En Raül Balam ens explica com cuinar els diferents tipus de bolets

Raúl Balam, molt bon dia! Molt bon dia! Com estàs? Molt bé, molt content i feliç. En Raúl Balam, xef del restaurant Moments de l'Hotel Mandarín Oriental de Barcelona i col·laborador de La Solució. Avui l'hem tornat a convocar, el Raúl, perquè torna al puntet de sala. Raúl, un bolet és un vegetal? No. És un fong.

És un fong. És un fong que germina a la tardor, a l'hivern, a l'estiu. Hi ha tot l'any de bolets. Però ara estem en aquest moment de rebaixes, per dir-ho d'una manera. Recordeu quan les rebaixes eren rebaixes? Ai, sí. Doncs estem amb aquesta excitació. Ara som en plena temporada de bolets.

Quin és el bolet per excel·lència de la tardor, Balam?

És que jo crec que a cada persona li agrada, doncs, com un. A casa som molt de llanega. Li agrada molt de llanega. Però jo soc molt de rovelló i pinatell al grill, a Maí i Julibert.

T'he de dir que vam penjar una enquesta a Catalunya Ràdio, a les xarxes socials de Catalunya Ràdio, i ara la Laura em deia, va guanyar claríssimament el rovelló, eh? Claríssimament, el rovelló a l'enquesta.

Potser perquè és el que es reconeix més. Hi ha molts bolets. Hi ha moltes vegades que bolets que no sabem ni que existeixen o que no sabem com tractar-los. I el rovelló és d'aquest agraït que el pots fer saltat, el pots fer al grill, el pots fer amb truita, el pots fer de mil i una maneres, fins i tot amb una vedella amb bolets. Jo t'he de dir que a mi,

per exemple, la gírgola. Jo diria que bolet favorit per mi, la gírgola. La gírgola també. Gírgoles a la brasa?

Bueno, la gírgola es pot fer a la brasa. També se'n pot cultivar de gírgoles. A casa? Per exemple, el xampinyó és un bolet que es cultiva. Antigament, en el Maresme, sobretot, hi havia molta cova de cultivar xampinyó. Hi havia molta indústria de cultivar bolet. Fins i tot després van venir aquests d'Àsia, que són els xitaques i els ximeixis, que també es poden cultivar. Ho cultivaven amb caixes de fusta, amb sorra, amb terrer, i allà amb la foscor anaven sortint. És molt maco, si no tens aquesta que no et fan cosa els fongs, és molt maco veure una plantació de bolets.

M'encantaria veure-ho. Són molt xulos.

No eren bolets de tardor, eren múrgoles de finals d'hivern.

Clar, és un bolet de primavera meravellós, que l'has de coure molt, la múrgola, no te'l pots menjar cru. Per què? Per la textura o pel? Bueno, perquè són tòxics. Ah, conchu. Penseu que és un bolet que normalment els bolets al bosc, tots els ramats d'ovelles i de cabres, mengen bolets i saben escollir el bolet. I les múrgoles no se la mengen.

Has de tenir un ramat de cabres, has de portar en pell, saps? Tenir-los a casa i els has de dir, a veure, aquests bolets que he collit són correctes o no són correctes?

Són tòxics o no són tòxics? Pensa que hi ha bolets que poden arribar a matar. Si vas a caçar. Home, sí, el mataparents, el nom ja t'ho diu. Mataparents, eh? Mataparents. Sempre que aneu a caçar bolets o anar a buscar bolets. Caçar o buscar? Bueno, depèn de la zona. A Sant Pol hem anat a buscar bolets o a recollir bolets, però també es poden anar a caçar bolets. Si veieu un bolet que no el coneixeu, deixeu-lo allà, perquè passarà llavors potser una persona que el reconeixerà i sabrà si és bo o no és bo. Però aquell bolet que no és bo pels humans aporta alguna cosa en el bosc, o sigui, no tocar-lo.

Fixa't que amb quina passió parla el Raúl de bolets, perquè això ho avisa a casa, això ho avisa a la seva família.

Raúl, tu anaves a buscar bolets amb els pares o quan descobreixes que dius, buah, m'encanten els bolets?

