En Marc Andreu i en Jaume es barallen pel xarcuter

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Passen dos minuts d'un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Boníssima tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. És una tarda boníssima perquè ara s'ha produït un moment en el que us estàveu descullonant totes dues, no sé de què, però.

Crec que no ho sabem nosaltres tampoc. Aquesta és la màgia. De dues persones amb

una química que de sobte van enriolant,

enriolant I acaba sortint el nostre riure preferit,

que és el de diafragma, el de bruixa, el meu greu. Uf! Però no és ni que ens estiguessin dient grosses, estàvem cantant una cançó de laitana, però crec que. Que heu passat del cant al riure i a la felicitat A mi m'ha fet gràcia com. Com que estiguéssim tan dintre de la cançó i vosaltres parlant amb en Marc Andreu com una gran conversa de feina. No, m'ha semblat bonic. No podíeu comunicar-vos perquè cantàvem massa fort.

A mi això m'ha semblat hilarant. Va, som-hi.

Amunt! Amunt amb el dijous! Anem al WhatsApp.

És que avui m'he pres moltíssims panellets per berenar i estic superexcitada.

El 6-77 segueix coajant el tema de l'escapada romàntica de Max Iglesias i Aitana Sánchez-Gijón amb les fotos que ahir publicaven la revista Diez Minutos i La Ola i que confirmen que aquest parell està d'un enamorat que espanta, com explicàvem ahir. Ens escriuen oients que van vibrar la història tant o més que com ho van fer en aquest estudi.

Està d'acord que rieu? No, ella s'està enriolant. M'encanta que al Roger li agradi tant la sintonia al vals de l'amor. Ara tinc també el vals de les flors, que avui debutarà al vals de les flors. Quan anem a Madrid, que poses aquella guitarra. Sí, sinto guitarra de Madrid. A mi m'agrada que ets com poc creatiu. Vull dir, com que tens les teves sintonies de confiança, vull dir que a la Marta hi ha dies que ara veus que ha posat sinto cookies, saps? O jo també hi ha dies I tu, en canvi, tens el teu repertori. No, jo soc creatiu.

En els inicis, i llavors m'agrada la tradició, és a dir, innovar en el vals de l'amor i llavors gastar-lo. Fidelitzes, perquè és el que l'Ollent també potser està esperant, no? Jo crec que sí, jo crec que sí. Bé, aquesta Ollent ens diu, bon dia perfectes, estava escoltant el capítol d'ahir quan parlàveu d'en Maxi Laitana mentre feia feina de casa abans d'anar a treballar, i absolutament enganxada al que dèieu. Diu, m'ha caigut el mòbil a dins la galleda de fregar. En fi, sembla que de moment funciona. Visca aquest amor, sisplau. Sou perfectes i. Són perfectes i adorables. Ells, ells. Nosaltres no tant, perquè és impossible. No, no, no. Ells estan a un nivell superior.

No, és que mai ningú podrà. És a dir, això és com un. És com l'eclipsi. Això sí que. Ja ho vam dir, de fet, ahir. Sí. Que és com l'eclipsi. És que passa molt de trenta.

I què has de fer amb l'eclipsi? Gaudir-lo mentre pones. Exacte, perquè no dura per sempre.

I sense por. Doncs bé, avui canviarem d'Aitana, perquè Aitana Ocaña torna a ser notícia.

Aviam, per què és notícia la Itana, Juliano?

Mira, la Itana és notícia perquè està fent la gira del seu quart disc, el Quarto Azul, ara per Llatinoamérica, i aprofitant que ja corre per aquella zona i que ha creuat l'oceà, està fent com la Batquial. És a dir, trepitjar tots els mitjans possibles. I ha començat aquestes jornades de promoció justament a l'Argentina, com també va fer la Bad Girl. També, per acabar d'omplir el tercer concert que hi farà, pel qual encara hi ha alguna entrada disponible, ha visitat un programa que es diu Nadie dice nada, on, com aparentment sembla que sempre passa a l'Argentina, hi havia 5 persones entrevistant-la. Un grigal total en aquell estudi, perquè us ho imagineu, semblava, o si sembla, el que no surti, però quan venen en Marc Andreu i en Jaume Miranda, els millors programes. Però, a més, com si estiguéssim xerrant de més a més amb l'Aitana, i per tant, excitadíssims. Un quadre, però, realment enganxa, es fa molt amè i resulta divertit. I a l'Aitana jo crec que li va passar el mateix, que s'ho va començar a passar bé. Es van enriolant i se'ns va obrir debat. Abad, sense anar més lluny, va explicar com havia escrit Superestrella i ho va fer de manera molt distesa, va explicar que no anava dedicada a ningú, moltes historietes distretes de com es va treure el carnet, que va tenir un petit accident el primer dia. Y fins i tot es va mullar parlant de relacions obertes.

