En Roger té ganes d'enamorar-se?

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremous i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Passen dos minuts d'un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda.

Molt bona tarda. Quants dies! Què? La teva aventura. Bueno, totes les meves aventures. Moltes, eh? Marta, són colisses. Si que jo hagi pogut arribar en aquesta ràdio avui és un miracle. Tu vas marxar dijous, direcció l'aventura, has fet la travessa. Poc tu pensaves que aquí passaria el que ha passat, eh? Efectivament, me'n vaig anar i em vaig perdre, gràcies a Déu, el temporal que va haver-hi aquí el cap de setmana, no vaig poder tornar per aquest motiu el dia que estava previst, m'hi vaig quedar un dia més, a Mallorca, i avui per venir aquí, família, o sigui, ha sigut una.

De cardedeu aquí, eh? Sí, un matí complicadíssim, i més venint del Vallès. Està molt delicat. Bé, arran d'això ja ho sabeu, suposo que ho heu sentit, Ocas Grasses ha hagut d'ajornar aquest primer concert de la gira de Cumiat i, per tant, el concert que havia de començar a dos quarts de nou del vespre l'han passat a dijous. Això què vol dir?

Gent molt emprenyada, eh? Gent molt emprenyada. Però és el que hi ha.

Perquè estem en alerta també a l'Empordà, a la tarda, s'han enviat les alertes.

I tota la dada de transports i la mobilitat que no funciona. En Bassas ho deia molt bé avui a la tarda de Catalunya Ràdio, és que hem arribat a un punt que ja no depèn de nosaltres. Les coses, els plans, fins ara els podíem fer sense tenir en compte les adversitats climàtiques. Entrem en una nova fase en què pot ser que se t'esguerri el pla per culpa d'un episodi de pluja. Que ho facin bé, per això. Sí, una cosa no treu l'altra, però que haurem de remengar-nos i de tenir paciència i de ser empàtics, i ja està.

Costa molt, eh, amb els temps que corren, eh? A mi no em serveix de res que em comenci a pitar el telèfon mòbil. És un altre tema, això, eh? i que em posi en un pis superior quan són les 9 i mitja del matí. Totalment. No només jo, sinó tothom ja està a la carretera.

I què és? És perillós. Allò és de veritat, vull dir, és que tens gent a la carretera i portant criatures a l'escola,

etc. Això és com es gestiona la crisi, l'altre és que les crisis aquestes cada cop seran més habituals.

Jo parlava més d'aquesta cosa més individualista, més d'ego, de. Ah, jo tenia un concert, jo havia de quedar amb tal. Doncs ho sento molt. Hi ha una cosa que es diu canvi climàtic que

té conseqüències. Ara no plou, no sé per què no. Mira, ara fa sol, per què no?

Doncs escolta, hi ha molta gent que no pot ni arribar a Barcelona. Que també et diré que en el cas d'un concert com Ocas Grasses, si no s'anul·lava, també hi hauria queixes d'un cantó i de l'altre, perquè sempre hi perd algú. Perquè la persona que ha vingut expressament i que, pobre, ha fet el sacrifici, i que segur que hi ha mil circumstàncies personals de gent que s'ho ha muntat i que ara resulta que no hi ha el concert, però clar, si s'hagués fet, la gent que no ha pogut venir també s'hauria emprenyat. Llavors, era molt difícil.

Molt difícil, però per precaució s'ha ajornat. I ara aquí el tema és que en Josep haurà de cantar quatre dies seguits. Jo ja he vist missatges de gent dient a veure si arriba dissabte, que és l'últim. Bé, perquè estaven posats de tal manera que pràcticament sempre hi havia un dia de descans pel mig. Descans vocal, sí, sí. Exacte. Hi havia el dilluns, el dimecres, llavors sí que dijous, divendres. Divendres, dissabte. En tot cas, dimecres ja enviarem en Marc Andreu, que ens explicarà com és el primer concert.

Jo sí puc reprendre la meva anècdota del cap de setmana. Sí, a Mallorca. Com ja sabeu, he estat a Mallorca, a Magaluf. Concretament en un festival de literatura, al Flem, parlant de llibres. I clar, al ser un festival de literatura, hi havia altres persones convidades. Algunes de les quals coneixem perfectament en aquest programa. Sí. Perquè una de les persones que rondava pel festival era una comunicadora molt famosa a Catalunya, que aquí estimem molt, que és la Natza Ferrer. I no anava sola. La Natza, com no pot ser d'altra manera, perquè la gent del Flem són maquíssims i et deixaven portar convidats i gent que t'acompanyés a l'experiència. Anava acompanyada de la seva parella, la Muriel. Pell de gallina. Jo recordo que justament vam estar parlant de la Natza i la Muriel fa molt poquet.

La Natza es lleva i només d'entrar a la cuina es troba com cada any la seva magdalena d'aniversari i la seva espelma. Ara sí, el desig li diu una veu amb accent alemany. Ella mira els llavis que han pronunciat la paraula desig i respira fort mentre pensa que això nostre no s'acabi mai. Mare meva. Artista. I bufa. El que passa després de bufar l'espelma només

ho saben la Natza i la Muriel. Saps allò de dir casa és una persona? No, no, és t'estimo fort i clar. T'estimo fort i clar. T'estimo fort i clar de la pell de gallina. Hi va haver dies molt complicats, veig, el que no sorti d'aquí a l'inici de temporada, perquè no sabíem de què parlar. Que omplíem tot de ciència-ficció. M'encanta aquest tema. Una novel·la romàntica ficcionada, completament. Clar, és que de tot això, fa només un mes.

