Es patirà amb el Madrid?

Toca la pelota Fermín, Fermín la tira para Xavispar, Xavispar podrá entrar, Xavispar, Xavispar, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Talles a Iramerí, però apareix la mínima alba per endur-se la pilota. Intentarà encarar-lo, continua, la mínima alba, interior de l'àrea, la mínima alba, pica, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol! Quina meravella! Quin crac! Final del partit. El Barça ha perdut el primer partit de la temporada. El Barça ha caigut davant del bicampeó d'Europa, davant del PSG de Luis Enrique. Paris Saint-Germain 4, Barça 2.

Passen tres minuts d'un quart d'onze. Àgora esportiva amb Carles, Planxar, Laia Tudel, Carme Lloberes i Carme Barceló. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Bé? Molt bé. Bé. Tampoc era un partit tan important, no, Carles? Bueno, veus?

Un més, un més. Si abans em costava sumar-me a l'eufòria col·lectiva que ja ho havíem guanyat tot al mes d'octubre, doncs ara també hem de ser prudents. És que quan sento ara que no passa res, era normal, anem a jugar amb el Paris Saint-Germain i tot el que passa és normal. Això, jo com que soc analista de formació professional, doncs haig d'analitzar perquè si no, no tinc cap més manera de corregir i millorar. I analitzant, es corrobora amb el permís de la Llobera, si em deixa dir. Ja comencem! No, perquè em diràs de tot el que dic que estàs totalment en contra, i després diràs que estic preocupat. I el que no vull mostrar precisament és preocupació. Preocupació no en tinc cap, ni una, perquè precisament és el partit menys important. Si s'havia de perdre un, vam dir que es podia perdre aquest, no el de dissabte que ve. Ha competit, el Barça va competir. Sí, però va competir bé, però es va mostrar davant d'un equip que va demostrar que era molt més treballat, que era molt més madur, que sap combinar el que jo dic el joc amb la verticalitat, cosa que nosaltres, ahir es va demostrar el que parlàvem la setmana passada, que és un equip que està basat el seu joc en les individualitats, i allà veies que hi havia jugadors com la Mint, com Pedri, que amb la seva individualitat eren capaços de desbordar, però hi havia un equip davant que era capaç de recuperar i tornar-se'ls a posar davant. I aquests detalls fa els que et marquen una miqueta aquest balanç de dir que està un pas per sobre, per mi, el Paris Saint-Germain, encara, que nosaltres.

Per això, quan parles de la verticalitat, es va trobar tant a faltar Rodri, per lo menys jo, perquè precisament Rodri. Atempera molt més, horitzontalitza, si em permeteu l'expressió, el joc. Sense ell era una mica com l'any passat, un cert desgavell en determinats moments davant d'un equip que, a més a més, és O sigui, tu veus jugar al PSG i entens per què ha portat dos anys consecutius guanyant la Champions. A banda de ser un equip molt treballat. La qualitat individual de cadascú queda com fosa dins d'un conjunt brutal. Sempre utilitzem la paraula solidaris. És que no és un equip solidari, és un equip amb totes les lletres en majúscules. Jo crec que la feina que ha fet Luis Enrique. Ahir, davant d'un equip molt bo com és el Barça, malgrat que està un esglaó per sota, però és un equip molt bo, són dos equips molt bons, en aquests moments a Europa són els millors, ostres, et dónes compte de com un equip està molt treballat i està molt equilibrat i un altre té bastants desequilibris, sobretot al darrere.

A veure, és un equipàs del PSG i té un senyor entrenador, sí, i ha fet un gran equip, Luis Enrique. Jo ahir, de tota manera, sí, el PSG superior, el Barça està un punt per sota, però sí que vaig veure. Ahir, ahir. Ahir, ahir. No dic que estigui un punt per sota, jo dic que ahir. Ahir, ahir, ahir, ahir. Sí, sí, ahir, ahir. Sí, sí, però dic que. Comparant-ho amb altres anys o amb l'any passat mateix, sí que vas veure com a mínim una millora del Barça, en el sentit que l'any passat deies, veies el partit del PSG contra un Bayern i pensaves, ostres, quina intensitat, quina velocitat, quan el Barça podrà jugar a aquest nivell, i com a mínim ahir va ser un partit que amb bastants trams el Barça li va jugar cara a cara al PSG. Ara sí és cert que en el còmput general el PSG és superior i ahir es va anotar.