Yo creo que las relaciones abiertas no funcionan. Pues mira que te vas a sacar. ¿Intentaste? Intentaste. No, la verdad nunca lo he intentado, pero porque en su momento me preguntaron y dije, a ver, yo creo que si alguien se pone de acuerdo, yo no me voy a meter en una conversación que tenga una pareja de que ellos pueden hacerlo. Yo no lo he hecho porque no me lo imagino. O sea, yo me imagino a mi novio, me da un infarto.

Atenció, perquè a partir d'aquí, al nivell de jornada de portes obertes al seu cor que fa respondent preguntes, ella sola és com que s'embolica i convida en passi a vi pels entrevistadors a seguir preguntant-li per la seva vida privada. Cosa que, evidentment, ens encanta. Home, clar.

I que crea, novament, un precedent, Aitana, carinyo. Vull dir, és que. Els pistons seran plos quan ho deixin.

I clar, després d'unes declaracions com aquestes sobre les relacions obertes, tot convida a preguntar si ets gelosa.

Antes era un poco celosa, pero con Dani no soy celosa porque me da mucha tranquilidad. Es el mejor del mundo entero. Estoy muy enamorada, chicos, la verdad. Estoy muy enamorada. La última vez que vine aquí estaba sin novio y súper triste. No sé si os acordáis que fue como. Es verdad. Sí, estaba muy triste. Pero ahora ya no, ya me caso y todo. O sea, no me caso. No, no me caso. Digo que ojalá, que ya para toda la vida es lo que me quería referir.

No me caso, ni nadie me ha pedido matrimonio, ni nada. No se casa, tío. No, no, no. ¿Te gustaría igual a Aitana casarte o no?

Sí, me haría mucha ilusión. Para. Con hijos y todo. ¿Qué? Totalment descontrolada, no?

No, no. Que bé, que bé. Ella sola, eh, sofà? Jo l'adoro. Ella sola s'ha posat en aquest jardí. Però quin jardí, família. És un jardí ple de magnòlies amb la seva elegància serena, ple de camèlies, de pètals delicats i colors intensos. És un jardí amb unes glicines que s'enfilen per les pèrgoles amb la mateixa naturalitat, amb que els pensaments de l'Aitana es llencen directament cap a en Dani. Molt bonica aquesta imatge que estàs explicant. Com es nota que estàs gravant Club Tandem aquests dies, perquè portes la literatura a dins, nena. És un jardí ple de peònies exuberants i plenes de vida. Les arrels de xiprés s'endinsen fermament en la terra, com ho fa cada vegada més l'amor de l'Aitana i en Daniel. I al centre del jardí hi ha una font d'aigua cristal·lina que riga cada flor, cada fulla i cada racó. L'Aitana es posa, sense voler-ho, en aquesta entrevista, de ple al jardí de l'amor. I gràcies a Déu que la gent de Nadie dice nada, no tenen cap vergonya, i la Itana està tant i tant deixada anar que acaba explicant tots els detalls de com es van conèixer. Jo ho agraeixo tant, això. Per posar ordre, no? Saps allò que dèiem? Donaria tot el que tinc al banc per saber. Ha passat. I gratis. Exacte, no he fet cap visum ni res. No, no, ha sortit molt bé de preu, realment. Com ja sabíem, crec, l'Aitana i en Plecs, el seu nòvio actual, es van conèixer a la premiere de la docu-sèrie que va fer l'Aitana per Netflix, Metamorfosi, per tant, ens hem de situar a finals de gener del 2025. Ella explica que li van demanar des dels seus mànagers i la gent que organitzava la premiere una llista de convidats a qui convidar i que ella dubtava, diu, no sé bé, i que va entrar en els seus seguidors i ho va dir a tota la gent coneguda a qui seguia. I posa alguns exemples de que li va dir a l'Anna Ibai, li va dir al De Grefg, Clar, aquí hi ha un interrogant que és per què seguia alaitant en Plexi i no es coneixien. Doncs ella diu que no ho recorda, però que devia ser perquè el trobava guapo. Així de fàcil, que el devia. Em sembla un bon argument. No, no, i moltes vegades I així de vegades ha passat. Sí, clar. Tot plegat, però sabent només vagament que era youtuber, o sigui, sense tenir cap altra informació de qui era en Plexi. Ella, per tant, li envia un missatge, l'escriu, el convida i en plex es presenta amb tota la seva colla passigolla, que no són pocs, a la primer. I la Itana, que és de les nostres i té nas de bruixa i intuïció de detectiu, va notar que alguna cosa naixia dins seu. Y eso que ella estaba en un momento muy complicado.

Estaba en ese momento de mi vida, como te digo, bastante. Me acaban de diagnosticar una depresión. Estaba como, ¿sabes? En plan, no estaba en un momento de oligoteo con nadie, la verdad. Entonces, no, le escribí como escribía todo el mundo y ya. Estaba muy triste por aquel entonces, pero cuando yo le vi, fue como, uy, ¿sabes? No sé, fue como una cosa de, no sé, tan alto, tan todo. Fue como, oh, Dios mío, así literal.

