Enric Mas busca una Vuelta òrfena

Catalunya Ràdio.

Catalunya Áudio. Som podcast.

Benvinguts a Ràdio Volta. Aquí comença el programa número 187. Enric Mas té l'oportunitat de la seva vida.

Come on, Jaime. Come on. Croca, croca, croca, croca. Come on, if you have the delay,

you have nothing to lose. Come on, come on.

Radio Volta, el programa de ciclisme de Catalunya Radio.

La vuelta d'aquest 2026 havia de passar a la història com la primera de Tadej Pogacar, com una pàgina més d'un palmarès únic d'un ciclista que va a camí de convertir-se juntament amb Merckx en el millor de tots els temps. No hi havia discussió en això. Tothom veia en Pogacar el gran favorit abans de començar i tothom veia la cursa sentenciada a favor de l'Eslové ja des del quart dia després de guanyar Andorra. Però una caiguda. Tonta, de conseqüències greus, ha canviat l'escenari al 100%. Pogacar ja es troba en el període postoperatori, en un hospital de Barcelona, esperant poder volar a casa seva, a Eslovenia, i carregant-se de paciència per comprovar si arriba a temps els següents objectius que li queden per aquesta temporada. A dia d'avui sembla molt, molt complicat que pugui guanyar el seu tercer Mundial consecutiu a Montreal, just on Merckx va guanyar el seu tercer mallot irisat. Sembla molt, molt complicat que pugui guanyar el campionat d'Europa dissenyat a mida i que es disputarà a Eslovènia a principis d'octubre. I sembla molt, molt complicat que pugui guanyar el seu sisè Lombardia consecutiu, deixant enrere el 5 de Fausto Copi per tancar així una temporada de llegenda.

Fins a la caiguda, la Vuelta havia guanyat tot el que havia disputat aquest 2026, amb l'excepció de la Robert, en què va quedar segon. Aspirava a fer el doblet Tour Vuelta, aspirava al tercer Mundial consecutiu i aspirava a guanyar 4 dels 5 monuments. Tot en una perfecta metàfora del que és la vida. Se'n va anar a Norris amb l'Eslové per terra mentre el món, mentre la resta de ciclistes, seguien avançant per completar aquesta Vuelta. A Pogacar l'han operat aquest dilluns a la tarda a la clínica de Xeus, un equip encapçalat pel doctor Mir, una eminència, un clàssic, una assegurança de vida en aquests casos, en una operació. Insisteixen que s'havia de fer front a les fractures que patia Pogacar en una clavícula i en una vèrtebra. Lesions que, malgrat que l'operació ha anat bé, un cop passat per la sala de quiròfans, per la sala d'operacions, vaja han demostrat que el que hi havia era més complicat del que ens podíem imaginar i que, per tant, tot el que us deia a l'inici, aquest calendari queda completament a l'aire. La vuelta d'alguna manera s'ha quedat orfa, però només d'alguna manera, perquè assegurar això de manera absoluta seria una falta de respecte als que continuen competint i lluitant per la victòria. Les caigudes formen part d'aquest esport i no se n'escapen ni els més grans. Ara Enric Mas, d'Artà, té davant seu l'oportunitat que sempre ha somiat,

l'oportunitat de la seva vida. De seguida en parlem en un programa, en un Radio Volta, complex, perquè la caiguda, la retirada i l'operació de Pogacar ens han obligat a canviar els plans i a retocar alguns continguts que ja teníem preparats. Sentirem, això sí, alguns dels corredors catalans que estan disputant la prova i us explicaré algunes interioritats d'aquesta vuelta. I també us actualitzaré, atenció, la situació del Mercato Ciclista en clau catalana. Hi ha algunes confirmacions i algunes esperes. Tot pot canviar en aquestes properes hores. Abans, guanyem perspectiva i ens posem al dia amb el resum sonor del que hem viscut aquests dies a la vuelta. Esteu a punt? 3, 2, 1. Sintonitzem Radio Volta.

