Ens emocionem amb el morreig de Maxi i Aitana

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremous i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Un minut per sobre, un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Anem directament al WhatsApp del programa, perquè tenim moltes coses i vull arribar al final, a no ser que hi hagi algun comentari que s'hagi de fer abans.

La Marta és més que mai ja l'oncle del Harry Potter, que començava a rebre totes les cartes d'accés a Hogwarts, que ja no hi havia manera d'evitar, o sigui, era impossible ja d'esquivar.

Portem molt bons dies de tsunami de whatsapps, i que així segueixi ens fa molta il·lusió. Sí, i molts que ens diuen que els hi han fet l'enquesta de mitjans, de l'EGM, que és. La manera com també els programes de ràdio tenim audiència o es diu que tenim audiència i que molta gent està contestant al telèfon dient que ens escolta a nosaltres. O sigui que si us truquen, sisplau, digueu que escolteu el que no surti d'aquí a la ràdio. Exacte, Catalunya Ràdio, i si dieu l'horari ja és ideal. Ja és ideal. I el nom dels presentadors perfecte, puja not encara.

I si dieu el nostre DNI ja quedarem una patada. Uf! Increïble.

Que de què servirà? No ho sé. De res, per nosaltres, i ja està. Per estar contents. Per enfilar el número

i dir que hem tornat a pujar. Perquè no parem de pujar des de que hem muntat

Catalunya Ràdio. No és veritat. No, sempre es puja. Però si reconsuanya des de fa anys,

sempre, tota l'estona, és al·lucinant. Tothom sempre puja, o sigui, totes les ràdios sempre pugen.

Perquè quan baixes tampoc ho dius. No, perquè tu ja trobes. Això és màrqueting, aviam, l'esnògan ja és el que és, però tu ja busques líders O sigui, hem pujat, i mires la lletra petita, i és que has pujat a la franja d'una, dues, d'informatius, tal. O en el consum digital de no sé què.

Sí. Sí, cadascú buscar la seva. Sí, com les eleccions, això. Absolutament, igualment. Doncs a veure, de tots aquests missatges, el 6-77-27-10-58, moltíssims anaven dirigits al voltant de la visita del matriarcat Pombo a la ciutat de Barcelona. Hola, hola. Totes les dones Pombo al carrer Olzinelles de Sants sembla que gravant la nova temporada de la docuserie. No hem acabat de saber què feien. Estaven a la porta d'un edifici i l'àvia explicant coses a la resta. Una abraçada perfectes. I ens fan arribar una foto que efectivament es veu que estan en ple rodatge perquè hi ha càmeres, micros i gent de producció.

Amb tota la família, per cert, materna del clan Pombo, per tant, no sé ni què home es diuen de segon cognom. L'àvia, la mare. Sí, Ribó. Per tant, la família de la Cito, la mare, que normalment té un paper molt menys protagonista, perquè en realitat, com el gran gruix de cocinada que ha aparegut sempre per motius conflictius, és via Pepín, són de la família Pombo.

Ja era estrany veure aquests stories dient que estaven a l'AVE anant cap a Barcelona, una ciutat que no trepitgen ni que les paguin, i ara ho entenem tot, veient que hi ha moviment de càmeres, estava claríssim que això era per algun motiu, que era feina, i que exacte, que les pagaven.

Un altre oient també ens ha dit que se les ha trobat gravant a l'Eixample, al Colmado Murria, al carrer Roger de Llúria, i de fet ens ha passat una foto. Del moment exacte en què es feien una foto de família, que després la Lucía Pombo també ha compartit al seu Instagram davant d'aquest colmado. Per tant, estan aquí, bàsicament, per feina, i unes imatges que segurament veurem a la nova temporada de la docusèrie de les Pombo.

I que està molt calculat perquè és una escapada de dones, no hi ha anat cap marit, no hi ha anat ni el papín, vull dir que ja ho vendran així, també. Potser explicant els orígens familiars amb Catalunya, que saps que hi ha alguna part de la família, em sona, que per això alguna vegada han cantat alguna cançó en català, em sona que hi ha alguna branca que és catalana, ara no em facis dir, eh? Sí, com sigui, jo ja sé que em semblarà

una falta de respecte. Es veu l'àvia que els va explicant coses davant d'un edifici. Sí, que no sigui la part de l'àvia, sí, sí. I, evidentment, per altra banda, tenim molts missatges demanant-nos per una de les notícies del dia. Bona nit, perfectes.

Necessito que comenteu les portades de revistes. Bona nit! La millor de les nits. Home, però des de fa anys, Marta. O sigui, tu saps d'aquelles nits que tu tornes a casa després d'una primera cita en què no només t'ha encantat la persona, sinó que t'has encantat tu?

Que bona aquesta.

El millor és que et passin les dues coses,

que t'encantis tu i l'àlia. I t'encanti l'altra. Perquè de vegades t'encanta l'altra, però tu has tingut un dia que no t'està gaire bé. Ai, quina merda que poder no. Quan passen les dues coses i tu te'n vas a casa a venta, nou follat. Només us ha homorrejat una mica i ha anat bé, primera cita. I tu te'n vas a casa dient, aquesta persona és impossible que tingui una millor impressió de mi. La tranquil·litat que això dona. I li sumes el fet que a ell t'ha encantat i que ja penses que pot ser el pare dels teus fills. Uf.

Mires al cel i hi ha una aurora boreal.

Exacte. Això et soluciona una derrota de 4-2 del Barça. Home, i tant.

Te'n vas a dormir amb el cor ple de joia. Tot i així, una nit com aquesta que estic descrivint, no és ni la meitat de meravellosa que l'acaben de veure ahir. Ara. Ara.