I jo, després d'aquest relat eròtic que en Roger s'havia decidit escriure i recitar per la ràdio pública, estava una mica tensa de trobar-me-la. Jo patia. Perquè és d'algú que els hi va arribar, per navia o altra. Jo ho sospitava, perquè Catalunya és molt petit. Sí. Era un homenatge. Però bé, el Flem no és un festival tan gros, i va ser inevitable que ens trobéssim durant el bufet de l'esmorzar de dissabte. Quina estampa, eh? Qui va saludar qui? Mira, jo quan les vaig veure, allò que les veus ja de reull i de lluny, ja li dic a la meva germana Gaution que ha arribat el moment. I vaig fer una cosa de molt mal educada, però que jo vaig pensar, mira, compte que encara ens en sortirem. Vaig fer el típic cop de cap i un hola, allò passant pel seu costat com qui no vol la cosa, pensant que encara havia passat barata, perquè allò és hola. Fins que de sobte, al cap d'un minut, quan jo ja soc plantada davant de la màquina del cafè fent-me el meu americà, sento que algú em toca l'espatlla i em diu. Ets tu. Ui, la Natza era? Era la Muriel. Encara pitjor. Tot i que de seguida em vaig relaxar perquè la vaig veure totalment enriolada, ben agafades amb la Natza, vaig tenir claríssim que elles no n'havien tingut prou, no havien quedat contentes amb la salutació cordial per la qual jo havia optat. Elles volien parlar. I volien parlar sobre tot el que vam dir sobre elles al programa. Sobretot perquè vam deixar anar alguna fake news. I trio el plural. Sí, per què? Perquè penso que com a equip hem de reconèixer tant les victòries com les errades individuals com a col·lectives, perquè som el mateix. Correcte. I amb això vull dir que tothom sap que les fake news les va dir una sola persona de l'equip i tothom sap de qui es tracta.

La Muriel és d'Alemanya, és fotògrafa.

La Muriel no és fotògrafa, només va fer la foto d'un llibre de la Natza Ferrer, i en Blau va decidir apostar fort i llançar-se a la piscina dient que era fotògrafa i punt. Quan realment es veu que és mestre. I tu, Roger, vas agafar la notícia d'en Blau i vas dir, és fotògrafa, i et podria haver posat el tall sencer, però deies. Que era mestre. I alguna vegada fet de mestre A Suïssa i a Figueres. I no sé quin altre lloc vas dir. Sí, però com a professió forta no era mestre, passava a la fotògrafa. La fotografa estava en Negreta. Però és que aquesta no és l'única informació que no es va dir exactament com era. Perquè resulta que no és del tot tan poc alemany, Roger, i tu en el teu fanfic de les Vianes vas escriure que li deia bufales espelmes amb accent alemany. Sí, però vaig dir perquè la felicitava en alemany. Pots saber alemany i no has de ser alemany. Pots tenir només una familiar. Ella és alemanocatalana, que es diria. La seva mare és d'Alemanya, però ella s'ha criat del tot a Catalunya, ha nascut aquí. Tal i com ho va explicar en Roger, semblava que s'hagués criat a Berlín i que hagués vingut a Barcelona als 50 anys per amor. A mi em funcionava, sí.

Res de tot això. Tot això és el que vau estar conversant allà al bufet de l'hotel, que elles estaven descontentes amb aquestes dues fake news.

Elles en feien broma i de fet em deien que fins i tot ja és un acudit habitual dir-li a la Muriel que és fotògrafa, etcètera. I li diuen la fotògrafa del grup i riuen tant i tant. Vull dir que s'ho van perdre totalment de broma i els hi feia gràcia. I no em van voler tampoc llançar molts més detalls, perquè jo vaig aprofitar que tenia allà la font primària per apretar una mica, perquè us recordo que van quedar mil interrogants sense resposta de com s'havien conegut, quant temps feien. Elles són hermètiques. Elles no em van voler explicar res més que aquests petits detalls de la biografia de la Muriel que havíem dit tant i tant malament. De tota manera, he de dir que una cosa sí que la vam encertar quan vam parlar sobre elles. Estan bojament enamorades.

Quina meravella. Quina meravella, amb els temps que corren.

Us ho prometo de veritat. Mai he vist unes mirades, i a més a més no del matí, vull dir-te que no són hores per estar-se mirant, depèn de com. Unes mirades, una complicitat. Us prometo que hi havia una química d'unes dimensions elefantines entre elles. Les col·loco directament a la vitrina de les parelles perfectes. Perquè us prometo que se les veia, però, tan rialleres, la manera en la que es fitaven mútuament, em van deixar molt impressionada i, sobretot, em van donar molta esperança. Perquè és el que t'ho diu Roger. Amb el temps que corre, només ens podem agafar aquestes històries. Hi ha la idea que la vida pot ser molt i molt bonica.

Suposo, Roger, que t'estàs emocionant i estàs pensant que tens ganes de tenir parella, perquè ara en Roger està en aquesta nova fase en la que té ganes d'il·lusionar-se i tenir compromisos.

M'encanta tenir una porta a veu, que tu no has de dir res. Bé, de mi tens parella, ja. No té una parella, que és la solteria, de moment la meva parella, però sí que és veritat que des de fa uns dies, unes hores, estic xatejant, que no vol dir res, però és una cosa que no feia fa, per exemple, una setmana.

¿És la mateixa persona amb qui et vas il·lusionar fugazment un dilluns a les 4 de la tarda? Bueno, no recordo si era aquest dia, però saps un dia que vas dir, avui m'he il·lusionat? Podria ser.