Sí, però quan sents, per exemple, els jugadors després en el postpartit o el mateix Can Siflic, no?, Ells es queixen de dir, no, és que nosaltres ens precipitem molt, vam perdre moltes pilotes. Bueno, això és el pla, precisament, que jo estic dient. El cas de treballar. El cas de treballar, perquè és el que estic dient, que el joc del Barça és aquest. I l'únic que han de buscar és intentar madurar més la possibilitat d'atacar. Només estic dient això, que és massa vertical, que corren massa, volen acabar la jugada massa ràpid. I que es basa en la individualitat. Jo agafo la pilota i vull fer la jugada individual per marcar el gol. I a vegades s'ha de madurar una miqueta més aquesta acció, no?

Sí, jo no tornaré una altra vegada en aquest tema. Jo vaig veure un parell de qüestions claus. És a dir, crec que és un equip que encara s'està fent, s'està construint. És a dir, no només a nivell d'estructura de jocs, sinó fins i tot, jo crec que ahir no arribaven, encara que tots estaven molt contents per la Lliga Espanyola, però no arribaven. Per exemple, Rafinha no estava al punt per mi ideal per poder competir, estem dient, amb el doble campió d'Europa. O, per exemple, clar, tu tenies jugadors com Rodri, no surt a l'inici, per tant, surt Bernal, sense fer comparatives, eh? És a dir, tu tenies, per mi, diguem, un equip una mica precari, diguem-ho així, el no tenir Eric Garcia. Per exemple, doncs això, ara. Jo per mi físicament encara s'està a un punt per sota el que és Europa. Dic físicament en el sentit que sí. Totes aquestes verticalitats que hi ha, totes aquestes pressions, totes aquestes situacions, o ets molt compacte com a equip o realment és córrer com un gai sense cap. Llavors el desgast és molt més gran. Jo crec que el PSG va jugar com va voler. En els moments claus de partit. És a dir, va haver-hi a l'inici, que va pressionar, però molt, i el Barça, en aquest sentit,

només tenia Pedri per. Sí, el Barça va tenir el seu punt, va tenir uns 10 minuts. Va controlar aquella entrada, com dius tu, del PSG tan forta.

La sortida no va ser molt controlada, de cara. Necessitaves el Rodri Pedri per poder, de veritat, tenir una certa coherència, almenys en controlar el partit. I després quan va voler tirar-se enrere el PSG també s'hi va tirar enrere i va ser quan el Barça també va controlar molt més la pilota. Jo encara els veig en aquest sentit tendres físicament. No vull mai comparar perquè valoro molt més el talent i la qualitat de joc.

Però han millorat molt físicament, respecte a l'any passat. Jo crec que això també ho hem notat, sobretot a la Lliga Espanyola. Segur, segur. Respecte als rivals que fins ara ha tingut la Lliga Espanyola.

Però quan dius físicament, clar, és una mica que diu el Carles. La qualitat física, la qualitat. Quan tu no controles una mica el partit, has de córrer molt més i fas uns esforços. Sí, sí, uns esforços.

I a vegades innecessaris, que això desgasta molt més. Moure molt més ràpid la pilota, per mi. És a dir, el fet aquest que Pedri, per exemple. La mou massa ràpid, vull dir, per això la perd.

Quan dic moure, no vol dir. La controlen, la tenen i no la controlen,

la perden. Moure no volia dir vertical. És a dir, tu, per anar-te'n dels teus defensors, i normalment, com ells sempre utilitzaven molts traps, és a dir, dos per un, a les bandes, et tancaven molt ràpid. Quan tu veus que el jugador et ve sobre, has de trobar jugadors desmarcats per poder-los passar.

