És Raphinha el millor 9 del món?

Aparquem els xous de Mourinho les polèmiques del derbi madrileny i ja hem preguntat a Gemma i al Dani pel nivell del Barça a Sevilla ara volem centrar-ho en una figura que no us sonarà nova perquè tota la temporada que en parlem però Ricard Torquemada, bona tarda bona tarda. L'exhibició de Rafinha en aquest inici de temporada a la posició de davanter centre, ¿el teu parer el converteix en el millor nou del moment?

Home, seria lleig que digués que no després del que vaig dir dissabte a la TDT, no? Home, però pots haver reflexionat. I vols dir que hagi refredat

la meva emoció, no? Que sigui suplent, que sigui Gabriel Jesús, que s'ha de vendre. No sé si eres tu mateix que ho comentaves, i jo fa molts dies que ho penso, Ancelotti, que no té un nou encara lluny, a mi em sorprendria molt que no el facis jugar de nou en aquesta convocatòria.

És una de les incògnites, tot i que no crec que els tests d'Austràlia i Índia siguin concluents, però vaja, que s'ha trobat un nou que el Brasil no tenia, no sabia ben bé fa anys jugar.

Però si el vol posar més endavant, igual que Flick va començar posant-lo a Basilea en una amistós, Si Ancelotti vol tirar per aquí, l'haurà de posar contra la Índia.

No és el mateix ser el nou amb el joc del Barça que les boles que pugui rebre Rafinha amb el

Brasil d'Ancelotti. Ho dic en el sentit que el Brasil ja fa uns quants anys que no té un nou indiscutible. Ha provat diversos. El Brasil, amb tot el carinyo,

ha jugat a Richarlison de nou. Igor, Thiago. Podríem fer una llista. Però el que diu el Dani és clau, el context, i l'altre és que el Brasil té més extrems que nous. És a dir, que d'extrems pot substituir Rafinha, més o menys, però com a nou no en té cap, vull dir que se li presenta una oportunitat per intentar-ho, però vaja, ja veurem què fa el Brasil. Jo vaig dir-ho l'altre dia. En un moment d'eufòria però no baixo diríem del vaixell per mi ara mateix que no vol dir aquesta temporada ni en els pròxims anys ni en els dos anys perquè no sabem quina capacitat tindrà Rafinha per sostenir el rendiment que està tenint. Però vaja, no trobaràs un nou, ara mateix al món, per mi, d'aquest nivell. És a dir, Harry Kane et pot ajudar més en la construcció, és un 9 i un 10 alhora, però Harry Kane no pot tenir la presència, la pressió que té Rafinha, ha de regular més els esforços. Holland és el millor rematador probablement del món i et converteix qualsevol acció en una oportunitat de gol quan participa a l'àrea. És veritat que té molt d'entusiasme en la pressió, però no és capaç de venir a jugar com ve a jugar Rafinha o d'interpretar el futbol com una part més combinativa, encara que Rafinha no sigui delicat en espais reduïts. Pot arribar a descarregar, sap quan venir i a treure centrals per tornar a atacar l'espai, perquè ha jugat sempre en una segona línia, no la primera línia com Holland. I parlo d'aquests dos perquè probablement serien les figures més simbòliques del que són els millors nous del món. Rafinha és el millor nou del món a la pressió, encara que ho va ser un dia Gabriel Jesús, com vau recordar-li a l'entrevista. El millor davanter de defensa. Exacte, i el registre rematador golejador de Rafinha ara és l'alçada dels millors els números del laboratori 19 rematades entre els 3 pals, 2 al pal i una fora, al camp del Llevant que toca un defensa de 22 rematades, això jo crec que aquests registres no els pot marcar ningú ja no vaig als gols, ja vaig diríem a les finalitzacions i a tot el que aporta col·lectivament.

I a mi em té fascinada, perdona, molt curt, Ricard, els moviments a dins l'àrea de Rafinha. És que això t'anava a dir. Que haurien de ser, no?

Si jugues de nou és normal. En espais reduïts no podem esperar meravelles de Rafinha, però està fent coses. El segon gol del Sevilla, no? El gol aquell del Feyenoord, que fa una finta i hi ha dos tios que van per terra i els deixa clavats. El primer del Sevilla l'altre dia s'encanté, encara l'està buscant en l'1-1.