És allò, quan menys tu esperes. Té parella. Roger té esposa. No, jo no tinc parella. A mi no hi ha res que em faci més gràcia que això. Ella sí. No ho sé, escolta'm. Ella sí. A mi no se m'ha comunicat i a mi m'és igual. Però és oberta o no? Això està ben ventilat. Jo això no. Ella no t'ho ha dit, eh? No, és que tampoc l'hi he preguntat. Que és coneguda, ella. Per nosaltres molt, Marta. Jo quan parlo que m'il·lusiono no és sempre com buscant l'amor o la sexualitat. No, no, no. Estic amb un bufering, nano, que no acabo de trobar el que vull dir. No l'ajudem, eh? No, a mi em pot il·lusionar conèixer una persona nova perquè veig, doncs mira, una nova amistat, algú amb qui estic còmoda, algú amb qui m'ho passo bé.

Quina alegria, fer nous amics és sempre genial. És genial. Un minut i dos quarts. Roger està bé, obre't a l'amor. No hi ha res millor que enamorar-se en aquesta vida. Jo he arribat a un moment

que ja no sé com està la porta de l'amor. Si està encallada, si està oberta, si està mig oberta, si està només amb un vol, saps?

Jo crec que tens fomo d'enamorar-te, però quan t'arribi l'oportunitat o t'arribi l'enamorament, et cagaràs a sobre.

És que fa molt tengut i et sents tan i tan vulnerable, a banda que efectivament ve amb una sèrie de compromisos perquè estar amb algú implica. Una negociació constant també, sí.

I més si tens tan clar el teu model de vida, que el teu és que vols viure sol, que vols viure sol a casa teva i que vols fer vida en solitari, exacte. Vols anar-te trobant de tant en tant amb aquesta persona de qui estaràs enamorat. Has de trobar algú que pensi igual.

Absolutament. I hi ha poca gent.

I perdona, has de seguir pensant-ho igual també quan t'hi trobis, perquè quan estàs a la fabra de l'amor passen barbaritats, eh?

Cauen tots els principis. O sigui. A veure, anem al 677 27 10 58, que és un mòbil que ha estat unes hores com parat per un problema tècnic.

Disculpeu, però ja ho tenim tot bé, eh? Ja funciona, eh? Tenim molts problemes amb les contrassenyes, hi ha bretxa digital, ens heu d'entendre, comencem a ser grans, a mi m'estan sortint canes i això és la via.

I se'ns han acumulat, però bueno, han arribat tots a cop, hi ha material molt interessant. Un document que ens envia un oient que ens diu. Us escric perquè l'altre dia vaig anar al concert de Guitarrica de la Fuente i hi havia en Miguel Bernardo amb la seva nòvia. En un moment del concert els vaig veure junts i força carinyosos compartint una estona molt còmplice entre el públic. I ens ha enviat un vídeo on se'ls veuen a tots dos a mig concert. Ella l'abraça a ell per darrere. Ella gira amb una cara d'enamorat meravellosa.

La millor història és d'enamorats, ho necessitàvem. Dilluns com avui es necessiten aquestes històries. I li fa un petonet al coll. Oh, Déu meu.

Un petó d'amor amb un coll absolutament torçat al seu. Un petó al coll. I mira, mira.

Un petó al coll pot ser tan i tan romàntic, tan i tan màgic. Poden passar tantes coses en aquest milisegón en què dura un petó al coll.

Recordem que és una nòvia que hem conegut almenys nosaltres fa molt poc, quan la setmana passada la revista Semana va publicar una foto de Miguel Bernardo al costat de la Zana Arret, que és aquesta model de 27 anys de la Tònia, però que viu al Canadà, i a les fotos vèiem que estaven sortint de casa els pares de Miguel Bernardo carregats de tàpers, i aquesta va ser la presentació en societat, de la Zana Arret, de qui jo crec que anirem parlant habitualment, i que pel que sembla estan fent vida plegats almenys a. Aquests dies. Veurem si l'acompanya

a totes les cerimònies que l'esperen i els premis, goies, etcètera, etcètera.

Llavors sí que ja seria confirmació definitiva públicament. Dit això, per altra banda, molts oients també ens han enviat les fotos que ahir al vespre l'Úrsula Corbero va compartir a les seves històries d'Instagram. Una és una foto d'ella en primer pla bevent d'una tassa i veiem que encara va tanyida d'arròs. Està rodant la segona temporada de Xacal i jo crec. Que vam gravar allà a Xenac-Madinyà. Estic pendent d'anar-hi. Sí, a l'Hospitalet durant l'estiu. Per tant, jo crec que eren exigències del guió. Segueix anant tanyida, entenc que encara continua

el rodatge. En aquesta foto crec que la tassa des d'on estava veient és de l'Eternauta, que és aquella sèrie de Netflix del seu sogre. Saps? D'en Ricardo Darín, crec que es deia així.

Podria ser, amb aquests ulls clars que es veuen. Que han enamorats ells també. Increïble.

O sigui que tot això mai se sàpiga, la informació que rebem d'aquesta parella és molt a comptagotes i que vés a saber, no? Però realment els veus d'aquesta gent que ha sobreviscut l'aventura de la maternitat almenys de moment. Perdona'm una cosa. Estem als inicis. Estem molts als inicis, eh? Estem a les beceroles, eh? Hi ha gent que està a les Massarodes, Marta, i ja veus que no estan sobrevivint, que no passa per res. Ah, sí, sí, sí, sí. I bé, que serà ben normal, eh, també. No, i des d'aquí només podríem abraçar-ho, entendre-ho, i estar al seu costat. I tant que sí, pel tot el que necessitin. Absolutament. Però és veritat que ell se'ls veu, o sigui, dona com esperança, perquè sempre han estat tan enamorats, no?