Simplement és perquè. Però això també és mèrit del rival, perquè el mèrit del rival juga d'aquesta manera, et fa home contra home, com ha dit la Carme, és un equip molt solidari, vam enfrontar un equip molt solidari, que et feien totes les ajudes, la Minya Mal sempre tenia dos contra un, tots estaven dos contra un, ens van aprisionar dalt, ens va costar molt sortir des de darrere, la primera part va ser un espectacle, veure el Paris Saint-Germain, que era capaç de combinar la verticalitat amb el joc, era capaç de pressionar-te pràcticament els 45 minuts a dalt de tot, van robar un piló de pilotes a camp contrari i un d'ells van fer perill.

Tots anem a patir que el Madrid vegi el partit d'ahir, per exemple, i es posi també a. És que el Madrid no és capaç de fer.

No serà un esglaó per sota, està a 33. El Madrid no és capaç de fer el que va fer. L'entrada al Madrid no és tan solidari com el París, no?

Home, de la manera que. No, no, fèiem una anàlisi, però que jo considero que té molt per millorar l'equip, però vaja.

També, o sigui, aquí hi ha una peça clau, que és Rodri, que tu tota la temporada, bé, tots els mesos de temporada dient has fitxat Rodri per jugar als partits de Champions, i arriba el partit de Champions, què vols veure? Si realment has fet aquest upgrade, aquesta millora, i ostres, en el moment en què diuen que no jugar Rodri, dius.

Clar, perquè se l'ha portat per això, si és que ho dèiem la tertuliada fa dos dies.

Per què ha vingut Rodri per això? Però no per guanyar demà, ahir diu. Flic, el partit d'ahir el contextualitzava molt bé. És un partit de la fase Lliga de Champions al mes d'octubre. Llavors, per Flic, el partit de Lliga del Clàssic és més important i si aquest partit del PSG fos al mes de març, Rodri, encara que tingués 50.000 minuts a sobre les cames, hauria jugat, així.

Sí, sí, la reflexió de Flick, jo l'entenc, i de fet ho va dir molt clar. La Champions es guanya al juny o al maig, o no sé quan ho ha dit, o a l'abril, bueno, és igual. Clar, ell té un quadre, és germano total, aquest senyor, clar, vull dir, és molt alemany, té un quadre. Sí, no, no, és molt bé, però, ostres, jo ahir vaig tenir un cert gatillasso, eh? Vull dir, quan vaig veure que no, oi tant, quan vaig veure que no estava Rodri, home, perquè ja veia el partit, és que veia aquest partit que vam veure, molt divertit, perquè jo crec que va ser la primera part que se'm va passar més ràpida de tota la temporada, perquè dius, minut 40 ja, perquè anava tot, fuà, fuà, fuà, una verticalitat brutal, però, ostres, jo l'hauria posat tu.

La part més positiva és Esparta. Ja sé que tothom ho diu, però la grandesa no només com a jugador, de poder jugar a la posició que necessita l'entrenador, això és genial.

No, i defensar, per mi, contra el millor jugador que va ser la temporada passada a la Champions.

Quan Cancelo va haver de canviar en l'altra banda, maldita sea que ja les esquenes com li va guanyar.

Cancelo va acabar molt malament el partit. Cancelo no va tenir la seva nit. Ja, ja, ja, però per mi la part positiva aquesta. Cancelo ja sabem el que és.

Sí, però és el tercer gol, el de la córner, que es queda aturat.

Aturat, clavat. No controlant gens l'esquena, li guanya fàcilment l'esquena, però de totes maneres I Joan Garcia també. Joan Garcia ja estem acostumats. No, ja estem acostumats. No, perquè aquesta temporada

no l'havíem vist davant d'un rival exigit, o sigui, que ell estigués exigit. I la primera prova que el veus exigit, perquè el rival t'arriba com t'arriba, doncs demostra que és

una de les millors portes del món. Per tant, jo crec que aquest partit a mi em va fer somriure quan va dir Rodri no surt, que ja m'explicareu lo del topo, ja ho parlarem en un altre moment, però quan diuen Rodri no surt. Què vols dir? El tal, com si.