Ens diu, necessito que comenteu les portades de revistes sobre en Max Iglesias i la Itana Sánchez Gijón. Molt fort tot això, i jo no en donava ni un duro. Juliana, el morret segueix on fire. Quina alegria, per favor. Abraçades per tots, ens veiem diumenge a Vic, que tenim teatre. I això és el que farem a continuació, el que ens demana aquesta oyent.

Per tant, podem dir que es consolida una de les grans trames amoroses d'aquest últim mitjany. Aitana, Sánchez Ijón i Max Iglesias estan d'un enamorat que espanta. I us he portat les revistes.

Que espanten literal, o sigui. He anat a buscar el kiosc. Però és que revistes en plural, perquè no només són portada

d'una revista. No, no, de dues. S'ocupen el quiosc, aquesta gent. I és veritat que ja vam veure d'entrada, abans d'anar a dormir, la revista Hola, que té la Marta ara entre les mans, on els veiem amb ells passejant i agafats, que ja s'intueix tot.

Però per mi això ja era una bona notícia, perquè implicava que aquesta relació, que no acabem de saber com és, seguia. Siguin el format que sigui, perquè a mi m'és igual. Que seguia avançant. I mira com caminen, com se'ls veu en aquesta portada, que caminen agafant-se les esquenes, les cintures. Això és increïble. Sigui. Bueno.

No, tindrem temps de profundir els culs, de la boca. Tant la pena! No, Nino? Vull dir, tu estàs caminant amb un tio com Maxi Iglesias, 30 anys més jove que tu, i t'està tocant el cul. Tu has de sentir 20, 25 anys. Quants eren? 23? Tu has de sentir una plenitud. No, tu has de pensar que tot ha valgut la pena. Però és que, perdona, tu pots ser ell. Jo soc feliç llegint-ho, com si fos literatura. Tu pots lligar-te ara a una dona de 60 anys i sentir el mateix que sent ell, una dona meravellosa. Apassionant. Aquesta història és genial.

I no hem parlat encara de la portada de la Diez Minutos, que aquesta és ja per caure de la cadira.

Aquesta és on s'ha canviat la vida per complet. De fet, tenim la teoria, tenim la teoria fins i tot que els paperats els estaven contractant ja directament per Marta Montaner, per fer-la feliç, perquè aquesta imatge jo sé que m'ha canviat la vida. A mi sí. Per fi, després del primer morreig que va transcendir d'aquesta parella en les revistes. Tenim. No és un morretge, és molt millor.

És molt millor, és molt millor. Roger, tu t'ho has escrit, oi? És molt millor. Ara en parlarem perquè farem una anàlisi tècnica d'aquest tipus de petó.

Ai, que bé, com fan el futbol amb els partits. És que això és necessari, és vital per fer-ho.

És un petó que tots hem viscut alguna vegada, però que es dona molt poquet. Un eclipsi, és com un eclipsi. Sí, és un eclipsi. No puc parar de mirar-lo. És un eclipsi. Hostia, és que. Posa't les ulleres per.

És que és igual les desgràcies que et passin, que si tu et vius un d'aquests petons a la teva vida,

tot ha valgut la pena. Et diré una cosa, i tant, de debò t'haguessin fotografiat fent aquest petó.

Ells tenen aquesta sort, ja. Jo també tinc aquesta sort, perquè ja sabeu que hi ha tot un trajecte, o sigui, cada vegada que em faig un morret hi ha una oient del que no surti que fa una fotografia. I ens la fan arribar al 677 27 10 58.

Bé, el capítol d'avui és la continuació d'una història que va destapar la revista Lectures al mes d'abril amb la foto del que era el seu primer petó en públic. Aquell dia, suposo que us recordeu, en Maxi la va anar a buscar al teatre, la va esperar, se'n van anar a sopar tots dos.

És que no, i sabeu que em va al cor a mi, però com si tingués una cita ara després. És que jo sento fins i tot l'olor dels perfums. És que m'agafa els nervis, m'agafa de veritat com si jo fos la que tingui una primera cita avui a la nit.

Aquell brindo por ella, d'en Maxi, perquè tenen aquesta relació que es coneixen de fot temps, de quan van fer aquella sèrie Velvet. Os lo confieso,

siempre estaré perdidamente enamorado de ella. Brindo por ella, amb aquella copa que tenia en època de pandèmia.

Bé, van anar a sopar, a la sortida va caure aquell meravellós morreig robat per un paparazzi, i que a hores d'ara ja forma part de les pàgines de la història moderna del pop. Unes pàgines que seguirem alimentant i documentant els pròxims mesos, perquè ja es veu que el que estan vivint aquests os és una autèntica bestiesa. Com us deia, avui la revista Diez Minutos ha sortit amb una foto a tota pàgina d'en Maxi i l'Aitana fent-se un petó al carrer i explica també tots els detalls de l'escapada romàntica que van fer fa uns dies, just després del pont del Pilar. El titular diu "Aitana i Maxi consoliden el seu amor". I afegeix, celebren més de mig any de relació amb una escapada romàntica.

Què vol dir consolidar el seu amor? Aquest titular és una merda de titulars. Bueno, perquè. Tu tens un petó com aquest i el text ha de fer justícia. Posa't poètic. Impossible estar a l'alçada d'aquesta imatge. No, això també. És que saps què? Valia més la pena ja treure fins i tot el logo de 10 Minutos. Sí, només la foto. Només la foto. Com una obra d'art, no? Com una obra d'art, que és com s'ha de vendre. I això ho enmarcarem a l'oficina del que no surti.

A la foto de la 10 Minutos hi ha aquest petó que jo he batejat com el petó rialler. Perquè és un petó que tu fas a l'altre mentre l'altre està rient tant que li fas un petó a les dents.

Pregunta, obro debat. Exacte, és. Que l'altre ja estava rient o que mentre esteu fent-vos el petó ja apareix, neix, aquell somriure d'enamorat. Exacte. Com de dir, no em crec això que està passant, estic vivint un somni.