Mira, a casa qui anaven a buscar bolets i qui són els caçadors verdaders de bolets a casa és el pare i la meva germana, la Mercè. A mi, jo soc un gran fan de netejar-los i cuinar-los, a mi és una cosa que abogadeixo molt, però recordo perfectament el dia que vaig provar per primera vegada bolets. Jo era molt mal menjador, era d'aquests nens repel·lents que deia, menja això, i era sempre un, no m'agrada, no en vull perquè no m'agrada. I em van dir un dia que hi havia una safata amb rovellons d'aquests botons que el pare havia trobat al maresme. Em va dir Julibert, vam posar aquella bandeja sobre la taula, em van dir tasta'ls, en Raül va dir un no, i un no, un no, després d'un insistir, em va agafar el més petit. De la una miqueta, no? Sí, i al ficar-me-la a la boca els pares van dir, què, què et semblen? I jo, per no donar-los la raó, vaig dir un. Bueno, vale, sí, passable. Però els pares van anar seguint xerrant i jo em vaig fotre tota la bandeja. Aquell dia vaig descobrir dues coses. Primera, que m'agradaven els bolets, i segon, que el menjar s'ha de compartir. Recordo el discurs dels pares dient, ets un egoista, les coses són per compartir-les si estan al mig de la taula.

A tot això, app i web restablertes. Ja ens podeu sentir per l'aplicació o pel web, en cas que ens estigueu sentint per la ràdio analògica, l'habitual, per l'aire, ja podeu passar al digital en cas que ho vulgueu. De seguida parlarem amb l'Ada Parellada per saber què fem amb aquells bolets que collim però que no gastem. Es poden congelar, com s'han de guardar. De seguida fem un tutorial amb l'Ada Parellada. I també, amb en Balà, en farem una cosa. Anirem dient tipus de bolets.

I en Raúl ens dirà què

podem fer amb aquests bolets. Per tant, si vosaltres teniu molts bolets del tipus que sigui, truqueu-nos i digueu-nos, no sé, Llanega i en Raúl us proposarà una recepta. Camagrocs i en Raúl us proposarà una recepta.

Et dic una cosa, tenim un oient que ara mateix, l'Esperança, està fent espaguetis, ara mateix, eh? Amb Camagrocs. Una mica de llet i tomàquet sec. És boníssim. Aquest necessitarà el dinar, suposo que sí, de l'esperança. Bon profit.

El camagroc és d'aquests que, quan el salteges, deixa anar aroma i et perfuma tota la salsa i és perfecte per fer saltejadets curtets.

Per tant, 93-201-7474, tipus de bolet, i us diem què fer amb ell o el 677-38-77-19. Raül, hi ha diversos estudis que asseguren que hi ha prop d'un milió de catalans que ens agrada anar a caçar bolets o acollir bolets. Quant dura anualment la temporada?

Mira, la temporada va començar, o hauria d'haver començat, comença quan comença a ploure la tardor. Ah, mira. No, però comença a ploure molt abans. Normalment comença a finals de setembre i arriba fins a finals de novembre. O sigui, no vol molt de fred, no vol molta calor i vol molta humitat. Però també n'hi ha a la primavera, també se'n fan, a l'estiu també se'n fan i a l'hivern també n'hi ha. Segons un informe del mes de setembre del

Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, aquest 2026 era un dels pitjors inicis de temporada en 28 anys. Amb les pluges d'octubre això haurà canviat, no? Jo crec que ara, aquest cap de setmana, ja podem anar a buscar arols. Perquè quan triga a fer-se un bolet? Des que plou, diguem-ne, i hi ha suficient humitat i hi ha l'espora?

Hi ha l'espora, i llavors el que comença a germinar, jo crec que en dos dies. Sí, és una cosa que va molt ràpida. És un fong. És un fong que va fent dos o tres dies.

Va fent. 677-3877-19.

Què diu en Fran? Doncs mira, la Dolors diu que li agraden molt les trompetes de la mort i li demana al Raül Balam què puc fer o com les puc fer. Trompetes de la mort, a veure.

Les trompetes és com el cama groc o el rossinyol. Permet saltejar-los, són saltejadets curtets, no passar-se moltíssim. Però una crema de trompeta de la mort també està molt bé. Només has de sofregir una mica de porro quan el tens ben confitat li tires aquesta trompeta de la mort, ja ben neta, s'ha d'anar obrint la trompeta perquè dintre la trompa es pot ficar-hi sorra i coses que no ens agraden. És tot un art, netejar bolets. El salteges molt poc i just l'escaldes amb aigua, aigua calenta, per no parar la cocció, Just cobrir, deixes coure un parell de minuts, màxim, i ben tritures. I tens una crema de trompetes de la mort fantàstica. Del camagroc, què li podem dir? El camagroc, un saltejat molt pur, amb una truiteta. Amb una truiteta, un saltejadet curtet i amb una truita, res, una truita amb un all tendre i el cama groc.