El Sons de la Semana.

Pasando de braccia al cielo, a la grande, felice, contento, se ha divertido.

La puerta está a 200 metros de ir. Se mira atrás, la puerta está ahí. Están listos para lanzar el sprint. Brennan está en la posición principal de Paulman. Es Matthew Brennan quien lanza. El Man in Yellow está al frente.

Daniel Amstel, que ha sido atrapado y batido por Matthias Kelmose. Vamos a ver, el último turno, 250 metros ahora.

Pero Andreas Leknessen le ha dado a sus compañeros un momento de alegría deportiva. Hay flagas noruegas volando a la mitad de la masa de vuelta a casa, pero una vola con orgullo al límite de Valdelinares. Andreas Legnason toma una magnífica victoria en el Vuelta, y después de intentar, intentar y intentar, finalmente es un ganador de la gira grandiosa.

Montonera. Montonera. Bueno, bueno, Pogacar. Pogacar está en el suelo y se ha hecho daño. Pogacar está en el suelo y se ha hecho daño. Vamos a ver qué pasa ahí. Tadej Pogacar, que se ha ido al suelo. Esperemos, parece que se levanta, pero. ¡Uf! Qué pena, muy dolorido. Le piden sus compañeros calma. Codo izquierdo. Codo izquierdo, efectivamente. Ahí llega rápidamente Machín. Llega el médico también.

Acaba de decir que no. Bueno, bueno, qué ira tiene ahí en el hombro. Bueno, es tremendo. Ha hecho un intento, pero acaba de decir Y la caja abierta. Sí, sí, ha dicho que no. Ha hecho un intento, pero ha dicho que no. Fíjate, vuelve a sentarse ahí. Yo creo que está mareado. No me extraña, porque con el golpe que tiene. Le está doliendo muchísimo. Ahí intentan abrirle el maillot para limpiarle un poquito la herida y tocarlo, a ver si encuentran. Arriba, dice que es en el hombro donde tiene la escápula puede ser probablemente lo que se haya roto el corredor del equipo aquí verán como hace que no aquí le tocan otra vez ahora lo forzan,

Enric está atacando no está jugando en ningún hueco y va a tratar de sobrepasar a los tres de punta va desbocado así que no le puede seguir nadie va como un verdadero misil Enric Mas ocho años después quiere ganar y lo quiere hacer de rojo. Pero la va a tener muy difícil, quedan todavía tres kilómetros. Se supone que habrá todavía artillería detrás.

¡Enhorabuena! ¡Enhorabuena, chavales! ¡Un par de cojones!

¡Qué tapón, Enric! ¡Hostia, puta, tío! ¡Qué locura!

¡Qué locura!

Bé, ja ho vau sentir, no fa falta que m'estengui molt,

perquè a més us ho coneixeu de memòria. La setmana va començar dimarts passat, de fet, va començar amb l'exhibició de Pogacar a Andorra, amb un atac a 50 quilòmetres, pujant Bechalís i guanyant en solitari. L'endemà, final a Roquetes, victòria de Matthew Brennan a l'esprint, perfectament llançat per Van Aert i Laporte. Després, victòria de Pogacar a Castelló el dia del Bartolo, en què Enric Mas la va superar pujant, però després a l'esprint la subeva, va ser més ràpid victòria també de Leic Nessun amb doblet del seu equip amb doblet noruec Valdelinares, i el dia de la caiguda de Pogacar, ja, la victòria de Kokuarja, és que ha passat gairebé. Que ningú la recorda. Caiguda de Pogacar, amb totes les conseqüències que aquesta sí, tothom les té completament en ment. I l'últim dia. Abans de tancar aquest primer bloc de la vuelta, abans d'arribar a la primera jornada de descans amb la victòria d'Enric Mas a Aitana, confirmant o demostrant que és una realitat, que no només era el segon després de Pogacar, sinó que quan ha d'assumir el lideratge, el mallot vermell també sap moure's, també sap ser ofensiu, un altre estil, completament diferent de Pogacar, i això és un debat que abordarem també ara amb el Fletcher. Victòria d'Enric Mas de vermell a Aitana. Ara ho deia el Fletxa, abans del Fletxa, que avui per cert tenim una comunicació complicada, després hi parlarem, eh? Em vull aturar encara en dos o tres escenaris.