De com sóc tan afortunat, no? Que sents, de veritat, una felicitat pregona, no? Et sents l'escollit de Déu. Absolutament. I aquell moment, que és que és màgic, que tu penses, de veritat tu sents que ningú s'ha sentit mai abans així. Et sents única a l'univers, que és la màgia de l'amor. Et sembla que ets l'única persona que ha estat enamorada. I no només això, sinó que penses, tot el que jo he viscut abans no val. No tenia res a veure amb això. Tot això és nou. És nou, és nou. A mi se'm passa cada vegada que m'enamoro. Doncs és una sort. Jo cada vegada que m'enamoro dic. És una sort. Tot allò altre. Ho invalides. Tot allò era enamorament. Respecte del que jo estic vivint ara, que estic caminant sobre cotó fluix.

És important, a banda de fixar-nos en els llavis, que ens fixem en els braços i les mans de Maxi Iglesias, perquè si ho comparem amb la foto del mes d'abril, ell és de passar el braç i les mans per darrere Clatell.

Ell és d'agafar-te amb el colze. Ell s'agafa d'on calgui, Marta. I que apropa. I ell és el típic tio que gasta aquesta marraneria sensible que hi ha poca gent que estigui en aquest club. És molt difícil estar en aquest club. Hi ha un xinoderín, hi ha una Irma, però és un tipus de gent. Que sap combinar perfectament. El sexi sensible, dius, el guarro sensible. Que sap quan t'ha de fotre un cop, diguéssim, mentre és el que sigui. Aquí no hi trobaràs, els tiets. No. Aquí no hi trobaràs. Sabia que encara busca el moment l'escletxa per dir-li. Sí, normal. Com poso la marraneria entre tanta simpatia. I que quan has.

Si en algun moment has com de pagar, pegues flú. Escolta, tampoc ho trobaràs aquí, eh? En aquest estudi tampoc hi és. Ah, no, en la meva cadira. Ni la M de marraneria, no, no.

A mi em falta la sensibilitat, ja t'ho dic ara. Però ell és allò que ja et fa una carícia a la cara, que et canvia la vida, però després diguéssim que es poden sense complexos. Això no ho pots forçar, perquè llavors. No, no t'ho pots inventar, això és ADN. Això s'hereta.

Bé, per la seva banda. Per la seva banda, la revista Hola també ha publicat les fotos de l'escapada, però hi ha afegit una cronologia amb detalls molt interessants.

Ens hem de situar a Madrid. És dimarts 13 d'octubre al matí. En Maxi té un compromís en un acte de Solán de Cabras contra el càncer. Ningú ho sap, però ell té una pressa terrible per marxar i, a més a més, li brillen els ulls. Aquella pressa. Que estàs a un lloc que no t'agrada, però és feliç pel que vindrà.

Segurament t'agrada. Segurament és tan maco, ell, que estava tan plenament implicat en l'acte on estava presentant o assistint, però, clar, vulguis o no, tens la persona al cap tota l'estona.

Necessites veure-la.

La depurament genera aquesta impressió d'estar vivint una doble vida. Aquells primers mesos. És aquesta sensació de dir, hi ha la teva vida normal i hi ha tot el que passa quan estàs amb la persona de qui estàs enamorada. I són dues vides que no es barregen perquè el que sents quan estàs enamorat amb aquella persona és tan intens I a més que ningú pot entendre. Ningú pot entendre. No es pot ni compartir. I la resta de coses que fas, per molt bé que t'ho passis, encara que estiguis amb la teva família, encara que estiguis treballant i t'encanti el teu curro, és segrest. Estan robant minuts del teu amor. És patiment tota l'estona que no estàs amb l'altra. Permís laboral ja per pillar-se una mica de baixa quan estàs a enamorar.

I no he vist cap programa de cap partit. I hi venen eleccions. I amb això sí que fotríem vots. Això sí que votaríem. En tot cas, tenim en Maxi en aquest esdeveniment i el que ningú sap és que ha pactat amb la Itana que la que ella acabi la recollirà a la porta de casa seva amb el cotxe rum a l'autopista de la mort.

Sona, sona el cotxe de l'autopista de l'amor. Aquella mala cuixa, eh? Aquella mala cuixa, aquella mala cuixa. És que I més coses, eh? Perquè se n'han fet de grosses.

Ella fa estona que té les maletes preparades quan rep un missatge que diu. Soc a baix. Et perfumes una mica més, encara que ja ho hagis fet, i baixes. Tot el que he dit ho publica la Ola. El missatge és una petita llicència. El que sí que especifica la revista és que el petó se'l fa al mig del carrer amb el maleter del cotxe obert i just abans que ell li carregui

les maletes a dintre el cotxe. És que una de les coses que. Crec que hem de comentar, d'aquestes fotos que ha publicat en Lola com la 10 Minutos, és que no s'amaguen. És a dir, que crec que han passat ja en aquell punt, també que penso que és universal, d'una relació, en què dius, per què ens hem de seguir amagant? Per què no podem passejar agafant-nos de la mà, agafant-nos de les cintures? Això vol dir que ells ja ho fan de manera desacomplexada, que és que no els fa vergonya, no s'amaguen.

I jo crec que també implica que s'han tingut una sèrie de converses, o sigui, igual que si no és famós. Tu saps quan et comences a veure amb algú que al principi tampoc saps molt bé com t'has de saludar? Que és en plan, encara que estiguis mantenint una relació, diguéssim, d'intimitat amb aquella

persona O que dins d'una casa o d'un espai tancat ho feu d'una manera, però a la llum del dia i a vista d'altra gent no quedeu de saber quin codi heu de seguir.

No està com instaurat el fer-vos un petó cada vegada que us veieu als morros. Fins que no es tenen una sèrie de converses o es viuen una sèrie de coses. I ells se'ls nota que ja els és igual que els enxampin o no els enxampin perquè ells ja han tingut una sèrie de debats segurament sobre l'estat de la seva relació que els fa estar tranquils.