I com diu la Gemma, el segon del Sevilla, perquè ell és a l'esquena del central. Sí, sí, és que és a l'esquena, és a l'ombra. I ell veu que la pilota quedarà curta perquè la central de la minya mal és amb la dreta i és suau, i ràpidament anticipa, guanya la posició, gira el coll i remata picat. O sigui, com si tota la vida hagués fet aquest moviment. Sí, sí, perquè potser el tercer és més d'una desmarcada profunda que diríem que dominen millor el moment de la desmarcada, perquè sempre ha aparegut de la segona línia. El primer, jo crec que la desmarcada és bona, però la finalització és de nou, amb dos tocs, com deies, elimina un rival, i amb la dreta, que és la maldestra, la clava, i el de cap és de nou, nou. O sigui que s'ha adaptat tan còmodament al registre. Jo no sé si. Crec que vam fer un torquelà per l'inici sobre Rafinha,

nou, i jo deia. És que de Rafinha, amenaço amb fer-ne uns quants, perquè. Amenaçar ell amb la temporada que està fent clar, intentes dissabte em vaig posar molt pesat amb Rodri i intentes parlar molt de Rodri però és que el que està fent Rafinha és una barbaritat llavors n'haurem de continuar fent capítols.

A l'agost parlàvem de la necessitat que ell estigués convençut, que era vital. O sigui, que ell es creyés la posició del nou, que se sentís recompensat i reforçat per les actuacions. Perquè el partit de Basilea jo crec que és un partit molt significatiu. Ell juga la primera part de nou i no se sent còmoda, no hi participa. Té una mica aquell punt, a vegades que tenia Rafinha en l'època trista, diríem, on no acabava de sentir-se a gust, i a la segona part Flick el situa a la posició natural i és el protagonista de la segona part, crec que fa un gol, fa algunes actuacions de mèrit. Aquell partit convida a pensar que Rafinha digués, és que no fem proves, escolta'm, jo jugo aquí, i aquí és on ha estat el Rafinha definitiu. Per això era molt important que ell digués, no, no, accepto el repte, I em convenço que puc ser un bon nou. La predisposició per acceptar segons quins encàrrecs a la vida, ja no en el futbol, són vitals per saber explorar les possibilitats reals. I clar, en aquest sentit, no sé si hi ha alguna cosa més que matrícula d'honor com l'Aude, probablement és per flic, perquè deu estar a casa, però vaja, amb un somriure permanent, perquè ningú, jo crec que ni ell ni Rafinha podien imaginar. Això, no pel que significa pel Barça, el que significa per Rafinha, i el que significa per l'equip tenir un nou que ja, amb el crèdit que ha aconseguit, té una tirada llarga, perquè ara Rafinha, com li va passar amb Dembélé, Dembélé va començar a fer gols de nou, i va haver-hi un dia que Luis Enrique va dir, ara el que em costa és dir-li que no jugui de nou, perquè ha descobert el gol, i ara, clar, se sent en un nivell de categoria i d'autoritat que no havia sentit mai com a extrem. Jo crec que és el punt on és Rafinha ara.

Deixa'm dir que el Marcos López, avui absent però habitual dels dilluns, avui publica al periòdico una peça que es diu "Una metamorfosi en 34 dies". I a part de comptar els dies, que no ho havien fet els altres, explica que la conversa on Flick li va preguntar a Rafinha si es veia de nou va ser justament el dia abans del partit de Basilea, el 16 d'agost, i jo recordo que vaig veure aquell partit i crec que en van parlar Ricard i no ens va convèncer gens. Però vaja, en 34 dies. Jo crec que n'hi ha ell, eh?

Segurament, no? jo estic segur que ell va dubtar perquè va ser com les dues cares la primera part i la segona el futur i el present i algú podria haver tingut la temptació de dir-li a Flick, escolta'm busquen un altre, no? però com que està en aquesta situació també de responsabilitat com a capità, jo crec que això el deuria ajudar a dir, escolta'm, si em necessites aquí

anem per aquest camí estava pensant dues coses primer, un, hi ha una part de mi que pensa sort que no hem fitxat Julián. Perquè llavors no podríem estar veient això, però una altra part de mi pensa, potser si fitxem Julián, també Julián fot 14 gols. Julián, aleshores, jugaria a la banda. Sí, no, no, o Julián de nou potser portaria 14 gols,

ara, amb la forma de jugar del Barça. Julián faria més gols que els que fa l'Atlètic de Madrid. Però no tants com Rafinha. És segur, però és que el que està

fent Rafinha jo crec que és insuportable. És possible que Rafinha, l'any que va fer 34 gols, és partint des de la banda. És a dir, que tal com està jugant el Barça, potser no en portaria. Què en porta? 14 a la Lliga i 14 al total. No en portaria 14, potser en portaria 10.

