En clau de bi

Catalunya Ràdio. Catalunya Àudio. Som podcast.

Ja m'entens, el programa LGTBIQ i més de Catalunya Ràdio.

Hola a tots! Aquesta setmana els hem entès en Clau de Vi, una entrega on volem apropar-nos a la lletra B del col·lectiu LGTBIQI+, la lletra B de la bisexualitat. En aquest capítol ens visita la periodista, comunicadora i activista Imma Sus. La podem escoltar diversos mitjans fent activisme. Els seus vídeos a les xarxes sempre trepitgen algun ull de poll. I ben fet que fa. I avui la coneixerem una mica més. Emili Hernández, propietària de la llibreria Bercana a Madrid, ens farà un recull d'algunes noveles de temàtica bisexual que no ens podem perdre. I la cantant Ruslana ens presenta el seu nou àlbum, Anomia, la que va ser concursant d'Operación Triunfo 2023, ens presenta aquest disc on s'obre un canal i s'ho qüestiona tot. Per escoltar aquest capítol del Ja m'entens ho podeu fer tant si formes part del col·lectiu com si no, tant si et qüestionen les coses com si no. Però l'única cosa que us demanem és que estigueu a punt perquè comencem.

Estàs escoltant Ja m'entens, un programa una mica, doncs, això, Ja m'entens.

L'any 1984, amb la cançó Material Girl, Madonna feia una crítica a la societat del consum i a la vegada salsava com una dona empoderada i segura d'ella mateixa. Uns adjectius que podríem encaixar amb la definició de la nostra convidada. I em fa molta il·lusió, i és que a més avui celebrem sis anys, aquesta setmana, sis anys de programa, i la primera persona, quan va sortir al TN i als diaris que Catalunya Ràdio faria un programa de temàtica a la GTVI, La primera persona que es va interessar en aquest programa va ser l'Imma Sust. Hola, Imma, què tal?

Molt bé, molt contenta d'escoltar la Madonna, aquesta dona que ja, vamos, ella ja s'ha guanyat el respecte del món sencer. Em vas dir, posa una cançó de Madonna, l'he encertada amb el material gel. Totes són, la veritat és que m'agraden totes les cançons de Madonna. Però aquest disc és veritat que és molt guai, és el True Blue, oi que sí? Sí, sí. I sí, era l'època que jo també portava el cur, com ella, bueno, bueno, bueno, jo m'agradava imitar-la una mica.

He dit a la definició això, que podria ser una dona empoderada, i també no sé si t'has sentit identificada amb aquesta definició que t'he fet.

Bueno, sí, m'agrada estar empoderada i tenir poder. A qui no li agrada tenir poder? Totalment, totalment. A qui no li agrada?

Imma, a totes les persones que passen pels amantents, us preguntem amb quins pronoms vols que ens dirigim a tu. En femení. Doncs així ho farem i així ho respectarem. Deixeu-me presentar una mica millor l'Imma Sostella. És periodista, comunicadora, col·laboradora en programes com el Bon Dia i Bona Sort de Ràdio 4 o l'Aquí Catalunya de Ser Catalunya. I fins fa poques setmanes era la cara visible de la botiga de joguines eròtiques Amantis. 13 anys. 13 anys, tu.

Jo soc Tauro. Em costa deixar les coses. M'agafo amb una cosa i em costen els canvis, però alhora m'agrada molt moure'm i fer moltes coses. Què ha passat, però? No, ha passat que tot al final dius, ja, ja està, és una etapa, ja s'ha acabat, i a més ja ho he pres tot, i crec, almenys dintre de la meva bombolla en visc, que ja hem fet molta feina, hem fet molta feina. Després falta molta feina per fer, què t'he de dir? Vaig anar a veure la bola negra i vaig sortir d'allà dient, ai, Déu meu, Déu meu, que malament estem. Però sento que en el món de la sexualitat femenina, si més no, hem evolucionat bastant. En quin sentit creus que s'ha evolucionat? Abans, jo quan era petita feia vergonya dir que et masturbaves, per exemple. Des que va sortir el succionador de clítoris, les joguines sexuals, la gent ja no li fa por de parlar de sexualitat en el món. És molt xulo això. És una cosa que abans no passava.

I també és veritat que aquestes joguines sexuals, no sé si puc dir la marca o no, el Satisfyer, vull dir que en aquest sentit, també ha ajudat. I tant,

va treure el clitoris a l'armari, que el clitoris fa quatre dies no sabíem ni com era.

I en aquest sentit també creus que en general tothom són més permeables a parlar de sexe o encara hi ha aquesta pàtina del pes de la religió?

Evidentment, vivim en la nostra bombolla. Tu saps que vivim en una bombolla, tu i jo. És així de trist.

Sí, perquè clar, un cop acabo de gravar el Ja m'entens, penso que tothom accepta la diversitat sexoafectiva i de gènere i llavors veus els telenoticis de fa una setmana, del 12 d'octubre, i clar, dius, mare meva.

A mi això em passava a la botiga, que deia, si tothom fos com la gent que entra en aquesta botiga, el món aniria tan bé. Clar, però no és així. Això vol dir que també abandones el tema de parlar de sexe? No, no l'abandono, però he acabat una mica farta. Prefereixo parlar d'opinió o d'altres coses. Ara, si passés alguna cosa d'opinió i jo hagués de parlar de sexualitat, en parlaria, evidentment. Ara, a nivell d'activisme, parlo de sexualitat sense cap problema i del que faci falta. Clar, perquè, per exemple,

el tema del sexe, també com el tema del menjar, és una cosa que l'anem practicant cada dia o quan podem.

O quan podem o quan volem. Perquè pots no tenir parella estable i autoerotitzar-te a tu mateix i tenir sexe amb tu mateix. Jo defenso molt la masturbació. I no m'agrada gens aquest concepte de com va la teva vida sexual. I molta gent et diu, bueno, ara no estic amb ningú. No, no, no t'estic preguntant això. T'estic preguntant com està la teva sexualitat, si et reconeixes, si et toques, tal. I penso que això també és important dir-ho, que no tot passa per

tenir una parella. Sí, ara m'has fet venir un record d'un periodista que li va preguntar a l'Anna Milán el tema de la parella i que si ara no era feliç. I diu, no, no, no. Que no tingui parella no vol dir que no sigui

feliç sexualment és l'etiqueta mainstream que ens posen sempre sense que tu diguis res ja ets hetero, ja ets monògama i ja ets així, ja ets una dona cis i així et cataloguen a menys que tu no diguis el contrari i creus en el tema de les etiquetes? Jo crec que són necessàries per això que t'acabo de dir. Perquè si no dius què ets, doncs dona per suposat que ets una altra cosa. Llavors, clar, l'etiqueta. La gent que no crema les etiquetes acostuma a ser hetero i cis. Llavors, és clar que no cremes les etiquetes. Si tu tens la mainstream, tens la que t'encaixa, la teva etiqueta encaixa amb qui ets,

amb la que és la societat heteronormativa. Total. Ho dic perquè ara fa dos anys vas participar en un programa que es diu Top Level Chef.

Ai, fa dos anys ja? Ai, que bé m'ho vaig passar. Tornaria ara mateix. Sí, sí. Perquè a més era un concurs que no es feia ni a Madrid ni a. No, no, a Dublín, a Dublín. O sigui, meravellós. Va ser com un gran hermano, tots tancats en un hotel a Dublín. Oh, m'ho vaig passar bomba. M'ho vaig passar bomba.