Bé, en tot cas, tornem a Madrid. 13 d'octubre, morrejats amb les maletes carregades, ells enfilen autopista amb un direcció cap a Sigüenza. Això és a Guadalajara.

Un cop allà, en aquest poblet de Guadalajara, es van allotjar a un hotel-botíc situat al mig dels camps.

La cita perfecta de Marta Montaner. Hotel-botíc, sisplau. Tot el que tu necessites. És que estan vivint un somni. Home, per fer un somni. És que no se'n van amb la furgoneta de cap de setmana com l'Alba Paul i la Dulce Ida. També necessitem representació per la gent com la Marta. I molt millor que un resort. És que l'hotel botíc és perfecte.

I a més a més aquest aprofita llegit l'estructura d'un antic molí del segle XV. Mare meva. És que directe cap allà ja. O és un hotelet amb spa, a més a més, per relaxar-te, i un restaurant. Tan calent, com et pots posar en un spa? No, no, i estrella Michelin, o sigui, a l'espa, l'estrella al llit, a l'espa, bueno. Mare meva.

O sigui, un cap de setmana, diguéssim, de complir necessitats bàsiques.

Bueno, que t'han de. Un guard romàntic. Has d'avisar la recepció de l'hotel que et vinguin a buscar el tercer dia. Perquè tu perds la noció del temps. Senyors, s'ha acabat, se'n poden tornar cap a casa seva.

Aquella que fa vergonya que entrin a l'habitació cada matí a fer-te el llit perquè dius, Déu-n'hi-do, pobres. Jo suposo que han vist de tot, també. Sí, però tot i així sap greu que t'ho vegin a tu. Això és com quan tu vas al ginecòleg i t'obres de cames que ja penses, ell n'ha vist de tots colors, però tot i així preferiries

que la teva no la veigués. Ja, sí, tens raó. La Ola també ha explicat que s'han dedicat sobretot a passejar agafats de la mà i abraçats, això que comentàvem, sense cap por que els hi facin fotos. Han provat molts restaurants de la zona i, bueno, la Ola, doncs, il·lustra aquestes fotos passejant ells feliços, agafats i amb una.

Que bé, me n'alegro tant, perquè jo pensava que aquesta relació. S'acabaria difuminant. Per culpa una mica dels mitjans, potser? Per culpa dels mitjans, perquè jo ella la veia realment atabalada amb el tema, molt més que ell, que ella es defensava com podia davant de les preguntes dels periodistes, però que ella seria un tema que la faria tirar enrere, que diria s'ha acabat, Maxi.

I al final també una relació amb tanta diferència d'edat, no estava clar quina. Mai en cap relació ho saps, no? Però sí que hi havia poder més números que fos només una aventura, que la cosa no acabés de collar, perquè al final amb tanta distància pot ser que no estiguis ben bé en el mateix moment. Un moment vital, sí, sí. Per cert, la Diez Minutos afegeix, cita en Mario i diu, "Soc un afortunat". En Maxi. Ai, en Maxi, ui, perdoneu, en Maxi. Diu, l'actor no vol parlar de l'Aitana quan li pregunten, però tampoc nega la seva història. I el tornen a citar, diu, no m'avergonyeixo de res de la meva vida, però no vull que es parli d'això. Sempre he tingut por que després no em truquin per la feina, com si parlar de coses de premsa del cor podés invalidar també una mica com a actor. Diu, evidentment, això no ha passat mai, em sento molt afortunat perquè porto 20 anys en aquesta indústria i he pogut seguir escollint projectes. I això, diu, si la 10 Minutos ho diu bé. No, ho diu perfectament, perquè això. Dijo horas antes de quedar con su amor. Mira, és que.

Uau, això és que ho acabava de dir. Sabeu l'acte Solán de Cabras? Sí, que has dit abans. Que era just abans d'anar-la a buscar ella i recollir les maletes. Doncs abans de marxar de l'acte, Europa ha pres l'atura. Y le fa la pregunta a la que él responde al que acaba de dir la Juliana. Estamos acostumbrados

a verte en series, en películas, en promociones, pero de repente has saltado a las portadas de la revista El Corazón. ¿Cómo te sientes?

Bueno, al final llevo 20 años trabajando en esto. Me siento siempre muy afortunado porque se habla de mi trabajo y lo digo siempre, ¿no? Que así es como quiero que se mantenga, porque si luego no tienes una noticia que sea acorde del trabajo. Y quieres que te llamen y no generas otro tipo de noticias, ¿qué va a pasar? Y yo desde luego no voy a potenciar eso, yo voy a seguir viviendo mi vida. Pero no voy a potenciar el que se pueda hablar más de eso, porque si luego no se habla, siempre he tenido el miedo de que luego no me van a llamar. No ha sido así, obviamente. El 99 por ciento de veces que me han llamado para hacer mis personajes o mi trabajo no era porque estuviera en ese momento bajo el foco mediático entonces me gusta seguir digamos bajo como se dice bajo el radar y no superar esa línea no porque me avergüence de mi vida sino porque no quiero que se hable más de eso me da miedo que se hable más de eso que del trabajo.

No sé com va ser capaç de contestar les preguntes, tenint la Itana al cap tota l'estona, dient a veure a quina hora és que vull anar-la a veure. Ell va fer aquest speech,

molt bon speech, el podem entendre perfectament, es queda tan ample i surt disparat a buscar la seva estimada.

I per afegir informació a aquesta carpeta, he estat mirant l'últim episodi de les Mamarazzis i la Laura Fa i la Lorena Vázquez han parlat d'aquesta parella de guapos del podcast. Han pogut accedir a l'entorn d'en Maxi i de la Aitana i això és el que saben.

Lo que nos cuentan es que ellos están juntos, pero que cada uno hace su vida, que no son novios con etiqueta, sino que están bien, se lo pasan bien, que Maxi ha verbalizado. Que no se lo había pasado tan bien en su vida. Qué bien.

