És bo fer passar de curs una criatura amb altes capacitats?

Ara la Marta deia, criatures que s'avorreixen a classe. I a l'inici l'Estel deia, m'han proposat passar de curs. És bona idea o no és bona idea passar de curs? En Jaume de Girona. Jaume, bon dia. Hola, bon dia. Tu tens una criatura

amb altes capacitats. Sí, tinc un fill, ara té al voltant d'uns 20 anys, està a la universitat i el van diagnosticar amb 12 o 13 o potser 14. Ja ho sospitàvem, que el nano era molt avançat, però després ens hem trobat sempre amb escoles i instituts que acostumen a igualar per baix. Quan hi ha nois i noies amb altres capacitats que necessiten més i més i més i volen anar endavant i el llibre ja l'han llegit tres vegades i les matemàtiques les entenen a la primera i no hi ha programes individualitzats per nanos que tenen problemes d'aprenentatge generalment els que tenen aquests plans. Però no hi ha plans per als que van més endavant.

Perquè ara en Jaume ho retratava molt bé, eh? Persones que s'avorreixen. Seria una bona opció passar les criatures de curs, Mònica?

L'opció és bona, no es pot generalitzar i valorar cas per cas. Perquè una cosa és acadèmicament, òbviament que poden saltar-se un curs, i dos, i tres. Però a nivell social, si estan molt adaptats al seu grup, no podem fomentar una cosa i desmuntar una altra.

Els hores de cara als pares per ser pràctics? Ens trobem en aquesta situació de dir, no, no, és que està molt arrelat al grup classe, no el vull moure. Li puc insuflar coneixement o, diguéssim, apagar aquest asset de coneixement per una altra banda, amb extraescolars, amb portar-lo a exposicions.

Que es pot compensar, però les vuit hores que estan dins d'un entorn escolar, difícil que l'escola no faci alguna cosa. Per tant, canvia de centre. És una opció. De fet, tenim molts nois i noies identificats que han canviat bastantes vegades de centre.

No és la solució. D'entrada, estic d'acord que la maduresa d'una criatura no està preparada per passar dos, tres cursos. Ni de conya. En el cas del meu fill, no ha encaixat mai enlloc. I clar, però canviar el de centre tampoc, perquè el portes a un altre centre, aquella passió que sent per respondre el primer, perquè ja sap la resposta, perquè ja la sap sempre. I el professor al final diu, sí, ja ho sabem, però tu has de callar ara.

I que a vegades ja no és que tinguis altes capacitats respecte als teus iguals, sinó respecte als teus superiors. Als professors. Professors i altres autoritats laborals que et pots trobar pel món.

No, no, és que és evident que l'acceleració, jo la recomano, si està ben feta, perquè, òbviament, els hi estalvies i a molts els hi salvem a l'abandonament escolar, dit així, directament. També és veritat que si una persona aprèn ràpid, seguirà aprenent ràpid, i un cop ja s'hagi adaptat a estar al curs següent, seguirà estant al curs següent. El desconeixement que hi ha també per part dels psicòlegs, pels nostres companys, que no són especialistes en això, doncs també és molt evident. I es poden sentir superiors els seus tutors, els seus referents i els psicòlegs que els acompanyen.

Doncs és que l'associació és la clau per això, perquè allà es troba la canalla, els nens i nenes, els infants, els joves, allà és on poden expressar-se tal com són. Sense ser jutjats, sense ser un intenso. I allà acaben creant amistats entre iguals i això és la clau perquè creem vincles poden compartir experiències amb altres que són com ells i que els entenen es poden sentir en un espai segur. I a més a més fent tallers o activitats d'enriquiment, però alhora també aquestes habilitats socials que alguns tenen molt bé però que altres no tant, doncs allà es veuen com a més a nivell familiar, més tranquils.

Deixa'm fer l'última trucada a la Sònia de Banyoles. Sònia, bon dia.

Hola, bon dia. Bueno, que a casa sovint parlem molt que hi ha molt de mal comportament relacionat amb un diagnòstic d'altes capacitats, en general. Llavors, al meu home li van detectar de petit unes altes capacitats i li van dir a la meva sogra, sobretot que no l'avancin de curs, vés a treballar molt l'educació emocional. I veiem que hi ha molta etiqueta i molt darrere de l'aprenentatge. Potencia l'aprenentatge, però s'ha de potenciar molt més, creiem nosaltres, l'educació emocional.

Em sembla extraordinari acabar amb aquest missatge que ens dona la Sònia. Millor no podem acabar. Gràcies, Sònia, per trucar-nos i fer-nos aquest apunt. Una abraçada bonica.