Era un concurs que es feia a Telecinco, era un estil Masterchef i on vas parlar obertament de la teva bisexualitat.

Me gusta decir que soy una mujer moderna, feminista, liberal y bisexual. No es que me encanten las etiquetas, pero es que estamos en una sociedad que si no pones tú la etiqueta te la ponen ellos. Y la etiqueta mainstream siempre es la misma, ¿no? Mujer, monógama, heterosexual. Me da mucha rabia. A mí me gusta ser libre.

Perquè vegis que l'Imma Sust és coherent amb el seu discurs,

això ho va dir fa dos anys. Sí, sí, sí. És que em va agradar, perquè m'han dit, presenta, haz-te un vídeo i presenta-te. I vaig dir, ui, que guai, puc dir el que vulgui. Dic, doncs em presentaré com no m'han deixat presentar mai.

Vull dir, hem tingut diversos convidats al programa, l'Ado Colau, el Dani Valero, que ens deien que el tema de la bisexualitat, que encara ara s'ha de justificar moltíssim.

Moltíssim, i la gent no et creu, ni et pren en sèrio, a mi no em pren en sèrio ni a la meva família. Per què? Perquè no he tingut mai cap nòvia, llavors ja està. Tu no ets bisexual, que encara no m'has portat una nòvia a casa. Dic, ni nòvia, si jo sóc de no tenir parella, sóc una persona molt lliure, per favor. No, no, és així. Els meus amics gais em diuen. No, no, hi ha molta homofòbia, o sigui, molta bifòbia, fins i tot dintre del col·lectiu. Sembla que costi acceptar que la gent és bisexual. Sembla que faci ràbia. Perquè és com, no pot ser. No pot ser que t'agradi tot. I dius, no m'agrada tot. M'agraden algunes persones, i algunes són d'un sexe i altres són d'un altre sexe, no? I ja està, què vols que et digui? És així la vida. Pues sí, millor per mi, segurament.

I avui al programa, per exemple, vindrà la cantant Ruslana, que va participar a OT 2023, però, per exemple, també tenim altres referents com, per exemple, Lola Indigo, JKB, Lady Gaga, Miley Cyrus. Cada vegada més. I això és molt positiu, en aquest sentit. Però quan jo era petita no hi havia ningú. Bueno, en aquella època ressonava, el més proper era David Bowie.

David Bowie no és que fos bisexual, és que David Bowie era un extraterrestre, o sigui, jo em fascinava el David Bowie, aquells looks, aquest rotllo, o sigui, de fet, el que més m'agradava de David Bowie és que no tenia per què ser gay, era l'hetero que jo sempre havia volgut, saps que ho he dit? És que els homes també poden ser femenins encara que no siguin gays, hòstia, i ja està, llavors tampoc tinc tan clar que ell fos bisexual, eh? David Bowie era David Bowie. Mira David Bowie. Ja està, era com a dona, és ma dona, vull dir, és gent que és, qui és, i punt. I això s'ho han guanyat amb I s'ha guanyat el respecte de la gent en aquest sentit, no? Bowie era un tio que no es qüestionava tant les coses, es posava unes sabates boniques i deia són de mujer, són de hombre, són bonites, deixa'm en pau, què m'estàs dient?

I com va ser créixer en un entorn en el qual no hi havia masses referents LGTBI, ja no només bisexuals, sinó de qualsevol mena, tampoc.

Doncs mira, va ser cabrejada, Que jo no sabia per què, però jo estava molt cabrejada de petita i em tocava molt la fibra quan algú gay a l'escola, el típic nen amb pluma que es ficava amb ell, jo em cabrejava. Jo no em sentia tancada dintre de cap armari perquè on que podia ser hetero, ja ni em plantejava la bisexualitat. Ni me la plantejava. Però quan alguna nena em feia gràcia o algun referent femení d'allò, pensava, no, tu no ets lesbiana perquè t'agraden els nois. Jo m'ho negava perquè no existia, perquè ningú m'havia dit que podia ser bisexual. Jo recordo una conversa amb 14 o 15 anys, barallant-me amb el meu pare, perquè un dia va fer un comentari, pobre, que el meu pare és molt obert, però en aquell moment va fer un comentari que a mi em va ofendre molt. Bueno, i tots hem de desaprendre molts aspectes encara. Exacte. Rollo, ai, jo prefereixo que siguis hetero que no que siguis lesbiana, o alguna cosa així. Jo prefereixo tenir una filla normal. No sé si has vist comentaris de l'època, que es feien horribles. Jo m'he enfadat tant, me'n recordo que vaig posar a plorar, estava a l'habitació tancada i va venir la meva mare i em va dir, escolta, que si ets lesbiana no passa res, que li vaig dir que no soc lesbiana. És que no sabia el que era, però sabia que em feia mal que s'ataqués a una persona només pel fet de no ser hetero. Llavors, dintre meu hi havia algú que tenia molta ràbia. Però no m'he sentit mai dintre d'un armari. Ara, m'he sentit que després de gran he tingut experiències amb dones i he pensat, joder, podria haver començat abans. Jo mateixa, com que. Saps? I això fa ràbia, perquè dius, hòstia, si n'esqués ara, seria com superbisexual i superguai i no tindria cap problema, no?

L'Imma Sust abans ens deia Madonna és Madonna i és inclassificable en aquesta definició. David Bowie també. I crec que en aquesta classificació també podríem posar Imma Sust és l'Imma Sust, també. M'agrada, m'agrada pensar-ho. Sí, sí, m'agrada. I en aquest sentit, clar, ara estem escoltant aquest Starman en el qual també David Bowie va ser una persona. Que tots, d'una manera o altra, formis part del col·lectiu LGTBI o no, si l'has seguit una mica, t'ha cridat l'atenció i ens ha marcat d'una

manera o una altra. Era un tio valent, era un tio que anava a la contra, i era una persona natural, i era divertit, i era com un nen que jugava, i es pintava el cabell, i es maquillava, i feia el que no s'havia de fer, però ho feia d'una manera que no creava rebuig, creava admiració, per totes bandes, i és tan xulo això.

I qui creus que seria ara? No l'equiparable, però algú que diguis, ostres, m'interessa o em crida molt l'atenció el que fa aquesta persona.

Avui en dia, és que ja ho sento, però m'he fet gran, què vols que et digui? M'he fet gran, jo veig els referents d'ara i no. No, no, no el sabria dir a ningú ara Digue'm tu No ho se, tampoc és veritat Si, canta molt bé Lady Gaga i l'adoro Però és una còpia de Madonna Totes són còpies de Madonna La gràcia era ser Madonna en el moment En aquell moment, als anys 80 Ara no té mèrit ser Lady Gaga Llavors ara tot són còpies barates On està el Freddie Mercury d'ara? No existeix. Tampoc hi existeix. Ah, llavors dius, no sé, potser m'he quedat antiga i els referents ara existeixen, però jo no els veig o no els conec.

I si tirem enrere, també, als 80, un programa que ens va marcar tota una generació va ser La bola de cristal. És que aquesta sintonia. Doncs escoltem-la, va. És escoltar-la i ja pilla gallina, eh? La bola de cristal és un programa que es va emetre a mitjans dels 80 i clar, jo m'enganxava molt petitonet i no entenia massa de què anava.

