Es poden comprar fusells per 600 euros que normalment en valdrien 6.000

5 i 6, Rebeca Garranco, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. Avui la Rebeca arrenca amb un tema que ens ha deixat molt impactats, el segrest d'un home a gavar què ha passat.

Doncs el que sabem és que això passa ahir a dos quarts de set de la tarda, més o menys, que els veïns escolten uns trets, un home va amb una motocicleta, el disparen, però aquesta part que tu dius del segrest, eh? Quan arriben allà els Mossos, la persona no hi és, està la moto pel terra, i sí que és veritat que allà hi ha restes de sang i veïnes, és a dir, que sí que han disparat algú. Llavors aquest és com la primera part d'aquest episodi, i després, unes hores després, a Sabadell, troben una persona ferida amb arma de foc, que és aquesta víctima de Gavà, això passa a Gavà, i ara estan intentant com una mica reconstruir què és el que ha passat amb tota aquesta història, com és possible que et disparin, que t'agafin, que et posin al cotxe, que se t'enduguin i que apareguis. Doncs de Gavà s'ha de dir que hi ha. Sona molt de pel·lícula, no? Sona molt de pel·lícula i sona molt vinculat amb la delinqüència, una mica que m'expliquen fons policials.

Perquè vull dir, perdona, però no hi ha segrestos a casa nostra de forma habitual, que potser als anys 90 sí que hi estàvem potser una mica més acostumats. No passa, vull dir això, no?

Aquí la idea aquesta que tu vagis pel carrer que sí que a altres llocs amb més inseguretat pot passar per robar-te un rellotge això és una cosa que està vinculada al món delinqüencial entre ells i llavors fins i tot els meus amics que em deien que aquesta persona que està ferida i que està mal ferida tenen dubtes de que col·labori gaire i que expliqui qui ha segut qui li ha fet això llavors és veritat que passa més sovint del que ens entenem els periodistes entre ells. És a dir, a vegades operacions policials, que quan ja ha passat un any o dos anys, t'explica algun policia, doncs sí, perquè vam tenir un home que va estar dos dies tancat. Llavors, aquí a vegades ells no li diuen un segrest pròpiament, perquè una de les característiques que té el Codi Penal, perquè si un segrest és que demanin diners, pel teu rescat. Llavors, a vegades són com detencions ilegals. És un matís legal. Però sí que recordo, per exemple, un cas molt i molt greu, que això va ser el novembre de 2024, d'una persona vinculada al món de les drogues, que ve cap aquí, cap a Catalunya, venia des de Cosobar, venia cap aquí, va anar a Sant Andreu de Llebaneres, i van demanar uns diners pel seu rescat. Fins i tot a la família li van enviar això que tu dius de les pel·lícules, de fotografies i amb un diari, de si està viu o està no viu. I aquesta persona la van assassinar i els detinguts estaven vinculats al càrtel de Sinaloa. A Barcelona, això, o a Catalunya. I era una cosa que preocupava molt els músics de la Policia Nacional, que va ser un cas que van dur conjuntament. Però el que tu deies també, que és important, aquesta idea que tu vagis pel carrer i et segrestin, no passa.

En tot cas, un altre episodi d'Armes de Foc. És molt fàcil aconseguir, entenc que il·legalment, armes? Perquè legalment hi ha un curs i un camí que deu ser.

Sí, tu legalment has de tenir una llicència, l'estat controlada, la Guàrdia Civil ha de saber quina arma tens.

Ilegalment és fàcil aconseguir-ne una. No pregunto per mi. Com? Vols una per tu? No, no, dic que no, que no.