Us deia a l'inici, Mercato, Enclau Catalana, Paula Blasi, tot apunta al Movistar, això ja ho havíem explicat. Sobre la taula hi ha tres equips. L'UAE, el seu equip actual, amb qui té contracte un any més, una temporada més, i amb una clàusula de sortida de 100.000 euros, ja ho havíem explicat. El Lidl Trek, amb qui va arribar, amb qui va signar un preacord, quedeu-vos amb això, Lidl Trek, un dels conjuntos més potents, i el Movistar, que li ofereix un contracte. Ja no només econòmicament o fins i tot esportivament, sinó en l'àmbit personal, amb un equip reduït, però molt proper a la Paula, que formaria part, diguem-ho així, del PAC, és a dir, la Paula no arribaria sola al Movistar, Aquests són els tres equips, UAE, Lidl, Trek, Movistar. Algunes fonts m'apunten que costa desencallar la sortida de l'UAE. D'altres fonts apunten que no hi ha problema en pagar aquests 7.000 euros per part de Movistar per firmar la sortida de la Paula de l'equip UAE. Ara bé, en aquest cas el problema seria en deslligar el preacord que va firmar la Paula amb el Lidl Trek en el seu moment. Recordem, Movistar apareix després d'aquest preacord amb el Lidl Trek. Dies de despatxos, el que s'havia de resoldre ràpid i així ens ho havien assegurat des de l'entorn més proper de la Paula, just després del tour femení, s'està dilatant, s'està allargant. Hi ha aquesta clàusula amb l'UAE que algunes

fonts diuen que ja està resolt el pagament o que, vaja, que només s'ha de. S'ha de liquidar, però que no hi ha problema. D'altres fonts diuen que no, que s'estan callant. I després també el preacord amb el Lidl Trek que s'ha de trencar. Per tant, UAE, Lidl Trek, Movistar. On acabarà la Paula? Ja ho veurem. Qui té més números, molts més números, és el Movistar, però no descartem res. També us dic que ara estem explicant això i que potser d'aquí 25 minuts, acabat de publicar Radio Volta, es desencalla. Veurem. Més noms. Jan Castellón. També fa dies us explicàvem aquí a Ràdio Volta que el ciclista de Lleida del Cajarrural la temporada que ve fitxaria pel Pinarello Q36.5. Doncs bé, ja està confirmat, ja s'ha oficialitzat. Jan Castellón, l'equip encapçalat esportivament per l'Alex Sanz. I atenció, Marc Brustenga. A les files del Kern Pharma estan marxant, els corredors del Kern Pharma és una realitat, a falta de de conèixer una supervivència complicada per l'equip navarrès, doncs bé Marc Brustenga ja té nou equip, no se'n va gaire lluny a un altre navarrès, Caja Rural no és oficial no és oficial, almenys a hores d'ara, també caurà aviat però sí que ho ha avançat ja el diario de Navarra. I mos crec. Per tant, sense ser oficial, Marc Brustenga, apuntem cap al Caja Rural. Va, ràpidament, Lorenzo Fin, l'italià ha guanyat amb molta solvència el Tour de l'Avenir, volia també deixar-ho dit, i.

En un cap de setmana en que s'ha disputat el Mundial de BTT a Val di Sole, ha passat això. A Catalunya Ràdio, Ràdio Volta.

