En Garriga sorprèn amb allò que canviaria de si mateix

Ai, que ja estem connectats. No s'hi va. Home, Lloberes, has de tenir A més, he vist una llumeta aquí vermella. Era una prova per dir a veure si està atenta. No està atenta? No estic atenta, perquè quan em concentro. Bueno, és igual, no ens entretinguem. Per sort que no ens ha enganxat el micro obert 5 segons abans. Això també és veritat. No, no, hem de vigilar. Ah, sí. minuts

amb la Lloberes.

La veritat és que no sé quan acabar, perquè com que ja m'agrada la sintonia jo. Tu deixaries una sintonia sola. Això mateix, sí, sí, sí, ja m'estaria bé. Però benvinguts als nou minuts de la Lloberes. Per la gent que avui torna de tot arreu. Home, el que estan dient. Que no és retorna, ja m'heu dit. Tornen, tornen. És a dir, que torna tothom, que sàpiguen que és un intercanvi, diguem, de. Un pim-pam. Sí, però un pim-pam seria que tu ets el meu sparring, diríem en aquest sentit, valent? I llavors, avui, per entretenir el personal, perquè normalment som bastant més profuns, però tothom, jo m'imagino que està venint, doncs ens hem inspirat. Per alguns, tu no sabràs ni qui és, Orson Welles, saps la pel·lícula de La dama de Xangai, perquè és l'escena dels miralls, tu et sona aquesta escena dels vidres trencats? No l'he vista, noi. Doncs és una metàfora visual, ho has de mirar, això. Tu vas a veure aquells forats negres, o no sé què va passar de l'última vegada, però bé, bé, bé. La bola negra, aquests forats negres. Això, això, això, això. La metàfora aquesta de la mentida, la traïció, la confusió. Doncs anem al bloc 1. Que va de miralls, si no t'ho he dit. 4 per 3. Vinga, miralls, 4 per 3. 4 preguntes a 3 segons. Ets de les persones que es miren molt els miralls o de les que eviten mirar-se

massa temps? En miro bastant. Sí? Sí, a veure com porto els cabells, sobretot.

Valent. I la barba. Calla, calla. Quina persona de la teva vida creus que ha estat el teu mirall més exigent? El que vas aprendre més gràcies a ella, la persona.

Quina persona? Laboralment. Noms. Ricardo Orquemada.

Ricardo Orquemada, que avui li han fet una entrevista a doble pàgina a Valent. No l'he vista. Tres, Valent. Jo ja la tinc aquí. Ja la miraré. Val. El secret. Què veuríem en el teu mirall que els altres no podem veure a simple vista?

Molta timidesa. Ah, sí? Extrema.

4. Si poguessis treballar un mirall, què és el primer que t'agradaria canviar de l'altre costat?

Mirar-me a mi mateix. Home, aquesta timidesa. O a vegades no és un defecte. Sí, en el meu cas és un impediment, sí. Ah, d'acord. I de la vida en general? Home, de la vida en general, això, ser més valent. D'acord. En les relacions personals, va. Bloc 2.

¿Creus que abusar dels filtres i retocs a Instagram, TikTok, és com una falta d'autoacceptació, d'autoresponsabilitat? Ho pot ser, sí. Parlant doncs de accountability que seria com retre comptes quan tu t'estàs mirant al mirall la responsabilitat aquesta si haguessis de triar una única paraula que fos el mirall i motor de la teva vida quina triaries? jo trio accountability és a dir retre comptes tu.

4 segons, eh? Si no, vas al canyet, eh? Va, va, al canyet. Afrontar reptes. Això és molt relatiu. Aviam, la paraula afrontar reptes. Superar. Superar, val. Escrits de superació valen. Va, tres. Amb l'efecte mirall. Molts imiten en els altres per ser acceptats. ¿Tu et consideres un reflex d'aquesta societat o t'atreveixes a desmarcar-te de la norma?

Oh, soc bastant reflex d'aquesta societat. Sí?

I tant. Tu ets dels que d'això, sí. Quatre. Quan mires la societat actual de reuïn, quin és el pitjor defecte col·lectiu que hi veus i del que tu tampoc et pots escapar?

De donar molta importància a les aparences. Ets, sí, tu estàs contaminat amb això. A l'aspecte, molt. Que ho diis, val. De jutjar amb el que veus de fora. Corre, anem al bloc 3.

M'interessa, eh? Anem apuntant les respostes. Bloc 3, 4 per 1. Què és el primer que penses quan et mires al mirall? Tot just llevar-te. Al matí, quan et veus. La primera sorpresa que veus. M'he d'afaitar. Vamos, siguem seriosos. No ho sé. Això és el que has de pensar. Si poguessis fer-li una sola pregunta a un mirall màgic, sabent que et dirà la veritat absoluta, què li preguntaries? Ho estic fent bé. El que vulgui. Home, i t'ha sortit bé, aquesta. Va, t'estàs rentant la cara. I aixeques el cap i mires al mirall del bany o d'on sigui. Quina persona coneguda perquè veus algú a darrere. Quina persona coneguda real et faria que et morissis de por en aquell moment? Que em morís de por? Sí, en aquell moment. Que et donés un susto per vosaltres és un. Un ensurt? Un ensurt. Home, doncs. Aviam-ho. Aixeques la vista i et veus.

Un personatge públic que em fa molta por. Ah, valent. Sí. Home, algun assassí, no ho sé.

Home. Ah, només un assassí? Sort que no dius la Lloberes. Vinga, anem, 4. Aquesta era la resposta. Als retrovisors americans hi ha una frase obligatòria que diu, no ho sabia jo, això, els objectes estan més a prop del que sembla. Sí. Quin somni creus que tens molt lluny, però en realitat està molt més a prop del que et sembla? Home, triomfar fent la meva feina. Espero. Aquest seria el teu. Però el triomfe és molt relatiu, eh? Un dia hauríem de raonar d'això, perquè anem a l'última ja, al bloc 4, perquè sé que m'estàs ventilant i vull un final perfecte. Valent? Som-hi. I aquí el dediquem.

Final perfecte o feliç? No, perfecte.

El mirall trencat de la rodoreda, que és millor que acabar amb la nostra literatura. Per tant, quin únic tros de vidre t'agradaria quedar-te a viure per sempre, si ara se't trenqués el mirall? Tu saps quan es trenquen els miralls, allò dels set anys? No saps bé d'això. És a dir, si ara es trenca el mirall, quin tros de vidre t'agradaria quedar-te? De la teva vida, de la teva vida, s'has miculat. Ha caigut ara. Valen, i hi hauria gent que diria, doncs, jo què sé, la meva gran infantesa, el meu primer amor. Ah, sí, una part de la meva vida. Ah, quin és el tros?

T'ho haig d'explicar tot. Els últims 10 anys. Això és un tros de vidre, cordons. Valen, valen, doncs.

Valen, valen, doncs. Vols que acabem de veritat? I no la deixarem a l'aire, eh? Si avui et morissis. ¿Ploraríem per tu o per la imatge que has ensenyat? Què? No la deixaràs, eh? Per les dues coses. Sí. Jo espero que sí.

Això és el que voldries. I espero que Carme Lloberes. Ploréssim. Plorés una mica. I després rigués. Arriba les notícies de les 6. Tu creus que si em morís jo sortiré al bolletí, creus?

Potser, qui sap. Depèn de qui el codirigeixi.