I afegís els de Julián. Ferran Torres crec que l'any passat en marca 21. En total. En total, en tota la temporada, per tant. És que Rafinha, amb dos partits més o tres, és capaç de marcar-ne ja 21.

I compte, ara que diulegem el nom de Ferran, compte amb els números de Ferran, perquè viu a París. I perquè Rafinha està al nivell que està. Si no, el trobaríem a faltar. Imagina't el debat si el Barça no troba el nou Rafinha. No funciona i Ferran va fent gols a París. O sigui, el futbol a vegades té aquests components que canvien l'estat d'ànim. No està sent titular, oi, Ricard? Bé, va rotant. Però roten gairebé tots, eh? Dembélé, Cabratxel. Encara no hi ha hagut continuïtat amb el Trident d'Atac, perquè som al mes de setembre i Luis Enrique, jo crec que ara mateix reparteix minuts. Ara bé, d'als de dalt, el que està amb millor rendiment, amb diferències, és ell, eh?

I l'altre és que si Ancelotti el posa de nou, serà la segona vegada que Flick, no vull dir aduqui, però ensenyi el camí a un seleccionador, perquè Pedri era mig a punta per De La Fuente, li va dir que aquest tio pot ser el millor migcentre o el millor migcampista creatiu del món, i ara amb Rafinha potser està descobrint també la llum. Ancelotti, gràcies a Hansi Flick. Què deu estar pensant Carleto?

Carleto trucarà a Hansi o no?

No té pinta, no? Si no ho fa serà perquè li fa pal i perquè ell ja. Li és igual tot. Diga-ho, diga-ho, li rellisca, li rellisca. A mi el Xeloti ja fa molt temps que em fa pinta que està tornada de tot i, escolta'm, el pal mereix que té com per no estar-ho. I quan ja dius, ara em jubilaria, no? Vol venir a fer de seleccionador?

Però és que Enxelotti ja quan va arribar al Madrid estava de tornada i les raons de premsa

de les últimes temporades del Madrid estava a l'Everton sí,

sí, sí, tranquil però escolta, no li va anar gens mal no, no, no en fi, jo prefereixo tenir-lo al Brasil que al Madrid tal com estan les coses. Ricard, abraçada, gràcies A tothom, adeu No hem fet el laboratori sobre Rodri però m'imagino que esteu igual d'impressionats Jo em vaig quedar amb la sensació dissabte que Rafinha era indiscutiblement el millor del partit però que sense la primera part de Rodri no hauries guanyat el partit.

És que la jugada de Rodri, com posa el peu defensivament en aquella acció que li va a Covid, també es torna boig celebrar-lo, perquè evidentment és d'un nivell altíssim. Però clar, és que has fitxat un altre migcampista que a priori no necessitaves, però que és, jo crec, el més a prop que Hansi Flick ha estudiat molt la gespa, és a dir, entén perfectament el que s'ha de jugar, el tempo, el ritme, defensivament t'ajuda molt més que els últims migcampistes que ha tingut el Barça. És espectacular. És també de lo més aprop que he vist a Sergio Busquets a tornar al Barça. És increïble.

Per mi l'únic que li falta, si ens poséssim, és una mica més d'aquelles arrancades que feia que almenys no ho veurem mai al Barça. Una cavalcada de dir, agafo la bola, me'n vaig fins a la frontal i foto una gardela a l'escaire. Això tampoc ho feia cada dia, el City, però ho feia de tant en tant.

Jo crec que és a més d'arribar i xutar, que no pas de.

Ara sobretot és defensiva. Per mi el 100% de l'exhibició va ser defensiva. Ara clar, quina exhibició? Et dona la vida.

Tampoc no sé si el físic de Rodri és aquell físic esplendorós d'abans de la lesió, però amb el que té ara va sobrat per anar impartint magisteri. I amb la llibertat dels altres. A Pedri potser fa alguna d'aquestes cavalcades. Jo continuo pensant que el més feliç de l'arribada de. De Rodríguez Pedri, tot i que no ha començat especialment brillant la temporada, però ja tindrem temps.