Mira que el Roger demana quin és el millor bolet per fer fricandó. Diu, normalment jo el faig amb rovellons, però no sé si hi ha algun associat que sigui més específic.

Per fer fricandó, quin tipus de bolet podem fer servir,

Raül? És que, a veure, que aquí cae molt bé perquè. El fricandó es fa o amb moixernó o amb cama sec. I són bolets que són secs ja. O sigui, quan es cassen, es deixen secar i llavors s'han d'hidratar per ficar-los en el fricandó. El fricandó purista.

Quanta estona hidratem aquests bolets que s'han de secar? Si ens trobem amb moixernons i amb cama secs, Els assequem?

Els compres secs, normalment. Els pots assecar amb paper de cuina, amb safates, en un lloc que no sigui molt humit, que sigui fresc i ventilat, i tots ben posadets a sobre, que no s'estiguin. Que no es toquin uns amb els altres, eh? I això es van deshidratant de mica en mica. Llavors, per tornar-los-hi la vida com un bacallà, els has de posar una miqueta d'aigua tèbia, no hem de fer una gran parola i quatre bolets allà. O sigui, una aigua justa, que quedin hidratats com si fos una llora, ells absorbiran aquella aigua, si hi ha poca aigua, doncs mantindran molt més el gust, i llavors només t'has d'entretenir anar-li traient la cua seca. Però quanta estoneta? Ho dic perquè, si no, després s'aigualeixen. En 20 minuts, però pensa que un cama sec. Manté, perquè llavors pensa que el tindràs potser 30 minuts coent amb el fricandó. És un bolet que no té carn, és tot pell, és un sacall, per dir-ho d'una manera, i és molt bo per fer aquests guisats on aporten molt de gust. I aquella aigua que has fet servir la pots ajudar per potenciar aquell fricandó. No llença l'aigua, eh? No, que hi ha aigua t'ajuda a potenciar-ho del gust del bolet.

Raül, com podem saber si un bolet és de proximitat o si ve de fora? Hi ha algun truc quan anem a mercat? A part de preguntar-ho, evidentment.

Mira, jo crec que has de preguntar perquè el pagès, el botigaire, el botiguer, el botigaire no, el botiguer que et ven el producte et dirà sempre d'on són i d'on te'ls ha tret o d'on te'ls ha comprat. Ve bolet de molt de fora, no només ve bolet d'aquí, ve molt bolet d'Europa de l'est. Encara que no ho sabrem I quins bolets tenen a Europa de l'est? Rovalló, Pinatell, o sigui, devem tenir el mateix clima. Jo pensava que eren nostres només. No, per això s'ha de preguntar sempre. Si el vols de proximitat. Ves a caçar-los. I allà sabràs d'on venen. Però si no, pregunta sempre que el botiguer sempre et dirà d'on són. Sempre.

Raül, més preguntes d'aquelles que ens fem les persones que no en sabem tant de cuina. És millor comprar-los sencers o tallats?

Home, sencers. Sencers i. Primer perquè es mantindrà tota l'essència a dintre. Tu llavors ja el tallaràs a casa i el netejaràs. Per netejar-lo et anirà molt bé si és sencer, perquè hi ha gent que diu s'ha de netejar amb aigua, no s'ha de ficar amb remull, s'ha de netejar sec amb un drapet. Aquí cadascú que ho faci com ell cregui, però un bolet tallat, Amb aigua, imagina't que compres un bolet tallat que té sorra, tu allò ho hauràs d'esvendir. Si fiques a esvendir un bolet que està tallat, absorbirà molta més aigua i perdrà molt més de gust.

Una pregunta que ens fan a través de la solució, jo no sé si la pot respondre el Raül, intentarem buscar la persona que ens ho pugui respondre. Ens diuen, els bolets poden provocar al·lèrgies? Tu ho has vist mai al teu restaurant,

Raül? Home, suposo, amb els temps que vivim ara, amb els temps que vivim ara, suposo que sí, que hi ha gent que deu tenir al·lèrgia. Pensa que és un fong a safar a través d'un polen. Si algú ja té al·lèrgia al polen,

potser no pot prendre bolets. Ara ho esbrinem. A la solució estem per donar-vos, mai millor dit, solucions. Per tant, ara ho esbrinem. Un bolet gros, millor que un de petit?