Sempre els hem vist molt bé, la veritat és que si a casa no sabem com funcionen. Però ara hi ha molta més convivència, no sé si és perquè són milionaris. És que els hem vist poc, també, eh? Molt poc, i sempre que els veiem.

És el que dic, la informació és de comptagotes, i poder, després d'aquesta foto, es van quedar de fotre escrits. Clar, això no ho sabrem mai. Però sí que desprenen A mi, no sé, hi ha una intuïció de bruixa que em diu que estan molt més bé que no pas malament, no? Sí, amb això estic d'acord.

L'altra foto és en xino, amb en Dante a coll, totalment tapat amb una manteta. Vull dir que ni es veu, només li surten els pauets per sota i estan en el que sembla un jardí. El tema és que des del naixement d'en Dante, que va ser el mes de febrer, la parella viu a Barcelona i fa vida aquí sense problemes. I de fet, l'últim post d'Instagram del 30 d'agost, l'Úrsula va compartir un recull de fotos del seu dia a dia i precisament el titulava amb un full time papis, en tot de fotos d'ells dos cuidant en Dante i amb el dia a dia en aquella casa. I també he vist, de fet ja ho vaig veure fa uns dies.

Lluís, i quan veus aquestes imatges et ve de gust ser pare? Et genera com enveja? No, per la imatge aquesta no. És a dir, aquesta imatge no em genera I al contrari, et genera tranquil·litat de dir, uf, que bé que no tinc aquesta vida i no tinc una criatura tan petita al meu. Saps? A la meva responsabilitat. Què, Roger?

És com una entrevista en profunditat, eh? És l'eclipsi d'en Roger Escapa. Com si hagués anat a l'eclipsi d'en Roger Escapa. Sempre dius que no.

En el tema de la paternitat, jo estic en una edat que no és que em vinguin ganes de tenir un fill, però penso, si no en tens cap d'aquí uns anys. Te en penediràs de no haver estat pare. I tinc més aquest pensament que no pas l'altre. No és una il·lusió, sinó com un fomo que puc tenir d'aquí uns anys. Ja. Estem en aquest moment, perquè clar, els 40 estan així.

Però estàs satisfet amb la teva vida tal com està?

Sí. Doncs llavors, és aquest venir per si d'aquí un temps et sembla, però clar, això és absurd, perquè si ara mateix no ho vols, ja està. Bé, correcte. Bé, gràcies per obrir-te amb nosaltres.

No, home, no, em feu un favor, perquè ara no. Costa a vegades obrir. La cosa embussada. Ancino està treballant en una obra de teatre que es diu El Quinto Paso, i que ja us dic que l'anirem a veure a Barcelona quan s'estreni. Serà al Teatre Poliorama el 14 de juny i fins al 4 de juliol. És una comèdia negra en la que Ancino interpreta el personatge d'un home alcohòlic en rehabilitació. Jo tinc la sensació que ell s'ha buscat feina a prop de casa. Perquè és veritat que quan va néixer en Dante va haver d'agafar un avió i se'n va anar per l'Argentina a acabar el rodatge. Per tant, aquesta és l'actualitat a Can Corbero d'Arin. Dit això, hem de tornar a parlar dels concerts de Shakira.

A veure, com ho tenim, això? Perquè han passat coses importants.

Doncs mira, aquesta setmana és l'última que Shakira serà a Madrid, al Macondo Park, aquesta ciutat efímera que ha creat, on ha fotut allà al vell mig l'estadi Shakira. I durant aquests concerts està duent molt sovint alguna col·laboradora, algun nom sorprenent que apareix i puja a l'escenari i canta amb ella. Fins ara hi hem vist, per exemple, l'Alejandro Sanz o la Laura Pausini. I aquest cap de setmana hi ha hagut una col·laboració extremadament inesperada, perquè la cantant ha convidat a pujar a l'escenari. Una famosa internacional que fa anys que presumeix d'estar aprenent castellà.

Para mí es un honor y un lujo cantar esta canción que significa tanto para mí. Con esta mujer tan admirada y tan querida en el mundo entero. Y por mí personalmente, porque me declaro hoy oficialmente su fan. Con ustedes, Dua Lipa.

La Shakira va fer pujar a l'escenari la Dua Lipa enduent-se grandíssims aplaudiments i molta sorpresa, perquè fins ara aquest encreuament inesperat no l'havíem viscut i ja ens vam acabar de sorprendre del tot quan la Dua va cantar Antologia en un castellà millor que el meu.

Ja es veu que va ser un moment molt i molt emocionant, i a més, com sempre, tenim testimonis, perquè no sé com ens ofem que sempre hi ha alguna perfecta al lloc dels sents. Avui, a més, fa especial il·lusió, perquè qui hi havia a l'estadi Shakira presenciant aquest momentàs era una de les nostres perfectes més il·lustres. Presidenta de les perfectes, ella. Marina Faneca, realitzadora d'aquest programa.

Hola, xics. Òbviament, el concert de la Shakira va ser increïble. Ella té una presència molt forta, no para de ballar en tot moment, és increïble. I un dels momentassos de la nit va ser quan va entrar la Dua Lipa, allí les dues dives internacionals, les dues extremadament guapíssimes. I se les ve molt còmplices, amb molta il·lusió de fer alguna cosa juntes. La interacció que van fer entre elles va ser tota en anglès i va ser molt bonic perquè van triar una cançó de la Shakira molt nostàlgica, molt íntima. La Dua Lipa es veia una mica tímida, una mica vergonyosa, però ho va fer increïble. No sé, va ser un moment molt especial, molt bonic, de la nit. Hola, xics.

