Es reservarà el Barça per jugar contra el Madrid?

L'Amin Yamal retalla, canvia de ritme, aguanta, torna a frenar, continua l'Amin, prova el xoooom! Mare meva! El golaç de l'Amin Yamal al minut 9 de la primera meitat. Pica la pilota Fermín, atenció, el cop de cap i el gol! Ha marcat Rodri! Continua Fermín, encara té la pilota Fermín, l'envia cap a la mínima mala a l'interior de l'àrea d'assistència, cap a Gabriel Jesús, aquest sí, aquest sí, aquest sí, aquest sí! Gol, gol, gol, gol, gol, gol! Pica, toca la tanca, no, la salva, salva, Banyes, apareix Enric García i gol! Aprofitant una rodada del porter del Betis! Dani Olmo té l'esquerra, Gordon xuta, Olmo! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol! Betis 2, Barça 5.

Águara esportiva aquesta hora al matí de Catalunya. Bon dia! Bon dia! Com esteu? Molt bé. Eufòric, Joel?

Sí, eufòric i tranquil, eh? I alfòric i tranquil, perquè hi ha gent que. Si demà perdem no passa res. No passa res. Hi ha com una sensació de setmana crucial i jo crec que no hi ha setmanes crucials al mes d'octubre. No existeixen les setmanes crucials al mes d'octubre. El partit amb el PSG és, si vols, simbòlic, perquè diuen que et posarà una mica a lloc i sabràs exactament el nivell que tens, perquè fins ara no t'has enfrontat a equips d'aquest calibre. I el Madrid és evident que fa molta il·lusió matar-lo el diumenge, metafòricament, però en realitat no ens estem jugant res, tenim molts lesionats i jo, si fos Hansi Flick, tindria la mirada llarga.

T'has fet gran de cop, no? Sí, sí, sí. Has madurat així com molt ràpid. Sí, bueno, i ara, ara, no? Jo crec que la gent ho està afrontant més però en positiu. Sí que ho és, setmana gran, setmana important. Són els dos partits que estàs esperant i més veient com està el Barça, el clàssic, que és evident, no cal explicar per què. I el PSG, tu ho has dit una mica, perquè primer, veuràs el nivell. Jo no crec que la gent digui, oh, quina por, no afrontes aquesta setmana amb por. Al revés, afrontes amb ganes de dir, tenim ganes de veure el Barça davant d'aquests dos rivals, i sobretot el PSG. Al final, és important també, per molt bé que hagis començat, veure a Europa on ets. Perquè tu somies, els colers és normal que somin en aquest inici de temporada, has jugat amb el Galatasaray, has jugat amb el Feyenoord, però, ostres, aquest és el gros. Llavors, tu veure que si tu pots jugar realment, cara a cara, i que pots fer un bon partit, i que després el resultat ja ho veurem. És evident que si surts d'allà golejat, doncs serà una història i serà males notícies de cara a afrontar el clàssic. No, no, no, veus? Això és el que em fa por. Jo crec que sí, però no, perquè si tu surts allà golejat del PSG. Bueno, venies amb una defensa de moltes circumstàncies, eh? No ens hem de posar tampoc en aquest. Sí, sí, no sé per què ens hi hem posat. Però que jo crec que sí que és una setmana important, però que a diferència d'altres setmanes, que sempre diem la setmana gran, que sempre cau per octubre-novembre, perquè et cau el Clàssic i un de Champions gran, jo crec que la diferència d'altres temporades és que ara l'aficionat l'està afrontant amb il·lusió, de dir, és que el Barça pot fer, veurem un bon Barça, i jo crec que això no se'ns pot dir, setmana gran, sí. Sí, sí, es pot dir,