Empatitzo perfectament amb aquest tan alt, que ja et fa veure les coses diferent, perquè en realitat, si t'hi fixes, és l'únic atribut que li reconeix en aquest primer moment. Ella, per tant, té una sensació, un neguit que li surt de dins, i que en Plex li va entrar pels ulls, vaja. I digue-li a la Neita, la Itana, que ja va tenir la visió de convidar-lo a la festa que havien organitzat després de la premia. En ple expro li va dir que no podia. Uf! Això encara enganxa més. Sí. I per què no podia? Perquè l'endemà en Daniel agafava les maletes i marxava a fer la volta al món durant tres mesos. Tot plegat podria haver quedat aquí, en un intent frustrat de flirteig i de seducció. Podria haver quedat en aquell que hagués passat. Si no fos que aquella mateixa nit la Aitana va beure dues copes de més del que serien reglamentàries i va acabar escrivint-li un missatge per Instagram.

Soy una persona que si me gusta alguien voy como directa, o sea, no voy a estar haciéndome la guay. Se me quedó en la cabeza y yo de fiesta le dije a mi amiga Violeta, me ha gustado este chico, y mi amiga en plan, en plan, olvídate yo, qué sé, a tu rollo. Y le dije, no, le voy a escribir. Entonces le escribí a las 3 de la mañana, yo con dos copas de más, y le dije, oye, me ha gustado mucho conocerte, te paso mi teléfono para lo que sea.

Totes les armes ella, eh? Totes les cartes sobre la taula. Com ha de ser? Flipo que doni tants detalls, o sigui, no m'ho estic creient.

És com una mena de somni fet realitat. Jo també demà em llevaré i hauré d'entrar a comprovar que són certes aquestes declaracions. Per tant, es passen als telèfons un gest que podria haver sigut inofensiu, però que en aquell cas era propi de la marraneria més extrema i de l'entremaliadura més desperta. Una atrapalleria que no ha passat desapercebuda. Ja ve aquí la policia de la fidelitat, eh? Exacte. Perquè aquestes declaracions han generat una mica de polseguera, perquè, clar, recorden a la primera polèmica que va envoltar en Plex i la Itana, que els assenyalaven de ser una relació que naixia fruit del trencament d'un altre. Perquè en Plex, quan va conèixer la Itana, estava sortint amb Luxue, que és una noia que després va fer molta sang del tema i que insinuava que hi havia hagut banyes d'en Plex amb la Itana. I clar, amb aquestes últimes declaracions la gent està emprenyada perquè els sembla que la Aitana explica amb massa naturalitat com li va tirar la canya a un tio amb nòvia, que perdoneu, però ella estava soltera i per tant tenia tot el dret d'enviar-li un missatge a qui coincidés. És que és així. En tot cas, no tenim ni idea de com va anar, però és veritat que jo, sentint tota la conversa de com l'Aitana explica com es van conèixer i una mica els tàimings que van treballar amb en Plex, la meva aposta és que sí que va haver-hi una mica de Tarzán, un Tarzán com una casa de pagès, però més que cap altra cosa. No crec que hi hagués banyes per com ella ho explica. Perquè justament si no, no ho explicaria. Tan contenta, m'entens? Que se n'amagaria una mica, vols dir? Sí, jo per com ho explica entenc que en aquest moment on es donen els telèfons estan junts. A més, ella ja diu, ella em va respondre educat, però tampoc fent-me moltes festes. Bueno, és aquell tonteig prèvi. Em va seguir molt poc la història i el joc. Sí, jo tinc parella, però estem en crisi, estem fatal. Aquesta conversa no se sap si es va tenir, però per com ho explica s'entén que bé, que jo crec que va ser un terzany i ja està. Tornem al Jardí de l'Amor. Perquè després d'intercanviar-se els telèfons van començar a xatejar, però això al cap d'unes setmanes, que també és aquí els tàimings que et dic que penso, podés que ell també tenia alguna cosa a tancar abans. I van començar a xerrar, a xatejar una mica, tampoc massa. L'Aitana tenia ja planejat un viatge al Japó per feina, i clar, sabia que en plex era parar-se, i va preguntar-li si coincidiria en poder, no?, i si passaria. I ella es veu que no tenia prevista una parada a Tokio, però que ho va reorganitzar tot per trobar-se i poder tenir, en realitat, la seva primera cita oficial.

Però ho havíem debatut molt aquí al programa. Pensàvem que abans d'aquest vídeo del blog de la volta al món d'Emplex, del Japó, que s'haurien trobat alguna vegada i haurien fet la primera trobada i s'haurien fet el primer petó abans. Això em posa la pell de gallina.

Sí, una primera. Es que es això, perquè és una primera cita que recordo que va ser gravada.

