Els secrets del nou preparador físic del Barça

Passa, passa, ja ets dins del Barça Reservat.

A veure, passeu, passeu, benvinguts al Barça Reservat, episodi segon d'aquesta tercera o quarta temporada, segons com ho veiem, perquè això encara ho hem d'acabar de concretar per saber la temporada. Ja sabeu, però, que aquest any estrenem primer local, hem estrenat local, i segon també estrenem col·laboradors, alguns. I ara, avui, us presentarem un. Tenim el Javi Miguel, que ell no s'estrena, és un clàssic del Reservat. Jo soc un veterà, jo soc un veterà. Ets un veterà en tots els sentits.

No faré novetades, tranquil, no faré novetades.

No, no, no. Estem encantats amb Javi Miguel, que segueix aquí al Barça Reservat. I una de les novetats és Marc Marvà. Què tal? Molt bé,

em fa molta il·lusió estar aquí. El Javi Miguel diu que no hi haurà novetades. Bé, et respiro més tranquil.

No t'ho creguis, amb el Javi Miguel tot pot passar. A veure, Marc Marvà, que evidentment és també un veterà del periodisme esportiu, i també això de fer vídeo podcast i podcast a Catalunya Ràdio. Alguna cosa ho sabem, sí. Perquè ell fa, aprofitem ja, i fes la falqueta. Futbol català amb Marc Marvà. Que no has començat encara.

Encara no, comencem la setmana que ve. I la veritat és que aquest any amb l'Europa i el Sant Andreu a primera federació això et dona molt joc tenim la gent nerviosa per quan comencem quan comencem, quan comencem no hem començat i l'Europa ja ha canviat d'entrenador

o sigui que imagina't i tindràs cara a cara entre Europa i Sant Andreu i després també tens molts exjugadors relacionats al Barça. Estan començant tots a agafar equips del futbol català. Totalment.

Mira, l'altre dia va haver-hi un Cornellà hospitaler, que és un Messi, Thiago, Jordi Alba. Vull dir que Thiago està molt en el dia a dia, Jordi Alba ha tornat de Miami i està molt en el dia a dia de l'hospi. O sigui que m'agrada també que aquests ex-barça es fiquin.

I Messi Cornellà, això li ha donat al Cornellà un salt d'imatge brutal. I també en la part de futbol base,

jo soc entrenador de futbol base, i molts nens, al Cornellà els agrada. Hi ha molts nens que acaben anant a Cornellà perquè això que Messi sigui el propietari està

sent també un reclamo. Ara tots volem fer proves per anar al Cornellà.

I explicaràs a veure què passa amb això de l'Aldense, perquè sembla que no pot tenir dos equips de propietat i aquí hi ha un lio, no?, una mica. Sí. Però això s'ho guarda pel futbol català.

Ho guardarem, exacte.

Que ens vagi escoltant, el futbol català. Aquí el que fem és parlar del Barça i avui parlarem de molts mètodes. Parlarem del mètode Kugel, Qui és Kugel? Encara no es coneix. Un nom nou. Benjamin Kugel. Un nom nou i un fitxatge de flic que ha anat directe al primer equip per millorar, resoldre problemes de la preparació física, que en ben parla moltíssim aquí al Reservat. Han canviat coses i coneixerem, amb el Jaime Miguel, aquest nou mètode Kugel. Després tenim el mètode. Aquest és interessant, també. Aquells processos de posar-se d'acord per fitxar un jugador. I això ens ho dirà el Marc Marvà. Perquè Flick és un home que li agrada molt això de seguir mètodes. Un home de mètodes, correcte. Jo crec que deixa poc marge per la improvisació en el seu dia a dia. Una altra cosa és el joc del Barça, que això ja és. Però ell, un dia també podrien fer un recull de totes les petites obsessions que té Flick perquè són curioses. Sí, entre mètodes i obsessions hi ha a vegades una línia fina. Tu vols aplicar el mètode i quan a l'internet l'has d'aplicar molt, molt, molt i no deixes que hi hagi aquest marge que dèiem, doncs segurament es converteix en obsessió. Hem parlat aquí al Reservat a vegades de canvis d'hotels, per aquesta qüestió que vol tenir coses controlades. Quin dèiem ara de l'altre? No mirar els penals. Ah, no mirar els penals, sempre. Ja el veiem a la televisió, quan xuta un penal al Barça, no mira.

