Energia, aigua i terra: la bruta realitat de la intel·ligència artificial

Arriba el moment de parlar de ciència, de tecnologia, i per tant és hora de saludar en Carles Planes. Carles, bona tarda. Hola, bona tarda. Periodista del periòdico, especialitzat en tecnologia i poder, i en David Poblador. David, bona tarda. Hola, bona tarda. Tecnòleg i experta en intel·ligència artificial. I jo crec que quan acabem l'estiu, Marta, ens podrem imprimir una mica de diploma, no, ja?

Tot el que hem après. Un graduat, un minigraduat en ciència i tecnologia, tot el que hem après, sobretot del món de la IA. Que vaja, ens ha descobert coses dels quals érem absoluts ignorants. No és que ara segurament ho som encara bastants, però hem millorat una mica.

Una mica, tenim ja uns petits coneixements d'una base. Cinturó blanc, saps què vull dir? Sí, sí. Vull dir, ja ens podem mínimament defensar. A veure, quin tema tractarem avui, Carles?

Doncs avui venim a parlar de la bruta realitat que hi ha al darrere de la IA, perquè moltes vegades pensem en intel·ligència artificial, el propi concepte ens porta a pensar en algo eteri, en algo que no podem tocar, fins i tot màgic, i és algo habitual en la indústria tecnològica, ho veiem en altres conceptes, com per exemple el núvol, parlem del núvol, que és aquest espai en què s'emmagatzemen les dades, i la columna vertebral d'internet, Però clar, la veritat és que al darrere de tots aquests termes marcatinians hi ha una realitat física molt tangible que és, bueno, el núvol no existeix, és l'ordinador d'un altre. Estem parlant que perquè la IA funcioni necessita processar milers de milions de dades i perquè això passi, doncs es necessiten servidors informàtics, ordinadors molt potents que treballen sense descans les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana. Estem parlant d'una infraestructura física enorme, pensem com en naus industrials, en grans polígons que ocupen molt territori, que necessiten de xips, de cables, de línies elèctriques, de sistemes de refrigeració.

Quan estem parlant de servidors i aquestes naus, ens hem d'imaginar unes naus amb un ordinador al costat de l'altre? Com tots enganxats, com tots aparcats allà?

Sí, bàsicament, si no ho heu vist mai, són com caixes verticals on hi ha piles fins a 40 ordinadors que són molt estrets i profuns, un rectangle. I aquestes caixes estan apilades en passadissos, també, on hi ha, doncs, desenes. I després hi ha molts passadissos i dintre de cada centre de dades d'aquests hi ha diverses sales com aquestes. I habitualment, clar, això ha canviat molt durant el temps, però aquest format és bastant estàndard des de fa més de 25 anys. Ara mateix, de vegades, aquestes sales no estan plenes perquè hem arribat a un nivell d'eficiència energètica on no hi ha prou electricitat com per alimentar un centre de dades d'aquests plens. És un. Un dels exemples. Podria ser també per un tema de climatització o limitacions d'altre tipus. Però sí, sí, són bàsicament, semblen com si diguéssim cementiris de servidors.

Sí, se'n parla com d'infraestructures fantasma, perquè no són habitades, pràcticament no necessiten treballadors, sinó que són ordinadors treballant 24-7 sons.

I on són aquests cementiris de dades? Els tenim aquí a prop? Són allò. Tu vols saber on tens les fotos del drive? I on és el guió d'aquest programa ara mateix? Si és en un desert d'Arizona o el tenim, no sé, més a la vora del que ens pensem?

Si parlem. Podem pensar, segurament, hem vist imatges d'aquests centres de dades. Pel·lícules de ciència-ficció i coses. No és ciència-ficció. Menys de 5 km a la rodona d'on ens trobem ara mateix, als Estudis de Catalunya Ràdio, trobaríem potser 3 o 4 d'aquests cementiris de servidors. A l'Hospitalet, a la Zona Franca. A l'altra banda de Collserola.

