
Els senyals que t'alerten que hauries de canviar de feina
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
La intel·ligència artificial transformarà una de cada quatre llocs de feina a Catalunya, segons un informe de la Cambra de Comerç de Catalunya. Més enllà de si la nostra o la vostra serà una d'aquestes feines, hi ha una altra qüestió que hem de plantejar-nos sovint. Com estem a la feina? Estem contents, satisfets. Estem incòmodes, estem farts. Avui parlarem també de reinventar-nos i de, quan arriba el moment de fer-ho, amb el nostre xerpa 4.0. És professor de SADE, conferenciant Lluís Soldavila. Què tal? Com estàs?
Fantàstic, Chantal. Contentíssim d'estar aquí una temporada més. I ja en van, ja sé que no t'agrada dir-ho perquè això ens posa a tothom, en van 11.
O sigui, espectacular. 11 temporades de Revolució. Anem fent, i ara deia en parlar a tothom, però arriba un moment que entenc també que avui parlarem de feina, que és hora de plantejar-nos un canvi a la feina, una reinvenció. Lluís, ¿pots donar-nos algunes senyals per detectar-ho? Perquè a vegades es canvien equips, amb una empresa, i per tant a vegades també calen aquests canvis, no?, Mira, el que et porto avui,
Chantal, són cinc senyals que el que et cal és canviar de feina barra reinventar-te. Ja sé que la paraula reinventar sona molt a creixement personal, autoajuda fins i tot. Digue-li redisseny o digue-li, sincerament, una paraula que a mi m'agrada molt, que estic pensant molt aquest 2026, que és tenir soberania professional. Fixa-t'hi que bonica la paraula. És a dir, jo soc l'amo del meu destí professional. I tot bé. Perquè tu ja saps que jo el 2008 estava a Nova York i vaig obrir l'oficina de la filial tecnològica de Deutsche Bank. I era professionalment l'èxit més absolut, no? Però jo quan tornava a casa i passava cada dia per la. Jo creuava la zona zero, que ja havia ja estava reconstruint. I sempre tenia una pregunta al cap, que era, escolta, això és el que vull? O és el que queda bé, o és el que els altres volen, d'acord? No eres feliç, professionalment? No era feliç professionalment. O sigui, sí que ho era, però ara ho veuràs, és un dels símptomes. Hi havia quelcom que fallava, perquè no era soberà del tot, saps? Aleshores, al final, ja saps com va acabar, vaig sortir amb ambulància del meu despatx, perquè vaig ser prou tonto com per no prendre mesures abans. I avui volem evitar això, per tant, anem a per les 5 coses que et poden fer veure que has de canviar de feina.
Per tant, primer senyal, alerta amb l'humor de diumenge a l'hora de sopar. Això és molt fàcil. Quan veus que no tens ganes d'anar a treballar, Diumenge a la tarda.
La depre del domingo por la tarde. Escolta, ¿realment el diumenge per la tarda comences ja a estar neguitós? És a dir, comença ja quan el sol baixa, ve aquest nus a l'estómac. Escolta, que si et passa una vegada no passa res, però si el problema es repeteix diumenge. És un patró, sí. Clar, si és un patró, exacte, aleshores tens un problema. Aleshores potser el que hauries de fer és pensar. De fet, et diria, mira, ara ja estem al. Octubre, pràcticament, no? Quants diumenges dels gairebé 30 iescats que portem t'ha passat això? Si és un número considerable. Has de canviar de feina.
O t'has de reinventar, has de fer quelcom. Ara anem a la segona senyal. Aquesta jo us aviso que a mi m'ha cridat molt l'atenció perquè. Explica'm. Bueno, clar. Si la IA fa molt la feina?
No, fa la meitat de la teva feina. O sigui, jo et proposo que agafis un dia teu, i diguis tot el que has fet durant un dia, i fes aquest exercici una setmana, però fes-lo, fes-lo, fes-lo. I al final penses, escolta, i la IA què pot fer d'això? Però com ho fas? Doncs pregunta-li a la IA, o sigui, l'hi expliques i ho comparteixes, d'acord? Has de pensar que si la IA pot fer un tant per cent elevat, aleshores estàs en risc. Però compte, perquè aleshores aquí hi ha el risc de contraposar-te tu amb la IA. No, són les teves competències de tu avui amb les competències de la IA avui i demà, perquè això va molt ràpid. Amb la qual cosa, no és una competició jo o tu contra la IA, és tu amb la IA. Perquè qui et traurà la feina serà algú que sàpiga fer això. M'explico? Serà algú que sàpiga fer anar bé la IA. És a dir, no és nosaltres, no ens destruiran, no, segurament quedaràs obsolet. I no ho dic jo. El World Economic Forum, en l'últim informe, el que va dir és que el 40% de les habilitats que avui en dia tens quedaran absolutament obsoletes en un parell d'anys. Per tant, si ho diu el World Economic Forum, senyal que hi ha coses que estan canviant.
Per tant, vols dir que podem fer servir la intel·ligència artificial, però que al nostre cervell l'hem de continuar fent treballar motivat, perquè si no, al final pensarem que la nostra feina és molt automàtica.
I apalancar-te amb el que tu fas que l'AIA no sap fer i posar-la com a eina que et faci pujar,
que t'augmenti. Molt bé. Quan dius que no competim amb l'AIA és perquè l'AIA pot ajudar-nos a tactar feines que només sabem fer cadascun de nosaltres. I anem a l'altre senyal, el 3. Parles de la feina en passat?
Això és boníssim. En un sopar. No m'ha passat mai, a mi, això.
És que tu no ets. No, perquè m'agrada la meva feina, clar. És que ara em costa entendre per què m'agrada la meva feina.