És que era una meravella. Era un programa per nens, però el podíem veure adults i no tractava els nens com si fossin idiotes. I la dolenta del cuento era una bruixa que deia viva el mal, viva el capital. O sigui, tu imagina't. Imagina't. O sea, clar, era tan guai i tan punky, i allà es van fer els primers videoclips, i sortia el Loquillo, i sortia el Kiko Veneno vestint de Frankenstein, coses raríssimes, o sea, era aquest rotllo de David Bowie, i l'Alaska, l'Alaska, ara és una senyora de dretes que fa ràbia, però en aquell moment era lo más, o sigui, jo volia ser l'Alaska, volia ser aquella dona, veia la tele i deia, però, què és això, jo vull anar aquí, en aquest món de bogeria, o sigui, em fascinava la bola de cristal, em fascinava, i a més, automàticament, sento aquesta cançó i vaig a casa de la meva àvia. Suposo que els dissabtes al matí estava allà. Sí. Vaig a aixecar la meva àvia i vaig a volar estar

a la seva tele. I has pogut, deies, m'encantaria anar a aquest món. T'hi has pogut apropar, en aquest món que somiaves? Aquest món queer, divers?

Bueno, no és que m'hagi pogut apropiar, és que. Apropiar, no, apropar, apropar. Apropar, perdona. És que, clar, és el que dèiem, vivim en una bombolla. Jo és que això ho veig normal. Clar, no era normal en aquella època, però ara sí, ara jo ho veig normal, jo tinc molts amics, jo què sé, és que ni penso. Saps què vull dir?

Sí, sí, sí, i la bola de cristal era un programa que fomentava la creativitat i incentivava a pensar, cosa que crec que la televisió i els mitjans I la política. S'ha perdut.

Que t'explicaven el que era el capital, la política, la democràcia. Per favor, los electroduendes. Era una meravella. Ara parlen als nens com si fossin gilipolles. Parlen als adults ja com si fossin gilipolles. Ja els parlen a tots com si fossin gilipolles. Llavors clar, dius, hem perdut, no sé, la capacitat d'anàlisi i de pensar i de dir, ostres I ara el ritme era lent i tot passava de forma lenta, però això ja formava part de l'època, no? La música, escoltàvem els discos en cesc. Tu per escoltar una cançó t'havies de tregar les quatre primeres. I no hi havia tu tia, te les tregaves.

Tu que vens de la vessant del món del sexe durant aquests 13 anys, fent referència a tot el tema de la bola de cristal, explicar la diversitat sexoafectiva als infants continua sent un tema tabú per a les famílies que no formen part del col·lectiu LGTBIQ+. Sí, sí, sí, total.

Any 2026. I els meus nòvols els explico coses que a mi m'agrada. Em diuen, no cal que l'expliquis això. Dic, sí que el, sí que el. I m'enfado. Dic, se'ls ha d'explicar tot. Se'ls ha d'explicar tot, ho han d'entendre. És que allò de, quina és l'edat per parlar de sexualitat a un nen? Dius, no sé, als sis anys. Doncs ja vas sis anys tard. Si és que has d'explicar, des de sempre ha de ser una cosa natural. Ja està. I els has d'ensenyar el que és el consentiment, que s'han de protegir, evidentment, però que no tinguin por del seu cos i que els pot agradar qualsevol cosa, que és igual. Els meus nòvols tenen una tieta moderna, que soc jo, i la mare també molt moderna. Perquè clar, tenen un referent i penso que guai, tenen un referent d'una tieta moderna, bisexual que un dia té un nòvio i l'altre dia té una nòvia i això per ells i ho veuen com molt normal i és molt xulo això i tenen una tieta

que la poden escoltar diversos mitjans també et van poder escoltar a la tarda de Catalunya Ràdio també ara et podem escoltar al Bon Dia i Bona Sort de Ràdio 4 o a la 2CAT també es pot veure. A l'Aquí Catalunya, de Ser Catalunya, on també dones i expliques el teu punt de vista envers de moltíssims aspectes, no? Però creus que a les dones que esteu compromeses amb diverses causes socials se us penalitza molt més que no pas als homes?

Les dones se'ns penalitzen molt més sempre. Aquesta pregunta hi ha sempre. Igual que les persones del col·lectiu LGTBI també estan discriminades sempre. Aquí l'ordre és aquest. Home, cis, després el món LGTBI i després les dones. La dona lesbiana és la més marginada de la vida. És així. I sí, és així. I és una cosa que jo m'he resistit molts anys a pensar-ho, perquè jo sempre he tingut molts amics, sempre he fet la feina que he volgut, sempre he sigut molt punquí, però al final et dónes compte i dius que no, que no, tia, no t'enganyes. No t'enganyes. Si jo fos un home, estaria en un altre lloc, segur. A mi no se'm permeten coses que els homes se'ls permeten. Sobretot a nivell de caràcter, no? Un home a la tele crida i diu coses, gos gordo, i tal, no passa res. A mi no se'm deixa ni ser gorda, ni cridar, segons com. Per això estic molt a gust quan trobo un espai on se'm deixa, no? La ser, aquí, ara, parlant amb tu. Jo estic molt a gust quan em deixen ser jo. I no és tan fàcil. No és tan fàcil. O sigui, la societat, des de petita, que han intentat encaixonar-me, no? I ser correcta, i has d'encaixar. Has d'encaixar. El dia que vaig descobrir que no encaixar era el guai, que és el del David Bowie. El que mola és no encaixar.

I de fet també corrompem xarxes que diu que encaixis no vol dir que sigui el lloc correcte.

Ah, que serà l'altre, clar. És aquella cosa d'intentar posar un triangle dintre d'un quadrat que no entra, que dius que és més petit el quadrat que el triangle, que no entrarà mai això. I tota la vida allà intentant forçar la cosa perquè els altres estiguin tranquils. Al final, el de les etiquetes és això. L'etiqueta te la poses perquè la societat estigui tranquil·la. Per això m'agrada a mi l'etiqueta bisexual. Perquè és com molt genèrica. No m'emprenyeu. És bisexual. I així també puc anar explorant. Sí, però aquesta és l'altra. La sexualitat muta. No tens per què estar sempre en el mateix lloc.

Quan s'emeti aquesta entrevista, quedarà un mes i poc perquè siguin les eleccions del 29N. Les enquestes apunten a un augment de l'extrema dreta.

T'espanta? Sí, m'espanta, clar que m'espanta. L'altre dia vaig anar a veure la bola negra i vaig sortir d'allà dient, madre mía, que no es viene. I que important és explicar a la gent jove el que passava de veritat i el que pot arribar a passar un altre cop. És que és molt heavy. Fa molta por, m'espanta moltíssim. I egoístament no m'hauria d'espantar perquè jo ja soc gran, no tinc fills i vaig a la meva, però jo penso en la societat. Penso en els meus nebots, penso en la gent que té fills. No penso en mi perquè no en tinc, però saps? I tant que m'espanta. I crec que és molt important i no sé què passarà.