Una barreja de mons realment fascinant. I la diferència d'alçada m'ha sorprès molt, eh? A mi també. He vist la Shakira o molt petita o la dualeta molt alta.

Jo he pensat que era molt alta i he buscat un 73.

O sigui que les dues per separat, te les imagines d'una alçada normal mitjana? I mira't que juntes, penses, algú ha descompensat la foto.

Sí, la qüestió de l'alçada amb les persones que normalment veus per internet, diguéssim, és molt fascinant. Sempre sorprèn. Mai ningú, molt poques vegades, dius tens tal qual l'alçada que jo t'imaginava.

Mira, la Dua Lipa ens fa 1,73 i la Shakira sí que mira més baix. Mira. Tot i així em sembla més escandalós visualment que no pas dit. Sí, però ja et dic, és el contraste entre elles i treure-les de

sobte de la imatge que tu tens al teu cap. De l'Instagram de la Dua Lipa d'ella menjant gambes de cop i volta, veure-la així. Però que passa sempre, o sigui, veus l'obra escànes per primer cop i també dius, ai, i de vegades dius, no sé molt bé com t'esperava, ni si més alta o més baix,

però així no. El francès Mauri, el del temps, l'home del temps. No sé si és molt alt o molt baix. Jo me l'imaginava altíssim, me l'imaginava una torre. I no, no ho és. Val. És més aviat tirant, més o menys com tu, un 70 i algo. Mira, com és la vida.

La Marina també ens deia que entre elles dues parlaven en anglès i no en castellà, tot i tenir un castellà perfecte.

És que això del castellà perfecte ja és gairebé irònic, perquè sí que jo crec que ella fonèticament comença a dominar-lo bastant, perquè tenint en compte que no és en absolut cap llengua propera a la seva, quan el canta se l'entén bé, que això ja és un miracle, sent ella això, parlar una llengua que no té res a veure. Però clar, una cosa és això, i haver-s'ho pres fonèticament de manera correcta, i l'altra és tenir una conversa, que ja és més difícil. Però bé, diu coses, eh? Perquè et recordo que hi ha vídeos molt virals de la Dua Lipa dient coses en castellà. Hi ha aquell vídeo que és a Mèxic i demana. ¿Puedes poner la radio, por favor? Sí. Tothom està molt content que ha anat als concerts de la Shakira. Tothom tan i tan satisfet. De fet, la Carla Vardés, productora d'aquest programa, que també hi va ser ahir, a mi m'ha insistit fins la necessitat que hi he d'anar i no m'ho puc perdre de cap de les maneres.

Que ella té una presència, que es menja l'escenari, que impecable vocalment també, que balla d'una manera.

I que ahir la Shakira es va emocionar, no? Mentre cantava aquesta cançó, plorava cantant antologia. Bé, cinc minuts i arribem a tres quarts. Mira, ara anirem fins a París.

Aquests dies la capital francesa està en plena celebració de la Semana de la Moda i entre totes les celebritats que hi han anat hi tenim dos noms catalans, Pep Guardiola i Valentina Guardiola. Pare i filla han viatjat fins a París, convidats per la mateixa Victoria Beckham, i s'han convertit en l'objectiu de totes les mirades en el moment d'arribar a la desfilada de la marca de roba de la Britànica. El tema és que és la primera vegada que la Valentina Guardiola, que és la filla petita d'en Pep i la Cristina Serra, que fa poc ha fet 18 anys, assisteix en un esdeveniment d'aquestes característiques, perquè fins ara havia fet poquíssimes aparicions públiques i, com aquell qui diu, no sabíem ni quina cara feia la Valentina. Doncs bé, la petita del clan Guardiola ha debutat amb molt bona nota, o això diu la premsa especialitzada com la revista Elle, que l'ha considerat una de les més ben vestides

del front row de Victoria Beckham. Sincerament, estic totalment d'acord. Ja sé que la nostra opinió pel que sigui potser compta menys que la de la revista Elle, però a mi, jo vaig veure aquestes fotos i em va impressionar moltíssim, primer de tot, com d'espectacular anava ella, em va semblar que aquest modelet gris pel qual va postar li quedava molt i molt bé, així com molt seriosa i molt adulta. Però a més és que no vaig poder evitar veure-hi la senya de la seva mare, de la Cristina Serra, que al final és algú que s'ha dedicat sempre a la moda, que s'ha explicat que vestia en peu guardiola i li feia d'estilista, i no vaig poder evitar pensar que segur que hi havia hagut aquesta mirada de la Cristina darrere d'aquest modelet, que jo el trobo, me'l posaria sense dubtar-ho.

Look minimalista gris amb jersei de collal i faldilla llarga, simètrica, sabates blanques, bossa de mà bordeus i ulleres de muntura fosca,

així la definia la revista. I molt bonica, també, l'estampa pare-filla. Això és el que t'anava a dir. A mi m'encanta veure el Junts. I ell, que segur que ha estat tan orgullós de dir. Aquesta barreja de poder ensenyar la seva filla i de dir, mira, aquesta és la meva filla i me la passejo per tot arreu, i també de, com a pare, dir que bé que et puc donar aquesta oportunitat, que tantes altres nenes voldrien viure i que mai estaran en un front row de Victoria Beckham,

i en canvi ell pot fer-ho. Us agrada com va vestit ell? Ell va fatal. Ell va malament. Com una part per fora i l'altra per dins.

I això ho vaig portar el 2013 en el seu moment, que es portava una mica en aquell moment. Però ell també té una elegància,

sempre que es posi el que es posi, dius. Ell té allò que es diu la perxa. Veig que si tens aquesta cara, perfectament simètrica, o sigui, és una cosa. És un caprici de la natura.