Jo amb el canvi d'hotel relacionaria també tot el que és l'operativa de l'equip quan va fora de casa. No només l'hotel, sinó el temps de distància de l'hotel, el camp, els horaris.

Clar, controla que no sigui més de X minuts de distància entre l'hotel i el camp.

Tota aquesta operativa l'interessa per tenir tranquil·litat,

diguéssim, a l'hora del dia de partit. Recordem que quan va arribar Flick, un dels primers canvis que va fer va ser que els jugadors havien d'anar vestits. Arribar al camp amb la roba de carrer del Barça. Recordo que Condé, sobretot, portava uns looks que li agradava molt. Cada jugador venia a veure, gairebé era un concurs, a veure com arriben els jugadors. Sí, el propi Twitter del Barça, recordo que. Jugàvem, això. Sí, jugàvem bastant. Doncs Flick va dir, què vol dir això? No, no, aquí tots vestits, amb la samarreta oficial del Barça. Això va ser una de les primeres coses. Després hi ha l'altra obsessió, de flic que és la durada de les rodes de premsa. Ell, com que suposo, per voler controlar també el temps de saber. Però quant temps estaré exactament a la sala de premsa? Vam pactar, en aquell moment, el Gabriel Martínez va entrar director de comunicació i l'acompanyava, després ja l'acompanya el Pol Martínez, també hi ha el Jordi, nom de Déu i van pactar quantes preguntes i van arribar al consens a 12 preguntes i són 12 a les prèvies del partit són o han de ser 12 perquè em deia el Ramon Salmurri clar, em deia el Ramon Salmurri no, és que Flick mentre respon les preguntes ell comptabilitza quantes i ell ho sap. Clar, alguna vegada què passa? Doncs que hi ha compromisos d'algun mitjà que ha vingut de fora, o alguna que tu has de colar i colen una pregunta un torn més, quan ha passat això, flic ja posa cara, perquè ja sap que li estan colant una de més, i després de la rada de premsa, El comentari la ve. Ho recorda, ho recorda. 12 són 12. I alguna vegada ho ha verbalitzat, eh? Un altre, però si són 12 O sigui, bé, doncs aquestes obsessions. M'agrada que ho vagi comptant, eh? Sí, sí, és molt bo, eh? M'agrada que ho vagi comptant. Aquí no me la coles, eh? Hem pactat 12 preguntes. Doncs aquest és fins a quin nivell. A Flick li agrada controlar molts aspectes, no només de l'entrenament al camp, sinó tot el seu dia a dia. I llavors, això també s'entendrà bastant el que tu ens explicaràs, que és aquest procés que fan, sobretot Deco i Flick, en aquell moment en què es reuneixen, en Bojan també, suposo. Són els tres, sí. Per decidir els fitxats. És això, com es fa. O com ho fan, vaja.

Jo crec que és molt interessant explicar-ho després d'aquest estiu també, on tothom està assenyalant molt aquesta gestió de la direcció esportiva, també a més a més en un moment en què els fitxatges han sortit d'una manera a vegades a última hora, sense que s'haguessin filtrat noms, i aleshores ens hem d'imaginar sempre en una reunió amb Bojan, Deco i Hansi Flick, on el primer que passa és que Deco i Bojan li exposen a Flick els noms al voltant de les peticions, potser que ha fet Flick, de necessitats que té l'equip.

Si tu vols, ens has demanat una extrema esquerra que, no sé, que sigui X característiques. Mira, tenim, obrim aquí una mica els cromos, tenim això, aquest, aquest, aquest i aquest.

Exacte, aleshores hi ha la part esportiva, com a jugador que Bojan i Deco, Flick, s'enrafia, però ell també la vol validar, i després hi ha una part que per Flick té molta importància, i que jo crec que després d'aquest estiu pots mirar els fitxatges del Barça i dir, ostres, tots encaixen molt bé en això que també reclama Flick, que és una part personal, en la qual ell ha de sentir que encaixi dins de la plantilla, dins de totes les personalitats que té dins del Barça.