però no és important. Jo congratulo de la maduresa del Joel, aquests comentaris que ha fet me'n congratulo molt, però jo crec que sí que estem davant d'un partit. Que marca bastant, sobretot el Tot Champions. I el Barça arriba a París amb unes baixes importants a nivell defensiu. També és cert que el teòric marcador de l'Amin Yamal, el Nuno Méndez, també està de baixa i estarà el nostre conegut Digne, sobre d'ell i això també a mi em dóna una certa confiança però el que sí que està clar és que el to tan emocional com el to esportiu d'aquest Barça et fa confiar molt malgrat que respectes perquè estem parlant per mi dels dos millors equips d'Europa en aquest moment llavors crec que sí que té un to no et diré de turmalet màxim però sí que és veritat que Omar Llor respecta de la mateixa manera que hi ha un aspecte reverencial per part del PSG cap al Barça. Això està claríssim. Veurem què passa, veurem quines solucions aporta Flick amb aquestes mancances al darrere, perquè, home, realment arribar amb dos laterals, teòricament serà així, com Cancelo i Xavi Espart, Home, parlant de tot Europa i tot Champions, possiblement no és el que més, a mi personalment, el que més confiança em donaria.

En la línia del que diuen els jewels, l'exemple és el PSG. El PSG ha guanyat dues Champions, amb una es va classificar a l'última jornada que estava fora, gairebé ni sabia, i a l'última tampoc és que anés massa bé, en el sentit que Luis Enrique aplica la tàctica de Joel, de dir de repartir esforços, de dir, escolta, ens juguem relativament el que ens juguem, ho està fent amb la Lliga Francesa, però també és veritat que. També és veritat que és molt més fàcil fer-ho amb la Lliga Francesa, però clar. Exacte. Però vull dir que efectes del Barça, el PSG sempre ha estat aquest equip que darrerament s'ha creuat amb el Barça i li ha fotut una bufetada, no? L'ha posat a lloc. Sí, jo he de dir, esclar, doncs aleshores crec que sí que té un punt interessant del partit per dir, bueno, doncs aquest any no serà així. Recordo, doncs, jo què sé, les expulsions d'Araujo, aquell rum-rum de Montjuïc, ara és a París, no és aquí. Això també crec que li va bé al Barça, perquè si el clàssic és aquí la penya, la gent i el Camp Nou a reserva pel diumenge, llavors el diumenge hi ha el gas sentimental i tot el que faci falta. I per tant, per mi hi ha un punt molt clau aquí, que és que el Barça de Flick mai negocia esforços. És a dir, tu no pensis que no hi aniran. El problema és negociar l'alineació. I aquí crec que sí que tens dues alineacions al cap, perquè difícilment, amb un PSG i amb un Madrid, no sé com els mesures els esforços. Estem parlant de baixes defensives, però, bueno, al cap i a la fi, el líder de la defensa que ho versi és, veurem què passa amb Gerard Martín. Cancelo és més titular que Espar amb els partits que hem anat venint fins ara. Si el Xavi Espar jugarà a la dreta, o si em sembla que s'ha emportat el nano, el capità del filial, l'Alex Campos. Vull dir que, bueno, sí, pot portar el Rodri, pot posar el De Jong a darrere, no ho sé, no és un partit per dir i és amb tots els futbolistes, però sí, com dic, és de. Estem abans de la pilota d'or, la setmana abans. Els jugadors tenen un punt, encara que les votacions s'hagin tancat d'escenari, tothom sap que està pendent d'aquest partit. Crec que li tenen ganes també amb el Lluís Enric, en el bon sentit del que ha passat les temporades anteriors. I això va bé, sobretot perquè mentre es pensa en el PSG no es pensa en el Madrid. El control emocional per mi amb el parany de Mourinho és molt important ja s'encarreguen de recordar-nos-ho que facin el que vulguin

i estan sumits en l'absoluta misèria moral i esportiva. La victòria d'ahir és una vergonya, la victòria d'ahir és una vergonya, no sé si en parlarem o no, però la victòria d'ahir és una autèntica vergonya, perquè l'expulsió d'Arda Guler no pot ser que jo l'estigui veient per la tele i els senyors del bar no la vegin a la sala del bar. Perquè no tenien prous imatges. No, no, no, ara, de veritat,

ens ho prenem a broma, però és un escàndol. La campanya contra els àmbits del Madrid està funcionant.