Jo demà vinc vestit així i tenim un problema de l'entrada.

I això que ell és el jefe. No, però Jordi borda baix i et diu, no passa res, m'ho estàs acomiadant. Exacte. Vull dir, no és un intent d'atenció, estàs acomiadat directament. No dono ni una oportunitat. I estaria ben fet, però és que en canvi ell pot fer el que li doni la gana.

Per cert, com a detall curiós, part de la premsa internacional es va confondre i es pensaven que era la Maria Guardiola i no la Valentina la que va anar a la desfilada. Una Maria Guardiola, que jo crec que ho hem explicat alguna vegada, que en el seu moment va treballar un temps a la marca de roba de Victoria Beckham, I això va ser l'any 2023 quan cursava el grau de Fashion Business a Londres i va poder fer unes pràctiques a l'empresa de Victoria Beckham. Si algú està buscant Valentina Guardiola ara a l'Instagram per veure-li el perfil, no crec que trobi massa cosa perquè el té privat. Almenys fins ara l'ha tingut privat. Haurem de veure si a partir d'ara i després d'un esdeveniment com aquest i ara que ja té els 18 anys decideix obrir-lo. I ser una figura pública, com per exemple ha fet la seva germana, la Maria Guardiola, o si segueix amb un perfil baix com fins ara.

Clar, perquè no sabem aquesta noia, a banda d'ara intuir que clarament li agrada la moda,

no sabem què fa amb la seva vida. No, serà molt poca cosa. Jo he parlat amb en Víctor a veure si sabia que estava estudiant i a on. I m'ha dit, ho estic consultant, et dic alguna cosa. Quan diu això,

aquest rotllo que es tira, amb qui deu consultar? Escriu a en Gerard Romero, a veure si sabe lo que fa. M'escriu a mi, segur. És aquest tema, el Víctor, també.

No, és que repassava els missatges que em deien Víctor. Valentina, més guapa, el natural, bueno, ja està. Què diu? Això, molt guapa, el natural, que no s'ha fet retocs, em ve a dir.

Ell té, sempre, és a dir, el Víctor, la cosa genial d'ell és que el pots donar tertúlia del que sigui. Sempre tindrà alguna cosa a dir, de més o menys valor, però sempre tindrà alguna cosa a dir.

Fem una pausa i de seguida sentirem la veu d'una de les nostres perfectes que ha parlat a Vanity Fair.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Bé, ens toca parlar de l'actriu Ana Castillo, que ara feia dies que no en sabíem res.

Doncs escolta'm una cosa, Roger. 9 d'octubre, aquest divendres. Apunta-t'ho bé perquè és el seu aniversari. L'Anna, el de l'Anna Castillo, sí. Per tant, serà un dia molt gros, eh?

Sí, a més, l'Anna, el tema de l'edat en general no el porta bé. Quan la vam entrevistar ens va explicar que tenia molta crisi dels 30, que no sabia.

També li va coincidir en un moment que estava a punt de deixar-ho amb la Lara, que era la seva nòvia. No sé quant faltava perquè comencéssim amb en Mel.

Jo crec que devia ser aquell moment que de vegades. Saps els bebès quan ploren que no saps què tenen i només és que estan cansats i no saben què tenen? I de gran també passa això. A mi em va passar això ahir a Magaluf, que em vaig posar a bravar i era perquè estava cansada. Doncs jo crec que hi ha un moment de les ruptures previ a deixar-ho, que també és com que estàs malament i no saps què et passa i encara no has detectat que el que et passa és que s'ha d'acabar la relació.

Però un símptoma molt clar és que quan ho deixes surts volant amb globus. Exacte. Aquella eufòria post-ruptura. Bueno, a veure, tampoc ho diria eufòria,

però és un alliberament. Sí, que tens pics d'eufòria

i pics de tristesa. És un procés. Hi ha eufòria, hi ha culpa, hi ha mil històries i depèn de cada cas, evidentment, i mil capes. Però és veritat que jo crec que passa això, que estàs com en rariti, no saps molt bé per què, i estàs com, ai, la crisi dels tres. I poder és això, que només ho vols deixar amb la teva parella. De vegades és només això.

Jo crec que l'Anna dels 29 no té res a veure amb l'Anna que en farà 33 aquest divendres. Jo també ho crec. Però bé, ella és una de les nostres actrius preferides, coneguda per sèries com Se tiene que morir mucha gente, molt recomanable, més recent, o, si tirem més enrere, Un cuento perfecto, on va conèixer el seu nòvio actual, que és l'actor Álvaro Mel. Doncs la nostra Anna ha concedit una entrevista d'una hora de durada, i això és sempre bona notícia i motiu d'alegria el que no sortir d'aquí.

Va visitar el podcast de la revista Vanity Fair, que un podcast que no sé si acostuma a parlar sempre de menjar, però en el seu cas van parlar tota l'estona de ser foodie. De quins plats els agradava, de si els agradava anar a restaurants, de si en tenien algun una mica en mania I el menjar al final és un dels grans plaers reconeguts de l'Anna Castillo. I allà va tornar a insistir que ella és una gran amant dels plats de cullera, cosa que ja sabíem, i que si ha de triar ho té claríssim. Pero cualquier plato de cuchara.

Por ejemplo, en Navidad tengo una tía, mi tía Elena, que hace escudella. Qué buena está la escudella. Es que me muero. Es muy de Navidad, ¿no? Sí, es de Navidad, es de Navidad.

Estic tant al seu equip.