En esta zona ya de contrameta, de contrayegada, donde ya se saluda con la gente que la acompaña, mirando para atrás para asegurarse de que lo tiene ya en la mano un Tomás Pico que va a encarar ya la recta final. Va a volver a ganar, va a volver a vestir el arco iris. Ganó en el 23, va a ganar en el 26 aquí en Val di Sole. Lo va a hacer con una exhibición marca de la casa, sepultando uno a uno a sus rivales. Hasta personarse en línea de meta tras salir en el puesto 34. Es el rey. Vuelve a coger su corona. Lo hace. Tres años después, Thomas Peacock es campeón del mundo de cross country olímpico.

Dos títulos olímpicos, dos títulos mundiales. ¿Cómo se siente eso?

No tengo muchas palabras, para ser honesto. Fue un camino difícil aquí después de la charla, para ser honesto. Sí, simplemente. Creo que quiero dedicar este año a Finn Tarling, a Josh. Ver a él comenzar ahí, en el Vuelta, fue increíble.

Radio Volta, el podcast de ciclisme de Catalunya Ràdio. Cada setmana repassem les principals curses, descobrim les històries més sorprenents i busquem els protagonistes més destacats.

Tom Pitcock, que es corona campió del món de BTT de camp a través, per segona vegada després del títol del 2023 en aquesta ocasió, remuntada espectacular des de la posició número 34. Campió del món, remuntant moltíssim en una jornada en què Mati Van Der Poel va estar desaparegut, va acabar 30è sense ser protagonista de Van Der Poel, però sí Tom Pitcock. I heu sentit la dedicatòria de Pitcock, ara el sentíem a la família Tarling, a Finley Tarling, al seu germà Josh Tarling. Molt emocionat Tom Pitcock després de guanyar aquest títol. Ràpidament, repassem la resta de categories. Categoria masculina, descens, títol, or per Jackson Goldstone, el canadenc, camp a través, ja ho hem dit, Tom Pitcock, camp a través curt, Adrián Boixí, el francès. I a través, cam a través amb bicicleta elèctrica, Jérôme Gillou, el francès. Categories femenines, en descens, Valentina Hall, l'austríaca, cam a través, la suïssa Sina Frey, cam a través curt, l'austríaca Laura Stiger, i cam a través amb bicicleta elèctrica, l'austríaca Anna Spilman. Aquests són els vencedors. Va, ara sí, viatgem lluny, a veure si podem entrar al Territori Fletxa.

A Radio Volta, entrem al Territori Fletxa.

Antoni, què tal? Com estàs? Què tal, Isaac? Bona tarda. Una mica llunyada del que és la volta a Espanya, però tampoc tan lluny del que és el ciclisme, perquè estic als Estats Units i mira, ja es va fer el criteri de Filadèlfia i just m'he trobat a dos corredors que van córrer ahir, perquè estic a Nova York i me'ls he trobat aquí. El món és petit i tot i que marxis, t'agatxes uns dies, et trobes amb gent.

Home, el ciclisme sempre ens connecta. Deies a Filadèlfia, amb victòria de Tim Thorntonbert, de l'equip Lidl Trek, i tu et vas trobar el que va quedar segon, en Robert Donaldson, eh?

Robert Donaldson amb el Luca Metzek, que són del JCO, i que el Metzek ha fet una carrera esportiva de 14 anys i es retira precisament aquest últim any. O sigui que mira, casualitats de la vida, que et trobes pel carrer gent. I tant.

Bé, anem, com que estàs tan lluny, hem de veure la connexió, si aconseguim que ens aguanti. Anem al gran tema d'aquests últims dies, d'aquestes últimes hores, la caiguda, la retirada de Tadej Pogacar. No sé com et va deixar a tu el cos, perquè realment és una notícia que no ens l'esperàvem. És cert que ell ha patit algunes caigudes al llarg de la seva carrera, però tampoc és d'aquells ciclistes que caigui tant. Per tant, notícia impactant.