Bé, com a mínim, veiem com unes conseqüències que al final has de trobar la relació. D'entrada, home, que l'afició, que a l'agrada del Bernabéu hi hagi aquella pancarta que es va veure, i no només aquella, sinó molt de la Lliga de Tebas, de Negreira, i Negreira, i Negreira, i vinga pancartes, al final tot això, evidentment, que té el seu efecte, i el tema de la no expulsió, o no veure, com a mínim, que el Bar no pogués entrar en l'agressió de Guler, el jugador del Sevilla, perquè no té prou imatges. Les excuses són delirants. Amb aquestes dues imatges és cert que són de lluny, no es veu res, però el que costa d'entendre és que un camp dels equips que tenen els millors camps de la Lliga Espanyola, com és el Bernabéu, que té tantíssimes càmeres, per molt que la pilota no està en joc en aquell punt entre els dos jugadors, i per tant,

evidentment, totes les càmeres. Estan dos minuts mirant-ho. Els de Movistar, quant tarden en realitzar la imatge on sí que es veu? Quant tarden en realitzar allò? És que no m'enganyi, si avui en dia una imatge com aquesta, per realitzar. No tardes ni dos minuts.

El que està explicant això és per què Florentino va fitxar Mourinho. Per fer el realitzador de la tele, de la Lliga. Perquè ahir té els sants pebrots de dir que ell no ho ha vist ni ha assenat. Ell, quan va amb tots els papers cada jornada i porta el cartipàs, doncs per mi Mourinho és el realitzador de la Lliga. Aleshores, ell, si ho veu o no ho veu, tothom està pendent del que diu Mourinho.

Jo he demanat totes les imatges, l'aipat dels meus ajudants, la càmera tanca.

Això és justament el que jo crec pretenia Florentino, és a dir, un entrenador que li comprés el seu discurs, cosa que no va fer ni Xavi Alonso ni Ancelotti, eren dues persones molt diferents. Ara, Mourinho, tu ho pots fer, que és igual que escoltis. Abans només escoltaves televisió en Madrid, ara escoltes la roda de premsa al Mourinho, mires les pancartes del Bernabéu, i el Real Madrid Televisió. I esclar, això s'està escampant pertot arreu.

Parlem més d'Armin Ramon. Però això és una bona notícia pel Barça.

Perdona, Carme. Una mentida mil vegades repetida s'acaba compartint amb veritat. Això és una dita que hem sentit des de fa molt temps. El que sí que està clar és que és un relat que estan escrivint amb una lletra molt fina, molt cursiva, i després de sobte, pam, t'exclata. Doncs això. T'esclata un mourinho amb una impressora, t'esclata una pancarta, t'esclata un comunicat, t'esclaten tota una sèrie de coses que al final estan entretenint el personal jugant en paral·lel a un Barça que tothom està amb el pitet posat.

Carme, però mentre fan això, no fan el que haurien d'estar fent. Per tant, quasi et diria que jo els animaria a seguir per aquesta línia. Perquè mentre Florentino tria Mourinho per guanyar el relat i no tria un entrenador i un director esportiu que li faci un bon equip a la llarga per guanyar Champions i Lligues, i mentre l'afició se centra en els àrbitres i no se centra en que el seu equip no juga una merda, doncs tot això a nosaltres ens beneficia claríssimament.

El que no podem caure, Joel, nosaltres, aquí, a l'entorn del Barça, si vols dir-li com vulguis, el que no podem caure és entrar. Perquè és veritat que el Barça ha donat unes directrius de perfil baix i de no entrar a cap joc, i que, evidentment, Flick no dirà res, no excitarà ningú.