Doncs mira, és que els Mossos van tancar a Juliol amb una operació que va cridar moltíssima atenció, perquè aquí van detenir a un home que estava a la presó. Estava a la presó perquè en 20 anys va matar la seva dona embarassada de 8 mesos, i des de la presó els Mossos l'acusen de dirigir una xarxa, però que en realitat eren les seves pròpies filles que venien aquestes armes de foc. I era bastant. Impactant perquè el que feien era enviar uns vídeos que feien les pròpies noies molt joves, una menor d'edat exhibint aquestes armes, les ensenyaven i ensenyaven com funcionaven i que funcionaven bé. Llavors en aquest cas eren unes armes completament falsificades. Que això és una cosa que sí que va preocupar bastant els Mossos, perquè van trobar 38 glocks, la glock és la pistola aquesta més coneguda, que s'han fet cançons, que es usa a les pelis, la idea que tenim tots al cap d'una pistola. Eren 38 glocks completament falsificades, és a dir que les havien fet a un altre lloc, havien arribat aquí a Catalunya i s'estaven venent per 400 euros.

Clar, és a dir, una pistola falsificada, no hi ha cap traçabilitat de res. De res. No saps d'on ha sortit ni ho pots saber. De res.

Fins ara, què és el que es trobaven els Mossos habitualment? Nosaltres som un país que té moltíssima caça, no? Llavors, totes aquestes armes del món de la caça que estan en un circuit legal acabaven, d'una manera o d'una altra, ja sigués, doncs, que eren de col·leccionista i que es canviaven. Però clar, una Glock no és per anar a caçar. Llavors, això no té res a veure. Llavors, s'ha anat trobant Glocks híbrides, fins ara, que tenien una part que sí que era original i una part que era falsificada, i ara aquestes, que són completament falses, que això els preocupa bastant. Llavors, tu deies, d'on venen? A l'última investigació aquesta que t'estava dient de la persona que ho portava totes a la presó, ells no tenen clar l'origen, no han pogut fer aquesta traçabilitat. No les falsificaven aquí, no hi havia una fàbrica. Ells no han trobat cap fàbrica aquí, que les estiguin falsificant aquí, i el que diuen els detinguts és que venen de Turquia. I els Mossos li donen una mica de credibilitat a això perquè va haver-hi una altra operació on no van trobar les armes, però sí, tota la investigació ho va acreditar, que és que en camions amb armes des de Turquia venien aquí i les intercanviaven per marihuana. Llavors això els fa pensar. Que poden venir d'allà. Vol dir que estiguin fetes a Turquia pròpiament? No ho saben. Però l'altre dia parlant amb un policia em va enviar un vídeo que a mi em va deixar gelada, perquè és un vídeo d'una periodista, és a dir, que no és un vídeo de la periodista Leonor Suárez, que és una periodista que fa informació amb el seu mòbil i el seu Instagram penja la informació que fa. Llavors, era un vídeo que ella fa a Pakistan, a Peshawar, a una fàbrica, una mena de taller, on fan aquestes còpies de les armes. I llavors sortien a càmera explicant-ho les persones que fan les armes, ensenyant-les i dient, mireu, nosaltres fem un fusell que en el mercat legal et costa 6.000 euros i nosaltres el què? El falsifiquem, el fem per 600 i la gent el compra per tenir-ne. I també van ensenyar. Aquesta mena de glocks falses, no? Que és veritat que després l'arma falsa té més problemes encara que un arma bona. Problemes, què vol dir? Doncs que pot rebentar quan estiguis disparant, és a dir, que no són armes que funcionin. Home, sí, clar, alguna pega hauran de tenir, clar, si no, mira I llavors és veritat que també van trobar un altre estil d'arma, que ara ja no l'estan trobant, que era un arma d'aquestes de que no disparen. Que no disparen amb bala, que serien com d'aire comprimit aquestes armes, que després canviaven el canó, el feien un canó que es pogués disparar amb bala, i que fins i tot havien trobat armes que disparaven moltes bales seguides d'aquesta manera. Un semiautomàtic casolà. Exacte. Llavors tot això, els Mossos últimament els preocupa molt, i ho hem explicat aquí, perquè cada vegada hi ha més tirotejos, perquè no parem de tenir caps de setmana amb tirotejos, i entre setmana també.

Ara deixem les armes perquè hi ha hagut un cas que també ens ha cridat molt l'atenció. Un ofegament d'un home a Cambrils que es va tirar d'un ferri al mar per arribar a la platja. I no sé, tot plegat és. Sí, tot plegat és d'aquelles històries. És a dir, mil maneres de morir.

