera combinada.

Obrim foc amb la Dolors Huerta, la directora general del Green Building Council d'Espanya. I per primera vegada fora de Brussel·les tindrem el Matthew Baldwin que ens parlarà del Pla Europeu d'Habitatges Equible.

Sí, ens fa moltíssima il·lusió perquè aquest Pla Europeu d'Habitatges va fer públic el 16 de desembre de l'any passat i des d'allavors no s'ha fet cap presentació i en primícia el tindrem a Barcelona explicant el Pla. A més a més, ens ha agradat molt la idea de fer una sessió molt provocativa on, just després de l'explicació del Pla A, tindrem l'equip que ha fet possible el projecte i el pilot de Wikihousing Barcelona, que engloba tots els valors, totes les estratègies del Pla Europeu d'Habitatge. Llavors, és una sessió que ens sembla que serà molt potent per començar perquè parlem d'aquesta visió política europea, que la veritat és que des de Brussel·les tenim un marc polític de molt alt nivell, ambiciós. El problema que tenim és amb la implementació. I això ho explicarem directament a aquest representant de la Comissió Europea, com aquests implementadors s'han deixat la pell per fer possible aquest projecte, que han acabat sense cobrar honoraris pràcticament, lluitant amb regulacions, amb normatives. I és important donar aquest feedback de baix cap a dalt, que malgrat tenim una molt bona política europea que ens acompanya en tota aquesta transició energètica, també amb l'EPBD, amb la Bauhaus. Encara tenim moltes dificultats, moltes barreres per fer-la possible,

per arribar al nivell local. En tota la jornada un gran titular, malgrat el sapigreu a les constructores, però és que, esclar, parlem molt de 50.000 habitatges, de 250.000, però és que el 90% de tot això ja està construït, no?

Estem posant el focus en aquesta nova construcció quan tenim la infraestructura necessària per resoldre la crisi de l'habitatge pràcticament tota ja construïda. Falta tenir aquesta mirada més circular, amb aquesta sensibilitat d'entendre la quantitat d'edificis que tenim disponibles per generar habitatge des de canvis d'ús. D'edificis obsolets, ja siguin industrials, ja siguin d'oficines susceptibles i amb un gran potencial de generar nou habitatge. Les estratègies que mira des dels països nòrdics ens vindran a explicar el que ells diuen el resizing, aquest redimensionar. Potser teníem un model de família anteriorment on teníem molta gent vivint en un mateix habitatge però ara aquest model d'habitar ha canviat molt. Llavors no té massa sentit tenir habitatges de 200-300 metres quadrats. Que també tenen un potencial de ser dividits en habitatges més petits i que poden donar cabuda a més persones, a més famílies. I això requereix inversions de temps, inversions econòmiques, inversions de carboni molt menors. És molt interessant en aquest moment, on precisament tot això són factors que ens apreten.

A banda de tot això que acabes de dir, hi ha un gran problema, que és la normativa. Perquè, esclar, per segregar això, una propietat de 250 metres quadrats en tres, quatre habitatges, El primer que trobes és amb les normatives, que a més van canviant segons quina sigui l'administració en qüestió, i un altre dels missatges que hi ha aquí en aquesta jornada és com fer el bypass a tot això.

Amb això que dius sobre la normativa, evidentment, quan estem parlant de tota aquesta transformació tan profunda del sector, Estem demanant molta innovació, però molt més enllà de la innovació tècnica. Sembla que només haguem d'innovar en materials, en solucions constructives, i aquesta innovació apela realment a tots els agents del sector, començant per les administracions públiques, s'ha de fer moltíssima innovació burocràtica, regulatoria, i d'això precisament també en parlarem a la sessió 3. On ensenyarem tota una bateria de facilitadors que ja funcionen. Hem parlat durant molts anys de barreres, aquest any posem molt el focus en els facilitadors. Igual que hem parlat de bones pràctiques arquitectòniques que es poden replicar arreu d'Europa, també tenim bones pràctiques d'administracions públiques i d'altres entitats i també vol ser un missatge empoderant. Podem fer aquest bypass i podem posar mecanismes que facilitin aquest tipus d'arquitectura. Per exemple, convidem l'Albergues Ull i el Josep Maria Borrell de l'àrea metropolitana de Barcelona, que ens explicaran el seu protocol de sostenibilitat, com la contractació pública pot ser un exemple de facilitar aquest tipus d'arquitectura i veiem a través de l'IMSOL com estem trobant uns exemples d'excel·lència arquitectònica, incluint bioclimatisme, materials de molt baixa petja de carboni en habitatge social. Llavors, això són bones pràctiques que també es poden replicar arreu d'Europa. Ja ho saps, aquesta jornada sempre té un caràcter de transmissió de coneixement, que tot això que expliquem sigui transferible, replicable, escalable.

No, i això ara que parles d'AMB és que es clave molt el cas, perquè AMB és una entitat supramunicipal que sempre té aquest gran dilema, no? Està utilitzant calés que li arriben de Madrid per implementar coses en municipis i ells sempre estan amb aquest trencaclosques de com fer efectives les inversions, trencant una mica tots aquests bloquejos, no?