Tengo los nervios. Primera cita en Japón. No había pasado absolutamente nada. Solo habíamos hablado un poco. Sí, somaticé. De hecho, me puse muy mala con fiebre. A los dos días. Segunda cita. Fue en República Dominicana y tercera cita en Nueva York. Me empezó a gustar mucho, me enamoré de él y de repente estaba dando la vuelta al mundo por ahí. Entonces nos tocaba, nos tocaba vernos una vez al mes y cuando volvió fue que dije, verás tú, a ver, porque era la realidad, ¿no? Estamos en Madrid, esta es la realidad, no el cuento de hada que nos acabamos de inventar.

Ho vam veure tot a temps real, no?

Vosaltres, des d'aquí. És el que dèiem, m'encanta. Jo crec que les primeres imatges d'ells compartint aquest blog que deia la Marta al Japó per al canal de YouTube d'Enplex era abans que es fos el primer petó. Perdona'm, però llavors s'enamoren abans del primer petó, si em deixes dir-ho així. O es comencen a enamorar. Clarament està tot el camp ben regat. Sí. Però hi havia totes aquelles expectatives. Sí. Sí, és bastant A mi m'ha emocionat també bastant saber que érem que havíem sigut partíceps tota l'estona d'aquesta història, que mai res va ser una imaginació, a més a més, perquè, clar, nosaltres vam fer moltes al·locuracions. Sí, sí, especulàvem contínuament. I la Itana, pobrissona, que ens va passar uns nervis. Un neguit a dins que ens tenia una angoixa. I finalment sembla que van superar la prova de sobreviure en aquest Madrid que tanta por els hi feia, aquest tornar a la vida normal com a parella després d'una lluna de mel de tres mesos, clar, tenint cites pel món. Ara tot està molt i molt establert i jo crec que ja podem dir que són una de les parelles més consolidades del panorama i més enamorada. Absolutament.

De fet, tan consolidada que la Aitana està quedant-se amb algun hobby d'ell, perquè ara és notícia, perquè se'ns ha fet youtuber.

Hola a todos. Esto no os lo esperabais. Todavía no sé ni cómo cuadrarme ni cómo hacer esto exactamente para que la luz no sea muy fuerte. No soy youtuber. Ya sabemos todos lo que soy. Pero me hacía ilusión que me acompañarais por Latinoamérica porque voy a estar un mes fuera. Voy a estar por primero Bogotá, luego Chile, luego Argentina y luego México, que es donde más voy a estar. Voy a estar 14 días. Así que he pensado qué puedo hacer para que se sientan más parte de todo lo que vamos a vivir. Porque luego soy un poco desastre colgando fotos o vídeos o cosas así. Y he dicho pues me los llevo conmigo.

Suposo que això passa quan tens un novio youtuber que tot s'enganxa. Però mira, nosaltres contents de tenir més dosis d'itana i d'aquella itana que en el fons enyorem i que no es deixa veure tan sovint. És una mica un altre eclipsi, eh? La que ens recorda com va començar tot, quan ens va robar el cor a tots a OT 2017 per aquella manera de ser que té ella. Tan mona, tan natural, tan espontània, també tan innocent, no? Doncs la Itana ha publicat el bloc número 1 d'aquesta gira que està fent per a Llatinoamèrica, i tenim el capítol de Colòmbia, que ja compta amb més de mig milió de reproduccions a YouTube, que això és força, i que té una durada perfecta, perquè jo ara amb la Laura Escanes. Aquella tira de 40 minuts tranquil·lament, no? 40 o més de vegades, eh? I que ja m'agradava també, perquè ho trobava una mica punky en els temps que corren, però clar, no sempre tens tot aquest temps. No tens tant temps. I llavors l'Aitana ens ho serveix en 11 minutets, que jo ho agraeixo. És un vídeo on la veiem fer les seves rutines, un esmorzar amb 8 pastilles, per exemple, que recordem que ella encara segueix en tractament per depressió. No sé si les 8 pastilles són per la depressió, també tracta altres coses. Ella explicava quan va fer el dia, el Plex va fer el dia amb la nòvia. En Plex ja va fer un blog acompanyant l'Aitana de gira, és veritat. I explicava que es prenia suplements alimentaris, etc. Mira, doncs sí, fas bé de recordar-ho. Y la Aitana també ens deixa veure qui l'acompanya en aquest viatge a Colòmbia. Yeah! Yes! No és en Plex, que el devíem tenir treballant, suposo, gravant el seu nou programa per Netflix. Llavors no era en Plex, però sí que eren dos altres acompanyants força habituals. Els seus pares, la Belén i en Cosme.

Mi madre por ahí de fondo. Mi madre estoy alérgica a la lactosa. ¿Quieres decir algo? Estoy viendo la peli de Chernobyl,

la serie, y me parece muy interesante, muy guay. El diablo se viste de Prada. Mira, connecto amb en Cosme, és boníssima.