Perdona, si és el tal, perdona. Però per què dius això del tal? Jo sento tal. Però que no us interessa

per què vaig somriure amb lo de Rodri, perquè em va fer gràcia això d'aquest Flick. Ens interessa tot. Gràcies. Ben veritat vaig dir, Flick realment mira que juga i que el trobo valent. És a dir, perquè qualsevol altre entrenador. En el fons, saps allò de dir. Jo crec que, mira, perquè em pensava que ni jugaria si de veritat no deia reservar-me'l per la segona part. Intercanviar amb Pedri, d'allò, em va fer riure.

També, però has de tenir en compte que tenen la baixada d'Eric García, que Cundé és dubte pel Clàssic, i ells hi ha un punt que també va dir, valorem quins anys podem tenir, perquè mira el PSG, la factura física que li ha passat al partit d'ahir, un partit tan intens, i llavors tu mateix ho vas veure. Olmos lesiona. Per tant, jo crec que també és. Contemplaven riscos que podien passar, a veure si perdem un jugador més de cara al Madrid.

Tot això són arguments del que dèiem, no ens podíem sumar a l'eufòria col·lectiva del mes d'octubre, que semblava que ja estava tot fet. No, però euforis, no, sempre. I no tampoc érem de caure, el que sembla que estiguem preocupats perquè diguem això. Tu ara vols justificar-nos la teva serietat. No, vull justificar de la mateixa manera que no ens hem de sumar,

tampoc ara, ens hem de preocupar. No, però tu te'n vas a dormir, com te'n vas a dormir tu ahir? Satisfet? Amb una, vull dir, amb el cap ben alt?

Igual de reflexiu que si haguéssim volat. Jo volia preguntar el

més inadequat que li havia de preguntar. No, pregunta-m'ho a mi, doncs. Jo, realment, mirant la sèrie de TV3 que me l'havien descuidat al migdia, vull dir-te. No, ho dic de veritat, perquè. Veig, veig. Jo me'n vaig. Tu què?

Home, no et diré contenta, però bastant satisfeta, perquè el que veig no és el mateix que veia fa un temps,

clar. L'hem passat. L'any passat, davant d'un dels grans a Europa, PSG, et feies molt petit i ahir va haver-hi moments que sí,

és cert, però va haver-hi moments que també. Va haver-hi un moment amb l'empat que veies que estava més controlat el partit. Tot i que l'empat ja va venir quan ja havíem perdut una mica altra vegada el control del partit.

D'acabar el clàssic, quin clàssic preveieu, Carles?

Bueno, jo prevec el clàssic que em preocupa més l'extra-exportiu, l'extra de dintre el camp. Mourinho. Mourinho, sí, Mourinho i el seu entorn i com prepararà aquest partit. Em preocupa molt més que no el partit. El partit del Barça és molt superior, sigui amb joc o sigui amb menys joc, sigui més vertical o menys vertical, en aquests moments està un escaló per sobre. Sí que ha de polir aquestes coses, sobretot de treball defensiu, d'equilibri defensiu, perquè si no qualsevol equip li pot fer mal i això està demostrat. Ahir veia una estadística que em va impressionar, la vaig veure un moment per la televisió, el Barça en els últims 18 partits de Champions ha rebut 27 gols. I això et demostra l'argument, o em dóna els arguments.

De Champions, eh, dius? De Champions. Recorda que jugarem contra el Madrid a Espanya.

Bueno, per això estic dient que quan jo dic al Barça li falta aquest equilibri defensiu, no parlo que sigui millor o sigui pitjor en defensa, estic parlant d'equilibri defensiu, que marquem molts gols, però també ens en fan molts, tenim moltes facilitats. Quina és la diferència? Amb tots els meus respectes, que hi ha molts equips amb els que ens hem enfrontat, que quan arriben a dalt no et fan el gol. Però el Madrid ja té aquesta capacitat de fer-te el gol.

És una manera de jugar. Jo crec que serà un partit amb gols. De fet, a Luis Enrique també li passa això.

Jo estaria més tranquil, per la meva concepció del que és el món del futbol, estaria molt més tranquil que controlessis més els partits.

Que tu poguessis marcar, que tu treballessis. Tu ets un home prudent, segurament i en l'esport també.