Tu i jo sempre ens hem trobat als teatres. A mi em fa molta il·lusió, perquè també és com anar

a descobrir I t'he reconegut, perquè jo soc fatal per les cares als teatres. O sigui, tinc com una malaltia que veig a la gent i no sé mai qui són. Perquè si no veig a la gent. Si no veig a la gent seguida, et puc veure a una estrella de teatre i dir. No sé què et digo, em cau bé, eh? Però no sé qui és. Vull dir que si algun dia et faig una cara rara, tu m'ho dius, eh? No, no, no.

Per exemple, ens vam posar de costat a Germans de Sang. Ah, veus? Doncs no me recordava. Ho vam passar superbé. Que bonica, eh? Que bonica. Molt, molt bonica. I molt properament tindrem al teatre El retorn de l'herència. Uau! És una obra de teatre. L'he vist, eh? Més o menys a les 6 hores, eh? Sí, sí, jo també, jo també. La passada. Però no sé si tens aquesta impressió que encara queda pendent veure, per exemple, al teatre, persones trans fer papers que no siguin de drama per ser trans, o a persones LGTBI que.

Mira, ara et diré alguna cosa horrible, eh? L'herència me va entusiasmar. Però no deixa de ser una obra d'homes? Feta per homes. I només hi ha una dona

i apareix als últims 10 minuts. Exacte. Acabo de fer un espòiler, verdad?

No, no passa res. Però vull dir, hòstia, jo m'encantà, eh? M'entusiasma, però dius, hòstia, segueixem el que et deia de l'ordre del privilegi, eh? Seguim les dones que dius, vés-hi a presentar una obra de dones que només parla amb dones. Em diran, ui, aquesta temporada ja en tenim una de dones. Mm-hm. Això passa també amb el col·lectiu, no? Aquesta temporada ja tenim una que parla de gais, no cal fer-ne més, no? Això passa, sí, falten referents. Per això és important també que hi hagi dramaturgs com el Guillem Clua, que sempre fa obres relacionades a I a vegades la gent li diu, és que només parles de gais, perdones la seva vida, però has parlat del que sap i del que vol. A això li diries a un tio hetero? Només parles d'històries heteros? Oi que no? Després deixa la gent que faci, que creï, que vulguis, com els Javis. L'univers dels Javis és super LGTBI, super queer. Meravella. Quin és el problema?

I clar, parlem de les coses que ens passen i que ens

preocupen i que ens mouen. És com les dones, fem coses de dones, clar, perquè som dones i volem parlar del que ens preocupa a nosaltres i el que preocupa al món.

Hi havia una persona que era també molt punki, que ens l'estimem molt, que la recordem molt. M'agradaria que ens aturéssim un moment i que escoltessis això.

¿Alguno de vosotros le han insultado alguna vez o se ha sentido mal por ser como es? Los que sí que levanten la mano. ¿A ti nunca te han insultado por nada, Carlos? ¿Nunca te has sentido mal? ¿Nunca te han hecho sentir mal por pensar diferente a los demás? Sí. Vale.

Bueno, pero no me han insultado porque tampoco me meto con nadie.

No me tienen que insultar nadie. No, no, da igual, yo tampoco me meto con nadie, pero me llaman gorda y me insultan por ser feminista, por ser lesbiana, por ser diferente. Así es la vida.

Totalment. Ai, la meva Itzi, com la trobo a faltar. La trucaria tantes vegades. Hi ha tantes dies que m'aixeco i dic, ai, la Itzi, què pensaria ella d'això ara? Què pensaria d'allò? Sí, sí, la Itzi era evident. La insultaven per seu físic. Gorda, a ver, no sé què. Per què li has de dir gorda a una persona que és gorda? Que és evident que és gorda. Ja ho sap ella, que és gorda. Que collons li dius? Que és gorda. Era gorda, era bollera, i era molt activista, i buah, es ficava en tots els fregaos, clar. Rabia per totes bandes.

I malauradament també s'ha de dir que quan va morir, ara aviat farà tres anys, fins i tot no se li va respectar, en el sentit que a xarxes encara hi havia gent. La gent és molt dolenta,

la gent no respecta res. Quan es mor algú, va anar a saco. Sí, sí, la gent és molt xunga.

Tres anys més tard parlem molt de salut mental, però encara ara no hem après a respectar la diferència.

Bueno, ara se'n parla molt, sí, se'n parla molt. Ostres, és difícil, eh? Està molt bé que se'n parli, però jo ho he vist, això he tingut el cas d'una amiga que va tenir un moment que es volia suïcidar. Se'n va anar al clínic i com que no es va tallar les penes davant de la porta del clínic, doncs mira, li van donar una sessió a un psiquiatre i, vull dir, no. No està la societat preparada pels problemes de salut mental. Parlem molt, però a l'hora de la veritat, a menos que no et tallis les penes davant de l'hospital, no et fot cas ni Déu, eh? Públicament parlo. Després, per privat, sí, pagues el psiquiatre, pagues el psicòleg, però per la pública, està fatal, el tema. Jo ho sento molt, però s'ha de dir. Bueno, ara que venen eleccions, també toca. Ves que algú li porta això? No en parlen, d'això. Tu veus que en parlin, d'això? No. Jo el que dic sempre, dic, és que ara tenim el tema de la vivenda, que està molt bé que hagi sortit de l'armari, una mica, perquè portem anys amb aquest tema, dient, a veure quan es manifesten per la vivenda, per favor. Hem tingut que esperar. Parar a tenir una zona ple de homeless, que no poden viure enlloc, eh? Que se't pixen davant dels comerços. S'ha pixat. Potser aquest senyor no té on pixar, eh? Per això està pixant aquí. Perquè no té on pixar. És que és molt heavy. Hòstia, els bàsics. Educació, sanitat i vivenda. Els bàsics. Arreglem aquests bàsics i després ja arreglarem les xorradetes que venen. I clar, la salut mental està dintre de la salut. Però si no està bé la salut en general, imagina la mental. No, no, és molt heavy.

Quan vaig contactar amb l'Imma Sust, em va dir posa'm Madonna, posa'm David Bowie i posa'm Bruce Springsteen. El Bruce, sabem que ets molt fan, fins i tot has anat a molts concerts, has matinat moltíssim amb l'Anna Manso a Vilbao i el vas veure, no?

Sí, sí, sí. I tant, i tant. Amb un hotel. Sí, ens vam colar a l'hotel i tot. És que no està difícil la gent és lerda ens vam posar guapes i vam dir com dos senyores pijas entrem a l'hotel a demanar-nos un cava i així ho vam fer i ens vam sentar i veies a tots els grupis a fora i nosaltres a dintre llavors va passar l'estim ben sant em va donar la mà que va ser un moment super guai que el director de l'hotel em va mirar i em va dir m'has colat i llavors clar el bruix ja no el vam tocar vam veure però no el vam tocar perquè ja ens han pillat va ser molt guai sí. Ens acomiadem amb aquest Waiting on a Sunny Day. Sí, és la meva part hetero, més bàsica. Mi part hetero bàsica és Bruce Springsteen.

Te la perdonarem perquè també hi ha d'haver aquesta part, aquesta cuota hetera. Hi ha d'haver-hi tot.