Jo em veig a Chernóbil a l'avió, molt llarg, i la mare tira més Dan Hathaway i Meryl Streep. Ells no se'n perden ni una, però és que ni al concert de l'estadi, ni després als que deu haver fet per Múrcia i altres llocs, i després, evidentment, per viatges més llargs, acompanyen la seva filla. I és allà a l'avió que la Itana es grava i aprofita per explicar, que ja ho havia comentat alguna vegada, d'on li ve aquesta fòbia a volar en avió.

12 años volviendo de un vuelo de Egipto. Nuestro avión se quedó como sin combustible o no era. O sea, hubo una despersonización que básicamente nos bajaron las mascarillas. Yo era muy pequeña y claro, había muchísima turbulencia, había mucho viento en Barcelona. Abajo había ambulancias, estaban los bomberos. Claro, cuando ves a tanta gente en un avión llorar, no entiendes qué está pasando. Y eso se me quedó muy marcado dentro. Es algo que he trabajado mucho en terapia. Muy poca gente lo sabe, me ha apuntado a PPL, que básicamente son para sacarme el carnet de piloto para volar una avioneta. Y eso lo hago un poco para que se me quite el miedo.

M'ha encantat que expliqui aquesta història i entenc perfectament que tingui pànic de volar, però això que diu que no ho sap gairebé ningú, que s'està traient aquest títol. Nosaltres dediquem 15 programes especials a això. Recordo perfectament que fa més d'un any ho vam comentar aquí al programa. I que fa dues temporades fins i tot. I que no sé si fins i tot vam trucar un piló. Sí, sí, és que fa molt. Un tema molt imaginat. Mira si fa temps que era Carpegos, perquè el teníem aquí cada dia, no ho sé. En qualsevol cas, a la Itana en aquest bloc la veiem també entrenar moltíssim. La veu però també el cos, i és a mig squat, saps? Així de fer squats, una mica de lunge, etc. al gimnàs, que ho ha d'aturar tot perquè l'estan trucant. I el nom que veiem en pantalla és el de Dani amb un cor gris. Me está llamando mi novio, se le va a coger, os dejo. Que bona, tio. Quatre segons són suficients per veure que efectivament, per si no havia quedat clar, ella està molt enamorada. Es fan veuetes, 100%, suposo que no hi ha dubtes. Sí, és evident, és evident.

100%. Potser es van veure ahir. Quan ens veurem. Parlen així, Nino, ho has d'acceptar.

Sé que és dolorós, a mi també em costa. Jo he parlat així, també.

Què? No. No. Sí.

Tots hem parlat així, no? Alguna vegada. Ara feia molt temps que no em sentia així i m'he controlat ara. I com ho escrivies?

Per missatge? No, per missatge no ho feia, ho feia com cara a cara. De viva veu. X, I, C. Això no, eh? No, això no.

Era una altra època, també, que no existia.

Jo, com que vaig estar 4 anys i mig, que també és poc, però 4 anys i mig també t'has de reinventar molt i va haver-hi molta veueta.

Hi ha algú que no faci veueta? Hi ha algú que no faci veueta quan estàs fins.

El teu gordito va ser molt greu. Hi ha hagut moltes coses molt greus en general en el meu historial, però jo ara estic en una etapa de la meva vida en la que m'estic. Estic intentant, primer de tot, no fer veguetes, perquè em sembla que, depèn de com A mi m'incomoda, perquè és infantilitzar una relació que a mi m'agradaria que fos adulta. I que quan.

Costa molt deixar-les, després. T'enganxes, i et sembla que si no parles fent veguetes, que no t'estima.

Bueno, és l'extrem, eh? Exacte. Molt de vegades es pot tenir un moment de tendresa, però jo intento evitar la vegueta, i després estic O sigui, la meva nova obsessió és. Intentant no tornar a tenir, diguéssim, sobrenoms romàntics. Això, amor, tot això. Perquè jo va haver-hi un moment amb el meu exnòvio que ja. Que no es deia ni pel nom, no? Ah, clar. Sí, sí, és que et dius així, saps? Se'm feia estrany inclús dir-li pel nom. Per tant, ara els cosins els hi dius pel nom. Jo ara noms i cognoms i tothom.

Molt bé, el número del DNI. Molt bé.

Quiero contar algo que no quería contarlo antes porque digo, no quiero hacer un drama de la situación pero la realidad es que desde que he salido estoy como con fiebre y con mucho dolor de estómago. Entonces quiero deciros que lo siento si habéis sentido en algún momento que no lo estudiando absolutamente todo. Així es com donar explicacions

a tot el públic del concert a Colòmbia. I ara, gràcies al blog, tenim la versió de la mateixa Aitana explicant com va anar tot plegat.

Bueno, la verdad es que no todo ha salido increíble. Bogotá ha sido brutal. La gente ha estado brutal. He esperado a ver si pongo esto. Pero cuando he ido a salir, mira que estaba bien. Me dolió un poco yo la barriga, pero yo digo, bueno, estos son los nervios, la altura, no lo sé. Y cuando he ido a salir, me ha empezado un dolor pero intenso aquí. En el estómago y empezaba a sudar como con fiebre. En medio del show me han tenido que dar una pastilla porque tenía todo el tiempo ganas de vomitar. Pues me ha dado rabia, ¿no? Tener todo este tiempo de dolor aquí muy fuerte, muy fuerte, muy fuerte.