Però de veritat que en aquest podcast es tornava boja per l'escudella. Vull dir, perdia els papers per un plat de sopa de la seva tia.

A mi m'agrada això perquè veig l'Anna més catalana, que ella és tan madrilenya que de vegades me n'oblido que és d'aquí.

Alguna paraula en català sí que anava deixant anar, però sí que reconeixia a si mateixa com una persona que s'ha format a Madrid, tant pel que fa al paladar com també com a persona, perquè als 19 anys ja va marxar cap allà. O sigui que tota la seva part adulta l'ha viscut allà. I això per això la veiem tan madrilenya. Doncs bé, l'Anna la veiem tornant-se boja per l'escudella, però també criticant una de les modes gastronòmiques més esteses del moment.

Yo gildas. Yo podría comer gildas sin parar. ¿No estás un poco harto? Estoy hartísimo de la gilda. Yo como tres al día.

Pero a mí me encantan las gildas y me llevan gustando muchísimos años. Estoy un poco harta del boom.

Es que l'Anna és molt així, eh? Jo vaig descobrir les Gildas abans que ningú. Jo escoltava en guitarrica de la Fuente abans que sortís a la Bola Negra. Una mica això, no? Segurament és veritat, en el teu cas. Sí, ja m'ho crec.

I que en el fons està criticant aquests locals tan gentrificats que fa que perdin l'essència, vull dir, com que els restaurants ja no tinguin identitat pròpia, saps? I que no siguin autèntics i que passin a formar part com d'un conglomerat sense això, sense identitat. Que en el fons crec que és el motiu pel qual també ella va deixar

de tenir aquell Instagram. Ara de seguida en parlarem perquè jo crec que sí. No tot ha estat jiji-jaja en aquest podcast, eh? També hi hem tingut suc del bodal que ens agrada a nosaltres perquè l'Anna, de manera inesperada, va explicar també com es va produir una de les seves ruptures. Una ruptura que no és amb en Mel, no patiu. Està tot molt bé i després us demostraré que estan millor que mai. Però Escalant en aquest podcast parla de com va deixar una vegada un dels seus exnovios. I crec que ens donarà material per tenir ara aquí un debat a taula.

Yo tengo un exnovio al que adoro que un día se intuía que yo le iba a dejar. Le digo, tenemos que vernos. Y me dijo, ¿podemos ir al rodilla? Ja. Y yo le dije, ¿por? Y me dice, ¿por qué no volveré?

¿En serio? ¿Has visto eso? Sí, me encantó,

me encantó, me encantó. Somos amigos porque es muy gracioso y muy majo. Pero sí que es verdad que yo he pensado mucho en eso. Es que los lugares donde rompes Y luego, también tengo como restaurantes muy cruzados, no por romper, pero de repente una discusión o algo. Es lo mismo, es lo mismo. Sí, algo que es una mierda. Es que sí, marca mucho.

Clar, aquí el tema és que aquest Rodilla és una cadena que jo ho he estat consultant i veig que n'hi ha diversos a Madrid, no tenen gaire bona nota, i és com que el seu ex va dir, mira, quedem aquí, perquè total, no me l'espatllaràs, que jo no hi haig de tornar mai més, allà. No quedem, en canvi, en el lloc que tant m'agradava, no? Però és un tema, perquè l'Anna Castillo entén que deixa els nòvios a llocs públics, a restaurants. Sense cap problema. Cosa que no em sembla del tot malament, i sé que vosaltres sou partidaris de fer-ho sempre a dins d'una casa i a la cuina, si es pot triar. Sempre, a la cuina, sempre va molt bé. Jo no sé. Depende de com hagi de

ser aquesta ruptura, eh? És que saps què passa? Que totes les ruptures són un món i realment de vegades t'enxampa la ruptura que ni tu t'ho veus a venir. I això vol dir que et pot enxampar a casa o et pot enxampar on sigui, com un pipí inesperat. Però ella ho va fer de manera premeditada,

perquè hem de parlar i quedem a aquest restaurant.

Ella, gran deixadora, eh? A més a més, sempre ha deixat ella tots els I el deixat

ha de poder escollir el lloc, penso jo. Perquè ser deixat en un lloc públic, bueno, per mi seria com molt dur.

Però el deixar-te amb tot el trasbals d'allà el tema hem de parlar, vols dir que sabrà respondre? On quedem? Jo estaria col·lapsada, també.

Jo diria, almenys en un restaurant, no. Ah, tu no voldries anar a un restaurant. No, jo diria, ja sé que hem de quedar i que em deixaràs perquè hi ha un hem de parlar que tu ja ho veus que et van a deixar. Sí, sí, és per això, sí. És un to, és una manera que dius, vale, em deixen. A qualsevol lloc menja. Tu ets molt del cotxe. Jo he fet dos cotxes i una cuina.