Home, depèn de per què el vulguis. Ah, amic! Depèn de per què el vulguis. Home, el cep, un bon cep, Un bon cep, que només li has de treure una miqueta l'esponja i pelar. D'aquells que foten un pam, eh? Hi ha d'aquests que no et veus la mà quan l'agafes. D'aquests que no estan corcats. Traient-li l'esponja, que és aquesta esponjeta que hi ha a sota, netejant-lo. És molt fàcil de netejar un cep, perquè aquest sí que el pots netejar amb un drap. Amb un pelador, peles una mica el que seria el peu per treure-li l'excés de sorra. Allò, tallat. Com un bistec marcat a la planxa, bueno, és una cosa que és meravellosa.

Ja tenim resposta, eh? Sí que pot haver reaccions al·lèrgiques o intolerants a la tragalosa, per exemple, eh? Que s'han descrit molèsties digestives per aquesta intolerància, perquè hi ha gent que té dificultat per digerir aquest sucre present en els bolets i en els champinyons. El 677-387719, Frank, què ens diuen?

Mira, la Sílvia acostuma a fer truita de fredolics, però pregunta si aquests bolets tenen alguna recepta associada que els vagi millor que la truita que fa servir ella.

No, bueno, amb un saltejat, acompanyar-lo amb pastes per fer-lo amb arrosos, o amb guisadets per ficar-los al final. Imagina't que et fas un guisat o un suquet, perquè a vegades no els hi fiquem en els peixos, i en el peix també li va molt bé. Si tens un suquet i al final li vols acabar amb aquests quatre fredolics per sobre, just que, res, ensenyar-los el foc, com aquell qui diu, també te'ls pots gaudir molt bé.

Per això, pel que deia el Raúl, que diu, home, són espores. Doncs encara que l'al·lèrgia no s'ha de confondre amb l'al·lèrgia de les espores o fongs de l'aire, com les floridures, que són diferents de la ingestió de bolets. És un altre mecanisme el que desenvolupa aquesta al·lèrgia. No, però tenia tot el sentit del món. I per cert, ens diuen que abans ens parlaves dels shiitakes, oi? Que ara ja se'n fan aquí a Catalunya. Doncs poden provocar dermatitis en alguns casos. Per tant, sí, poden provocar reaccions al·lèrgiques com quasi tot en aquesta vida. El loro. El loro. Olis, caballats, amb vinagre, congelar o assecar. Assecar, que ens ho deies ara,

Raül, que ens proposaves alguns tipus d'assecar-los. Es poden assecar i fins i tot comprar-los secs. És més fàcil comprar-los secs que no pas assecar-los. Bueno, els compres ja secs, els compres ja nets. Hi ha indústria que es dedica A vegades a casa no tenim lloc per fer parades. Antigament no ho devien fer a les golfes.

Segurament, però ara que vivim en pisos de 20 metres quadrats. Qui té golfes en aquesta casa? Raül, els bolets conservats amb vinagre, per què es poden fer servir?

Mira, amb amanides per sobre de torrades, per menjar amb arengades, per sobre tomàquets secs, la invenció del poder, per acompanyar carns. I els que conservem amb oli, pel mateix? Sí, aquells els pots menjar amb amanides i tot, els pots menjar fred per acabar sobre una pasta, com que porta una amanida, pots acabar per. No fa falta saltejar-los ni res, perquè ja són cuits, o llavors, si vols un dia saltejar-los, o. És un roc a la faixa meravellós. Són lleteroles perquè amb textura semblen lletoses, perquè encara que sembli visualment com un rovelló, tenen una textura molt més agradable. Però el pots fer per guisats i provar-los també de fer-los al grill amb una miqueta de julivert també són molt interessants. Doncs mira, interessant.

I per cert, tot això que estem dient, en Raül Balam, que ens està dient, amb el tipus de bolet que podem cuinar, prepareu-me un aplaudiment, perquè la Líbia Disipio, la cap, jo diria, de disseny de la solució, ha completat la guia boletaire d'en Raúl Balam. Per tant. Estem fent fotografia d'aquests bolets perquè els identifiqueu amb les propostes de recepta que fa Raúl Balam. Que voleu accedir a aquesta guia gratuïta pels oients de la solució, doncs heu de formar part del Club de la Solució. El 677 38 77 19. Si formeu part d'aquest Club de la Solució, us enviarem aquesta guia boletaire.