Clar, jo crec que no cau tant quan depèn de la conducció seva, perquè és un nano que ha estat molt demostrat que condueix molt bé la bici. De fet, la contrallotge el primer dia de la vuelta és el que vam dir també, que gràcies a aquesta habilitat que té va poder guanyar per poc, per centèsimes l'etapa. El que passa, clar, la caiguda que vas patir l'altre dia. Va ser d'aquelles caigudes una miqueta tontes que es diuen a l'argot, no? Són caigudes que poder no t'esperes i moments una mica de relaxació, de que passa alguna cosa al pilot. Les famoses caigudes del pilot, no? Que de vegades són inevitables, no? I és el que li va passar. El que sí que és clar que, bueno, hi ha moltes. Veus imatges i bueno, què li ha passat? Tothom es demana què li ha passat, ha picat al davant, un objecte a part terra. Al final, mira, em va agradar un article de la Segling News de l'Alex Foderingham que diu, l'evidència no la tenim fins que no ho digui el propi corredor, no ho sabrem, però el que sí és cert pel que aparenta és això, que va ser una caiguda una miqueta inevitable dins del pilot.

Veurem què explica Tadej Pogacar. Recordem que l'endoperador l'opera en aquestes hores a Barcelona. Veurem també com va aquesta recuperació, si arriba temps pel Mundial, si arriba temps per Lloberdia, tot això. Haurem d'esperar encara. El que és evident és que s'obre un escenari completament diferent a la vuelta sense Tadej Pogacar.

Sí, primer el tema de l'operació. El que us comento és que serà el doctor Mir el qui l'operarà. A mi em va operar el doctor Mir. A part, just abans, 5 setmanes abans de Robert, d'una fractura al metacarpià, a la mà i demà. És un bon doctor especialista. El que sí que ell, jo me'n recordo amb el postoperatori, que sobretot és el que l'interrogant és, serà capaç d'arribar. Al Mundial, jo me'n recordo amb ell que era molt, o sigui, era tot un pas a pas, o sigui, el doctor jo crec que d'entrada no li dirà sí, sí, tranquil, que podràs córrer, sinó, bueno, ho anirà veient, o sigui, suposo que pas a pas, segons vagi, primer és l'operació, després el postoperatori, i ara avançar-nos a veure com com si està a prop o no de córrer, jo crec que és massa d'hora, o sigui, ha d'anar pas a pas amb això, amb el que comporta aquesta operació que. Que bueno, com tot és una intervenció ecològica, no? O sigui, s'ha d'anar sobretot molt respectuós i avançar-se aquests esdeveniments, jo crec que és córrer massa.

Clar, el que sí que ens fa adonar és que la presència o no de Tadej Pogacar fa canviar tots els escenaris. Jo et deia la vuelta, després veurem també què passa amb el Mundial i la resta de curses. Però clar, vagi on vagi o no vagi, començant per aquesta vuelta, canvia tot completament.

100%, al final. Tot i que abans de la caiguda va passar alguna cosa que va ser la pujada del Bartolo, quan l'Enric Mas l'enganxa pel darrere. I que deies, ostres, què passa aquesta volta, no? Va donar una imatge de Pogacar més humà, no tan extraterrestre, més, bueno, que. Tot i que l'aliéja, el polsejar sí que va tancar el forat amb un atac del Pogacar, d'acord? Són dues situacions que aquesta temporada s'han donat, que no són normals, sobretot quan ell domina el ciclisme i condiciona tant, no? Evidentment, ara la volta canvia molt i per molts, inclús després de l'etapa d'Andorra, semblava que la volta ja estigués sentenciada i sempre cal recordar que són tres setmanes, que passen coses, que sobretot és una volta duríssima, duríssima, Isaac, perquè aquesta mateixa setmana hi ha etapes molt dures i jo crec que obre el ventall a més corredors. I fins a quin punt serà més emocionant? Això depèn de com veu l'espectacle cadascú. Aficionat, però com li agrada més veure.

