En quin moment hem d'anar a teràpia de parella?

Un altre tipus de teràpia o una altra aproximació a moltes coses que ens poden passar és teràpia en parella. Exacte. L'univers de les parelles. S'ha de fer teràpia junts, s'ha de fer separats, s'ha de fer primer junts, separats. Tu fas teràpia de parella, Helena? Sí, molta. I també en fa una altra col·laboradora, ja diria, de la solució, la Sílvia Català. Sílvia, bon dia. Bon dia. Hola, estimada. La Sílvia, ja l'heu sentida aquí a La Solució. Ella és psicòloga, és experta en sexualitats i relacions, també és professora de la Universitat de Vic i codirectora juntament amb la Crespi del podcast Histeria Col·lectiva del 3K. A més, la vam tenir fa poquet aquí a La Solució amb un tema que ho va petar, perquè es van petar a les xarxes. Sobre relacions narcisistes. El llibre es diu No és culpa teva, com detectar i fugir de relacions narcisistes. Podeu recuperar Einstein. Jo avui us ho estem farcint, eh? I us estem donant molts deures de psicologia, eh? Però és que és un programa que he de recuperar també. Us l'enviem al Club de la Solució. A veure, per totes dues, comencem per la Sílvia, si et sembla, Helena, ja que la tenim en remot. Totalment. Quan cal anar a fer teràpia de parella? Com ho detectem, Sílvia?

Mira, és una molt bona pregunta i jo et diria que hauria d'anar des del primer moment que t'ho planteges. És a dir, el gran drama de la teràpia de parella és que tot sovint les parelles arriben a consultar quan ja és com l'últim cartutxo, és a dir, l'última oportunitat que es donen. I llavors treballar des d'aquí és sempre molt més complicat. Llavors jo diria que una bona teràpia de parella hauria de ser com molt prèvia a aquesta sensació de no puc més, I de seguida que es notin, doncs, desavinences, situacions que no acabem de poder resoldre entre nosaltres, i no cal que hi hagi un mal vincle, evidentment, vull dir, si hi ha un mal vincle, l'ideal és que la parella. Es disolvi, però no hem d'esperar que la cosa sigui que cada dia ens barallem, no, és com, ostres, doncs mira, jo què sé, m'invento, no ens posem d'acord en com gestionar el tema dels diners, que sol ser un tema bastant important a dintre, doncs per què no, no, en una teràpia de parella anar a veure quines coses se'ns estan movent a cadascun, amb el tema dels diners, com podem arribar a acords. Al final, la teràpia de parella el que va és això d'aprendre a arribar a acords.

Interessant el que diu la Sílvia, i ara et pregunto a tu, Helena. Moltes vegades, suposo que la gent arriba a teràpia de parella primer molt cremats, en cas que ho agafem a temps. No sé si us demanen, i això és una cosa que no feu els psicòlegs, com fer de jutge. Com fugiu a fer de jutges? Clar, deu ser un. Com ho veus tu? No ho veus, el que fa? La Sílvia riu. Us ho demana, no?

Sílvia, perquè jo crec que és de les coses que més intenten, no? Hi ha aquesta mena de triangulació. Sí, clar, és que això és una conducta humana. Tu, des del pati de l'escola, quan els nens ja tenen 3 anys, intenten que l'altre amiguet es posi de la seva part, no? Però fer hola senyoreta en renya, doncs volem que ens doni la raó. Doncs continua passant, perquè aquests nens interiors viuen a dins nostre. I aleshores, efectivament, jo una cosa que els hi dic, Sílvia, els hi dic, mira, jo soc psicòloga, no soc investigadora privada. Totalment. Els hi dic sempre, dic jo, investigadora privada, no tinc el títol, per tant, no sé si va passar o no va passar això, però a mi el que m'interessa és el que tu has percebut, i el que tu has percebut, i el que tu has sentit, i el que tu has sentit. I això és el que hem de treballar, no el que ha passat objectivament, és que l'objectivitat. Sílvia, no sé si vols sumar-hi alguna cosa.

No, no, és que és tal qual, o sigui, al final, sempre intenten no portar-te I és veritat que moltes vegades demanen això, oi que sí? I és com, no, no, jo no ho sé, vull dir, t'estic demanant a tu com tu has viscut. I és això tal qual, no som ni jutges ni investigadores

privats. Una altra cosa, no sé si es pot tractar en teràpia de parella, com afecta un tercer a aquesta relació de parella? Ja no em refereixo a un tercer, que hi hagi una infidelitat, no va per això de dir, ostres, la relació amb la meva sogra, o la relació amb el meu cunyat, això ho tracteu també a teràpia de parella? Sílvia.

Sí, és que al final tot el que té a veure amb els vincles que generem tant dintre de la parella com a fora és important veure com afecta en aquesta dinàmica de parella i sobretot, per exemple, en el moment en què apareixen fills petits, filles petites, això també és un tercer a dintre de la relació de parella. I això també s'ha de treballar moltes vegades perquè els rols canvien, les necessitats canvien, bueno, cadascú no es posiciona en un lloc diferent. Llavors això, com ens afecten els amics dels uns o dels altres? Com ens afecta la família dels uns o dels altres? Si les famílies són molt diferents, la família en si mateixa ja és també un tercer enorme que entra allà. Llavors, tot el que afecti en aquesta diada, doncs, és important poder-hi posar nom. Se m'està acudint que hem de fer una especial

teràpia de parella, oi? Totalment. Sílvia, et tornarem a convidar aquí a l'estudi, eh? És que és importantíssim. Jo encantada, ja ho sabeu. Ai, Sílvia Catalán, gràcies per haver-nos fet aquest folletet a l'agenda i ens veiem per fer aquesta especial teràpia de parella. Una abraçada bonica. Super. Una abraçada. Adéu. Adéu. La Sílvia Catalana, ja ho sabeu, psicòloga, experta en sexualitats i relacions. Recupereu aquest especial que vam fer a La Solució de com detectar i fugir de relacions narcisistes i compreu també el llibre de la Sílvia que es diu No és culpa teva.