Va ser la primera persona, crec, que em va posar queixón de la vida, Bruce Springsteen. Ah, ostres. Sí, era molt petit. El meu pare em va portar a un concert que tenia 13 anys i recordo sentir que m'agrada molt aquest senyor. Què passa aquí? Era tan guapo i tan testosterònic. Era una cosa que m'agrada molt a mi de les persones, dels homes en general, que és alta testosterona con ternura, que dic jo sempre. Que és el David Bowie. Bueno, David Bowie no era tanta testosterona. El Bruce sí. El Bruce és alta testosterona i tendresa.

Avui hem comptat amb la periodista comunicadora Imma Sus. Ja hem acabat. Jo també. El que passa que no ens deixen tenir una emissora concreta. Doncs l'hauríem de tenir, eh? Fem-la, va. I a la carta als Reis, què li demanes a aquest nou any que s'apropa? Què li demano?

Pues, virgencita, que me quede como estoy. Yo estoy muy bien, muy contenta, muy feliz. Per mi, eh? Pel molt, li demano que l'ultradreta no guanyi, per favor. Ni aquí, ni enlloc. Ni aquí, ni enlloc.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio.

Som podcast. Ja m'entens. Els dimarts, el podcast de Catalunya Ràdio i a catradio.cat amb David Ávila.

I ara ens agradaria parlar amb Mili Hernández, propietària de la llibreria Bercana. Segurament, amb la llibreria Antinous, una de les llibreries LGTBIQ+, més longeves del país. Hola, Mili, què tal, com estàs? Hola, què tal, com estamos? Molt bé, ens fa molta, molta il·lusió poder parlar amb tu. I primer de tot, a totes les persones que passen pels amantents, us preguntem amb quins pronoms vols que ens dirigim a tu.

A mí el pronombre me da igual. Me puedes tratar con el pronombre que quieras. Pero bueno, con ella está bien.

Amili, havia llegit per alguna banda que a finals d'aquest any et jubilaves.

Sí, bueno, yo me podía haber jubilado en septiembre, el 18 de septiembre, cumplo años el 18 de noviembre. Me podía haber jubilado el 18 de septiembre, lo puse en Instagram para decir, hoy que bien, ya me puedo jubilar, pero he decidido que sigo otro año más. Bercana es muy importante, es mi proyecto de vida y además necesitamos encontrarle una solución a la continuidad de Bercana. Entonces me he tomado un año para reflexionar y saber qué vamos a hacer en el futuro. Pero aparte de los libros casi nadie se jubila. Siempre voy a estar implicada por mucho que me jubile.

Totalment d'acord que l'activisme sempre el portarem a dins, però sigui el que sigui, aquest any gaudeix-lo molt i que també hi hagi llarga vida a la Llibreria Bercana a Madrid.

Y como digo yo, con lo que nos puede venir, habrá que estar preparadas y seguir estando muy alerta porque todavía nos acechan. Totalment, totalment.

Escolta, el que sí que heu fet el traspàs de relleu de l'editoria Legales, ara la porta en Carlos Valdivia Vietmal Capdavant.

Sí, la editoria Legales ya le hemos buscado una solución después de 33 años. 30 años de editorial, le hemos buscado la solución y estamos muy contentas porque Carlos ya trabajó para la editorial unos años y creo que es la persona que mejor conoce la editorial, también trabajó en la librería y entonces conoce muy bien el mundo, la literatura LGTB y el mundo LGTB. O sea que estamos muy contentas de que Carlos continúe nuestro trabajo.

Deixa'm enviar una forta abraçada a les amigues del programa i també que ens les estimem molt, a la Coni Dagues i a la Gela Brun. A la Gela Brun, sí. Emili, en una entrega on parlem de la lletra B del col·lectiu LGTBIQ+, la lletra de les bisexuals, volíem que ens fessis algunes recomanacions de llibres de temàtica bisexual. Mira. No sé si en el cas de la literatura bisexual. Si trobem moltes llibres de narrativa o encara és una assignatura pendent? A ver, de narrativa con temática

bisexual no hay muchos, ¿vale? Hay más ensayos que tampoco muchos. La bisexualidad siempre ha sido como una especie de tema tabú en estos 33 años que llevo de librería. Durante muchos años solamente tuvimos un libro sobre bisexualidad y era Bisexualidad según natura de Eva Cantarella, que lo publicó la editorial Cátedra hace veintitantos, treinta años, casi cuando abrimos la librería. Pero hasta hace muy poquito era el único libro, cuando la gente venía preguntando por un libro sobre bisexualidad, era lo único que le podíamos ofrecer, es curioso, pero es así. Bueno, hoy en día han salido más narrativa, no mucha, pero sí que podríamos hablar de una editorial, Kakao Books, que principalmente va enfocada a gente joven, y en este caso podría decir que de costa a costa, de Dalia Adler, que es una autora americana, pues sí que ha hecho una novela sobre la bisexualidad, sobre las dudas que tienen estas adolescentes que de pronto no se lo han planteado nunca, tienen una relación con un chico y de pronto conocen a una mujer y ahí pasa algo, pasa algo. Y está muy bien porque, claro, es un libro enfocado a jóvenes, que muchas veces empiezan con ciertas dudas, ¿no? Y el poder tener una literatura que les aclare las dudas es importante. Y esto podría ser en narrativa, de lo poquito que hay. Luego también está otro, Amores sencillos, de Mari Rutowski. Este ya es un poco, bueno, también para gente joven, pero más adultos, ¿no? Y es una historia de amor donde una mujer que está. Tiene una vida perfecta, casada, con un señor, que tienen dos hijos. De pronto se encuentra, se reencuentra con su novia del instituto. Lo que había sido un amor de instituto pasajero entre dos mujeres después de muchos años vuelve otra vez a sortir y lo que significa eso, romper la familia, romper todo y arriesgarte a tener otra vida. Estas serían dos narrativas interesantes sobre bisexualidad.

Una altra de les propostes que ens vols fer, a més el vam tenir al programa, en Daniel Valero, A Malibra, confundidas, indecisas.

Confundidas, indecisas y promiscuas. Sí, explícanos. Y sensualidad, identidad y deseo en un mundo monosexista. Sí, ya sabéis que Dani Valero es tigrillo, ¿no? Este es un ensayo, un pequeño ensayo, no es un ensayo, digamos, teórico, pero sí que es un ensayo sobre su propia experiencia, porque él se denomina bisexual. El primer libro que publicó, El niño que no fui. Pues este va un poco en la línea, pero ya para más adultos, ¿no? Y sí que habla de lo que significa ser bisexual en un mundo, como dice el subtítulo, monosexista, ¿no? Las dificultades. Es verdad que en mi época, cuando abríamos la librería, decía los bisexuales no existen, ¿no? Muchos se decía, son los gays que tienen dudas o las lesbianas que tienen dudas. Eso es lo que se decía en mi época, hace 30 años, cuando se hablaba de la literatura bisexual.

I per sort això hem pogut passar pàgina i també hem descobert que sí, que existeix la bisexualitat i que també és tan respectable com totes les altres sigles del col·lectiu LGTBIQ i més. Deixem dir una cosa. A Confundidas, Indecisas y Promiscuas, de Daniel Valero, És de l'editorial Paidós i de costa a costa, de Dalia Adler, està publicat per Cacao Books. I ara, una altra de les propostes que ens vols fer és B, ciència, història i cultura ocultes de la bisexualidad.