Tu no ets el target d'aquesta secció, de la meva secció d'avui. Però ves a qualsevol sopar que vagis. Si pot ser, no cal que siguin amb companys de feina, però amb gent del món professional i, si pot ser, intrudeix el tema professional. Veuràs que la gent, quan parla de grans moments, parla en passat. Abans m'agradava molt, quan vaig començar era apassionant, al principi fèiem coses molt xules. Això també passa amb la parella, amb la feina i amb la parella. Absolutament. No vindré aquí al Revolució 4.0 a revolucionar el món de la parella, que també podríem, si ens poséssim a parlar de parelles, segurament que traiem alguns tips. Però la idea és aquesta. Si parles en passat, és que aleshores el que has de canviar és el teu present.
Clar, i has de canviar-te a tu mateix o també a les persones de l'empresa o a les persones de l'equip. Al teu entorn i la teva identitat, correcte. Anem ara al senyal número 4, d'Isol de Vilam. Aquí és on estava jo.
És a dir, tot va bé, però no és teu. És a dir, ja et dic, jo estava a Nova York, quedava molt bé dir que eres el director. Per mi, a nivell currículum, per mi estar allà era un somni. Nova York és molt xulo, sí, però jo deia. Hi havia algú que no m'omplia, no era feliç. No ho havia decidit jo del tot. Jo sempre poso una metàfora que és molt simple. A la teva vida hi ha només dos agents, conductor o copilot. Tu què ets? Jo conductora. Doncs ja està. És important qui t'acompanya, el copilot. I qui hi ha darrere. Aleshores, el que has de sentir és que tu controles, que no vol dir que sempre condueixes, perquè també és molt agradable dir, ei, ara em canso, condueix-t'ho. Però sí que, sobretot, estem parlant aquí de la teva vida professional, sentis que és teva, d'acord?
Per tant, perquè aquí també ens hem de preguntar si tenim bon sou, si tenim un càrrec, si tenim gent. És a dir, al final també suma moltes coses, una feina.
Clar, és moltíssim pensar que has fet mai el número de les hores que passem a la feina, a la vida. És amb el que dedicarem probablement més temps, amb el qual ha d'haver-hi una part. Quan parlem de motivació, parlem de tres eixos. Una és la intrínseca, l'altra és l'extrínseca i l'altra és la transcendent. L'extrínseca és la més fàcil, és el que ve de fora. Reconeixement, diners, sou, seguretat o el que sigui. La intínseca és el que et mou, el que et ve de dintre. I la transcendent és la que fa que impactis en tercers. Aleshores, la gent en té de les tres. I el que és important és que les tres estiguin balancejades i estiguin força plenes perquè et permetin dedicar aquestes 8, 10, 12, 14 hores, 5 dies a la setmana, durant. 40 anys. L'altre dia, vaig acabar el curs d'ESA de l'altre dia, el juny, i els preguntàvem als nanos, quants anys teniu? I tots, profe, si ja ho sap. Dic, no, digue-me quants anys. 21. Molt bé. Quan us jubilareu? 65. Em diuen, als 40. Jo, sí o no, sí. Es va sentir una rialla, no? M'estàvem vacilant. I em va dir, no, ara seriosament, als 70. Vale, doncs fes la resta. Et queden 50 anys de feina. Realment no vols fer alguna cosa que et motivi. Realment creus que serà la mateixa als 50 anys o t'hauràs de reinventar? Per tant, no passar a reinventar-se és molt sa, és evolucionar, és avançar. Per això estem avui aquí, la humanitat.
Jo t'he de dir que si em toqués l'autoria, seguiria fent aquest programa igualment. No en tinc cap dubte. I no penso perdre'm ni una oportunitat per seguir esbrinant com sal el món de demà. Anem a per l'últim senyal, Lluís Soldavila.
L'últim senyant és molt bèstia i aquí l'hem veigut tots. És fa més d'un any que dius l'any que ve, perquè ara no és el moment. Però això és el mateix. L'any que ve, canvio, no? Deixar de fumar, tenir un fill. Quan els nens siguin grans. Tu que ets mare, no? Sí. No vas ser mare en el moment perfecte, quan tot era perfecte i es va alinear tot. No, o sigui. Jo sempre dic, mai és el millor moment per ser pare o mare, sempre és el millor moment, mai és el moment per fer un canvi, sempre és el millor moment. És a dir, digues el que diguis, tens raó, amb el qual no t'esperis, d'acord? L'any que ve, no sabem si en comptes de la IA.
Segueix el tema intuïció, segueix el teu cor, també, no? El teu cervell, no? I prova-ho.
I sobretot, a l'hora de fer canvis, si em permets, jo el que et diria és segueix un mètode, segueix un mètode, és a dir, fixa't en algú que ho hagi aconseguit. I modela el que ha fet. Moltes vegades tenim una tendència a pensar-nos tan únics que no hi ha ningú que ens pugui ajudar ni ningú que ens pugui inspirar. I això no és així. Hi ha moltíssima gent que està en un moment de transició que se sent que necessita un canvi i que no sap fer-ho. Per tant, recomanació, escolta, no remetem la roda perquè no ets la primera que està en aquesta situació.
Els canvis sempre poden fer vertigen, però sovint són palanques de llançament cap a un futur millor, així que tant de bo siguen capaços tots de reinventar-nos les vegades que faci falta i que la feina sigui sempre millor i que pugui triar també, perquè a vegades, Lluís, no tothom pot triar la feina que ha de fer. Gràcies. Deixa'm una frase.
Fes el que t'enamora o enamora't del que fas. Fixa't, si no pots triar, enamora't del que fas.
Lluís Sondavina, gràcies.