Sí, el que passa és que els que tenim aquí més a prop generalment són naus industrials que des de fora tu no pots saber que allò es tracta d'un centre de dades, també perquè són d'empreses més petites que construeixen aquests servidors per després llogar-los, llogar la seva potència computacional a tercers. I moltes vegades quan pensem en centres de dades pensem en aquestes macroinfraestructures d'empreses com Amazon, Microsoft, Google o Meta. Que pensem molt també en aquestes que hi ha als Estats Units i que ocupen grans parts de territoris però cada vegada van fent-se lloc en molts altres llocs. Aragó mateix està plegat d'aquest tipus d'infraestructures, d'Amazon i de Microsoft, però arreu d'Europa cada vegada n'hi ha més i tot apunta que la pròxima dècada es dispararan el nombre de centres de dades que hi ha.

I això ens porta a parlar del que ja hem sentit moltes vegades, que és que tu fas una consulta al xat GPT o on sigui i et diuen, bueno, pensa que això gasta molta aigua i estàs buitant el pantà de sau. Jo això sempre penso,

per què gastar més, no ho entenc, per què gastar més fer la mateixa pregunta al xat GPT que fer-la a Google,

si és que realment és així? Sí, hi ha dues claus importants a parlar a l'hora de la realitat material que hi ha darrere de la IA. Podríem parlar del sol, del territori, de com es requereix construir aquestes naus industrials des de zero, però les dues que han despertat més preocupació social són el consum d'energia i el d'aigua. Entrant en el d'energia, clar, no està del tot clar que quan tu li fas una consulta al xat GPT això consomeixi més energia que una cerca a internet. Depèn de molts factors, perquè també al xat GPT li pots demanar una resposta de text curta o li pots demanar que generi una imatge. I generar una imatge requereix molta més potència computacional i per tant molta més energia. La qüestió clau és que perquè aquests ordinadors treballin tot el dia i puguin generar respostes, consumeix un volum d'energia molt gran. Actualment els càlculs són d'un 1,5 de la generació mundial d'electricitat, que és un volum molt important. També és veritat que en termes d'espècies comparem amb altres indústries, hi ha moltes altres indústries que requereixen molta més energia. Electricitat, però clar, aquest volum estem parlant no només dels centres de dades d'intel·ligència artificial, sinó també els que són necessaris perquè pugueu veure una sèrie a Netflix o perquè pugueu utilitzar Google Maps, és a dir, els centres de dades en general. La qüestió és que, com parlàvem, aquest consum cada vegada va més, Com més es normalitzen les eines d'intel·ligència artificial, més s'accentua aquest consum i com més tenim països o blocs com la Unió Europea que aposten per desplegar aquest tipus d'infraestructures, fan que cada vegada n'hi hagi més. De fet, ja hi ha càlculs que aquesta actual febre inversora en IA portarà que l'any 2030 es podria duplicar el consum que hi ha actualment. D'energia. I això pot tenir un impacte social important. I parlàvem. Una de les qüestions claus que la indústria està afrontant és que volen que cada vegada els sistemes siguin més eficients, per consumir menys i menys. I de fet estan començant a aconseguir-ho, que els xips que hi ha aquí al darrere puguin fer càlculs molt importants sense gastar molta electricitat. El problema, això ens porta a un terme que ja vam comentar en un anterior programa, que és la paradoxa de Jevons, que diu que quan una tecnologia es torna més barata, el que fa és incrementar el seu ús en lloc de disminuir-lo. És a dir, que com més eficient sigui generar una resposta d'atzat GPT, més portarà que la gent en demani més i que les pròpies empreses ho despleguin. I això porta, doncs, a desplegar el consum.