És evident, i aquí hi ha alguns tòpics que ara deixen de ser tòpics, com és allò que una cursa de tres setmanes poden passar moltíssimes coses, ho hem vist en el cas de Pogacar, evidentment això ara guanya molta més vigència que mai, però tu abans deies Enric Mas que el va atrapar el dia del Bartolo, clar, estem parlant molt de les conseqüències, com és evident de la caiguda de Tadej Pogacar, Però hem de valorar també el paper d'Enric Mas perquè realment està en un estat de forma excepcional. A ell sempre li va bé, final de temporada, amb la calor, però realment quin nivell que està mostrant. Molt.

De fet, és un corredor que ve amb un marge que ha pogut preparar la volta molt bo perquè té el giro, això sí que és nou per ell. Abans ell disputava el turno, era anar bé, i anava la volta, que la volta li anava bé. Jo crec que aquest any la diferència és que el fet d'haver corregut el giro. Li ha donat més marge a preparar la volta en un context que a ell sempre li va bé és una cursa que és on s'ha definit com a corredor també final de temporada sempre funciona molt bé. Amb la diferència d'aquest any això, que ve amb un marge més gran que sembla que inclús li ha anat millor des de l'última volta gran que ha estat al Giro d'Itàlia.

Veurem com avança, encara queden dues setmanes de vuelta, aquesta propera setmana o aquesta setmana en què estem té pujades importants encara amb Calaralto, amb la Pandera. El gran enemic d'Enric Mas és qui sembla? Ha de ser Primoz Roglic per com s'adapta a la vuelta i per com en teoria, sobre el paper, hauria d'anar a més amb el pas dels dies?

Sí, al final la contrarreotxa, el meu interrogant és si acabarà sent decisiva, tenint en compte sobretot la resta del recorregut, que hi ha un munt d'etapes, la final general de muntanya duríssima, i també l'interrogant és fins a quin punt és necessari l'equip. Aquí sí que entraríem a curar-los com Félix Gal, que el de Caldón. Es un equip que s'ha mostrat molt sòlid en aquesta Vuelta, sobretot els dies de muntanya. I l'Òscar Olni, que també és un corredor com l'Enric Mas, que ve fresc, que no va poder participar al Tour de França, que és un nano jove, que ha fet terciar el Tour. Jo crec que serà un corredor molt sòlid per afrontar aquest repte d'intentar la victòria a la Vuelta. Per tant, se'ns presenta una volta a Espanya. Molt disputada, emocionant, jo crec que serà un tema subjectiu, sobretot en aquest sentit, a veure qui li agrada més el show que està acostumat al Pogacar o això, la instantesa de veure qui la guanyarà. El que és cert és que es disputarà molt els següents dies perquè els marges són petits i perquè hi ha etapes perquè es plantegi aquesta batalla. Després veurem si l'Enric Mas té la capacitat i les cames per assolir encara i mantenir el hidratge de dues setmanes que queden força dures.

Doncs bé, anirem veient com avança aquesta vuelta a partir de la segona setmana, encara queda tota aquesta segona setmana, i després aquesta tercera, queda moltíssim, queda molt, i aquell tòpic que dèiem abans, que les voltes, les grans voltes per etapa són molt llargues, sempre poden passar encara moltíssimes coses, és un tòpic, però també és cert, és ben real com estem veient en aquesta vuelta. Avui ho deixem aquí, anem justos de comunicació, de cobertura. És complicat, però en qualsevol cas sí que volíem tenir l'aproximació, la valoració del Joan Antoni Flecha com cada setmana aquí a Ràdio Volta. La que ve hi tornem, encara amb la vuelta sense decidir. Per tant, tindrem temps per analitzar-ho. Joan Antoni, moltíssimes gràcies.

Vale, Isaac, fins la propera. Gràcies. Ràdio Volta,

el programa de ciclisme de Catalunya Ràdio.

Radio Volta, amb Isaac Bilalta.

