Enric Auquer: "Ens toca donar suport a una vaga general que lluita per uns drets"

Només falten dos dies per la vaga general de l'11 de novembre i ja es comencen a notar les protestes laborals en diversos sectors. Aquesta tarda també hi ha hagut accions reivindicatives. Activistes de la CGT han entrat durant una estona, una hora, a la seu de la patronal Foment i les joventuts independentistes de RAN han ocupat una estona la seu de comissions obreres. El sindicat de llogateres, que és un dels impulsors d'aquesta vaga de dimecres, Està celebrant a aquesta hora a la Paloma l'acte central de les mobilitzacions de cara a l'aturada. És un acte polític amb un marcat accent cultural. Allà hi tenim una unitat mòbil amb Gemma Sagrera i Pep Casanovas. Bona nit, Gemma. Hola, bona nit. Quin és l'ambient a aquesta hora? Què hi està passant?

Doncs ara mateix hi ha molt l'ambient, estem escoltant diverses actuacions musicals, parlaments. És veritat que l'acte que havia de començar a les 7 de la tarda ha començat amb una mica de retard, però des que ha començat cap a les 7.40 o una cosa així hem pogut sentir moltes reivindicacions, hem pogut veure moltes pancartes, moltes samarretes amb eslògans, càntics i moltes consignes reivindicatives que animen a la participació a la vaga general. I un dels aspectes que ha destacat molt ha estat la implicació del teixit cultural, perquè també han participat molts músics, molts actors, hem sentit també poemes, i de fet ara tenim aquí amb nosaltres a Ginestar, que són els autors d'Estimada Valentina, que és la cançó que han estrenat aquest migdia i que d'aquí una estona tocaran en directe. Parlem amb ells perquè ens expliquin una mica. Bona nit. Hola, bona nit. Hola, bona nit. Vull preguntar-vos com

va sorgir la idea d'aquesta cançó. Doncs aquesta idea va sorgir a partir d'estar molt en contacte durant molt temps amb el sindicat de llogateres i adonar-nos que no hi havia cap cançó que estigués acompanyant actualment aquesta reivindicació que és tan important al nostre país i a la resta de l'estat. I vam decidir que era una bona idea fer una crida a tota l'escena musical catalana per mobilitzar-nos i per posicionar-nos en aquest sentit per l'habitatge.

I què volíeu explicar una mica amb la història,

amb la lletra que heu fet? Bé, tot ve acompanyat també de tot el que ha passat amb la Mari Carmen, el suïcidi de l'Olga i el Javier, veïns de l'Hospitalet, i crec que va ser una mica el motor que ens va fer moure. La Valentina és una dona, amiga d'una dona que també està a punt de ser desnonada, i és una espècie de carta on es relata un desnonament que al final no queda passant perquè arriba tota la gent del sindicat de llogateres, les veïnes, i l'aturant. Per tant, és un clam a la solidaritat i entendre que entre tots i tots podem fer possible un món més just i més digne per a tothom.

Espereu que es converteixi en un himne amb aquesta mena de situacions, de mobilitzacions? A veure, unhimne és una paraula molt forta.

El que sí que estem veient és que en qüestió de si set hores ha arribat a un milió de reproduccions i que la gent se l'està fent molt seva, l'està compartint, i això de si és unhimne ho dirà el temps. De moment, molt contentes amb la implicació de tota l'escena, amb la implicació del sindicat de llogateres que ho ha possibilitat, i al final tots els beneficis que rebi aquesta cançó aniran destinats al moviment per l'habitatge. Doncs moltes gràcies, estem desitjant escoltar-vos aquesta nit,

i us escoltarem d'aquí una estoneta. Ara mateix, en dos minuts sortim. Perfecte, moltes gràcies. També tenim amb nosaltres l'actor Enric Auquer, que ara mateix parlarà amb nosaltres. Hola, bona nit, Enric. Hola, bona nit, com estem? Molt bé, vosaltres què tal? Volia preguntar-vos, com ha estat això que el teixit cultural s'hagi implicat d'aquesta manera, amb aquestes mobilitzacions, aquestes reivindicacions? És un pas endavant bastant important. Com ho valores?

No, valoro en el sentit que els que habitem Barcelona estem interconnectats, que és una ciutat que el món cultural està absolutament connectat amb el món militant i tot el teixit més del sindicat de llogateres forma part. Hi ha molta gent que estem en el món cultural que formem part del sindicat i ens toca estar aquí, ens toca estar aquí. Apoyar en una vaga general, que el que està demanant són lluitar per uns drets que, al cap i a la fi, són els drets en els quals se'ns ha educat, i els drets en els que, si pensem en un futur, voldríem que tinguessin els nostres fills, i que sembla que estan en risc. I perquè hi ha molta gent que ja viu en aquest risc, o ja està patint tota aquesta merda, per dir-ho de manera fàcil i clara, i aquí estem, posant el nostre petit granet de sorra, que no té més importància que vindre aquí a llegir un poema, però sí, evidentment.