Ho fa el president, Carme, ho fa el president, que és el que li toca. No ho fa ni l'entrenador ni el jugador.

Exacte. Ni el corregidor de cada dinar. Ni aquest any cap jugador anirà a jugar als jocs de no sé què amb uns nanos al voltant i que se li escapa una frase que el Madrid roba. Tot això no passarà aquesta setmana. Vull dir, no hi haurà un xou de la mint, no hi haurà res de tot això. Perquè ja estan molt conscienciats que no poden entrar a cap provocació de res. Ara bé, el relat a Madrid, ostres, a veure, només el compren ells però ells fan molt soroll. Sí, però és curiós perquè el Madrid més seriós I la pressió als àrbitres, Ramon, és brutal,

perquè els àrbitres. Sí, que estic molt d'acord, Carme. Són persones, al final. Però vull dir que el Madrid el que està fent darrerament, ja ho va fer a l'etapa del Pep i el 2012 i tots aquells moments des del 2009, és, d'alguna manera, justificar el victimisme i la ploraneria del Barça segons ells, perquè durant molt de temps el Madrid va qualificar i va desqualificar el Barça per ser un club victimista, perquè sempre es queixava dels àrbitres. Evidentment, hi havia un altre component que era sociopolític. El victimisme venia no només pels àrbitres designats. Per un comitè d'àrbitres controlat per exsocis o socis o gent vinculada al Madrid.

Aquell victimisme estava justificat,

Ramon. Just, per això. Però ara, quan ells volen fer el victimisme, i tu dius, en què consisteix el victimisme? Això va començar amb aquella famosa roda de premsa, Mourinho, no us oblideu, de no sé si és la UEFA, no sé si és l'UNICEF, no sé què el dia de la Champions, perquè al Madrid no hi ha res que li faci més mal que l'eliminis a la Champions. És a dir, el Madrid pot perdre una Lliga, encara en porta d'avantatge. En canvi, el Barça. Què fa? Normalment, quan guanya la Champions, guanya la Lliga. Per això és molt important que Lliga i Champions en el Barça són vasos comunicants, són gots comunicants, cosa que no passa en el Madrid. Perquè són producte del joc i del bon estat del club i de l'equip. Per evitar el joc, al Madrid li interessa una sèrie, un capítol cada setmana. Al Barça li interessa una pel·lícula que tingui

una continuïtat. Te vas a estar ajudant, eh? Ramon, Tebas l'està ajudant també, perquè ara hi ha un altre element que ha sumat el Real Madrid, que s'ha quedat sol davant de tots, que a sobre és la Liga, que ara ja és Negreira, Estebas, Estebas que va estar molt desafortunat amb les declaracions que va fer l'altre dia. Clar, ara hi ha un altre relat que multiplica el drama de la Liga. Teòric d'aquest equip que està sotmès a decisions absolutament parcials segons el seu punt de vista. Aleshores, clar, insisteixo, com això camina en paral·lel a una. Pràcticament es podria parlar d'una excel·lència esportiva per part del Barça, clar, això ara és. És que a Madrid no es parla de futbol.

Fa molts mesos però jo crec que quan parlem del Madrid ara ja d'un any cap aquí per els últims mesos o des de Mourinho, deixem-ho així com en molt a curt termini que el Madrid fa aquest relat, el Madrid s'apunta al relat de Negreira el Madrid és el club, Florentino Mourinho, certa premsa ja no tota, li compra el relat i els aficionats tampoc perquè els aficionats sí que volen evidentment sí que s'afegeixen a lo de Negreira i sí al Barça-Negreira però hi van pitar en paper també. Però estan xulant des de la primera jornada el joc del seu equip, que és inexistent o que és molt dolent. Per tant, el problema del Madrid hi és, i ja no té aquella força que tenia abans Florentino, que quan envia un missatge a tothom feia cas, o aquesta guerra amb Tebas. És que des d'aquí, els culers, la guerra amb Tebas a Florentino ja s'ho farà. És igual.