I ara fem una aturada a la vuelta per, malgrat que el centre d'atenció, ja ho he repetit, sigui la retirada de Pogacar i el lideratge d'Enric Mas, volem remenar una miqueta més enllà dins d'aquesta bombolla vuelta. La setmana passada vaig ser-hi un parell de dies, tant a Andorra com a Falset i Roquetes, i tenia material per oferir-vos. Us ho deia a l'inici, alguns dels protagonistes i les seves reflexions. Han perdut tota vigència, tot el sentit que podien tenir després del que hem viscut amb Pogacar. Per tant, ens quedarem una mica coixos de protagonistes. De la resta, sí que us vull acostar algunes veus i algunes reflexions amb el seu pertinent context. Tres protagonistes, tres catalans, entrevistes curtes, però hi anirem posant explicacions. La primera, David de la Cruz.

David, com ha anat avui?

No hem pogut veure, no fas cara d'estar content.

Bueno, al final, si no tens les cames, totes les etapes són dures. Tenia moltes ganes de fer una bona vuelta, però de moment no estic trobant les bones sensacions que potser tenia abans del Giro, per exemple. No les he tingut abans de venir aquí i ara sembla que tampoc estan acompanyant. Òbviament em sap molt de greu perquè no m'agrada competir sense tenir un bon nivell. Però també s'han d'escoltar les coses, no?

Escolta, però tu ets un tio batarà, saps que aquí d'oportunitats unes o altres que també tindràs el teu moment.

No està clar, al final és una cursa molt llarga, suposo que després del dia d'avui i també el dia de l'Aitana, que suposo que el Tadell aprofitarà per sentenciar la vuelta, doncs hi haurà moltes oportunitats, però també. Perquè hi hagi oportunitats han d'haver-hi cames, no? Així que les trobem i un cop que hi hagi cames ja podrem provar de fer alguna cosa. Segur que sí, Mercè. Vinga, Mercè.

El David, l'heu sentit, estava tocat, molt tocat després de l'etapa d'Andorra, on va perdre una minutada molt lluny de Pogacar. Ell, que sempre és molt educat i molt agradable, mireu, us ho confessaré, em va fer cosa fins i tot demanar-li dos minuts per parlar. Estava molt il·lusionat per fer un bon paper, somiant fins i tot amb un nou top ten a la vuelta, una situació que no és gens nova per ell, ja ho ha aconseguit en diverses ocasions. I perdre tant temps i tan aviat el va deixar, no us diré en xoc, però sí que estava afectat. Probablement, a més a més, aquesta serà la seva última vuelta i ell volia tancar la seva trajectòria amb un bon resultat d'aquí la decepció. Del David de la Cruz, segon protagonista, corredor també del Pinarello Q36.5, Marcel Camproví, després d'acabar 17è a l'etapa de Roquetes. Marcel, com estàs? 18è avui, no sé si estàs content.

No, no gaire, la veritat. M'esperava fos potser la cursa més dura, la pujada, es trenqués més, un esprit més reduït, que em va millor per les meves característiques. Al final s'han gafat molts pots velocistes i. I bueno he fet algun error al final que no m'ha permès fer-ho millor Al final etapes com aquesta d'avui són les que a tu t'interessen però

et volia demanar millor ara la primera setmana o cap al final a tu t'agrada també quan ja hi ha desgast a les cames de tothom.

Jo crec que quan hi hagi les oportunitats s'han d'agafar, crec que hi haurà més oportunitats al final de la carrera, per tant s'ha de mirar cap endavant, però no es pot descartar cap dia, és el ciclisme, mai se sap, així que agafar totes les oportunitats que es puguin. Estàs content com t'estàs trobant? Sí, sí, la veritat que sí. La veritat que sí. La veritat que sí. El que et dic no s'ha fet potser una selecció suficientment gran i res, molt motivat per les que venen. Ganes de dutxa fresca? Sí, sí. Després d'avui que ha fet caloret, no sent de malament. Marcel, gràcies. A tu.