Clar, s'entenen moltes coses i de fet també durant el vídeo va explicant que dorm malament, que si el jet lag, que si també el mal d'altura, reajudava. Farà més episodis? Diu alguna cosa?

Sí, sí que en farà, sí que en farà. Creu que aguantarà fent-ne gaires o què? Sí,

jo entenc que en farà un per Xile, que deu estar a punt de publicar, perquè si ha anat a Argentina, el de Xile deu estar editant-se, que deu tenir també un equip que ho fa. Jo crec que deuen ser els editors que tenen plecs. Ah, mira, podria ser.

Que aprofita, no? Podria ser. Envia el material i li tornen ja muntat. Bé, cinc minuts i tres quarts de set. Ara farem una pausa. I prepareu-vos. I de seguida resoldrem una trama que segurament fa massa temps que dura ja.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Estem arribant al final d'una trama que, com deia, arrosseguem des de fa setmanes. Tot va començar el dia que vam rebre un missatge al mòbil del programa del xarcoter del Bonpreu, on compra habitualment en Marc Andreu. Un noi que no es va donar per vençut i uns dies després va enviar-li una safata d'embutits. Doncs bé, tenim moltíssimes novetats sobre aquest tema. D'una banda, hem rebut un missatge d'un altre oient, que jo crec que es pensa que el Bonpreu és un local swinger de l'Eixample, i ens diu. Hola. Ui. Perdona, no, no, no. No, no, no, no volia.

A mi lo de la bagueta m'ha canviat la química cerebral de la vida.

Ahir al vespre em vaig creuar el Marc Andreu. A un bon preu de prop de casa. No el vaig saludar perquè no sabia si l'incomodaria i tampoc volia interrompre'l per si resulta que estava en plena expedició per trobar l'amor. Com que aquesta trama em sembla meravellosa, de seguida vaig mirar la secció de xarcuteria, però no hi havia cap xic. Sabeu si hi ha cap novetat? Mira, tant de bo saber-ho. En fi, si me'l torno a creuar, m'agradaria saber si li puc dir hola o prefereix comprar l'anonimat. Comprar l'anonimat. Bona tarda. Jo era el que duia la típica jaqueta impermeable roja del Decathlon. Per cert, no sé si va fixar. Ah, que li va agradar. Sí, gràcies i que tingueu un bon programa avui, bonics. Marc Andreu, molt bona tarda. Jaume Miranda, molt bona tarda. No sé si bona tarda, però tarda com a mínim.

Efectivament, vaig anar a comprar el bon preu perquè és on vaig a comprar normalment. Vaig passar també per davant de la charcuteria perquè al final hi haig de passar. Amb un punt de curiositat. Evidentment que hi ha el punt de curiositat. Però no hi era, només hi havia dues senyores fantàstiques, una a la peixateria i

l'altra a la carnisseria. El més estrany és que aquesta persona no ha tornat a contactar-nos per WhatsApp. El WhatsApp del programa. La persona me fa, no? És a dir, el charcuter. L'admirador charcuter del Bonpreu no ha tornat a donar senyals de vida. Perdona, Marta.

Però hi ha dos admiradors ara mateix. Un que és client i l'altre

que és charcuter. I n'hi ha dos. El client ja el deixem per un altre dia, però. M'agrada, Marta, això que has dit que el xercote del Bonpreu no ha tornat a contactar amb tu per WhatsApp. No en sabem res. Perquè sí que ho ha fet per altres vies. Quina via? Quantes en queden, Roger, a part de personar-se a la ràdio, que espero que no ho faci mai perquè em faria terror?

Ha tirat d'un clàssic, ell? Del gènere epistolat.

Ha tirat de punt i lletra. No m'ho diguis, això. Jo ahir en persona a Catalunya Ràdio per fer la meva petita jornada laboral, tanta il·lusió com cada dia per posar-me davant d'aquests micròfons i fer servei públic. Em criden l'atenció des de consergeria i em diuen, Juliana, algú t'ha enviat un ram de flors. Oh, i semblava un cosí, eh? És aquest ram que has entrat aquí a l'estudi. Es tracta d'un ram de flors vermelles, molt boniques, diverses. I ara vaig veure de seguida que hi havia. Ai, collons, el cartellet? Hi havia el cartellet que portava aquesta persona, és a dir, el charcuter del bon preu, diguéssim, amb un imperdible en el bolo que porten, que se'n surt el nom, però és el nom MF que tenim com a. El terciator que porten aquí al pit. Per reconèixer-se. Jo penso que podré deixar la feina, perquè si hi ha després aquestes dues charcuteres i ell m'envia aquí la seva acreditació. Ai, l'han fet fora com a

túmulo de la gran cita, Marc Andreu. Són unes persones que ho heu donat tot per l'amor.