Això és. Exactament el que estaves explicant. Això és. Crec que molta gent connecta amb aquesta història.

Però és que Roger és l'únic que dona sentit a la vida humana, a l'experiència de viure.

Però com l'estan vivint ells? Perquè n'expliquem molts d'enamoraments aquí. No,

no expliquem molts d'enamoraments. Roger, explica'm gent que s'ajunta. Explica'm gent que es troba i decideix fer el seu canvi plegades. Moltes vegades per pressió social, moltes vegades per compromís. Poques vegades hem explicat una història com aquesta. Una. Una història. Crec que és l'única. De veritat, una història que no segueix les regles i les normes de la societat. Una història que està trencada amb tot. Una història que tu els veus com els brillen els ulls, que si segueix brillant així, de veritat, no podran conduir de nit, perquè podran fotre mal a l'autopista.

Què diries a tota la gent que et digui, oh, però quan la diferència d'edat és entre l'home i la dona, Manristo i la Laura, bé que ho critiqueu.

Per començar, la Laura tenia 18 anys, primer punt. Era una nena que estava matriculada a la universitat de primer curs. És molt diferent amb el Maxi, que fa anys que té. Ja no és que tingui pèls els ous, és que segurament els té blancs, perquè gairebé farà 40 anys. Vull dir, està en una altra etapa de maduresa total i absoluta, on la distància d'edat. És radicalment diferent la diferència de 20 anys. I després que una cosa és un patró de conducta social que va totalment lligat amb unes dinàmiques patriarcals i l'altra és l'excepció. És que és molt diferent. Totalment. Però vaja, que és una història d'amor preciosa que jo els hi veig una il·lusió. I a més és que aquí a la 10 Minutos ho diu. La cara d'Aitana lo dice todo. Está feliz junto a su chico. I és que això és el que ha de ser. Hi ha un moment que ella li mira el cul.

Quan ella està carregant les maletes, es veu la foto, d'aquella li està mirant el cul i està pensant. I aquest cul. Si ho van inventar ells. Escolta'm, canviem de parella. Jo no puc més. Anem a una altra parella que també deuen estar enamorats. No, segur que no. Tant com aquesta no. És que si ho comparem. És que a mi m'agafa.

Tots els amors són diferents. No, tots els amors són diferents. No, perquè quan dius que són diferents. Pensa en els teus. No, escolta'm una cosa. A mi una vegada em va portar un senyor en blau-blackart que era de Bulgària. Ell es va inventar una història, que jo estic segura que va ser inventada, però em va explicar, perquè jo li feia preguntes de dir, ai, és millor o és pitjor Catalunya, Catà I em va dir, amb el meu idioma, en vulgares o el que parli, no existeix la paraula millor ni pitjor. Existeix només la paraula diferent. Llavors, quan tu dius que totes les relacions són diferents, en el fons estàs dient que cap és millor o pitjor. I sí que n'hi ha que són millors i sí que n'hi ha que són pitjors. I aquesta història és millor que qualsevol de la que viurem nosaltres. És així. I qualsevol de les que expliquem aquí al programa. Són per mi top 1. Per mi també. Si per mi la parella més enamorada que hi hagi el que no surti està per sota d'ell segur. Amb diferència al meu tema preferit del 2026. Marta, ja no del 2026. Com a mínim de tota la dècada del 20.

Costarà molt superar això. De la història del que no surti d'aquí. I no sé si ho veurem. Marta, tenim novetats de Mario Casas i Melissa Pinto.

Mira, ahir sembla que els vam invocar quan vam parlar una mica d'ells, perquè la Melissa, que per qui no ho sàpiga és aquesta influencer catalano-portuguesa que es va donar a conèixer per sortir a realities de l'univers Telecinco, fa un any i mig que surt amb l'actor Mario Casas. Un temps que ha estat suficient perquè de mica en mica ella, ha costat molt, però ho estem aconseguint, vagi agafant confiança als reporters i en regali algun titular de tant en tant. I fa uns dies ella va presentar a Madrid la seva nova col·lecció de sabates, que si ho recordeu, feu memòria, ja ho va fer l'any passat, i va ser el moment en què en Mario Casas per primer cop la va mencionar al seu Instagram amb un stories que va ser memorable, on es deia. Un cartell de la Melissa amb una sabata a la cara i ell hi va posar un text que era congrats arroba Melissa Pinto. És a dir, felicitats i una cançó de Justin Bieber. Com pots comparar la història d'Arnold? Un cor dibuixat, saps, amb l'estri de dibuixa tu, amb el dit. Molt bé, com una cosa més personal.

Exacte, a mà. Com pots comparar la història del Maxi i la Itana que s'estan fent aquest petó. Somrient de que tot et fa il·lusió, que no hi ha res que estigui malament, que el món és perfecte, els astres estalinats, versus aquest Instastory que és per cremar-ho tot.

Hi ha moltes més històries com aquesta, que no pas com el I si això la gent és infeliç

i no somriu al metro, Roger. Us recomano molt que aneu a veure La Invitació, aquesta pel·lícula, que surt la Penélope Cruz, l'Olivia Wilde, em va agradar moltíssim. T'encantarà la Penélope, efectivament. Doncs bé, un any després, la Melissa Pinto segueix amb en Mario, que això ja és notícia, i segueix col·laborant amb aquesta marca de sabates. I els periodistes d'agència van intentar treure-li en aquest acte alguna declaració sucosa. I van començar per la tàctica de sempre, que és fer la pilota. No falla mai. Fins i tot van fer una cosa molt agosarada, que és comparar-la amb Victoria Beckham com a dissenyadora. Bé, va ser una estratègia arriscada, però, escolta'm, profitosa, perquè de qui en vam treure titular?