Jo crec que, com en tantes coses a la vida, el que és molt important aquí és sempre evitar comparar xifres absolutes en un punt i xifres relatives. I òbviament, quantificar el benefici de tenir centres de dades generant imatges sense cap utilitat social bona. Clar, això podem parlar de val la pena gastar aquests litres que gastem en això, però el tema de l'eficiència és un tema que hem de tenir molt en compte. El naixement de coses com el núvol d'internet, abans de parlar d'IA, és un naixement que realment. A banda del tema de la concentració de dades i altres coses que són importants a nivell tecnològic, és un creixement que apareix per la necessitat de millorar aquesta eficiència. Podem parlar després, per exemple, de que costaria si en lloc de treballar amb centres de dades grans cadascú se'n fes el seu propi. Necessitaríem disc d'ús i ordinadors més potents, no? Correcte, una de les màgies de la computació del núvol és que. Quan tu tens tot el poder de computació concentrat fa que quan algun client no necessita aquesta computació se'n pugui aprofitar un altre que sí que la necessita en aquell moment. És més eficient en principi. I el tema de l'eficiència, he portat una dada només per il·lustrar fins a quin punt estem avançant en això i es poden fer coses. Vull dir, entre l'any 2010 i el 2018. El creixement de potència de computació en centres de dades va ser d'un 550%. Això és una salvatjada, relativament és una salvatjada, però el consum elèctric. Va augmentar un 6% d'aquests centres de dades. Això es deu no a que aquestes empreses ho hagin fet per salvar el planeta. Es deu a que ells, una part de la factura grossa que paguen per tenir aquests centres de dades és en costos d'energia i electricitat. Llavors, en el seu millor interès, han arribat a aquest nivell d'optimització. Comparem 550% d'increment d'ús amb 6% d'increment d'electricitat. Llavors podem parlar de quins usos li donen i si val la pena gastar tanta energia per certes coses que no aporten massa valor. Però el tema de l'eficiència a nivell capitalista jo crec que ha estat un incentiu molt gros.

I l'altre incentiu potser també llavors és apostar per energies renovables perquè els surt més a compte, no?

Correcte. I aquí també tenim bastants exemples. Hi ha alguns dels proveïdors de núvol ben grossos aconsegueixen demostrar com poden gestionar núvols realment molt, molt, molt grans amb una petjada energètica força limitada. Gràcies a les grans inversions que han fet en això. El problema és que habitualment la legislació no ha acompanyat i aquestes empreses ho han fet per interessos purament de millora de marges. Econòmics seus. I jo crec que almenys això ens demostra que si volguéssim fer les coses millor a nivell de polítiques, a nivell de legislació, podríem millorar molt aquesta petjada.

Sí, el que passa que també això comporta un risc, perquè veiem com aquests sectors estan utilitzant energies renovables, pensem com l'eòlica o la solar, per impulsar els seus centres de dades, però actualment no és ni la meitat del volum d'energia que necessiten. Els centres de dades, la principal font d'energia que utilitzen és el carbó. I la tercera és el gas, és a dir, estem parlant de combustibles fòssils que el que fan és accentuar el calentament global, accentuar tots els tipus de problemes que al llarg de l'última dècada semblava que estàvem intentant combatre. Aquestes empreses s'està veient que en el moment en el que necessiten. Respondre a l'augment de demanda d'IA, com més gent vol utilitzar l'IA, això els porta a que cada vegada recorre a fonts energètiques brutes i fonts d'energia que contaminen el planeta. I això no és una opinió. De fet, l'Agència Internacional de l'Energia. Ja diu que de cara a l'any 2030, un 40% de la demanda adicional s'acabarà generant a través de gas natural i del carbó. És a dir, que de nou la IA, per molt que des de les empreses se'ns vengui com que pot ser una solució al canvi climàtic, el que està fent actualment és accelerar-lo. Accelerar-lo per tal que aquestes empreses puguin treure'n un benefici econòmic.

Entenc que és per la demanda creixent, que és tan ràpida i tan alta, que per donar l'abast dius, doncs, si s'ha de cremar carbó, cremarem carbó. Totalment. Per tal de seguir facturant i cobrir aquesta demanda