Però aquesta és la part més difícil de conèixer, pot conèixer els jugadors perquè els ha vist jugar, però i la part personal llavors què passa?

Clar, aquesta part personal i aquesta primera reunió i normalment el que passa després és que comença aquest procés per conèixer el jugador, poder-hi tenir converses i més enllà de fer-ho flic també ho fan d'eco i també ho fan boja. Demanar referències una mica, però personals. Personals.

O sigui, quina és la seva actitud dins del vestidor, com encaixa, no?

Exacte, potser amb ex-entrenadors que ha tingut, amb ex-companys d'equip, i aleshores hi ha gent, com som d'Eco i Bojan, que també ho fan, i Flick també. Però el que a mi més m'ha sorprès és que hi ha un jugador, que és el que podem explicar, i jo crec que aquesta. És una cosa especial que ha passat en aquest fitxatge, que no va voler referències, perquè en el moment en què li van treure el nom, va dir que sí, i a més el que més m'ha sorprès. Voleu que juguem a saber quina ha sigut la nova? Sí, a veure, dels fitxatges aquest estiu. Tenim Gordon, tenim Rodri, David Jesús, Adeyemi, i ja puc dir que descartem que sigui Invisibu o Cancelo. Vull dir, aquests dos, que també han sigut. Ili Bakovic. Ili Bakovic, correcte, tens raó. Aquest te l'has deixat, per tant aquest no és. És un d'aquests quatre primers que he dit.

A veure, jo crec que així d'entrada, Rodri seria el que potser et vindria al cap de dir, no? Ja saps com és, un tio amb experiència, batara, capità de selecció espanyola, no se li coneixen cap problema. Et quadradia amb Rodri?

Rodri no és. O sigui, Rodri no va ser un. Si porteu mal ara mateix, sinó que va haver-hi un altre procés, que òbviament s'ha conegut també tota la història. Perdón, tampoc, perquè va ser el primer.

Va ser molt ràpid. Va ser molt ràpid.

Gordon ha de descartar el Javi.

Bé, per tant, sí, ni Rodri ni. Ens queda un que ell. Bé, també és cert que hi ha un que ell coneixia prèviament. Vas bé. És Adeyemi.

Correcte. A mi em va sorprendre molt quan m'explicaven això, que és en el moment en què a Hans i Flick li plantegen el nom d'Adeyemi, diu, porteu-me'l. Amb els ulls tancats. Fins i tot es veu que Deco i Bojan es van sorprendre. De dir, ostres, però hi ha aquesta part personal que a tu sempre t'interessa tant. Que potser hi ha algun dubte, no? Que tenim referències que hauríem d'indagar una mica més. Però aleshores sí que va ser aquí on Flick diu, jo el conec perfectament, recordem que Flick el fa debutar com a seleccionador d'Alemanya amb 17 anys, només a Diemi, i això li fa començar a tenir d'alguna manera una ascendència sobre Diemi. I aleshores el que podem explicar és que Flick té una gran relació amb els pares també de Diemi. O sigui, es va implicar. I el coneix molt bé. Ell sabia perfectament aquests asterisks que a Deco i Bojan li volien plantejar, però ell diu, passem per sobre de tot això, jo confio en ell i jo confio que aquí l'ascendència que jo tindré amb ell i tot el que el conec faran que torni una mica a ser el futbolista que jo coneixia. És conegut que Alemanya va tenir incidents, va tenir alguns problemes personals, i a mi m'agrada que Flick fes una aposta futbolística, exacte, futbolística, però també personal de dir, porteu-me'l, que jo el conec, i vaja. Adeyemi ha tornat a la selecció d'Alemanya ara, en aquesta durada, quan no havia anat al Mundial.

Però i ara, si Adeyemi està responent al camp, ho estem veient, li està responent personalment també a Flick, dins el vestidor, Adeyemi, està sent el que ell vol? Fins avui podem dir que sí. Està bé també tu. Jo crec que s'ha de dir així.