Sois guapísimas y las dos tenéis al lado un chico guapísimo. Es decir, tenéis muchas cosas en común. La verdad es que sí. Aunque a mí David Beckham no me parece tan guapo como el mío, pero. Claro. Es que Mario es muy guapo. Sí, exacto. Mucho.

Això no ho hauríem aconseguit si no li treuen Victoria Beckham d'aquí, eh? No, no, però és que boníssima tàctica. Mario Casas més guapo que David Beckham, no hi ha res com estar enamorada. Ella no té por de dir-ho en veu alta ni d'expressar-ho davant dels micròfons.

Que et diguin que tens tantes coses en comú amb Victoria Beckham perquè les dues sou tan i tan guapes i tu dir, sí, la veritat és que sí. Bueno, va bé, aquesta seguretat. A mi m'agradaria tenir aquesta autoestima. Avui té de matis a moltes coses. Tu pots tenir aquesta autoestima. Però és molt important, tot i que la gent diu el contrari, la falsa humilitat. O sigui, és vital. És una qüestió d'educació. Tu encara que pensis que ets el millor comunicador del país, si Roger escapa t'ho diu, tu has de dir no. És molt millor, Ricard Ostel. Tu ho has de fer, és educació.

Sí, però vull dir que. Sí, sóc tan guapa com la Victoria Bell. Però que la seguretat la té, l'altre és que li falti

un punt d'humilitat. Ho pots pensar, però no ho diguis. Ho diu de manera irònica, és que tampoc no la coneixem gaire. I ella, com que ho diu tot sempre amb aquest to, que no acabes de veure-li cap matís, és molt difícil pillar-la. Jaume Miranda, bona tarda. Bona tarda. Mi niño.

Comenta, referentes, aquest.

Mira, m'ha recordat un dia que a Navellón C li van dir a un programa de televisió Ets Navellón C! Exclamatiu. I ella va dir, gràcies.

Gràcies. Thank you. He de dir que m'agrada

molt la Melissa perquè en aquesta entrevista, que ara escoltarem més trossos, està especialment divertida però no abandona el seu to de lobotomitzada. Totalment.

No sé què hauria de passar perquè tingués la seva veu alguna inflexió. No ho entenc.

Jo he decidit que això ja és un carisma. A mi també. A mi m'ha recordat tant l'Eduquesa d'Alba que jo ja crec que és carismàtic. Escolta, Jaume, ¿t'has fet algun tractament a la pell?

No, perquè. ¿O és l'alegria que et dona tenir a prop una història com la del Maxi i la Itana, que jo sé que a tu també et dona la vida?

No me parlis d'això, perquè ja saps que jo estic en hores baixes. Dic hores per no dir anys baixos. L'efecte crida no ha donat resultat? Tinc nous seguidors a Instagram.

Epa! Per sobre aquest tema.

Ui, demà. Puc avançar aquesta hora de la tarda, que demà tinc bones notícies per en Jaume. Oh! Males pel Marc Andreu. I tenim pretendents, eh? Diré més. Fins i tot bones per mi, depèn de com es miri. Demà tots els detalls. M'ha agradat, això. Un document manuscrit que ha arribat aquí a la ràdio. I ha rebut una carta escrita a mà.

A mà llegirem demà més o menys a aquesta hora.

No sé si m'alegra més que sigui bona notícia per mi o que sigui dolenta per en

Marc Andreu. En Marc Andreu ens està mirant des d'allà, des del control tècnic. En Marc m'ha dit que no ho volia fer avui

perquè ell avui no entrava. No entra, però bé que està aquí. Podries anar a prendre alguna cosa. Bueno, tu mateix. En fin, tornem. Tornant a la Melissa i en Mario, no tingueu pressa, tinc apuntat, ara ja no sé d'on baixava, però bé. No, no tingueu pressa, perquè el casament Pinto-Casas, Casas-Pinto, no està a l'horitzó. No, chicos, no me caso.

Yo creo que no te gustaría en un futuro, es algo de que de jovencita siempre lo has pensado, lo has hablado con las amigas, con los amigos, de que te gusta eso. Hay gente que no quiere ni desde pequeña ni desde joven.

Bueno, creo que ya me preguntaste, sí que es verdad que al final yo cuando era más pequeña, claro, cuando era más pequeña a lo mejor tenía más ilusión, pero a día de hoy ya, pues mira, igual que a lo mejor sí que me apetece comprarme un bolso, gastarme tanto dinero en una boda, de momento no está planteado en mi mente, así que bueno, es algo que si viene, viene y si no, pues no.

Rena, o en el fons, perquè ja li havíem sentit dir en altres ocasions que casament no, però tenir fills sí. I entrant en temes familiars, els reporters d'Europa Press i G3 li van preguntar per la seva cunyada, que és la Sheila, Sheila Casas, que recordem que va sortir a defensar-la a la tele fa uns dies per aquella polèmica que va tenir la Melissa amb uns bolsos cars.

Tu cunyada Sheila ha hablado maravillas de ti, que eres una persona súper humilde, te llama tu cunyada abiertamente, no sé si agradeces estas palabras y cómo la valoras tú a ella.

Ha sido hace media hora. Pues por eso no lo habré podido ver, pero vamos, que yo sé que ella si tiene que hablar de mí siempre son cosas buenas, igual que yo de ella. Ella sí que es increíble y la verdad que se lo agradezco.

S'entenen molt. Són una família, això sí que és veritat, molt acollidora als cases. I sobre això la Melissa diu que se sent una més. Acoge muy bien a las parejas, ¿verdad? De los hermanos.

Bueno, mi experiencia es muy buena. Es una familia que tiene mucho amor que dar y que ha hecho que me integre muy bien. O sea, yo siento también que son mi familia. Además, aquí en Madrid, pues al final, yo a mi familia la tengo lejos, la tengo en Barcelona. Y sentir que les tengo a ellos para mí también es muy importante.