que estem tenint. Totalment, i que l'energia solar i l'eòlica pot ser potent, però a vegades es requereix un flux d'energia més constant que el que aquestes fonts et poden donar. De fet. La situació és força preocupant. Estem veient com la ONU ha dit que de cara a l'any 2030 els centres de dades dispararan la contaminació amb uns 400 milions de tonelades de diòxid de carboni. Estem parlant dels nivells de contaminació de països industrialitzats com el Regne Unit. Això només amb IA. I també un dels problemes és que moltes vegades aquestes empreses fan i desfan sense tenir en compte la legislació ni els problemes dels veïns. El cas més flagrant de tots, òbviament, sempre està de la mà. De l'Elon Musk, que recomano als oients que vagin a buscar què està passant en els seus centres de dades que està construint a Memphis, perquè bàsicament el que ha fet és violar les lleis estatals, crear un centre de dades que funciona amb turbines de gas que no tenen aprovació dels reguladors, i això està disparant la contaminació, On? Doncs en un barri empobrit, principalment negre, que és, diguéssim, moltes vegades els patrons segueixen que aquestes empreses van aparar a barris o a zones amb poca població o població que no té recursos per poder combatre el que fan aquestes empreses.

Com sempre més els costos de tot plegat, tendeixen a pagar-los els més desfavorits, no? Vull dir, novament la tecnologia i tots aquests avanços marquen cada vegada més aquesta diferenciació entre els qui s'enriqueixen més i els qui en paguen els costos.

Totalment, i estem veient una qüestió que és molt preocupant, que s'està veient als Estats Units, però està passant amb centres de dades a altres països com Chile, Irlanda, i ho veurem a Espanya. Segur, que és el fet que el preu de l'electricitat es dispara en els barris que estan al costat d'aquests centres de dades, perquè requereixen tanta energia que això s'acaba traduint, doncs, una tensió en la xarxa que augmenta les factures. En els barris veïns d'aquests centres dades Estats Units, en cinc anys s'havia disparat un 270% la factura. Estem parlant de que, bueno, com amb altres tantes coses, veiem com es privatitzen els guanys i es socialitzen les pèrdues.

¿Soc jo o s'havia parlat d'uns mini-reactors nuclears per acompanyar aquests centres de dades?

Sí, s'han fet moltes hipòtesis, experiments i crec que hi ha molta recerca activa al respecte. També centres de dades a l'espai i coses semblants per obtenir energia solar infinita i coses d'aquestes. Però sí, s'està innovant molt en això, certament, però només per l'interès de millorar marges d'aquestes empreses.

Clar, això l'energia, però llavors també parlem molt d'aigua. Què té a veure l'aigua amb la intel·ligència artificial?

Té a veure. No és un factor tan clau com és el de l'electricitat, però sí que és un factor que ha apel·lat molt a la societat perquè l'impacte visual de pensar que una cerca ha atxat GPT és agafar una ampolla i buidar-la al terra és molt potent. Ser rigorosos no és exactament així. Sí que té un problema d'aigua, la intel·ligència artificial. La vinculació és que, bàsicament, perquè aquests servidors puguin processar les dades i puguin treballar tota l'estona, s'han d'anar refrigerant. No sé si us ha passat alguna vegada que mireu una sèrie des de l'ordinador o esteu molta estona treballant que l'ordinador comença a fer. Això és perquè els sistemes de ventilació del propi ordinador fan que intentar rebaixar la temperatura dels circuits perquè no explotin. Això passa exactament el mateix amb aquests servidors. S'han d'anar refrigerant. I durant molts anys els centres de dades han utilitzat sistemes de refrigeració, ventiladors amb aire, però també amb aire, amb aigua, perdoneu, perquè utilitzaven, veien que era una manera eficient que l'aigua al circular al voltant d'aquests servidors rebaixessin la temperatura, els servidors poguessin seguir treballant i aquella aigua s'evaporava i es perdia. Això, amb els últims centres de dades, amb els més innovadors, ja no està passant. Per què? Perquè aquestes empreses també estan innovant, creant centres de sistemes de refrigeració en què l'aigua circula i es va reciclant de manera que aquesta aigua no es perdi. Això és una de les innovacions que han fet, però de nou, com deia el David, són innovacions que van més en la línia no de no voler afectar el planeta,