D'en Raül Balam. És curiós perquè parlàvem de tècniques de conservació amb l'Ada Parellada i la Marga diu que a casa sempre hem posat els muixernons dins d'una ampolla de brandi. Diu, aquell raig de conyac o brandi que tirem a la cassola fa que el rostit encara sigui molt més bo si tenim els muixernons allà posats. Els aromatitzes ja, eh? Ja els tens preparats. Els perfumes, una mica. Va, els mullerons.

Què podem fer amb els mullerons? Aquesta oient que ens ho demanava. Mira, els mullerons et diran fantàstics per acabar un arròs a la cassola. Oh! Fas un arròs a la cassola d'aquests que puguis ficar-hi conill, potser acabat amb una miqueta de botifarra. D'aquestes de muntanya, eh? Perquè el bolet en aquest li va a la muntanya. I els acabes, doncs al final els col·loques per allà mal posats, però estratègicament posats, i et pot quedar un arròs magnífic.

Qui posa en valor a Catalunya els bolets? O sempre han estat a la cuina, integrats a la cuina catalana?

Jo crec que estaven integrats a les famílies que anaven a caçar bolets, però qui ho va ficar en valor, sobretot en els restaurants, va ser pels anys 80 i 90 Santi Santamaria del racó de Can Faves. Home. Fill de la falda del Montseny i li va ficar el valor i com aquesta bogeria que hi ha avui en dia pels bolets va ficar, li va donar un valor a lo que era un peu de rata lo que era una trompeta de la mort lo que era un ou i un cocou o sigui un ou de reig. Tot això li va donar. Feia menús temàtics només de bolets que no repeties cap espècie. Flipant, no? Sí, que li va donar. Abans eren bolets i llavors va començar a posar-hi noms, encara que les famílies ja se'n caçaven.

Tu deies ara ou de reig, és un dels meus favorits, ho deies fora de micròfons. Per què t'agradava l'ou de reig? Mira,

l'ou de reig el pots menjar saltejat, és molt fàcil, a més és lletós i és molt, molt bo. I el pots menjar cru. És un bolet que abans que es rebenti, és com un ou, per això se li diu ou de reig, i només que saltegis, mireu que és fàcil, eh? Mateu unes espinaces amb una paella. Què vol dir matar, Raül? Anem a matar-les. Paella calenta a l'encimera, en el foc, on ho tingueu. Paella calenta. Fil d'oli. Sí? Fil d'oli. Molt calent? Està calenta. Tu li tires fil d'oli i ja li tires el bon grapat d'espinaca. D'acord. Couen en 30 segons. Sal i pebre, mates, que queden entre crus i cuits. Ah, això és matar, eh? Matar. Tocat de mort, per dir-ho d'una manera. I allò que va cap al plat. Fas un foradet al mig. Allà agafes un rovell d'ou. Agafes un ou, treus la clara i agafes el rovell. Fiques aquell rovell allà al mig. Sal granada. I agafes un laminador d'aquests de trufa, un laminador, o talles amb un ganivet que talli molt bé. I aquest ou abans de rebentar, de rebentar quan encara és ou, el neteges molt bé de lo que és la base per treure-li la sorreta que pugui haver i la mines a sobre. Això és.

És que ara vull menjar això, saps, per dinar. Això és bocato di cardinale. Bon dia. David, a veure, quin és el cep que recomanes i que vols que en Raúl Balama et doni idees per cuinar-lo? Doncs el cep, el cap negre. Cap negre. El cep cap negre.

Que és el que és més babós de dalt, eh? Que queda més. No, no necessàriament.

De la part de dalt és sec. Però és molt carnós. És molt carnós. I se'n fa bastant.

Aquest sí, mira, si el vent marques, només ben marcat, sense, només amb un fil d'oli, no li donis la sal perquè no li fiquis sal, perquè a l'hora de marcar-lo, perquè perdria tota l'aigua. I et fas com un bon entrecot, si són grossos, ben marcats, i llavors aquí sobre ho pots acabar o amb una miqueta de pernil amb una miqueta d'un formatge d'aquests, un bon formatge parmesà ratllat per sobre, li pots ficar una miqueta d'orenga i això li aniria molt bé perquè potser si li acabes amb un fil d'oli et farà una miqueta de salseta que t'ho lligarà tot. Entesos? Quedem entesos, eh? Sí, nosaltres també el minem i el mengem. El cuinem i ens el mengem. Això és el més ràpid, és com anar a la vinya del padrí, a replegar i collir. Ui, com m'agrada aquesta dita.