Anem partit a partit. Clar, jo crec que hi havia la part futbolística en què tothom ho està veient. Crec que va ser el dia del ràssing, no? Sí, sí. Jo recordo estar al camp. Al camp. I té una connexió amb la gent impressionant. Però després, dins del vestidor i amb la seva vida personal. Està seguint també les pautes que Hansi Flick ha confiat en ell. O sigui, està responent a la confiança de Flick dins i fora del camp. I jo crec que és una explicació més de com Hansi Flick, i en alguns aspectes, parlant de mètode, en el que ha seguit el seu mètode, però aquí jo crec que

ha seguit també la seva intuïció. Sí, aquí ha deixat excepcions. Això confiaré en ell. Per això deia una excepció. Ha fet una excepció al seu mètode i em va dir a mi.

Et donaré deures, Marc, perquè ja que has parlat de la comissió esportiva, és curiositat meva. Han parlat que Flick és una persona obsessiva. Jo també soc una persona obsessiva. I llavors m'agradaria saber quina és la funció en aquesta comissió esportiva d'Alejandro Echevarria. Has parlat de Deco i Rijkaard No, Rijkaard no, Bojan Rijkaard seria molt bo I aleshores també ens hem deixat Enric Massip que també està per allà, no sabem molt bé Deco va dir a l'Assemblea que Enric Massip també els ajuda Sí, per això, però sobretot quin és el paper d'Alejandro Echeverría en això d'escollir perquè el que sabem és que almenys escolleix ell entrenadors, ara vull saber si també escolleix jugadors.

No estàs obligat a aportar aquesta informació.

M'ho apunto. No estàs obligat. A veure el següent reservat que podem aportar.

Ara anirem al mètode Kugel. Abans, un detall del Camp Nou d'ambient. Perquè ja sabeu que últimament el club, ja fa dues temporades, que s'esforça molt, des del retorn al Camp Nou, en crear ambient. I llavors van posant músiques, petards, pirotècnia, llums, un joc de llums que és molt xulo. Llavors aquest any, no sé si us heu fixat, ja no sonen a Vulcans de Búhos després dels gols. Ah, és veritat. Ja no hi ha aquesta cançó. No hi ha la música després dels gols. Hi ha una música, però no és la cançó Vulcans de Búhos, que va ser tota la temporada passada i va anar molt bé, però buscant una cosa diferent, perquè aquella cançó la van triar pel moment de retorn al Camp Nou, hi ha energia, i tornem a començar una etapa nova, i ara han buscat una altra, Canyera. Com és una mica l'equip de Flick, que és un joc de canya. I llavors el que sona després dels gols és un fragment d'una versió de l'himne del Barça que va fer l'Axem Busto roquera, bastant roquera. Llavors, quan l'Speaker diu el nom perquè tothom digui el segon nom o el cognom del jugador, llavors el fragment que sona és aquesta versió de l'Axem Busto de l'himne.

M'agrada que hagin mantingut, però, la línia catalana. Saps? Que hem passat de Mos amb el Guillem.

Jo crec que això ho cuiden. Sí, està bé. Això ho cuiden bastant amb tot el que és ambient del Camp Nou. I després hi ha el detallet dels tres petards al final de.

Clar, jo dic quan guanya l'equip, però O sigui, a mi. Em va agafar un ensurt, no? Un ensurt, no me'ls esperava. Acaba el final del partit i pam, pam, i dius, ara què ha passat? També estan obres al camp i dius, potser ha caigut aquí darrere. No, no, per favor! Però no, era despatable.

Sempre sona l'himne del Barça, evidentment, i llavors els tres petards, que vull entendre, vaja, pel que sigui, doncs m'han dit, això sona per celebrar la victòria. Clar, fins ara no ha perdut cap partit, llavors tampoc sabem què passaria. No crec que pera I sona l'himne sí, però els tres petards no. Llavors és només per això, per fer una petita celebració, afegir-ho, que no hi havia res a banda de l'himne, no hi havia res més, i vam pensar, fem alguna cosa per dir, ha guanyat l'equip, doncs això, pam, pam, pam, tres petards. Per tant, en principi no seria la teoria aquella que el Bernat Soler va dir, això abans es feia pels pescadors mariners que eren al mar, potser hem recuperat allò. A veure, en principi no ens consta. Ara, l'altra cosa és que si hi ha gent al mar que serveix, o per Barcelona hi sent tres petards, que sàpiguen que a l'hora del partit, doncs és que el Barça aguanta.