L'afició del Madrid també s'està rejuvenint, l'afició del Madrid ja té TikTok, té xarxes socials, mira internet, i el relat ja no és el que digui el Marc Ailàs, el relat ja és també el que es diu a les teles, als podcasts I un 37. Un 35% de socis. I el que es diu Europa, i Europa estan enamorats ara mateix de la Minyamal, i estan enamorats del Barça. I tu sents parlar el Rio Ferdinand, el Paul Scholes, els italians, els alemanys, i estan tots flipant amb el Barça. I el Madrid el que no és conscient és que aquesta imatge ròniga i rància que dona és molt poc atractiva comercialment. I això és el que em sorprèn que Florentino no estigui veient.

No, però és que són els últims coletazos de Florentino. Ja, ja, ja. Ja estem davant d'un final.

En aquesta línia recorda que el Mourinho no va sortir a la roda de premsa del partit previ a la Roma, perquè ell esperava l'escenari de la Roma per recordar tot el que havia passat amb la Juve i tots els equips que havien estat penalitzats. O sigui, tot això està perfectament dissenyat, està perfectament estudiat per saber el moment en què tu has de. A més, ja té fins i tot els refranys preparats, no? El gato en la gatera, aleshores juga amb la gent, i s'ho passa bé amb aquesta cara d'apòstol que té, que tu agafes aquell quadre amb aquella mitja barba i es posa a sèrio, que sembla que quan parla canti un fado, no parla el Mourinho, amb una gent normal. Tu l'escoltes i és amb tot aquell planyider, allò de dir. Bueno, no sé, tot aquest teatre, que se'l va inventar ell, recordo que tota la història del teatre va néixer a Stanford Bridge el 2006, quan el De Lorno. Va fotre-li un parell de batzacades al Messi, el van expulsar i per allà va començar a parlar del teatro de Catalunya i tota la història. Ell crea una funció de teatre a cada partit. El teatre de Mourinho s'està menjant fins i tot. Un partit com el d'ahir, que més enllà de les decisions arbitrals, si tu te'l mires per separat, els gols que fa el Madrid són preciosos. Hi ha un gol del Mbappé, que és un golaç, i el Diomandé és un espectacle. Esclar, tot lligat, per si mateixos, el Madrid té molts bons futbolistes. És a dir, és un equip que té una capacitat per poder-te fotre un gol amb una jugada, sense jugar a futbol, un jugador sol. Ara, si l'envoltori, com tu deies, és el relat plenyider de Mourinho, llavors això ho desvirtua, i sobretot a la Champions, perquè a la gent ja no li acaba de fotre cas. Més, si el dilluns, veurem si guanya la pilotadora Lamine, si la guanya Mbappé, qui la guanya, perquè és capaç. Mbappé no pot ser.

Recordem Oriol. O guanya Lamine, o llavors sí que és per

no anar-hi nosaltres. Recordem que tot el gran marder del Madrid comença el dia que el Florentino fa baixada a l'avió a tota l'expedició del Madrid perquè no li donen la pilotadora Vinicius.

I el no fitxatge de Rodri pel Madrid potser també té alguna mica a veure amb aquesta planta.

I amb una altra persona que estàvem parlant, en Riquelme. Qui portava a Rodri era Riquelme. I al Madrid, l'altre dia a Roma, ja hi havia seguidors del Riquelme. No oblidem que la roda de premsa perpèntica de Florentino i després convocant eleccions és perquè ell sabia que ja havia començat. Em recorda molt, ja havia començat una etapa d'oposició dura. Em recorda molt el que va anar passant amb el Núñez i amb aquells desgast que al final. Dius, escolta, què ha passat? El Núñez va dimitir un dia quan ningú s'ho esperava. Que no m'estimen, que no m'estimen. No m'estimen, la gent em favoreix, aleshores plego, me'n vaig. I el Florentino ha començat a entrar en un moment com aquest.