És que clar, Tampoc no. Saps què passa? Que jo penso en les meves ruptures i tampoc, com que no són ruptures inesperades en el sentit d'això que un dia et despertis i tinguis una revelació, ja van existint converses diferents i hi ha un parell de quedades per acabar-ho de deixar. Sí, però aquella conversa, la primera, que és molt dura, on és? Mira, a mi, l'exnòvio amb qui més bona relació tinc que l'adoro amb tot el meu cor, em va deixar per telèfon. I jo ho vaig acceptar amb dignitat i esportivitat, que és l'única manera. Després vam quedar aquí al bar al costat de la ràdio per resoldre-ho, em vaig demanar un cacaulat, vaig plorar, vaig pensar, ai, que encara el recupero, res, fora, tenir tant amics després, però sí, en públic. Després, amb el meu altre, un altre nòvio, em va deixar a casa, però clar, també després és amb qui pitjor m'he portat, és que no ho sé, no ho tinc clar. Després, fases de tot, alguna cosa a casa, alguna cosa en un parc públic. Has tocat una mica tot. Jo crec que has de estar en un espai teu. Tot i que llavors això també pot fer que passin dues coses per mi molt perilloses. La primera, que s'allargui de més la conversa. Perquè de vegades no hi ha res més a parlar, de vegades una ruptura és una conversa d'una hora. I si vols d'aquí sis mesos quedem i tenim una conversa més pausada, però de vegades amb el dolor, amb no saps, vols moltes explicacions o l'altra. Es pot allargar molt si ho fas a casa, però molt, es pot allargar in eternum. I entrant buffering, saps, que la conversa rodi sobre el mateix una vegada i una altra, i no sortir del bucle I després, segona cosa que pot passar, perillosíssima. Acabar tenint el, bueno, el de Cumiat. El de Cumiat. Un clàssic. Sí, però un clàssic que no sé si s'ha de fer. Mira, jo a la meva última ruptura em van mirar fixament als ulls i em van dir, no hi haurà Kiki de Cumiat. Jo sempre l'he defensat i mai l'he tingut, eh? A mi em va saber greu no tenir-lo i jo estic molt a favor, però jo entenc que també la gent es vulgui desmarcar de les teves tendències i manies personals.

Sobretot si ho deixes tu, no? A sobre em deixes i vols ara que ho fem? Home, no. Tot no es pot tenir, no? Això, Marta, jo què sé, jo sempre que m'han deixat he volgut. Doncs suposo que va en funció de la casa, això.

Però sí que amb això vull dir que començo a estar en contra de deixar-ho a casa. Ai, que al final no hi cabrà el que us havia de portar d'en Mel, eh? Però estem d'acord, llavors, o no? És que pensava que ens havíem de discutir ferrissadament per decidir si a casa o no. No, no, no. Estar a escuca fàcil, que li vagi millor. Tot serà un mal tràngol, i això és claríssim. Però m'ho compreu, no?, que en realitat l'espai públic té aquest espai neutre que et protegeix una mica, depèn de com. Sí, jo crec que sí. Sí, és un restaurant discret, clar, depèn d'on vagis.

Si vas al McDonald's de plaça Carolina. Quan vulgueu que torni, de repente, m'ho dieu. L'Anna Castillo comentava també que cal triar bé el restaurant on vols anar en funció de l'ocasió. I recordem que, com bé deia la Juliana, ella en això és una experta, perquè tenia aquell compte d'Instagram que es deia Concept Date, on recomanava establiments per categories, per exemple. 5 restaurants per anar amb amigues, o d'un sopar d'empresa, o un dinar a família per un sopar de primera cita. I li funcionava perquè tenia uns 40.000 seguidors, més o menys. El que passa és que ja fa uns mesos vam detectar que el compte estava força inactiu. De fet, ara mateix si hi entreu veureu que ha esborrat totes les seves publicacions i que només conserva els destacats d'estoris. Tu ja vas fer les teves investigacions, Juliana, i et va dir que efectivament ho havia pausat perquè té dilemes amb això de recomanar restaurants si els acaba gentrificant. Però bé, ja us dic que en aquesta entrevista ella sí que esmenta restaurants sense miraments i de fet en menciona un on sol anar-hi amb el seu xico, en Mel.

Álvaro i jo, mi xico i jo, todas les setmanes comem menú del dia a casa Fidel. Ah, bueno, eso es casa. Eso es casa. Y nos ven y ya dicen. Eso me gusta. Sí, sí. O sea, que son sitios que en realidad no son maravillosos, pero son muy asequibles y son muy ricos. Es que el cocido de Casa Fidel para mí es.

A mi m'encanta, i crec que parlo per vosaltres també, que ella parli d'en Mel amb aquesta naturalitat, que no li estan preguntant res sobre ell, però és que a ella li surt, perquè forma part de la seva vida i vol compartir, i és tan genial. Els coneixen a Casa Fidel perquè són uns usuaris habituals, els fan passar directament. Segurament diuen allò de lo de siempre, i no fallen, i sempre es fan entendre. I et dic una cosa, que l'Anna parli amb tanta naturalitat del seu nòvio, és també el que produeix que no li preguntin sobre la qüestió. Correcte. I aquesta no és l'única vegada que l'Anna Castillo anomena el seu xicot en aquesta entrevista, perquè prepareu-vos que acabarem amb patxats d'amor.

Hay un restaurante en Calella de Palafugell, que yo tengo casa cerca y voy en verano, pero bueno, también si voy durante el año voy, que se llama Sol y Mar. Y he ido mucho, mucho, mucho. El sitio es precioso. He ido siempre con Álvaro y para mí es como un sitio muy especial. No sé si es la mejor comida de mi vida, pero lo tengo como muy unido a mucha felicidad. ¡Qué bonito! Sí, sol y mar.

Ells estan enamoradíssims. Jo segueixo ben ferma al vaixell dient que algun dia es demanaran de casar-se i ho faran potser el sol i mar, que ten 4,6 sobre 5. Molt bona nota, sense fer-ne un grama, senzillament perquè els ve de gust. Visca l'amor, visca la gent amb Morrofin. Estan molt enamorades totes les parelles de

qui hem parlat avui. Que bé, quina alegria, nen. Clar que sí, una mica de sol i una mica de llum. Home, no, i és que tot són males notícies, si no. L'amor existeix. Si, Luget, t'enamoraràs. La vida és vella. I encara que no t'enamoris, també serà vella. Però quan t'enamoris, encara més.