Sí, però sí, ciència, història i cultura, sí, como has dicho tú. Como bien dice la doctora, o eres gay o eres hetero o estás mintiendo. Ah, sí. Es muy curioso, ¿no? Dice que las personas bisexuales tienen más probabilidades que la población heterosexual gay o lesbiana de ser diagnosticadas con un problema de salud mental. En este libro. Julia Shaw habla un poco de la salud mental, porque muchas veces se ha dicho que las personas que son bisexuales es que no lo tienen claro, y por tanto tienen algún problema con su sexualidad. Entonces, para Shaw, pues sí que investiga, habla y disecciona la identidad visual y desmonta todos los mitos y estereotipos sobre la bisexualidad.

I va, l'última proposta que ens fas d'aquesta colla de llibres per poder llegir aquests dies d'ara que ve, el temps del fred i tot plegat, resistència bisexual, mapes per a una dissidència habitable, d'Elisa Coll.

Sí, este es uno de los libros más vendidos en España sobre bisexualidad. Y además es un libro que no es muy extenso, que está muy bien, lo explica maravillosamente bien, y además de autora de habla hispana. Y es una mirada potente, sin tapujos, sobre la bisexualidad y también la bifobia, porque claro, es que somos los propios. Personas LGTB, los que tenemos cierta bifobia hacia las personas que se consideran bisexual. Y. Yo creo que este libro, que es muy ameno y además son ciento y pocas páginas, a mí, a la gente que se lo hemos ofrecido, han vuelto y han dicho o me ha aclarado muchas cosas. Y sí que es verdad, hay otro libro que no hemos mencionado, que también se llama Bifobia, de Ignacio Elpidio Domínguez, una etnografía de la bisexualidad en el activismo LGTB donde habla, de la homofobia dentro, bueno, de la fobia, más que la homofobia, la fobia dentro de los movimientos LGTB con las personas bisexuales. Sí que había en mi época, que ya soy muy viejita, sí que es verdad que los colectivos se cuestionaban mucho a las personas bisexuales y parece que eso ya poco a poco se ha acabado.

Deixem recordar que Resistencia Bisexual és de l'editorial Melusina y Biciencia, Historia y Cultura Ocultas de la Bisexualidad está editada por Libros de El Lince.

We were good, we were cold, kind of dream that can't be sold. We were right till we weren't, built a home and watched it burn.

Ens acomiadem amb aquest Flowers de Miley Cyrus, i és que llibres i flors sempre són una molt bona recomanació, i a més que Miley Cyrus és una de les cantants que s'ha visibilitzat com a bisexualitat. I també el tema de les flors i els llibres, d'aquí també ve la tradició de Sant Jordi. Mili Hernández, moltíssimes gràcies, un plaer, com sempre, parlar amb tu.

Gracias a vosotras gracias por darle visibilidad en este caso a la bisexualidad y deixem dir una cosa,

llarga vida a la llibreria Bercana y sobretot el temps que hi siguis que el gaudeixis moltíssim

muchísimas gracias a vosotras.

Ja m'entens, un programa amb esperit LGTBIQ i més amb David Ávila.

La vam conèixer amb aquest I Love Rock'n'Roll de Joan Jett i Black Hertz. Això va ser a la Gala Zero d'Operación Triunfo 2023. I, l'esteu sentint de fons, ella és la Ruslana, ara és quan m'equivoco, Panxixina.

Solo Ruslana, prefiero. Pensé una vez mi apellido, pero Ruslana es mi nombre artístico.

Vale, doncs així ho respectarem, també. Ruslana, què tal? Com estàs? Muy bien, muy ilusionada de estar aquí, por fin. Home, també, a nosaltres ens fa moltíssima, moltíssima il·lusió. Ruslana, també ens has dit que volies que et diguéssim pel nom artístic, però també a totes les persones que passen pels amantents, us preguntem amb quins pronoms. Vols que ens dirigim a tu, amb ella, amb ell, amb elli. Ella. Doncs el que tu em diguis, així ho farem i així ho respectarem. Ara sentíem aquesta actuació de la Gala Zero de OT 2023. Com recordes aquella nit del 20 de novembre del 2023?

Muy lejano, sobre todo. Sí, sí, sí, fa tres años ya. Sí, sí, lejano, lejanísimo. Pues con mucha ilusión, con mucho nervio. La recuerdo de estar escribiendo a mi familia, de chicos, es ya, es ya, no sé qué va a pasar después. Deseadme suerte. Sí, sí, deseadme suerte, porque claro, de repente mandas el último mensaje y no sabes si vas a volver a llamarlos en una cuestión de unas horas o. O no volverás a tocar tu mòbil en tres meses.

I Noemí Galera et va posar la primera pagatina del càsting amb aquest tema.

I call you when I need you My heart's on fire You come to me, come to me Wild and wild When you come to me Give me everything I need You seem the best.

Ruslana, et vas presentar al càsting de Madrid, un càsting que va ser multitudinari, crec que va durar com 7 o 8 hores, que van acabar a les 10 de la nit.

Sí, en algun

moment vas pensar, aquest càsting no el passo ni de broma, amb tanta gent i amb tanta bona gent que passava per allà.

Es que es muy distópico también, es mucha gente, creo que en el inicio de, o sea, lo de las pegatinas, de hecho me estaba escuchando, estaba nerviosísima. No, o sea, no es que creía iba a pasar, no iba a pasar, pero crees que hay también tan pocas posibilidades de, bueno, es que te dejas llevar, al final también es una cosa que. No te estás desplazando, es en tu ciudad, de repente es una tarde de tu tiempo, simplemente de decir una mañana, de venga, pues me hago la cola, lo que sea, con esa gente te lo pasas bien, al final también la experiencia es un poco eso, claro, ahora bien, cuando pasas un poco más adelante ahí se complican un poco las cosas y crees que, vale, de verdad puede llegar a pasar.

I veient els vídeos del teu càsting vaig veure que darrere teu hi havia Carlos que va participar a l'edició següent.

Carlos fue la pegatina detrás de mí.

Sí, sí, sí, perquè vegis què et va fer presentar als càstings del teu.

No sé, simplemente querer a lo mejor participar en el programa, o también yo me había mudado a Madrid ya con 16 años, que es decir, llevaba casi dos años en Madrid. Bueno, un poco para buscarme la vida, para estudiar teatro musical, no sé, desenvolverme un poco, entonces. Creo que justamente ese casting lo veía como una forma muy guay de hacer experiencia, desenvolverme, conocer a gente, incluso porque tampoco conocía a tanta gente en Madrid. Así que, no sé, simplemente lo veía como una experiencia, que luego se convirtió en lo que se convirtió, pero.

Bueno, es va convertir que a l'acadèmia vas arribar fins a la final, vas quedar, crec que cuarta, pot ser? Tercera. Tercera, déu-n'hi-do, vull dir que encara millor m'ho poses. I vas tenir com a professora, per exemple, a Mamen Márquez, que ens ha volgut deixar un missatge per tu.

