Els run clubs: hem de sortir a córrer amb 30 suposats amics carregats d'endorfines?

Gala de Castelldor, bona tarda.

Bona tarda, família. Marta Montaner, bona tarda.

Hola, que m'heu fet fora. No, no, t'hem tornat a faltar, però. Ah, vale, vale. No ho sé, pensava que estaries contenta de. La veritat és que sí.

Una mica d'aire. Jo ho necessito. La tarda en l'aire, ara una mica d'aire per mi.

La tarda amb aire. Però a veure, avui, Gala, tenim judici avui, com sempre. Què t'ha passat?

No, res, és que jo sabeu que cada tarda que vinc aquí arribo una mica preocupada perquè m'ha passat alguna cosa i em pensava que avui seria el primer dia de la vida que vindria tranquil·la. I no. Però res, estava res a cinc metres, eh? D'entrar aquí a la ràdio, m'he topat amb un rancle. Ah? Sí. Que dius que què? Bueno, és un grup de penya que trota i que està molt suada sempre.

I avui posem a judici els ranklabs? Sí. Obrim el judici. Els fets. A veure, anem a exposar aquests fets que t'han passat aquí a la porta de la ràdio.

Mira, si algun cara no s'hi ha topat mai, que a Barcelona és impossible perquè n'hi ha aproximadament 150, i això no és broma. No és una exageració. No, no ho he buscat. Un ranklab és un grup de persones que queda per córrer i després anar a fer un branx, o a vegades follar, o, en el millor dels casos, les dues coses. Està molt bé, perquè mira, normalment és al revés. Tu folles i després ja fas lo atre, no? Vas a córrer, sí. Fas això. Llavors aquesta vegada és al revés, també està molt bé. En qualsevol cas, el que heu d'entendre és que els ranklabs, els clubs de trot. Clubs de trot, m'agrada molt club de trot. M'agrada més club de trot. La gràcia d'això és que l'activitat principal és sortir a córrer amb gent que no coneixes de re, per després dutxar-te a casa seva i enxufar-te una torrada del bocat de 20 pavos. També coneguda dins el gremi dels runners com Avocado Toast. Molt bé.

Anem a donar arguments per part de la fiscalia. Entenc que en contra dels clubs de trot.

Per començar, em nego a que vengueu això com sortir a córrer amb amics, perquè mai ningú que tingui amics ha sortit a córrer amb 30 desconeguts. Mai ningú. És que està prohibit, és impossible. Totalment d'acord. Tu el que estàs fent és aguantar un pesat que t'obliga a anar més ràpid i et posa un altaveu a la cara perquè et despertis, sempre en castellà o en anglès, perquè està prohibit el català en aquest tipus de grups, i et comença. Come on! Rhythm! Faster! Puedes dar más de ti, que no sé què vol dir, perquè són les 7 del matí i no sé qui soc jo a les 7 del matí. Però espera't, més coses, perquè potser aquesta gent que fa això no tenen amics de veritat, però el que sí que tenen és un logo, un compte d'Instagram, un vídeo on es corda les bambes molt cares, molt cares, on has d'anar a córrer a càmera lenta, que sembla que hagin de representar Catalunya. Els Jocs Olímpics, en realitat, vas al poble a esmorzar. Tampoc n'hi ha per tant. Sí, sí, que fan ASMR amb els cordons. És molt desagradable. Sí, sí, sí. I encara hi haurà gent que et diu, bueno, com a mínim és gratis. Per començar, no tots n'hi ha que es paguen, però si és gratis i t'estan agravant a tu i a 30 persones més menjant una barreta energètica que comença per bé i acaba per éter, potser és perquè el producte, en aquest cas, ets tu. Has matinat, t'has vestit, has corregut 5 quilòmetres, has fet d'extra en un anunci a canvi d'una barreta energètica que té gust de palla i dius que et cuiden, però si t'estan pagant en pinso, tio.

Uuuh! Més arguments en contra dels rank-ups. Un últim.

L'obsessió per demostrar que corres ha arribat al punt on no cal ni córrer. Atenció, perquè això és raro. Resulta que a Indonèsia s'ha documentat casos de gent que paga perquè una altra persona li faci els quilòmetres i el registri al seu compte d'estrava. Jo posaré la cara. A la Carla, li faràs a la Carla. Que és aquesta aplicació on penges la ruta, els quilòmetres, el temps que has fet. Això té un nom i tot, l'han batejat com Estrava Jockeys. Ells corren perquè tu després puguis fer l'instastory dient, avui tu cap a ti, orgullós de mi. Orgullós de què? De fer la transferència a la persona que ha corregut per tu? No ho entenc. Quan algú et proposi d'anar a córrer, després de veure les teves estadístiques, què diràs? Que el noi que corre per tu no pot anar fins dijous a córrer? No ho entenc. És molt complicat. En definitiva, família, que m'he apuntat a un ranclet i si m'obliguen a córrer em buscaré un estravajo aquí d'aquests. Jo, el cafè i dutxar-me a casa un desconegut ja ho faré jo perquè tampoc cal estagnaritzar-ho tot.

Bé, aquests són els arguments de la Fiscalia. Jo crec que hem d'escoltar a veure el jurat què ens en dirà. El jurat popular. A veure, ¿algú ha estat en un ranclap d'aquí? No, però jo hi voldria ser. No. A veure, la fiscal, sisplau, que escolti el jurat.

Jo et diria que, excepte la part que tots siguin castellans, sobretot en anglès, aquesta és la part, però si jo trobés un ranclap d'aquests en català, que ja no digués ranclap. Perdona, però si vau fer un ranclap amb la Carla Terramo. Això ho estic dient i em va encantar l'experiència. Per això, si trobés més gent, que em passés pronta a casa, que em motivés a llevar-me, perquè això és el que em costa, que m'acompanyés, que em posés l'altaveu a la cara perquè em despertés i digués, va, tu pots, segueix corrent i arriba a la platja, jo firmo. Però no t'ho mereixes, eh?

Una altaveu a la cara. Que sí, que sí, que em motivin. Jo no. No ho faré i no ho he fet. Ni tens idea de. És que lo de córrer. Però és pel córrer, eh? Perquè és un club de trot. Arriba a ser un club de pilates o de barre. I em tens a dins, encara que hi hagi avocado toast,

i que sigui en anglès, perquè això va més amb mi. A mi, mentre la meva cada dia més admirada gala, que em presenta tots aquests casos que jo desconec, perquè jo soc gran, aleshores, això de la imatge d'aquest home. Motivador Capdavanter motivador dient Come on, come on, vamos, venga, ritmo Segur que m'ha recordat Let's go,

un passejador de gossos Demanem a la fiscal, sisplau, que mantingui una mica de.

T'ha agradat la imatge M'ha encantat Ha

arribat el moment que el jurat es manifesti La sentència final. Montaner, a favor o en contra? En contra. Un vot en contra. Marta del Cor. A favor. A favor. Atenció, perquè el tiebreaker és Elisenda Roca. Facin el que vulguin, però jo, com a jurat, dic en contra. Doncs arribats a aquest punt, i com a jutge d'aquesta vista oral en contra dels clubs de trot, per dos vots a un, declaro culpables els clubs de trot. Queda aixecada la sessió. No poden sortir mai més. Queden prohibits. A partir d'ara els multarem.

Que vagin a córrer amb els seus amics, ja està, no passa res.

Farem la pausa que arriba el calendil.