I per cert, això m'ha fet pensar en una cosa que vaig veure ahir la nit, que jo estava tan tranquila, però de guàrdia, fent jornada laboral, mirant l'Instagram de Mario Casas. És la meva feina, efectivament. Quan de cop i volta, patapam! Ai. Em trobo un Stories de Mario Casas amb aquesta cançó. Raquel Sanz no m'esperava Raquel Sanz, pobre, quina mirada Washington Mario Casas va compartir l'instastories que havien publicat els seus dos germans Christian i Sheila Casas de la final de la travessa VIP que espero que un dia en parlem perquè tinc molta cosa a dir i poca cosa bona. Estic molt enfadada, però ara no farem espòilers. I la cançó que acompanyava aquestes stories de la travessa VIP era Raquel Sanz. Que d'acord, en Mario no va anar expressament a buscar la cançó i no va buscar Raquel Sanz de Miki Núñez i els tiets. Al seu Instagram va compartir el que els seus germans ja havien publicat. Però hagués pogut canviar sa cançó a Instagram? La podia haver tret, si no. És tan surrealista tot plegat. Aquest format ens està regalant una de moments que no ens hauríem imaginat a la vida. Mira.

Ens hauríem de ficar les piles, eh, Juli? A mirar-nos la travessa. Tothom està parlant de la travessa i ens demanen opinió.

Ens demanen molta opinió i també ens demanen una mica de marge per poder veure els dos capítols finals.

Jo també us ho demano ja a títol personal, perquè per temes meus ara vaig una mica atabalada.

Esperarem que emetin un capítol especial que demà ens explicarà Marc Andreu com funcionarà, que crec que és dimarts de la setmana que ve, i d'aquí 15 dies màxim sí que farem un dia de travessa, com Déu mana comentant-la.

Tu, Marta, estàs al dia? Sí. I quants episodis són? Vuit, diria. Ah, ok. Jo me'ls posaré com de tirada, un diumenge o així, no? Sí, faràs bé. Potser una marató de la travessa VIP.

Jo tinc moltíssimes ganes de mirar-m'ho. Sí,

a part tothom m'està agradant molt. Fem una pausa i de seguida hem de tornar a parlar dels Javis que els tenim als Estats Units.

No surti d'aquí. El millor moment de la

tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Recuperem la carpeta de la Bola Negra, perquè aquest cap de setmana s'ha estrenat la pel·lícula als Estats Units i sembla que està sent tot un èxit.

Sí, la Bola Negra s'ha estrenat a l'altra banda de l'OCEA i ho ha fet de forma bastant limitada, almenys per ara, perquè només s'ha estrenat a quatre sales repartides entre Nova York i Los Angeles. Tot i així ha tingut una acollida molt positiva, perquè només en tres dies del cap de setmana el film va recaptar quasi 300.000 dòlars i per tant és la segona millor estrena per una peli de parla no anglesa en els Estats Units, només superada en números de taquilla per Parásitos. Que això indica que probablement ampliaran sales. Te dic jo. Sí, té pinta.

I que a mi cap als Oscars, no? Perquè si l'altre també va guanyar-ne un.

Parásitos va tenir números. Millor pel·lícula, de fet, va guanyar Parásitos. Imagina't. És molt bona. Bé, de molts mitjans especialitzats pronostiquen una nominació a millor pel·li estrangera en els Oscars per la bola negra, inclús a millor pel·li, directament. És per això que els Javis i els actors principals segueixen exercint la seva campanya mediàtica en els Estats Units per tal de guanyar punts en els Premis de l'Acadèmia. Tots sereu que ja s'hi apunten, tampoc sorpren per part dels gavis, te diré, i aquest cap de setmana tota la comitiva ha visitat l'Academy Museum Gala de Los Angeles. El meu anglès cada dia és pitjor. A mi m'agrada perquè l'entenc perfectament. Molt bé. Saps? Accent de palma, no? Em passa molt que quan hi ha gent que té accent aquest d'anglès de palma.

No, i el de la Penélope és que l'entendràs perfecte.

Ho agraeixo, això. El d'en Guitarrica també és molt agradable, és molt agraït d'escoltar, perquè el té com d'una persona de l'estat espanyol, vaja, no? Bé, en aquest event benèfic és on han conegut les estrelles més brillants del panorama internacional, i com si fossin Nebelen Esteban en els Premios 40, s'han fet selfies amb totes ser vius, ja vos ho dic. Perquè en Carlos González, actor de La bola negra, s'ha fet una foto familiar amb na Jessica Lange i na Pamela Anderson. El nivell de fomo és extrem. És increïble, no, Jaume? És que sóc. Et trobes malament. Sembla un gay tan desgraciat. Que se sent al viure el meu somni, no? Sí, total. També una selfie, o sigui, el propi Carlos, una selfie amb na Ambrosi i na Taylor Swift. Jo ja he dit que aquesta me fa menys fomo. El malson de Badial. Exacte. Sí, i per mi la foto més distòpica que és l'equip sencer amb una Kim Kardashian que sembla de ser-ho o integrada amb ella. Sembla un muntatge, això, realment. Ella està molt estranya i se nota molt que ella no sap qui cony són, qui és aquesta gent, per què m'estan rodatjant aquests gais, una mica com aquella senyora de White Lotus. This gay, this gay, try to murder me? Sí, boníssim. Bé, i parlant de Taylor Swift, la cantant va interpretar el seu mític hit Love Story durant la gala i l'equip de la bola negra va embogir amb el seu show.

Mentre la resta de públic tampoc no està vibrant tant. En canvi, els Javis i tota la gent de la Bola Negra, bé. Bernardo, alegria.