Ara, aquests inicis, que són macos i tal, però un s'imagina quan estiguin els marcadors, com pot ser espectacular. Perquè ara l'únic que veus és res. Una franja tan petita. Vols dir el compte enrere que fan. Això ja et queda bastant garrativat. Està molt fet, però amb els marcadors a tot. Perquè ara veiem. Una franja molt petita.

És una frangeleta on es veuen. Els ulls dels jugadors, exjugadors, grans figures del Barça.

És molt xulo a la prèvia. Clar, però tu imagina't amb els marcadors, que puguis veure-ho i disfrutar-ho, perquè ara tot és una

mica massa I no s'entén, el que diuen. No, no s'entenen. Tinc totes les frases i són maques, és un recull de frases històriques que han anat dient els jugadors i entrenadors del Barça.

De fet, no vull ser dolent, però ara. Sí. Aquesta temporada només he anat a un partit, perquè com que no para de ploure, és impossible d'anar-hi. O vas a armar la zodiaca o no pots anar-hi al Camp Nou. I llavors, clar, no tinc zodiaca, tinc moto. I llavors, l'únic partit que vaig anar-hi, em vaig fixar, i clar, al 100% no puc assegurar, però crec. Que van treure a Xavi, el van treure de la ecuació. A Xavi Hernández, quan Xavi Hernández parlava i deia una frase. Sí, jo crec que han canviat els jugadors. Però també crec que Iniesta tampoc hi era. Aleshores, no podem dir, com el tema que van fer de Legends, que va ser aparcar-lo i si t'agrada bé, si no, també. Ah, home, no, no crec. No, per això, però a Legends va passar. A Legends el van apartar. Aquí crec que potser, perquè després vas veure i crec que tampoc sortia Iniesta.

Els han renovat, és cert, evidentment Messi, Guardiola, es mantenen, però els han renovat. Hi ha molts jugadors de la primera plantilla, m'he fixat. També, sí. Ja ens fixarem si surt Xavi o no surt Xavi. I quan estigui a la coberta de l'estadi, això que dius sonorament, serà molt xulo, perquè ara no s'acaba d'entendre, però quan estigui tot fet, serà aquest inici, aquest cop d'enrere, crec que són set minuts, no sé quan comencen a fer el cop d'enrere. A mi m'agrada molt aquest ritual. Aquí ens faltaria. Campos i Bernat Soler són més. No els he agradat.

Més clàssics. Són homes clàssics, sí. I a veure què s'agrada, llavors. Doncs les samarretes per dins dels pantalons, els futbolistes, no? Com Rodri, com Rodri.

I poca música i poca parafernàlia, saps? Abans del partit, però vaja.

A mi la música després del gol no m'acaba de convèncer. Tota la prèvia sí que m'agrada. A mi tot. Tot el que faci festo. Però la música després del gol A mi tot.

No, és l'ambient que hi ha ara, el Camp Nou, és brutal. M'encanta. O sigui, molt bé. Doncs anem a descobrir aquest método de Kugel. Sense portar mala sort? Quines coses o les principals o algunes de les coses que han canviat que ens fa pensar que això és el que està fent que aquest equip ara mateix estigui en un moment físic increïble?

Bueno, abans de tot, no és que vulgui pujar-me floretes, però ja que aquí en el podcast ho hem explicat, vull recordar a la gent que aquí vam explicar que hi havia un desencant per part de Flick a la preparació física, per dir-ho suau, I després vam explicar, quasi a final de temporada, que hi hauria canvis a la preparació física i que vindria una persona de confiança. No sabia amb el nom, però que seria una persona de confiança. I al final, doncs, sembla que les coses que hem dit, més o menys, han anat per aquest camí.

Per fer justícia, tu vas ja dir-ho a l'octubre. Això que no estava content amb tot el tema físic. Fa un any, eh? Fa un any, pràcticament. Perquè era més coincidir amb el clàssic i va haver-hi aquelles lesions.