sinó d'estalviar diners i gastos. El tema de refrigeració i energia, en general, Vull dir que molta de la innovació per fer que la petjada sigui molt més sostenible existeix de fa molt de temps, és una qüestió d'inversió. A Escandinàvia mateix, per exemple, la calor que surt dels centres de dades se'n va directament als sistemes urbans de calefacció, per escalfar aigua, per altres temes energètics. Això es pot fer de fa temps, però clar, requereix de més infraestructura, més. Més inversió i, sobretot, insisteixo, més regulació. En el moment en què algú pot decidir construir un bloc de ciment al mig del desert sense cap conseqüència climàtica, ho farà, per desgràcia, perquè es regeixen per aquests termes. En canvi, si tinguéssim bona infraestructura, bona legislació, podríem. Podríem millorar en aquest sentit. I sí, el tema de l'aigua, òbviament, el que consumeix tots els camps de golf d'Estats Units és molt més segurament que el que consumeix centres de dades eficients. Però si no hi ha incentius per crear-los, no se'n crearan.

Sí, això no redueix que els camps de golf consumeixin molt més per una activitat a priori que pot ser molt menys útil per a la societat. És així, però clar, això no vol dir que no sigui un problema actualment, perquè per molt que es millori en els sistemes de refrigeració d'aigua, per exemple, Microsoft va anunciar que el 2025 va consumir més de 8.000 milions de litres d'aigua, que és més d'un 22% més que l'any anterior, és a dir, aquest consum d'aigua segueix estant allà. I aquest és el consum que ells informen, que aquestes empreses informen. Clar, l'altre és que sigui el que consumeixen realment, no? Clar, perquè aquests números, generalment, aquestes xifres les maquillen bastant i és quan es parla del consum directe d'aigua, que és el que dèiem. Però no es parla del consum indirecte, que és quan aquests centres de dades estan impulsats per energia nuclear o per centrals tèrmiques, en aquestes centrals també s'utilitza aigua per refrigerar aquests sistemes. I tota l'aigua que s'utilitza allà no es compta. I de fet, hi havia un informe molt interessant de l'Agència Internacional de l'Energia que deia que actualment el 60% del consum d'aigua d'aquests centres és indirecte. És a dir, més de la meitat del que es consumeix no surt després en les xifres que presenten públicament. Així que sempre s'ha de sospitar una mica de les dades que ens donin aquestes empreses.

Ja heu posat alguns exemples del que estan fent les tecnològiques per mirar de consumir menys aigua i menys energia, bàsicament quan els convé per reduir la seva factura per qüestions econòmiques, però no sé si hi ha alguna cosa més que s'estigui fent o a nivell, no sé si governamental, posant algunes mesures per intentar minimitzar aquesta petjada energètica i ambiental.

Sí, estan començant a fer certs programes, diguem-ne, socials, perquè saben que hi ha un rebuig molt important per part de la societat, sobretot de les zones en les que es despleguen aquests centres de dades. Llavors, moltes vegades, quan anuncien els seus programes d'inversió, ho fan amb promeses que, per exemple, retornaran l'aigua als equífers d'on l'han tret, que faran programes socials, etcètera.

Una mica de greenwashing, no?

Sí, marketing, del que hem anat comentant

aquestes últimes setmanes. Això sempre passa i de fet no fa falta anar als Estats Units. Ho estem veient a Aragó, hi ha una quantitat de centres de dades que s'estan desplegant sense cap mena de topall. De fet, el govern del Partit Popular d'allà està limitant o està reduint la legislació, la legislació mediambiental també, perquè es puguin desplegar aquests centres de dades. Probablement d'aquí 10 anys veurem com això haurà afectat els veïns. I de nou, el que fan és publicar, cada vegada a l'any, les grans tecnològiques publiquen dades amb les que diuen que volen ser transparents sobre els seus consums. El que passa és que no ens hem d'enganyar, hem de sospitar del que diuen perquè si hi ha una cosa que es comparteix en aquest sector és l'opacitat a l'hora d'oferir dades. Com a periodista, mil vegades hem hagut de presentar sol·licituds de transparència per tal de poder accedir a aquests registres, i tot i així és molt complicat, també, perquè des de les administracions públiques també es fa que sigui molt difícil accedir-hi, i moltes vegades. És curiós veure que aquestes empreses diuen que estan finançant la conservació, la reforestació, restauració d'habitats o que diuen que són climàticament positives, diuen que utilitzen molta energia renovable, però això és un truc de maquillatge. Que utilitzen, també ho fan moltes altres empreses, que no és del tot cert, que el que fan és comprar energia renovable per compensar l'ús d'energies, de combustibles fòssils que fan. És a dir, ells poden estar utilitzant un 40% de gas, amb tot l'impacte noció que això té pel planeta, Però després compren energia solar i diuen, no, és que nosaltres som 100% renovables. El que passa és que per molt que l'ecosistema no és una unitat comptable que tu puguis anar intercanviant, i per molt que després posis quatre arbres a l'Amazones, tu ja t'has carregat el clima.