Sí, però ho aconsegueixen. I tant, i tant. És un missatge molt poderós. Un gran mèrit, sí, sí. És possible fer-ho, aquest és el missatge. I aquí un altre tema molt interessant és la importància de lo local. Tenim ara mateix un context sociopolític molt complicat on les ideologies i els partits estan anant cap a una altra banda, no estan donant tant suport ni tanta inversió a la transició ecològica. Però no només ells ho tenen a dir, els governs locals, les ciutats estan fent molt bona feina arreu d'Europa, estan liderant tota aquesta transició energètica en el marc de la crisi habitacional. A més a més, aquí també tindrem dues presentacions per part de col·legis d'arquitectes, on el missatge també és molt clar, que els col·legis d'arquitectes tenim molt a fer, podem fer més, i tindrem l'exemple del Col·legi d'Arquitectes de Càdiz, Ells han desenvolupat un incentiu econòmic i fiscal, que és el Sello Verde, que aquells projectes visats amb criteris de qualitat arquitectònica i de sostenibilitat tenen molts beneficis fiscals. Llavors, és una manera de posar un caramel, no només als arquitectes, sinó també als promotors. I un altre també molt interessant, que està liderat per la Càmera d'Arquitectes de Bavària, a Alemanya, ens explicarà el que és una iniciativa que el que han aconseguit fer és trobar un equilibri entre la simplificació de la normativa i la burocràcia, però sempre garantint uns mínims de qualitat, de seguretat, però el que és molt important és que hem de deixar espai a la innovació. I amb aquesta sobreregulació és absolutament complicat. Llavors, això és molt interessant perquè ells estan ja força més endavant. Va ser una iniciativa que va començar a Bavària, va passar a escala nacional i ara l'està adoptant el Ministeri de Construcció d'Alemanya. Llavors, és un missatge molt positiu i molt optimista i molt motivant per totes les associacions d'arquitectes locals, regionals, nacionals, que som actors amb un potencial de canvi molt gran. I tancarem la jornada amb la intervenció de la Teresa Táboas, del secretari general de la UIA. Ella va estar darrere de gran part de l'èxit del Congrés de la UIA de Barcelona d'aquest passat estiu. Com des de la UIA vol donar continuïtat a tots aquests temes que van quedar plasmats amb la declaració de Barcelona? Com ho seguirem treballant els propers tres anys per portar un document més treballat i més accionable? Aquí el que és important i el missatge clau d'aquesta jornada és que ens hem de remengar i hem de passar. El títol d'aquesta jornada és de la inspiració, la implementació, per arribar a Beijing 2029 amb un missatge més potent encara, més aterrat.

Molt bé, intensíssima jornada d'aquest dia 5, però a més, és clar, també la jornada de l'endemà, en aquest cas 6 de novembre, on tenim els itineraris, que és com veure el que Barcelona està aportant en tot això, perquè és que dèiem, no, no ens podem quedar només en els titulars i en els debats, No, no, però és que hi ha sis rutes, sis, vuit rutes.

Vuit, vuit rutes tenim aquest any. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, no podem parar de créixer.

No, i tampoc es poden fer totes de cop, esclar, perquè és un dia, no? No, haurem de triar una. La primera, per exemple, la cooperativa d'habitatge és la Bombeta i Sotrac.

Sí, aquesta ens fa també molta il·lusió perquè la bombeta va ser un projecte que es va explicar, encara estava en execució l'any passat. Podrem visitar el que l'any passat vam explicar. Sobretot les visites és veure aquests referents, reforçar el missatge de ja tenim pilots, ja tenim casos d'èxit. No, i a més des de fa molts anys.

La segona proposta, per exemple, és la Lleialtat Santsenca, d'AC Arquitectes, que ja fa una colla d'anys, ara ja no sé quan la van inaugurar, però ja fa una bona colla,

com a mínim deu anys. Ja són projectes consolidats, exacte. Llavors, aquí la sort que tenim a l'Àrea Metropolitana de Barcelona és que som una regió puntera a Europa. I tant, i tant.

Sí, sí. Bé, tenim també la comunal, en aquesta segona visita juntament amb la lleialtat sencenca. La tercera, dos projectes incentivats per àrea metropolitana, com és la ciba i el passeig de la Salzeda. La quarta proposta, el llenguatge silenciós del Joan Olona, on posa de relleu la tasca dels artesans que la tenien gairebé oblidada. Importantíssim, importantíssim. Els 42 habitatges de lloguer social de la Sibèria, de boscat de ferro, i l'exposició del gas sobirós al

The Hub, Matter Matters, Sí, una exposició imperdible i amb el luxe que ens ho explicarà la comissària. Molt bé. Bé, el wiki housing d'estat del 3. El wiki housing que haurem escoltat el dia anterior, exacte.

I més edificis de bosc cap de ferro, els centres i habitatges de lloguer social, edificis en pau. De Poblesec, exacte.

I llavors, dos itineraris fora de Barcelona. Tindrem l'itinerari de Terrassa, visitarem la rehabilitació del Vapor Cortés, TAC Arquitectes, finalistes d'enguany dels Premis MIE, i una cooperativa d'habitatges de Terrassa també a la taulada de la cooperativa d'arquitectes Arbac. I llavors un altre itinerari que també ens fa molta il·lusió que és Habitat Zero, que és un itinerari que coordinem amb la Fundació Arrels i que visitarem totes les instal·lacions des del pis zero fins a tots els centres que tenen per atendre persones sense llarg.

El que ha fet la Fundació Arrels al llarg d'aquests anys, si parlàvem precisament d'experiències ja consolidades, aquesta n'és una també, no? Malauradament. Tant de bo no fes falta, però. Sí, esclar, una feina excel·lent i alhora també insuficient, perquè és que n'haurien de tenir 7 o 8 de Fundacions Arrels, no? S'haurien de necessitar menys. Sí, sí. Déu n'hi do, déu n'hi do. Greta Tercerra, doncs un any més és un plaer poder gaudir d'aquesta jornada en la que tu hi ets una mica l'ànima. No pas l'única, però sí la principal, oi? També des del col·lectiu AUS, en el qual presideixes. Encantada, espero veure-us a tothom el 6 de novembre. Que vagi molt bé, una abraçada. Un altre per tu. Adéu, adéu.