El Marcel el vaig enganxar al curró després de l'etapa, relaxant la musculatura pocs minuts després d'acabar. Em va demanar fer l'entrevista en aquell moment perquè després, just després, se n'anava a la banyera, a aquella piscineta d'aigua freda que tenen. I us volia explicar justament això. Com funciona? Bé, en el cas del Q36, ells tenen una furgoneta de lloguer que els acompanya amb una piscina inflable a dins que la munten. Al llarg de l'etapa perquè quan arribin els corredors la tinguin a punt. Està situat al costat del bus de l'equip. Detalls. Cada corredor si està entre 4 i 5 minuts. Només. 4-5 minuts. L'aigua està entre 10 i 12 graus i hi ha una bomba connectada que va regenerant tota aquesta aigua. No l'utilitzen cada dia. De les 21 etapes us diria que 12-14 dies. I és que hi ha jornades, la d'Andorra, per exemple, o les d'alta muntanya, en què és complicat logísticament. Andorra, per exemple, va ser per la falta d'espai. La pròpia organització els va avisar als equips que allà, a l'aparcament compartit on hi havia tots els equips i on hi passaven molts aficionats, que hi havia poc espai, que hi havia molt trànsit d'aficionats i, per tant, allà era complicat tenir la banyera, la piscineta d'aigua freda. És un sistema molt implementat. Podríem dir que més enllà del Q36.5 hi ha d'altres equips. El 80%, el 80% dels equips fan servir aquest sistema. Això per acompanyar l'entrevista al Marcel Camprovi. I ara acabem. Tercer protagonista, Pau Miquel, de l'equip Barany. Pau, què tal? Com estàs?

Com alores l'etapa d'avui? Bé, avui la veritat és que no estic content. Tenia molt bones cames, l'equip ha fet una cursa de 10 aquí al final perquè pugui sprintar i la veritat és que no ho he fet com voldria.

Deixa'm buscar el costat positiu, l'equip treballa per tu, tu ets autoexigent perquè les coses no surten, és a dir, que el llistó entre tots l'esteu posant alt i això és la lectura positiva que en podem treure.

Sí, sí, tota la raó, és veritat, però també és veritat que les oportunitats passen i deixar-les passar no és el seu i menys quan tens bones cames. Llavors, una mica emprenyat, però és cosa dels ciclistes.

Queden oportunitats, deixem mirar una miqueta enrere. Tadej Pogacar té aquesta volta gairebé sentenciada. Tu per ara tens la fotografia d'haver acabat davant d'ell. No sé com recordes aquell moment en la primera victòria de Brennan i tu per davant de Tadej.

Doncs res, algo maco. Sí que és veritat que és una fotografia que guardaré per sempre, això sí que és veritat. Però bueno, jo segueixo buscant la victòria, que és el que més m'importa, i a veure si arriba. Pau, felicitats. Merci. Merci, Pau.

Bé, tio, va, sort. El Pau, Onzé, Roquetes, ja havia estat segon a Menosca, la segona etapa per darrere de Matthew Brennan i per davant de Pogacar. Ell, com el Marcel, i també com el Marc Brustenga, aquest perfil de corredors que es busca en la vida en aquest tipus d'etapes, i el sentíem amb la frustració, amb l'ambició del rematador del que té l'objectiu de l'etapa entre cella i cella, i que ens agradaria molt, tant amb el Marcel com el Marc, també com el David. Que arribés una victòria d'etapa en aquesta volta. Queden dies. Queden dies, el que no queda és temps d'aquest Ràdio Volta.

Tanquem aquí el 24è Ràdio Volta de la temporada. Programa, ja ho ha vist, Frankenstein. És a dir, moltes peces a anar-les muntant. Molt condicionat per l'actualitat, però en què igualment us hem acostat el que ha passat en l'univers ciclista aquesta última setmana. Ens queden dues setmanes de vuelta. La que ve, més Ràdio Volta.