Perquè t'ho envia tu. Això m'estranya moltíssim. A veure, a veure.

Adjunta en el ram de flors una carta escrita a mà. Això sembla inventat i és real i és una meravella treballar això. I l'escriu en plàstic de cor de color vermell? Sí, i amb un petó inclòs. I ha d'aquesta pintar-se els llavis. D'uns llavis. Això és molt eròtic. És molt eròtic i més eròtic que serà, Jaume.

Diu. Va, això és cert, ho vaig dir. Vinga, va. Voldría dir, doncs, que si bé seria un plaer tallar ben finet i de forma sincera el pernil ibèric en Marc Andreu. Ui, sona molt porno, això. No hi hauria cap problema en oferir-m'hi també a en Jaume. Però això què és? Què? És més, seria un plaer. Ben mirat, aprofito per afegir que si la Juliana no estigués tan ocupada amb el cosinar, podria apropar-se al misteriós bon preu del qual no direm l'ubicació. Per això és que em pixa.

Per això és que li puc oferir a la pel·lícula la invitación.

I el perfum a l'última escena, aquest noi s'hauria de controlar, perquè vol tirar tot el programa pel que veig. A tu i a mi no ens vols saber. No, de moment no, però espera't.

Atenció, dit això, aprofito per comunicar que ja tinc entrades pel dia 15 al teatre, al Coliseu, per veure aquestes cares tan maques en directe i aprofitar així per confirmar si la bellesa que transmeteu pel videopodcast és certa, que no ho dubto. Firma dient el xarcuter del bon preu.

Espera't que hi ha una última hora més que hem de fer. Tinc una última hora? Adéu, adéu. No donem a l'abast.

El charcuter no només ha decidit donar senyals de vida. No! Perdona. Si només ha utilitzat el correu postal, sinó que ens està escoltant en directe. I ha enviat un missatge al 677 27 10 50. Feia un mes exacte que no deia ni piu.

Ella estava preparant el contraatac per arribar amb més força que mai. I aquí el tenim.

Ara hauré de buscar un altre supermercat. Jo estava fent ja el. Com us ho repartireu?

Sí, com tanquem aquesta trama perquè sí que està. No, que ell està aquí escoltant. Jo ara mateix estic molt interessat en aquest bon preu,

ja m'ha passat la direcció i tu vés buscant un altre lloc.

No és la gràcia el bon preu, Jaume. Així se m'acomplica.

Descobreix-lo tu. A veure si mos interessa lo que diu. Pot ser decisiu.

Ah, no us enfadeu, per tant, eh? No sou gent. No, no, jo tinc altres fronts oberts, vull dir. Quin front obert? Bueno, vull dir que tinc altres interessos, també, jo. Ah, sí? Bueno, sí. Ara no entrarem aquí, vull dir. A mi això m'interessa. Que no, que no, que és una cosa que estic jo intentant. Molt bé, t'estàs buscant la vida,

Marc Andreu, ben fet. A la que has vist competència

has baixat del. Que no passa res, perquè jo faria exactament el mateix. Abans de perdre un amic. Per un polvo, jo m'apartaria de la batalla.

Mira, ara se fa simpàtic perquè vol ser el gai simpàtic del programa, que sempre he ostentat jo aquest títol, vos record, ell era el gai antipàtic

d'aquest programa. Ah, és veritat, sí.

Sí, perquè ell és molt mal educat, és molt mal educat amb l'audiència. Ara ho estem treballant perquè l'estem ajudant, però va faltar el respecte a unes oients fa temps

i ho ha estat treballant. Fora de mi que has estat tota la tarda donant-me per cul en el sentit que menys m'agrada, és a dir, molestant-me, Ha estat un xambala,

avui ha estat tu. Ha sigut per un altre tema. Jaume, i ara no el treguis, de veritat, perquè és veritat que m'afecta. Però no cal que entrem en això. En el tema de l'amor, cadascú lo seu. En el tema de la laboral, és una altra cosa.

Estan els dos gelosos l'un de l'altre. No, no, hi ha molt mal ambient. Els dos volen ser el gai preferit de tothom i, nois, us estimem per igual. Però és això. A veure, per mi sí que és una mica això. És homofobia interioritzada, aquesta competició.

Però és que no és per res això. És un problema que tinc jo amb la feina i amb Roger. Jo hem de parlar, ja està. No estàs còmoda, nino.

Bueno, sort que només queden uns mesos de programa i ja ho acabem, nen. Exacte. Exacte, diu. Tenim novetats a la travessa. Ah, vale, vale. Sort. Sort perquè és que no, ja està. Molta gent ara orfana, eh? Amb el tema de la travessa, vols dir? Sí. Ah, pensava que deies amb la història d'en Marc Andreu i el bon preu. Que també, que també.

Doncs, Marta, és veritat que s'han publicat els vuit episodis de la travessa i estan tots a tres caps.