Sí, que dius, com és possible que això passi? Això va ser divendres i era una mena de catamarà que fa la ruta de Cambrils a Salou, que està molt a prop i ho fan de port a port. Llavors aquí el que expliquen fons policials és que són dos germans, grans, és a dir, de 45 i 43 anys. Grans, grans. La teva edat, no? Joves, joves, joves. Bueno, són dos germans que estan amb la seva família i estan de turisme i que arriba un moment que decideixen saltar per una de les finestres d'aquest catamarà per arribar a la platja. És veritat que semblava que estava a prop. Allò que et sembla que és molt a prop i no ho és tant. I no ho és tant. I llavors un dels dos, el més gran, no arriba a la platja i es mor. Llavors aquí en quin context un decideix saltar per la finestra d'un catamarà per arribar nedant a la platja. El que explica als Mossos és que. Havien begut bastant, i que ja des de la sortida del port havien begut bastant, i el diari de Tarragona, que és qui va avançar aquesta història, afegeix que el capità d'aquest vaixell, quan ells van anar a demanar més alcohol, va dir que no, que no podien beure més. És a dir, que el context de tota aquesta història era dues persones que ja han vengut bastant, que salten i després els pares estan amb ells, els propis altres tripulants que hi ha en aquest vaixell també, avisen, de seguida van els Mossos al CEM, però quan arriben a un dels dos ja no poden salvar i es mort d'aquesta manera. Volent arribar a la platja per anar a una guingueta, em sembla que va prendre alguna cosa.

No ens serveixen alcohol, doncs és que ens llancem a l'aigua i anem al bar de la platja. El germà està bé, l'altre germà?

L'altre germà aconsegueix arribar a la platja, sí que és cert que ha de ser atès, òbviament, pel SEM, pel que ha passat, van als psicòlegs, és una situació molt traumàtica i els han d'atendre, però sí, l'altre germà sí que aconsegueix arribar a aquesta platja que està entre els dos municipis. Que hi ha hagut dos morts més a les platges catalanes aquest cap de setmana. Sí, ha sigut un cap de setmana i ha estat un estiu que és veritat que no parem de parlar d'ofegaments. El dissabte va morir un home de 78 anys que estava a una platja de Lloret de Mar que es va ofegar i també el dissabte a la tarda, en aquest cas a Colera, a Girona també, va morir un altre home de 69 que en aquest cas estava en una platja que no hi havia vigilància. Aquesta és una de les coses que sempre s'insisteix molt de la vigilància, d'anar a llocs també que hi hagi vigilància i anar amb més de compte.

Aquest any, 26 persones mortes a les platges catalanes, i és la pitjor xifra abans de la pandèmia, des del 2019, que en van morir 29. Ha passat alguna cosa?

Costa molt, i a més també són xifres. Quan s'agafen les xifres globals d'Espanya, també estem en un dels estius més negres. El que explica una de les explicacions possibles que donen és que fa molta calor i que la gent fa un ús més intensiu de les platges. És veritat que també les persones que moren tenen un perfil determinat, normalment homes de més de 65 anys, i també el que expliquen els experts és que t'ofegues molt ràpid, a vegades per una qüestió de salut, a vegades per un excés de confiança, però que el procés d'ofegament és bastant ràpid, que pensem que potser no és tan senzill, però que ofegar-se desgraciadament és bastant fàcil.

I espera, perquè clar, dos casos més d'aquests terribles. Em van parlar la setmana passada dos nadons trobats morts, una a Santa Bàrbara i l'altra a la mina a Sant Adrià del Besòs. En quina situació es troba la investigació?