Va haver-hi la de Rafinha. Rafinha va ser el principi del fi de

Julio Tousch. Sí, doncs bé, ja som a una altra temporada. Sí, una altra etapa.

I, bueno, el Benjamí Kugel, la veritat és que podem dir que ha entrat amb molt bon peu, quasi com a Deyemi, doncs millor encara, si vols, perquè per ara tots els canvis que ha fet, almenys a nivell del camp, estan donant un bon resultat. Ara explicarem més o menys alguns canvis perquè la gent vegi les diferències. Tampoc volem fer sang, no?, però és el que hi ha. Primer, la primera. El primer pas que ha donat el Kugel diferent és la presencialitat, l'assistència. O sigui, ell està cada dia als entremos. Ell està als partits. Ell dona igual que sigui a casa o fora. Ell està cada dia a peu de camp. És veritat que Pepe Conde.

O sigui, aturem-nos un moment aquí. És el responsable de la preparació física i ho estàs destacant perquè un preparador físic, ell fa tot, diríem,

prepara tot el que s'ha de fer i no hauria de ser a tot arreu sempre. Clar, ell té col·laboradors, ell de fet té 5 preparadors físics. Vull dir que ell podria no anar sempre a tots els partits. Perfecte, que és el que passava amb Julio Tos. Julio Tos no anava als partits de fora, a cap. Els de casa puntuals i els entrenos uno o dos a la setmana. Ell delegava. Bueno, cada un té la seva metodologia de treball. Però ell és allà. No, ell és presencial. Ell està cada dia. I això agrada. Això agrada, perquè es veu compromís, es veu ganes de fer les coses. Transmet confiança. Si tens un dubte, l'hi pots consultar. I a Flick Leo agrada molt, això. Clar, clar. A més, una de les coses que té que dius, bueno, clar, però aquest acaba d'arribar, i a l'idioma, i adaptació A veure, la gent no sé si ho sap, però aquest Benjamin Cougar ha estat tres anys a Costa Rica. Ah, no ho sabia. Quan era estudiant. Ah, no, no ho sabia, no. Llavors, clar, l'idioma ja el té una mica bastant. Si no necessita traductor, ja parla castellà. No necessita traductor, des de primer dia s'ha entès amb el jugador. Parla castellà millor que Flick, per tant. Home, tampoc és difícil. Encara que a Flick també ja li va bé parlar anglès a la roda de premsa, perquè podria parlar ja. Castellà. Encara no, encara no.

Però bueno, és una barrera que es posa i oye, cadascú fa el que vol. Ell parla castellà, que això sempre ajuda a trencar una mica. Sí, exacte. Després hem passat o hem deixat de banda en quasi tots els casos, no en tots, en quasi tots, el tema aquest de les gomes. Ells feien treball de força amb gomes. Parla molt de les gomes a Julio Tous. A un jugador que li va anar bé i que continua fent, molt bé Marc, és Pedri. Pedri continua fent gomes. Però és que quan va arribar Tous, les gomes van ser la prioritat i va apartar el que diuen en el tema físic que es diu ferros. Tot el tema de mancuernes, algunes màquines, tot això es va apartar. Doncs no, ara ha tornat a. Agafar peses. Agafar peses, sí, mancuernes, que es diuen. Doncs ara tenen un protagonisme. En català no es diu mancuernes. No sé com es diu. Manuelles. Manuelles. Manuelles. Correcte. Doncs mira, manuelles, una paraula nova. Manuelles. Doncs això és ara un mètode diferent, totalment diferent. Amb el pedri mantenim. La metodologia, però no tan estricta com abans. Abans eren tots els jugadors. Altre canvi, que la veritat, aquest sí que m'ha sorprès a mi, és que després dels partits, tots, tots, titulars, suplents i que no han jugat ni un minut, tots fan treball de força. Tots. El que passa és que.

