Empar Moliner està amoïnada per Susanna Griso

A l'estudi, pendent de tot el que passa, a banda dels tertulians que ja he saludat, l'Empar Moliner, bona tarda. Bona tarda. Que els divendres ens fa la dèria i que estaves pendent del que passava al Congrés dels Diputats

i el que estaven comentant aquí, eh? Perquè aquestes retransmissions que feu, deixant lloc a la veu del que està votant, parant, són molt trepidants, són com un partit de futbol. I després també fa gràcia veure com s'han vestit els deputats el dia que saben que sortiran per la televisió. Per exemple, hi havia una diputada que portava una samarreta que deia Catalunya is not Siu. Sí, Aina Vidal. Aina Vidal, que fa riure perquè, clar, Siu ja no existeix. I és aquesta síndrome que tenen molts taxistes de Barcelona, quan en un dia com avui, que hi ha bussos, que tots diuen, però jo n'he agafat un avui, i que ho ha dit, fucking colau, per dir-ho finament. És a dir, parlen d'una cosa que ja no existeix,

però que encara té efecte. Reminiscències. Tenies d'èria pensada? Sí que la tenia. Sobre què?

Doncs d'una dona que no està acampada a la plaça Catalunya, però que segur que està pendent d'aquesta votació, la Susana Griso, que diu que ha trigat quatre mesos a trobar pis a Barcelona. L'ha trobat i no és fàcil. Segur que li van demanar la nòmina i si és autònoma les últimes tres declaracions de la renda, perquè allà no se'n refien. I la pobra Susana va haver de fer allò que es fa, que dius que deixaràs els mobles i que la rentadora ja estava allà i que quan acabi el contracte venen a mirar si funciona o que no l'hagi robat, que naturalment ella no ho hagués fet. No sé si té topall, no sé per quin temps ha aconseguit el contracte. Però que sàpiga que la pròrroga és automàtica, segurament. Ja veurem, ja veurem. Jo tinc por que la Susana no pugui aconseguir l'estabilitat que necessita i en aquest cas podria passar a l'estatus de persona vulnerable. I com a persona vulnerable la Susana necessita de la nostra ajuda. Hem d'anar a campar per la Susana i hem d'anar avui encara que plogui. No dic que hi vagi ella perquè jo no la veig vestida d'aquí suflauta encara que plogui. I. Us dic una cosa, quedaria molt bé. I us diré per què. Si la Susana no troba pis o és desnonada, haurà d'anar a viure amb la de Colau i el seu familiar. I no crec que siguin totes dues gaire compatibles a l'hora de repartir-se els calaixos de la nevera i a fer cua al lavabo. Ara bé, tenen una sèrie. El Decret Mari Carmen té un nom bo. Si hagués sigut un senyor que es digués Borja Mari, que hauria pogut ser possible perfectament, el Decret no hauria estat tan popular. I no oblideu, sisplau, el decret Susana.

A favor de la gent que guanya calés. T'estàs fotent d'una periodista catalana que guanya molts calés i tu vens a fotre't. Doncs què vols que et digui? A mi m'encanta que com a mínim hi hagi un periodista català que guanyi molts calés. I això li costa trobar pis. Hem de creure que un

dia ens arribarà la oportunitat de nosaltres. Si va malament el capitalisme, Marcos, que fins i tot guanyant molts diners li costa trobar pis. El tema és aquest.

Està tot tan malament que fins i tot a algú com Susana Grisol li pot costar trobar pis. No sé de quin pis estaríem parlant, quin pis està buscant Susana Grisol.

A veure, no sé, no sé què dir-te, no sé què dir-te. Jo una vegada vaig anar a veure una persona d'aquestes, una persona de les que aspira, i jo també el Marcos sé, i em van confondre, i em van fer entrar per la porta de servei, que no havia entrat mai, i vaig entrar, vaig entrar, que donava la cuina, m'agradava molt.

Probablement és més fàcil trobar pisos d'aquest alt standing, suposant que busqui pisos de l'estanding, que no ho sé, que no pas pisos senzills, que aquest és el gran drama, la dificultat de trobar pisos.

Si tu creus que no busca un ideal parejas, que vol dir que no té ascensor, i que és petit. Ho desconec completament. Jo m'atreviria a pensar que no. O, per exemple, a muy tranquilo, aquells que estan al costat dels cementiris, lluny del. Molt tranquil.

També en català hi deu haver també gent, diguem que catalans, que abusen, també ho deuen posar. Sí, jo crec que el gran problema de totes formes són els pisos assequibles per a la gent, que això realment no se'n troben, i és el gran problema que tenim. Si algú de l'estànding no troba un pis, és un problema molt menor que el que afecta el 80% de la població.

És que aquest és el principal problema, perquè si tu fas una repassada per les webs d'immobiliàries i tal, és que no hi ha, entre cometes, una gama mitjana de pisos. És a dir, hi ha o autèntics zulos o pisos que ja se'n van als migmillor, 600.000 euros, que és una absoluta animalada. Llavors, clar, que Susana Gris no tingui problemes, no ho sé, però potser els pisos aquests tan cars, doncs aquests sí que hi són. Quan diuen, no, no, hi ha pisos, sí, sí que n'hi ha, els que estan en preus completament inassumibles per la gran majoria de la població.

I en tot cas, pel que ha dit l'Empare, he deduït que la resol el problema, no?

Sí, ha dit que sí, que sí. Li va costar quatre mesos, perquè si no és això, que s'ha hagut d'anar a viure, potser compartir amb l'Ada. Que hagués estat bé, eh? Jo t'ho diré.

Ho haguessin petat. És el patiment de l'Empar Molini per les escenes grises. Gràcies, Empar. Bona tarda.