Això, i ens hem deixat l'altra banda de l'equació que tampoc està inclosa en aquests informes de sostenibilitat, que és l'impacte que causa l'extracció de minerals que s'utilitza per crear alguns d'aquests xips. Habitualment, en mercats i en països on cremar carbó per obtenir l'energia que necessites per aquesta mineria, no està contemplat en l'informe que els centres de dades et donaran de la seva utilització. I aquesta és una part també molt perillosa, a més a més també a nivell geopolític, perquè està tot molt concentrat en algunes poques parts del planeta. Sí, de fet s'ha documentat molt,

com molts dels minerals que extreuen, per exemple, de Llatinoamèrica, de Xina o d'Àfrica, sobretot, aquells minerals que són vitals per la IA, però també pel nostre mòbil, per tal de refinar-los, aquells materials, i convertir-los en productes útils, això genera unes quantitats de contaminació en els rius de mitja Àfrica, que d'això no se'n parla massa. I un últim punt que crec que és clau a l'hora de parlar, què estan fent les empreses, no sempre fan coses en un sentit positiu, sinó que el que fan és també utilitzar. Avui no estem molt optimistes amb això, però és que, clar, tenim certesa que el que fan és, a través dels seus grups de pressió, intenten alterar les polítiques. De fet, va sortir una investigació fa molt poc que. Tant Microsoft com Amazon, Google i Meta van pressionar amb èxit a la Comissió Europea perquè incluís una clàusula de secretisme en la seva llei d'eficiència energètica que bàsicament els permet mantenir les seves dades de consum d'energia i aigua de forma confidencial. Diuen que això és un secret de les empreses i que exposar-los seria destapar el secret de la Coca-Cola. Però clar, aquí el que estem veient és que les autoritats europees, que són les que haurien de protegir els ciutadans, estan emparant la falta de transparència d'aquestes empreses. Així que, davant d'això, l'únic que ens queda és seguir remant, fer peticions de transparència i. I intentar obtenir les dades per altres vies.

Clar, ara pensava ja per tancar-ho, nosaltres com a usuaris, com la Marta i jo que estem aquí amb el nostre ordinador, que som el Gemini, que som el ChatGPT, fins a quin punt podem fer alguna cosa per millorar això, els usuaris?

Jo crec que una part essencial és la de la consciència, saber quan és necessari que utilitzem o no aquestes eines i per què. Per què ens pot ser realment útil i per què no. Clar, tampoc no direm d'anar-nos a la muntanya i tancar-nos en una cova perquè tot el que fem, absolutament tot, té una petjada climàtica. De fet, la millor manera de no tenir petjada climàtica és morir. I tot i així probablement també la tindríem, perquè els nostres cosos s'han de reciclar. Però això no vol dir que no puguem tenir una major consciència i, per exemple, si sabem que generar imatges comporta un gran impacte climàtic o energètic, doncs potser hem d'estalviar-nos generar imatges de gatets simpàtics o utilitzar la IA per absolutament tot. Jo crec que la part principal. Com a individus passa per aquí. També és cert que el que no podem fer és responsabilitzar d'absolutament tot els individus quan són problemes de grans corporacions que utilitzen els seus diners per modificar lleis, com estem veient. Aquí el que s'ha de fer és pressionar perquè hi hagi una major regulació i respondre a un problema estructural amb respostes estructurals.

Carles Planes i David Poblador, com sempre, un plaer escoltar-vos i aprendre tant de dues persones que dominen tant aquest tema. Ens veiem la setmana que ve. Que les vaya molt bé. Fins llavors. Adéu.