Però al camp no. Sí, a veure. El que passa és que els que no han jugat un minut fan també una mica d'aeròbic, una mica de treball aeròbico. Això és el que veiem al camp. I després, cap al gimnàs i a fer treball de força. O sigui, al Camp Nou, després dels partits, es queden una estona dins el vestidor a fer força. Tots, tots. El que passa és que la intensitat varia. Una persona que ha jugat 90 minuts no farà la mateixa que un que no ha jugat cap minut. O sigui, hi ha una intensitat, però tots fan treball. És un mètode que té el Hansi. Bueno, Hansi també, i Kugel, i aleshores ho fan, però sense excepció. O sigui, no hi ha cap jugador que digui. Recordo que la de Jamie un dia va sortir sense sabates al camp i li van dir, nano, posa't a. Estava assegut a la banqueta, no?, i al concentre. Ell volia café, res, però no, li van dir, no, no, no, ja pots posar-te a les bambes perquè faràs una mica de treball. Deuria pensar, però què dius, ja de mica m'expliques, no? I després, les reunions. Abans no hi havia. Hi havia una reunió semanal, que era el dilluns, on estava Julio Tous, que es planificava la setmana, i ja, si t'anava bé, bé, i si no t'anava bé, pues mala sort. No hi havia més reunions amb altres fisios,

amb el servei mèdic. Era una reunió del dilluns que es planificava tota la setmana. El que passa aquella setmana és la reunió. Ara no. Ara, amb el Google, les reunions són. A part de la de dilluns, que és evident, de la programació de la setmana de la feina, és diària. O sigui, un dia es reuneix amb els fisios, un altre dia es reuneix amb els serveis mèdics, perquè els serveis mèdics els diuen, oye, mira, aquest jugador, ells tenen les dades del GPS, aquest jugador, la intensitat avui. Tenir cuidado de la intensitat de la feina, perquè si li dones molta canya, podem tenir un problema.

És veritat que fins ara no hi ha hagut problemes de lesions a banda d'en Christensen.

Bueno, però Christensen, clar, és una ruleta russa. Ja sabem com funciona el pobre. És una lesió que és un jugador que té. Cada temporada recau o es trenca alguna cosa. O sigui, és un jugador que ja és una cosa genètica. Ja no és una cosa que jo no crec que sigui un problema de treball. És una cosa genètica.

I la banqueta estava tocada l'altre dia.

El vaig veure enfonsadíssim.

Sí, saps què? Perquè ja estaven anant bé les coses. Estava tenint un rol important. A mi m'expliquen que el Christensen, segons Flick, és el millor central que té. Li agrada molt, sí, té molt talent. Però, home, coberci a banda, coberci a banda. Amb tot, amb tot. O sigui, si dius un jugador que és un 10 en tot, quan està al 100%, és Cristian. El problema que té és que no té continuïtat, i un jugador que no té continuïtat. I ja, per l'últim apunt, és que 5 i 6, ja, no? 5 i 6, a més. Jo li posaré deures, al Javi, també. Ai, mira, que us poseu deures, m'encanta, això. Doncs, ara mateix, els preparadors físics, o sigui, la gent que està allà, diu. Que estan al 70%. Encara no han arribat al 100%. Quan diuen això m'encanta. Estan al 70%. Ells calculen que el 100% s'arribarà entre octubre i novembre. Més novembre. En novembre estarà l'equip al 100%. Imagina't, hi ha marge encara de millora. Això és una cosa que dius, si ja estem físicament un equip que ara és exuberant, i dius.

Però no s'atura mai. Aquestes dates, Javi, coincideixen amb Clàssic,

París-Saint-Germain, finals d'octubre, novembre I aquí, en teoria, és quan han d'arribar tots. Ah, clar, ara el virus FIFA que no sigui especialment agressiu. No, no, no, però ho hem dit. No, no, no, no passarà. No vull bonfar, però lo de Rafinha cada

vegada que va a Brasil té la marinera. A més, Rafinha, no toquem aquí, que està perfecte, això. Quins deures hi vols posar? A veure.

Vull saber, a veure si el Javi ho pot saber, que la Ciutat Esportiva ha tingut algunes obres, i em sembla que, exacte, hi ha un gimnàs, i no sé si això també està ajudant en el mètode Cugel. Que hi hagi unes màquines. No sé si noves, no, però l'ubicació del gimnàs crec que era important per Flick, per Cugel.

Aquest tema ens interessa. Us heu intercanviat deures. Has vist?

Has esgotat el temps del Barça Reservat. Si en vols més, busca'ns en un altre episodi.