La Susana es puja a dalt d'un pedestal i reivindica, sisplau, vull reivindicar, els apaga llums o palomes, que són bolets molt bons, i diu, ningú els vol. Jo els faig amb fricandó, es desfan i li donen a la salsa, és a dir, fan una simbiosi amb la salsa i li donen un gust increïble al fricandó.

Raúl, què dius? Què fa Raúl? Està aixecant les mans del Raúl. Jo aixecant amb tèmpora. Oh! Són tan finets. Apagar llums o palomes amb tèmpora.

Sí, les palomes. Són aquests que ningú vol, però si tu els fas amb una tèmpora, els hi passes una farina, si són ben moïdes els hi fan una farina perquè els hi farà una pel·lícula que anirà molt bo. I fas una tèmpora, i una tèmpora és.

Un moment, és que he retrocedit molt enrere la meva infància. Aquests són els que collia amb la meva iaia, aquí al

Vallès Oriental. És que això és cocina via cuna. Això és tornar als 80 i 90. M'encanten els 80 i 90. Fas una tèmpora amb aigua, farina, vas remenant. Quan saps que la tèmpora és feta? Quan li fiques el dit i et queda napat com si t'haguessis pintat l'ungla amb un esbal blanc. Tens aquest bolet, aquesta paloma, la tens rebossada. I no et cremes quan poses el ditet? No, la tèmpora, dona, no l'oli. Ah, no l'oli, clar. És per veure la textura de la tèmpora.

És que, clar, m'ho pregunta en Víctor. La tèmpora la fas fora del O sigui, la fas en fred. Clar, la fas en fred.

Aquest bolet el passes per farina. El fiques entre la tèmpora i el fregeixes amb oli calent. Et farà una pel·lícula, te'ls menges en tèmpora, i aquí llavors sí que li pots ratllar, li pots acabar amb pebre, ficar-hi una mica de pebre roig, perquè és un bolet que no té molt de gust, aquí li pots donar tu el tòping de gust que tu vulguis.

Quina fantasia. A tot això, Raül, cal treure'ls al peu per cuinar els bolets?

Depèn, depèn de quin rovelló, pineter, no els hi fa falta perquè el bolet és bo. En el cep, crec que el peu és el més bo. Però llavors n'hi ha que són molt primets, com el cama sec, que són aquests que no en faràs res. Jo crec que l'únic que fa el peu en aquests bolets és aguantar el bolet. Abans em parlaves que en

Sant Distant de Maria, amb el seu restaurant, el Recó de Can Faves, havia posat en valor també la cuina del bolet a Catalunya. Però quins diries que són els més apreciats pels cuiners? Ja no et dic la gent en general, que tenim un gust o un altre, sinó els cuiners. Quin és aquell bolet que dius, això sempre funciona?

L'ou de reig agrada moltíssim. Les llanegues és un bolet que agrada molt també. I, ostres, se m'acaba de volar, perquè te'l anava a dir, Ah! Se m'han anat. Anava a dir ara el bolet dels bolets. El bolet dels bolets? El rovelló. No, se m'han anat.

El bolet dels bolets. Ostres, ha fet. Ah, ja. Ja. Hi ha un bolet que no s'ha dit,

que normalment no es diu, que es diu la sabatera. Sabatera. Sabatera. És un bolet que no és molt apreciat, però. Pot tenir coccions de dues hores, que no perdrà la textura, perquè necessita molta, molta cocció. És com si mengessis carn. Ah, amic, de veritat. De l'utopit que és. I és un gran bolet per fer guisats d'aquests d'hores, que el fiques des d'un principi. No se't desmunta, no perds l'estructura. No, no es desmunta i queda carnós i la sabatera és meravellosa. Aquest sí que el pots congelar tal com arriba, el pots ficar a congelar i llavors, a mesura que vas traient, el vas netejant. O sigui, és un d'aquest tot terreny que li pots donar el que vulguis, però que al final és molt bo. Sabatera.

Per cert, els ous de reig, abans m'has dit que hi havia un personatge històric famós molt entusiasta dels ous de reig.

Porta el seu nom en llatí, porta el nom d'aquest bolet, que era la Manita Cesària. Ah, Manita Cesària. Sí, que a en Juli César li encantaven els ous de reig. Digue-li tonto, eh, també en Juli César. Fantàstic. Raúl Balà, moltes gràcies, estimada. A vosaltres.