És aquesta cosa que saps que potser és l'única vegada que te passa. Aquí en Kardashian cada dos cap de setmana deu sentir-ne telòs i algun espectacle. I justament elles dues. Exacte. Sí, no sé si està molt il·lusionada, exacte. Bé, he de dir que aquest crossover cultural té especial gràcia, ja que segons ses enquestes, na Taylor Swift podria estar nominada millor cançó en els Oscars per el seu tema de Toy Story 5, i en Guitarrica també està ses enquestes amb el seu tema per La bola negra. Però bé, tornant a l'estat espanyol, la febre bola negra encara continua, i de fet, aquest dilluns entrevistaven en Brais Efe en el programa del Sotano de Temps.

Uf, aquesta trama a mi m'agrada, eh? M'interessa, eh? Ho hem estat seguint molt i molt.

Et sucosa, perquè segons molts, en Brais és un dels grans damnificats d'aquest film, per dir-ho d'alguna forma, ja que va iniciar carrera amb els seus amics Javis a Paquita Sales, recordem que en Brais Efe és a Paquita Sales. Sí, però no l'han telefonat per la la negra, en canvi. I així responia en Brais sobre aquest tema.

Pues estoy encantado, a ver, la película me ha gustado mucho, estoy muy feliz por ellos, a ver, yo los he conocido desde la nada y estoy feliz de ver todo el éxito que tienen, son súper trabajadores, se lo merecen un montón, la película es espectacular, está siendo un éxito absoluto de taquilla que me alegra muchísimo, o sea que. O sea, tú tenés un caminito ahí en esa película para estar en ese boom. Claro, que me hubiese encantado, por supuesto. Pero a ver, son mis amigos. Son mis amigos. No me deben nada en ese sentido. Me hubiera estado encantado con estar ahí.

Doncs molt sa, no? Com ho expliques? Així de primeres, sí. No sé si vols que hi ha una doble lectura, una subcava. Jo vull pensar que no.

Em sabria molt greu que hi hagi aquí mala maror.

Clar, jo no sé si una doble lectura o no, però el que és evident és que no diràs el que penses. Home, no, clar. Vull dir que si ell s'ha sentit malament perquè no l'han fet. Si tens una mínima educació i un mínim saber-estar, no ho diràs a la televisió. Els hauràs comentat amb ells en petit comitè.

És que potser t'acaba molestant, perquè la gent insisteix, però tu de primeres no estaves molest.

Clar, és més la pressió, sí, és més el que la gent parla, sí.

Bé, igualment, com veis, en Brais té una reacció aparentment molt sana amb el tema de no aparèixer la bola negra, fet que ha sobtat a molta gent, ja que l'actor Carlos González, que ara en parlàvem, que s'ha fet la foto amb la Pamela Anderson, és el protagonista de la bola negra de la trama contemporània, no?, tothom el té mitjanament localitzat. I molta gent fa referència que s'assembla molt físicament en en Braille CF. Que també hi ha molta

gent que diu que és gordofòbia associar-los amb ells, tot i que és veritat que tenen una retirada també de cara, per la mena de. Perquè són morenos. Exacte, els cabells, els ulls. Ulls rodons. Jo veig alguna cosa, però bé.

Bé, si vols, escoltam com contesta en Braille CF a lo que molts insinuen que hi ha una substitució entre actors.

Bé, és que també s'opren bé. Jo és vera que també he llegit molt això de sa grassafòbia, però jo en cap cas he confós mai en l'Oles Leon o en Adel. No sé com dir-te que hi ha gent que potser té una talla no normativa, no es de blerta dins els cànons de velles normatius. I no per això els confons. No, és que crec que hi ha una cosa de cara per escuda.

És una mica com quan a OT 2020, em penso que era, hi havia com tres tios. Clavats. Ai, sí. Però que eren idees O sigui, el típic tio, no sé com dir-te, Jaume, una mica com tu. Sí, que veis semirrisats. Morenets, la barbeta. Un algo que deies, ostres, realment són clavats.

A més, tots feien com flamenceta, estil Cadena Dial. És que coinciden inclús amb gustos, no? Bé, una que també ha parlat de sa seva absència a la bola negra ha estat sa catalana Jedet, que ella sempre dona tot davant un micro.

Ah, habitual sí dels Javis, no? M'ha encantat Beneno, que no l'havia vist i ara que ha arribat a Netflix, la vaig veure en un cap de setmana, em va apassionar. És molt bona.

I recordem que ella també surt a Paquita Sales, vull dir que és de Rilo G, surt a ses primeres sèries dels Javis. Però, efectivament, no surt en es film esmentat a la bola negra, però a ella s'opren amb humor.

La conversación la tuve con Javier Calvo, pero es que por físico tampoco. Me dijo, es que tienes carillas, tienes los labios pinchados. Te ponemos y dije, pues verdad. Cuando vi la peli digo, ¿dónde me ponen a mí? ¿De soldada, de enfermera? Pero ahora he hecho una serie con la productora de Los Javis, que está muy guay. Que Los Javis son.

És tan bona la gèria.

A veure, home, l'hi compro, però a la trama actual sí que podria haver aparegut. Perquè el 2017 també passen coses a la bola negra. Sí, sensacional.

Aquí el bòtox ja existia. Exacte. He de dir que la sèrie aquesta de la que parla, produïda per els Javis, és aquesta sèrie que vam comentar fa unes setmanes, que es diu Crimen en Espanya. Vos recordeu que rodàvem amb la Karen García per Catalunya i crec que després han estat per Canàries. Bé, no sé si segueixen amb aquest rodatge, honestament. Tornant a la peli de la bola negra, vos he de dir que segueix imparable l'estat espanyol, perquè ja ha superat a Torrente Presidente en taquilla, i per tant la bola negra és la peli espanyola més taquillera del 2026 en sales estatals. I com guanyi algun Òscar,

llavors Pla serà de les més vistes. Serà fortíssim. Els Estats Units també. Ho deixem aquí, demà hi tornem a partir de les 6 de la tarda. Una pausa i tanquem la tarda amb en Garriga.