Rulana, preciosa mía, que quería mandarte un beso enorme y darte la enhorabuena por Anomia. Me hace súper feliz verte en este momento, que tuvimos la suerte de trabajar juntas en OT y conocernos ahí, donde estabas ahí todavía descubriendo un montón de cosas como artista y verte ahora, después de todo lo vivido, y ver cómo has construido ese universo tan tuyo, ese sonido, esa estética. Todo esto que es tan tú, pues me parece precioso. Siempre has tenido un carisma, una fuerza y una personalidad que creo que son dones que tienes que te hacen ser tan especial como eres. Así que disfruta muchísimo de Anomia, de este momento y de todo lo que venga con él y sigue buscando y arriesgando porque eres increíble y eres una artistaza. Mi preciosa, estoy muy orgullosa de ti, te quiero muchísimo y espero darte un abrazo muy pronto. Un beso enorme.

¡Qué ilusión! ¡Qué fuerte! No lo esperaba para nadie, digo, es real, o sea, para mí.

Sí, sí, sí, va per tu, va per tu. ¡Qué fuerte! Es real, no es guía, ni dir que de debò. Cuando sortis le puedes enviar un mensaje.

¡Me encanta! Nada, besos enormes a Mamen y, bueno, a todos los profes que los recuerdo siempre con muchísimo cariño. Mamen justo también ha sido una profesora increíble, o sea, es también como la cosa más vulnerable que. Que tienes durante esos tres meses en la academia, para mí llegaba a ser la voz. Entonces, tener a una persona que te da tanta seguridad a tu lado siempre, dándote los mejores consejos, sacándolo adelante, pero también diciendo a veces no pasa nada. Y justo como ella ha hecho ahora, como. Dándote a entender las fortalezas que tienes y ayudándote a explotarlas, básicamente. Es maravillosa ella. Un beso enorme para ella también.

Te quiero, Mamen. Li enviem una forta abraçada i un agraïment a la Mamen Market. I, escolta, ja que Mamen feia la referència a Anomia, escoltem una miqueta d'aquesta Anomia, va.

El secreto de que corrió. El que gana pierde la razón Tengo que buscarte, no lo ves Hasta que te des la vuelta yo no esté He

escollit aquest Si yo voy a ti perquè no estem per res acostumats a una balada.

Bueno, no es una balada como tal, pero bueno, es una canción que a mí me recuerda un poco incluso a una banda sonora en algún punto. Bueno, al final No Mía es un disco que tiene también mucho momento como más especial, sentimental, íntimo, por así decirlo, que bueno, pues la música acompaña siempre,

¿no? Durant el teu pas per l'acadèmia et vam veure reivindicant moltes vegades que no volies ser una nova popstar, sinó que volies tenir el teu estil propi. Creus que has aconseguit això, marcar el teu segell i aquest estil propi?

Poquito a poco creo que lo estoy consiguiendo, con este disco bastante. O sea, me he quedado muy satisfecha de hecho en cuanto a eso, pero vamos, yo creo que sí, poquito a poco, el camino es muy largo, pero sí.

És el teu segon disc, el primer va ser Genesis, i també és un disc en el qual vas explorant diversos estils musicals. Amb quin és l'estil que et sents més còmode?

Pues yo te diría que el pop-rock al final, y aquí en Anomia, pues hay distintos tintes electrónicos, que para mí no deja de ser pop, pero es verdad que se presenta de una manera muchísimo más interesante, personal y cuidada.

Sé que t'ho haurem preguntat moltes vegades, però Anomia, d'on ve aquest nom?

Pues viene de mucha investigación y de mis fricadas de ponerme a leer, de mi manía y de mi toque que tenía que ser una palabra, no podían ser dos, de que fuera una palabra que abarcara varias cosas, de que al final tuviera un significado profundo y que cada uno. Pues yo puedo decirte lo que significa que para mí al final cuanto al disco no es la ausencia de normas sino la creación de una nueva pero es una palabra tan compleja y es tan guay también poder investigar sobre ello y que cada uno también se quede como con la parte que más le resuena creo que de eso trata

la música al final Y en aquest disc parles molt del desamor y de cuestionar-se tot el que teníem preestablert i tots els pensaments que teníem allò fixes.

Sí, pasa siempre, pasa con nosotros mismos, con las personas que pasan por nuestra vida, pasa todo el rato. Entonces creo que de cuestionarse cosas es también de donde vienen los cambios, y los cambios a mejor sobre todo.

Doncs anem a canviar i anem a apostar-lo todo.

Seré culpable fuera un instante si no lo vi venir.

A mi m'agradaria quedar-me amb un parell de frases d'aquesta cançó, diu No sé si tens aquesta impressió que has tingut aquest pes de ser sempre la cantant perfecta, la persona perfecta.

Un poco, un poco viene de ahí, pero vamos, que esa frase va por ibar a todo el mundo, te quiero decir, porque todos nos equivocamos, todos la cagamos y creo que también a veces personas de nuestra vida nos hacen sentir como demasiado culpables por algo que realmente, pues. Joder, que no pasa nada, ¿no? Y al final creo que es muy importante saber quién eres y saber que las veces que has fallado o que te has equivocado sirven realmente para ser la persona que eres a día de hoy.

¿Creus que les teves cançons poden servir com a empoderament el fet de no aferrar-se a una història que ja s'ha acabat? O sigui, pots apostar-ho tot per a una relació, però si veus que no funciona, doncs bon ben ibarca nova.

Hombre, es la idea, que sirva como de empoderamiento y que sirva también para reflexionar sobre todo este disco, ¿no? Que habla de muchas situaciones, de muchas cosas muy personales que, bueno, en forma de música a lo mejor te llegan incluso más fácil. Así que esa es la idea. Ahora que vamos a ver qué pasa. I tant, i tant.

Escolta, Ruslana, el Ja m'entens és un programa de temàtica LGTBIQ+, i aquest capítol està dedicat a la lletra B de la bisexualitat. Ara tenim molts referents pel que fa a la música, no? Miley Cyrus, Lady Gaga, també tenim Lola Indigo, per exemple, també, però en el teu cas, tu ets molt jove i vas créixer sense referents bisexuals.

Sí, o sea, te quiero decir, al final para mí siempre ha sido una cosa como muy natural, porque he tenido también mucha suerte de que en mi familia y en mi círculo tampoco ha sido como un gran tema, ¿no? Y siempre ha sido algo como que, vamos, yo también siempre he dicho que. Más allá de ponerse etiquetas, aquí todos luchamos por lo mismo y que yo, para también mi yo personal, estar tranquila y no estar como un poco, no sé. Cogiendo cosas de fuera, o sea, prefiero ser y ya, ¿no? Y que venga lo que tenga que venir. Tampoco me he puesto muchas etiquetas a lo largo de mi vida y creo que por eso mismo también he podido vivir mi sexualidad con total libertad, ¿no? En ese sentido. Porque también existe como mucho estigma ahora de si una chica es bisexual ahora está ahí, está con una chica, pues luego, qué sé, está con un chico, es una traidora y está como mal visto. Pero, claro, o sea, siempre prefiero. Abstenerme bastante de eso, ¿sabes? Y la lucha es la misma de todos.

De fet, Ada Colau ens deia que s'havia de demostrar amb la prova del cotó el tema de la bisexualitat, que si estaves amb una noia.

Total, total, total, total.

Actualment al teu Instagram tens 224.000 seguidors. Ja m'agradaria tenir-los. Jo crec que ni els en sumaré, com es diu aquí. De totes les seguidores que tens a Instagram, n'hi ha una que ha volgut fer-te una pregunta. T'atreveixes a respondre-la? Vinga. Va, escoltem-ho.