Parla al micro, carinyo. Tot són humiliacions, Marc Andreu.

És que, mare meva, un tema que faig, un tema que pot entrar en antena. Marc Andreu, ho estàs fent molt bé, l'únic que has de mirar el micro. Està, carinyo.

O sigui, perdona'm, eh? És per l'oient, també. Ni no m'hi passa constantment.

Home, xercotet, estàs escoltant? Nois, ja s'han publicat vuit episodis de la temporada que han anunciat, però han anunciat un contingut extra, aviam.

Us penseu que la travessa acaba aquí? Atents. Tenim una sorpresa per vosaltres.

Arriben més capítols de la travessa Expedició Tramuntana.

Perquè cinc mesos després les parelles ens hem tornat a trobar.

La travessa tornarà. Potser més aviat del que us imagineu.

I tu com ho interpretes, aquest tornarà? Jo he preguntat a senyors Trescat i m'han dit que podria ser una nova edició, segurament. Però VIP o normal? VIP o anònima? Per mi aquesta és la pregunta. Potser fan una barreja, eh? T'imagines uns quants VIP, uns quants anònims? És que els ha funcionat molt la VIP. I repetir la VIP sí que

és veritat que. Però és estrany el format anònims i VIP barrejats.

Jo apostaria per una VIP dos, no? Si t'ha funcionat tan bé l'altra, ja les hem vist molts cops.

Ens proposaven candidats per WhatsApp, ens deien que hi hauria d'anar en Peyu, la Juliana, un Miquis Parabé, un Carlos Cuevas, ens deien. Estaria molt bé. A mi m'agradaria molt una Elisenda Pineda. Uau, faria genial. Seria de les preferides. M'agrada a tot arreu amb l'acord. Em deien que hauries de concursar i tu, Juliana, amb l'Abram.

Seria una molt bona parella.

Hi hauria insults, plors i, sobretot, una eliminació el primer dia. A tu t'ho proposen amb l'Abram. I dubteu? L'Abram perd una cama a la primera pujada. L'Abram, jo li dic, anem caminant aquest bar que és de 10 minuts i ja I puc generar una crisi nerviosa, eh? Per 10 minuts caminant en territori urbà. No acaba de ser excursionista. Jo tampoc gaire, però és que lo seu és de zero. Jo diria. Jo no sé què diria. Sí, jo diria que sí, clar. A ver si t'ho diuen ja d'una vegada. No m'ho diran. Ara ja ho he dit tant que vull dir que no, és que és lo de sempre. Marc, que tu te'ls has vist els episodis tan heredats?

Els vuit episodis, sí, me'ls he vist menys l'últim, que és bé que té un final bastant decepcionant. I que esperes una. Ah, vigilem amb els espòilers perquè es veu que encara no ho poden fer. A vegades es recreen molt en aquests jocs d'estratègia que, com a espectador, t'avorreixen molt perquè. Hi ha una decisió que es treuen de la màniga que jo no l'entenc. També és veritat que és un joc d'aventura i d'arribar i de competició i al final qui arriba primer tampoc és l'important perquè decanten amb preguntes que no són emocionants.

És una mica com la primera temporada que per mi va ser molt fluixa al final perquè hi havia tot l'episodi ple de tensió, ple d'una gran aventura física que tu com a espectador et mantenia molt atent i després de sobte arribar venia avió un joc que segur que en aquell moment va ser èpic però que

tu no acabaves de connectar. 100% això, Juliana, la veritat. Sé si serà VIP o no serà VIP la propera temporada. Digue-m'ho. A veure, ensenya-m'ho. Quantes emocions. No, això està cert. No puc ensenyar la font perquè. Va, què diu el senyor?

Què diu el senyor? Ai, ho vull saber. Això és violència i aquí no ens hi trobaràs. Digue-m'ho. Però ho diràs o no?

No és important la font, però sí que és important el contingut. Sí o no? Descarta només. Mixta. No serà mixta. És que no tenia cap sentit. O sigui, mixta, no. Anònima o VIP?

Segurament anònima, si ens ho diuen. Sí, serà anònima.

No serà VIP. Quanta emoció, eh? Ja està.

Hi ha hagut decepció? Escolta'm. No hi ha hagut una eufòria. Perdona'm una cosa. Aquesta persona encara està en línia? Pregunta-li al senyor Trescat si. Jo no he dit que fos. Ah, no és el senyor Trescat. Jo he dit una font.

Pot ser des de la productora, pot ser un panot.

En aquesta font pregunta-li si hi haurà travessa VIP 2. Ah, va bé.

Nois, ho hem de deixar aquí. Ho hem de deixar aquí. Dilluns la resposta. Dilluns la resposta.

Hòstia. Per què dilluns? Perquè I demà, què?

Ah, clar, clar. Que no és divendres, no? Quan em respongui. Ai, espera't. Nois, ho hem de deixar aquí. Que no es podia dir? Fins demà. Fins demà.