No, no prudent, prudent, perquè jo m'he educat amb una filosofia, que sabeu tots quina és la filosofia, que a base del joc construeixes les accions per fer gols. I el gol és el que et dona el resultat del joc. D'acord, però la vida va canviant i els riscos també són bons. No, no, i està molt bé i t'has d'adaptar a aquesta nova situació. Clar, i a part jo crec que és divertir d'aquesta manera de jugar. Aquests riscos l'has de minimitzar al màxim. Absolutament, jo crec que és el que pretén Frick. Jo crec que el Barça en aquests moments encara no té equilibrat aquest risc, assumeix massa riscs defensivament, que no ens ha penalitzat, em depèn de quins equips, però amb equips ja, quan estàs parlant de Champions, o estàs parlant que pots jugar contra el Madrid, això pot ser més preocupant. Sí. És l'únic que, entre cometes, es pot analitzar.

De totes maneres, l'efecte Mourinho ens interessa tres raves. Ara no en sortíem. I per què? Contamina l'ambient, eh? I contamina A vosaltres us dona diversió. No, però això arriba. La sort és que el jugador.

Tu creus que li arriben la minya mal. I tant, i són molt joves, i es piquen. Clar, que li arriba. Penses que la minya mal està llegint l'Enciclopèdia Catalana a les nits? No. S'està comprant el bolso d'Ernest. I també escolta, i també. Jo, mira, estic amb el Carles, vull dir, aquest ambient marrullero, aquest relat constant. Absolutament. Això, al final, fa. Pesa, té un punt de pes. Té un punt de pes, com abans.

Això era abans, jo crec que aquests no. Tu creus que el club arsí es mira a la Maurinho com si fos A més, et dic més, Flick no li ha comprat absolutament. No, no entra en res, i no entrarà en res Flick en aquesta prèvia, que és perfecte això que fa.

Aquí només parla la porta contra el Madrid, i ja està. Qui té un perfil baix? Perfil baix, no entrar al drap, no entrar a la lluita. Perfil baix de no provocar, de no respondre.

Parlo dintre el camp, eh? Jo he viscut finals contra Mourinho, on he vist agressions individuals de jugadors del Madrid, en els del Barça, quan la pilota està a 40 metres, eh?

No ho dic a la forma de jugar. Això que diu el Canas és. Aquí sí. Jo no crec que el Bastiat provoqui res, perquè als jugadors sí que els hi arriba, però ells se senten superiors al Madrid, diferent amb el PSG, que ells sabien que seria un partit complicat i que tenies aquest A veure en quin nivell som. Amb el Madrid se senten superiors, tenen moltíssimes ganes de jugar aquest clàssic i, per tant, tot això que pugui fer Mourinho a la sala de premsa dels àrbitres, del que vulgui, això no els arribarà. Una altra cosa és que el terreny de joc s'embruti al partit. Per això he dit Marrullero, jo. I es que es controli el partit i allò, tothom molt excitat, doncs esperem que no.

És el que va passar l'altre dia amb el Buller, clar, vull dir. No hi havia pilota, no hi havia res, però és una vermella de tal, ni 26 càmeres que em proveu, però el bo és el que dic. Quan s'obre aquesta reacció

pot afectar el resultat del partit. Sí, sí, jo no m'instinc.

pot afectar el resultat del partit. Sí, sí, jo no m'instinc. Aviam, veient el dit de Tito Vilanova, ja s'ha dit tot. És a dir, no cal enraonar del tema. El que jo vull dir és que ara jo el trobo ja viejo i xoixo, ja t'ho diré. És a dir, perdona, ho dic amb el sentit. No, no, però no ho dic perquè hi ha gent que amb l'edat millora moltíssim, eh, i podríem tenir exemples. És a dir, jo perquè no tinc edat, però en canvi. Ah, no té edat. Però, en canvi, aquí. Ei, ei, ei, no hi entrem, eh? No hi entrem. Tens molta feina. Ara, l'experiència és una cosa. Tens molta feina per distreure't amb aquestes coses. El que volia dir això, que jo crec que ja no.

Jo penso que ell ho porta aquí precisament per oblidar-se una mica i reduir una mica el tema del joc. Per escriure una part del relat.

L'única manera que ha estat controlar una mica el partit. Laia Tudel, Carme Llobera, Esquerra de Barcelona. Gràcies per acompanyar-nos.