No ens oblidem d'un 35% de la massa social que, sense conèixer de res el senyor Riquelme, que va tenir 15 dies per donar-se a conèixer, el van votar. És una dada molt bèstia, eh? És una dada molt bèstia coneguent una mica la. La filosofia i la personalitat d'aquesta massa social. Jo per això li deia al Joel lo dels darrers coletazos, entre cometes.

Li queda tota una legislatura. Sí, però A no ser que li agafi un patatus, aquest home s'ha tornit

allà fins a l'últim dia. Us faig la pregunta. Ara, a dia 19 d'octubre del 2026, vosaltres veieu guanyador de la Lliga i de les Champions al Madrid? Aquesta temporada? No. No pot aguantar més. Florentino no pot aguantar més. Jo crec que hi haurà. No, tot i que el Madrid sempre

acaba en algun moment de temporada, revifa una mica. Però és veritat que els últims anys, el que estem veient, no et dona esperança per ells de res. Però vaja, que veiem molt fàcil el PSG perquè hem tornat

a parlar d'anar només al Madrid. Jo volia dir una cosa

respecte al PSG. Tot és culpa del Joel que diu que ell està content i no pateix de res.

Això és culpa d'ell. Sí que volia dir una cosa futbolística sobre el partit del PSG i és que les últimes vegades que ens hem enfrontat amb aquest equip teníem la sensació que estàvem un graó per sota.

O dos. O dos per sota. Perquè l'1-4 de Montjuïc a mi no se m'obliga, eh?

Espera, no, home, no, jo no vull anar tan enrere. El que vull dir és que jo tinc la sensació que ja ens hem igualat i ens hem igualat gràcies, bàsicament, a l'arribada de Rodri. Nosaltres teníem un problema que no el tenia el PSG. Som dos equips que juguem molt similar, però el PSG era capaç de controlar els partits d'una manera i era capaç d'especular, d'aguantar la pilota, de triar els moments de córrer, de no triar-los. Que nosaltres no teníem. Érem un equip que només teníem una marxa, no? Dèiem allò, sempre teníem una marxa i vinga, i alucà mi càcer. Ara ja, amb l'arribada de Rodri, bàsicament, amb l'arribada de Rodri i l'alliberament de Pedri, això s'ha acabat. O sigui, si ara veieu els últims partits del Barça, aquí ja hi ha una idea de. No diré d'especular, però sinó de saber quan accelerar i saber quan frenar. I això és el que ens faltava per equiparar-nos al PSG, que, per cert, ara ja diria que som dos equips molt, molt iguals.

Això demà ho veurem. Demà. Em refereixo a l'estil de Joan. No, però és veritat.

I demà tampoc ho veurem. No, és el doble campió d'Europa, no ens ho oblidem. No havia fet ningú, només el Madrid, guanyar dues Champions plegades.

Però demà tampoc es veurà, perquè demà és un partit que tampoc és rellevant. On es veurà és als quarts de finals, a les semifinals, o al puig de final, vaja.

Si el Barça surt bé, com a mínim surt un reforçat.

I de cara al partit del Madrid, si et surts bé de París, et dona més energia. Un partit és conseqüència de l'altre, moltes vegades. Quan no has de perdre la confiança, si fas un mal partit i comences a perdre confiança, comences a perdre credibilitat, tot això et desgasta. Per tant, és bo fer un bon partit. Molt bé, però l'abril i el maig

és quan hem d'estar com a búfals. El Barça connectar-se no ho sap gaire. Per tant, el Barça ha d'estar connectat tota la temporada, a bon nivell. No tenim ni una sola rada.

Hi ha més jugadors ara que l'any passat.

Rodri ha vingut a jugar a la Champions. I a guanyar-la. I a guanyar-la, Carme.

Joel, Ramon, Carme i Laia, gràcies per acompanyar-nos. Bon Champions demà. Bona Champions. Són les 11.36, de seguida anem cap a València.