Doncs aquí ho vam explicar dimecres. En el cas de Santa Bàrbara, els Mossos finalment. Van trobar el cos d'aquest nadó de 18 mesos dins de la casa d'aquests pares de Santa Bàrbara. Els pares havien estat detinguts el mateix dimecres, la Policia Nacional es va detenir. Després, dijous, la policia va tornar amb ells a aquest domicili i finalment van trobar el cos d'aquest nadó, perquè pensem que hi havia una denúncia de l'avi, que és qui diu que la seva nora li havia dit que el nadó estava allà enterrat. És a dir, que els Mossos ja havien anat primer sense els pares, no l'havien trobat, i és cert que el que ens expliquen és que quan arriben a aquella casa que una part està en runes, que hi ha molts animals, que hi ha una trentena de gossos, que aquests gossos alguns estan desnudrits, d'altres estan morts. Finalment, el divendres, el jutjat aquí, en aquest cas, el que ha fet ha sigut decretar la presó provisional per aquests pares que tenen més fills, és a dir, que són uns pares que tenen quatre fills més, per homicidi i també per abandonament de menors i per maltractament animal. Sabem de què va morir aquest nadó? Això encara és una de les coses que està sota investigació. És un nadó, a més que Santa Bàrbara, quan va néixer va ser el primer nadó que va néixer al municipi i fins i tot es van fer fotos allà. Llavors, una mica també s'està posant l'accent sobre quin seguiment feien els serveis socials d'aquesta família, si realment les coses no es van saber veure, si hi havia aquestes condicions. Però està sota investigació saber realment com va morir.

I en l'altre cas, a la mina, els Mossos van detenir una dona però ha quedat en llibertat. Per tant, està tot encara.

En l'altre cas, el que a mi m'expliquen fonts policials és que era un nadó que acabava de néixer i que el troben, ho vam explicar, a un replà d'un domicili i que el dia següent aquesta dona que té 33 anys va ella amb advocat a la comissaria i llavors va passar a disposició judicial. El Tribunal Superior de Justícia encara no ha aclarit quin possible delicte li poden imputar. Ella sí que està investigada. Ha hagut de deixar el passaport, ha d'anar a signar al jutjat i no pot marxar, no pot sortir del país.

Una última cosa, que no me'n puc estar, estem hàbits d'informació amb el tema en dic. Ahir vam llegir novetats al Confidencial, uns missatges del fill, Jonathan, ara investigat per possible homicidi, que va enviar el seu pare. Anem coneixent coses amb compte a gotes, que això forma part de la investigació i del que té el jutge, entenc, no?

Sí. Exacte, això està a la causa i això probablement són missatges que han trobat els Mossos i que també segurament la defensa els farà servir, perquè són uns missatges sobre aquesta excursió que havien de fer pare i fill. Recordem que el pare mor el 14 de desembre en aquesta excursió al Camí de les Faixades. És una excursió que havien de fer un dia abans, el pare i el fill van anul·lar aquest dia i finalment van sortir el 14. Llavors, un d'aquests missatges és del Jonathan, el seu pare, que mostra com una mica. Aquesta bona relació segons diu la defensa en aquell moment, diu el fill escriu al pare i li diu vamos a la hora que quieras, me hace mucha ilusión poder estar a solas y hablar tranquilamente contigo, así que la hora es lo de menos ya me lo confirmas tú, gracias, no? i després el següent missatge és el dia següent, el pare al 14 escolta, sortim quan vulguis, no? però aparentment tu llegeixes això i penses, però això quina importància té clar, al final com és una missatge normal i corrent, no?

ni de molt d'amor, ni evidentment no es desprèn res dolent, però tampoc tanta cosa bona, no?

Com és una investigació que es fa per indicis, allò que hem dit que no hi ha una prova directa, aquí tothom agafa qualsevol detall per explicar que la relació era una relació normal o, segons els Mossos i la jutja instructora, que aquella relació passava per un mal moment. La jutja ja està en marxa, no? La jutgessa fins on sabem ja està aquí i estem pendents de veure si sabem més coses, si sabem que vam marxar de vacances amb aquest focus sobre la terapeuta, sobre aquesta cerca d'aquests llocs a la muntanya, en barrancs, però queden més coses encara per aclarir, més declaracions que s'han de prendre al jutjat i altres històries pel mig.

I ho explicarem aquí, vaja, i al país i a tot arreu, ho explicarem amb la Rebeca Garranco. Rebeca, gràcies. Gràcies.