¿Creus que és important que us impliqueu actors, músics, perquè potser arribi a més gent que potser no estigui tan implicada políticament i que d'aquesta manera els arribi des d'altres vies?

No sé, no sé si funciona o no funciona. Jo estic aquí perquè m'engresca, perquè m'emociona, perquè no vull estar en un altre lloc i perquè em sento formant part d'una cosa que té tot el sentit del món i vull estar aquí. I no ho faig perquè vingui més gent, ho faig perquè si m'ho demanen jo ja vindria aquí si no hagués d'estar a dalt de l'escenari. És a dir, que sento que és una cosa. Que ens toca estar, que som joves, que ens hem criat tots més o menys junts i que els que tenim el privilegi de ser uns ciutadans de Catalunya, que hem tingut una educació pública decent, hem tingut una sanitat decent, hem pogut viure en cases, en confort, en una habitació pròpia, en la qual expandir-nos i fer-nos grans. Ens toca estar aquí i demanar el mateix per tothom que viu en aquest país i ja està. És així de clar, és així de fàcil, és simplement estar aquí per fer-ho, per fer-ho tots junts. L'única força que tenim és la solidaritat i fer-la tots junts i la vaga general va d'això, va de demanar drets bàsics per tothom i que no ens costi la vida viure.

Moltes gràcies, doncs esperem que us veurem potser més endavant amb altres mobilitzacions també reivindicant. Segueu.

Moltes gràcies, Enric. Merci. La abraçada.

Gemma, és una bona mostra, tant l'Enric Auquer com Ginestada, com el col·lectiu cultural, doncs s'està volcant en aquesta convocatòria. Què has pogut copsar entre els assistents, entre la gent que ha assistit a l'acta? Doncs hem pogut parlar

amb molts assistents que així que han arribat han començat a entrar dintre de la sala, que estaven molt emocionats per l'acte d'avui, que ja venien amb moltes ganes i que ens han explicat una mica per què venien.

Per participar una mica, venir a fer pinya i a veure, ja que estem, doncs gaudir una mica de la música i també la part com cultural d'aquesta vaga. Tenen com un altaveu i està bé que l'utilitzin i posicionar-se en temps com estem, doncs jo crec que és important.

Principalment perquè els artistes que surten m'interessen i m'agraden, però també per donar suport a la vaga que es fa aquest dimecres. I això per donar suport al sindicat i amb tot el que facin i estar al costat dels organitzants de la vaga. Al final és tot com una roda, que ens manifestem molt per l'habitatge, però també ens manifestem per, a part de tenir un salari digne, sobretot per poder viure en millors condicions i que no s'enduïn tot els de dalt. Llavors la cultura penso que juga un paper molt important perquè també està molt matxacada per aquest sistema. I és important que doni també aquest peu a tenir aquests espais de reivindicació.

Per apujar la vaga que es farà el dimecres, perquè crec que la cultura també forma part d'aquesta lluita i és important estar aquí. Al meu barri, a Valvidriera, es fa assemblea, xocolatada i diverses coses, i després la manifestació a la tarda.

Doncs he vingut perquè crec que cal començar a preparar-nos per la vegada dimecres, ara que per suposat també hi anirem. Em sembla que és fonamental que des de les persones que tenen veu, veu pública, hi hagi un posicionament i en aquest sentit la música i la cultura porta la davantera moltes vegades.

Ara en aquests moments el que estem esperant és que acabin de presentar l'espectre publicitari, poder escoltar Ginestà, però al llarg de la tarda hem pogut escoltar des de parlaments polítics, des de la portaveu del sindicat de llogateres, com també testimonis de llogaters i llogateres que han tingut problemes per continuar a casa seva i com els ha ajudat el sindicat. De fet, està sent un acte molt reivindicatiu, amb moltes veus diverses, i que ara el que la gent espera, sobretot, és acabar amb una bona festa, amb un bon concert de gent estar i escoltar aquest tema que ens han explicat d'estimar la Valentina, que, de fet, està a punt de sonar d'aquí uns momentets.

El sector cultural no podrà estar impassible amb el que passa amb els treballadors. És per això que a la escena musical catalana ens posicionem davant d'aquesta crisi que precaritza el conjunt de la classe treballadora. A dos dies de la vaga general per l'habitatge publiquem una cançó per acompanyar les reivindicacions i ens adherim a la vaga.

La cançó narra l'angoixa d'una dona davant d'un desnonament imminent, expressada a través d'una carta a la seva amiga Valentina. I també l'esperança que sent al veure com l'organització de les veïnes i el sindicat capgiren la situació i aturen el desnonament. Davant d'una situació que sovint es viu des de la solitud i la impotència, estimada Valentina, no només.

Doncs aquest és l'ambient que hi ha ara a la sala La Paloma de Barcelona. Gràcies, Gemma Sagrera i Pep Casanovas, per aquesta connexió. Una abraçada. Gràcies, bona nit.