Hola Ruslandia, ¿cómo estás? Me paso por aquí para decirte que tengo muchas ganas de escuchar ya Anomia y más ganas todavía de ese 17 de diciembre en Razmataz para gritar en directo ese pedazo de disco que está a puntito de salir. Y nada, yo quería preguntarte relacionado con Anomia y un poco romper reglas, que es lo que haces constantemente, Me gustaría que nos contaras cuál ha sido el mayor lío en el que te has metido estando de fiesta. Venga, un beso, te quiero.

Deixem dir que estem parlant de Belén Agueinor, una de les persones que porta les xarxes d'Operación Triunfo i de la productora Jazz Music, i quan li vam fer la proposta. Ens va dir que encantada. Ara, ¿t'atreveixes a respondre aquesta pregunta?

Sí, hombre, claro, yo me atrevo a todo. Y más la Belén, que sabe a dónde ir a pillar. Y luego es la tía que me llama a mí para ver dónde está la buena fiesta, porque sabe que yo lo sé. Bueno, creo que el mayor lío. En el que me he metido en una fiesta ha sido a lo mejor ser echada de una discoteca y volver a colarme claro bueno no sé no voy a dar más detalles pero pero sí que yo de pequeña era muy petarda claro que sí ahora no tanto ahora no hombre pero eso fue hace mucho tiempo.

Lo que no queda mucho tiempo es el 17 de dezembre a la Sala Resmetat. Eso es. ¿Ya tens visualizado cómo será aquest concert?

Obvio, obvio, obvio. ¿Y cómo será? Lo estamos preparando con muchísimas ganas. Vamos, los de siempre, mi banda, bailarines, porque creo que el disco también da mucho pie a hacer arreglos muy chulos. Me hace mucha ilusión también, tanto con bailarines, como con banda, como con todo el equipo. Bueno, y fans también, obviamente. Ya hemos vivido la gira de Génesis. Eh. Me encantaría volver a traer algunas canciones de ese disco, de esa gira, dándole una vuelta a este nuevo show y creo que a todos nos va a sentar bien. Así que nada, con muchas ganas de pasarlo bien,

sobre todo, y mucha energía. Mucha energía y la necesitaremos también para escutar, espero que soni, en aquest concert del Razzmatazz, Mi vocablo.

Oigo discusiones que tristes momentos pa' pensar en ti. Escribo canciones que salen de dentro pero hablan de ti Yo que ando muy lejos de casa Una

cançó que comença d'una manera i que després, com es diu en castellà, ens dones un meneo que ens fas aixecar tots i anar cap a la pista. Ara l'anirem escoltant, però que Déu-n'hi-do també aquesta cançó amb el Mi vocablo, que és una cançó molt potent, mira.

Sí, sí, sí, es una canción potentísima. Es una canción que tiene una evolución brutal, que fue escrita también pensando en eso desde el principio. Fueron cogidas de referencia canciones que juegan un poco con esta dinámica. Así que nada, luego fue un poco poner el puzzle en su lugar y que sonara tal cual así.

Roslana, tu ets d'origen hispano-ucraïnès. Sí. Com estàs vivint tot el que fa referència al conflicte d'Ucraina?

Pues con mucha tristeza y muy de cerca, obviamente. Y nada, pues que te digo, tengo familiares tanto allí, tengo familiares que se han tenido que ir del país. Es una situación muy, muy, muy complicada de la cual no se está hablando tanto y siento que en un país como España. Donde quieras o no, tenemos el cielo azul y vivimos tranquilamente. Cuando llega información de fuera de este tipo de cosas, creo que la dejamos morir muy rápido. Así que, bueno, eso sería lo que opino.

Clar, d'aquests dies, per exemple, tot el que ocupa els diaris, els informatius i tot plegat és el tema de la vivenda. Sí. Tu ara, crec que vius a Madrid, pot ser? Sí. Tens 21 anys? Sí. Clar, no sé si vius sola, acompanyada. Vivo sola, vivo sola. És una situació normalment anòmala, perquè saps que.

Absolutament, absolutament. És una situació O sea, mi. Mi vida ha dado un giro de 360 y no es lo normal. Y, de hecho, o sea. Creo que mucha gente en Madrid porque en Madrid también hay como mucha parte de la industria y mucha gente dice que es privilegiada y que puede vivir con bueno, 21, 24, los que sean puede tener a lo mejor una vivienda en propiedad o lo que sea y admiten que son privilegiados pero creo que no lo están entendiendo entonces yo siempre hago el ejercicio de hostias de un punto número uno de. Saberlo, entenderlo y saber en la realidad en la que estoy. O sea, a mí, ¿de qué me sirve poder yo existir tranquilamente y pensar en un futuro si el de al lado no puede? Al final es un poco como. Esa es mi filosofía frente a todo lo que está pasando, que es un problema que hay que cortar de raíz y ojalá que todos los cambios que. Se puedan conseguir, no sean un parche simplemente, y sea el verdadero cambio. Pero vamos, que eso, que más que nada, yo lo vivo muy de cerca también.

Mira, ahora estamos sentint aquest meneo. Puxa, puxa.

Déu-n'hi-do el que ens espera el 17 de desembre a la sala Rasmatàs, i perquè no quedi en el discurs del tema de la vivenda, vull dir que és un tema que encara portarà molt de camí i recorregut en aquest sentit, i que esperem que tant de bo es pugui posar solució aviat. I aquest estiu et van poder veure a la gran pantalla amb Fuego. Com vas viure aquesta experiència del cinema?

Hombre, muy bien, muy bien. Aprendiendo mucho, sobre todo aprendiendo mucho, flipando con todo, flipando con mis compañeros también. Y creo que lo he dicho ya en todos lados, pero es que ha sido una primera experiencia perfecta. Primera, ¿eh? Sí, sí, sí. Únicamente gracias a mis compañeros y todo el equipo, porque han sido como muy comprensivos y muy buenos y es increíble trabajar con ellos. ¿En vindrán més dones? Ojalá, ojalá que sí. Creuem els dits, creuem els dits.

He pedido perdón y tú siempre buscas más he vuelto a abrir el cajón me tienes rebuscando.

Ara que ja veiem una mica més lluny l'estiu, ens acomiadem amb Veranos Condenados, un dels temes d'Anomia, el nou àlbum de la Ruslana. Ruslana, ha estat un plaer que hagis vingut avui al Jamantens i desitjar-te molts èxits en la teva trajectòria i en el concert del 17 de desembre a la Sala Rasmatàs. Altres concerts que faràs aquí a Catalunya que podrem veure properament?

Pues el 17 de diciembre nos vemos en la ramataje, espero a todo el mundo y ya luego veremos, ojalá que sí.

Doncs tant de bo que en surtin més, mentrestant, deixeu-me també agrair al Dani Expósito, que avui ens ha acompanyat a la part tècnica, i a vosaltres dir-vos un parell de coses, que podeu escoltar aquesta i altres entregues del Ja m'entens al web i a l'app de Catalunya Ràdio, a la plataforma 3CAT i a les diverses plataformes de podcast, i que si voleu, ens escoltem la setmana que ve, perquè bé, Ja m'entens.

¡Hasta la próxima!

Es algo que se aleja, un especismo que nunca estaba aquí. Una película que ese tiempo vi.