Escòcia, el país del whisky, els castells i la boira

On anem? On anem? Aquest tema dels Underworld, que va ser un dels emblemàtics de la banda sonora de Transpointing, mític film sobre els joves i les drogues a l'Edinburgh dels anys 90. Però també tenim aquesta altra pel·lícula.

Aquí, a molts, molts anys, ho donareu tot per canviar tots els dies, a partir del dia d'avui, per una oportunitat, només una oportunitat, de ser aquí i dir als nostres enemics que potser ens poden llevar la vida. Però mai ens podran prendre la llibertat!

Potser algú ha reconegut aquell Braveheart, l'heroi nacionalista escocès de Mel Gibson. Doncs l'Oriol Gracia diu que l'eco d'aquestes músiques, d'aquestes pel·lícules, li han vingut sovint al cap durant els 20 anys, 20, que ha viatjat i ha viscut a Escòcia, dos dels quals com a corresponsal del diari Ara. L'experiència l'ha destilada en el llibre Escòcia, viatge al país del whisky, als castells i la boira, Atenció, perquè no és una guia de viatge, sinó un viatge molt personal a partir de la curiositat per la cultura, la història, l'art, la gastronomia i també per la política terreny on l'escriptor i periodista explora similituds i diferències amb Catalunya. Oriol, gràcies, bona nit. Benvingut als Ignorants, com estàs? Molt bé, encantat d'estar aquí amb vosaltres. Abans de res, que tant de temps anant i tornant i viatjant a Escòcia, tu has arribat a prendre una mica de gaèlic?

Dos o tres paraules poquíssimes, perquè de fet, si no t'hi fixes, el gaèlic no te'l trobes. L'has de buscar, i l'has de buscar molt, i has d'anar a llocs molt concrets per poder-lo sentir. O sigui, quatre rètols, no? Potser en algun lloc del país. Quatre rètols bilingües, alguna frase feta i poca cosa més.

I allò pels carrers dels petits pobles, tampoc?

Tampoc, tampoc. De fet, jo, veure parlar gaèlic o sentir parlar gaèlic, excepte d'un moment puntual. Que vaig parlar amb un professor de Gaelic, no l'he sentit mai.

I què, del sabia parlar, només faltaria, no? Correcte. Déu-n'hi-do. T'hem presentat com a periodista i escriptor, però val la pena explicar que la primera vegada que tu vas anar a Escòcia fa 20 anys, no? Va ser el 2003. 2003, oi? Una mica més de 20 anys. Però no va ser per treballar com a periodista, ni per fer cap llibre.

En aquell moment sí que estava estudiant la carrera, però volia practicar l'anglès i volia guanyar alguns diners d'estiu i em va sortir la possibilitat d'anar a treballar. Al nord d'Escòcia, i havia demanat d'anar a treballar a algun és a dir, a Anglaterra o al Regne Unit o qualsevol part, i em van dir, has d'anar a Bremer, que això és tot nord d'Escòcia. Doncs vaig cap allà, però jo no sabia ni posar gairebé Escòcia al mapa, és a dir, tenia quatre referències molt bàsiques i poca cosa més. Això és les Highlands? Això és les Highlands, just al centre. Allà dalt de tot? Sí, sí, sí.

Allà dalt de tot. Aquella primera vegada et vas instal·lar en aquest poble que dius tu, Bremer, l'han dit bé? Correcte, Bremer, que diuen els escocesos, que tenen aquest accent. És que costa molt d'entendre. Perdona, però anar a aprendre anglès a Escòcia et va a la marxa, eh?

Clar, és el que em van proposar i vaig dir endavant. Tampoc n'era conscient en aquell moment.

Ja, costa molt entendre'ls. En anglès costa entendre'ls, per mi, els escocesos.

Sí, els anglesos d'Anglaterra se'n fan creus a vegades

de com parlen. Això està situat al Parc Nacional de Kern Gorms. Sí, més o menys. A tot el llibre hi trobem descripcions, allò, molt acurades, molt minucioses, de la natura desbordant que hi ha al país. Què és el que et crida l'atenció, tu?

A mi la natura és una de les coses que em va cridar l'atenció i de fet quan vaig trepitjar per primer cop a Escòcia, que va ser quan vaig anar a treballar en aquest petit poble, perquè estem pensant d'un petit poble d'uns 700 habitants al mig de la muntanya, i responia al tòpic o a la imatge que nosaltres tenim al cap d'Escòcia, és a dir, hi havia les vaques peludes. Hi havia els dos rius, les boires, les muntanyes suaus, perquè no hi ha grans muntanyes a Escòcia, hi havia els senyors amb el kilt, les cases sota el bosc, amb un aire una mica victorià, hi havia un castell. Bueno, responia una mica a la imatge que tots, més o menys, podem tenir d'un poble escocès, de la ruralitat escocesa.

I aquesta imatge no et va decebre, és el que t'esperaves? O quan l'has conegut una mica més has dit, no és ben bé el que jo pensava, o al contrari,

és molt millor del que jo creia? Jo crec que és molt millor i m'ha sorprès, i com més he viatjat i més espais naturals he conegut d'Escòcia, més m'he enamorat del país. Més.

Tu dius en el llibre, a les Highlands la noció del paisatge descansa sobre la noció del país.

Sí, perquè tenim aquesta idea dels clans escocesos, de les lluites medievals, i per qualsevol racó de les Highlands hi acabes trobant castells, hi acabes trobant ambients que remeten a aquestes guerres dels segles XVI i XVII.

Això és el que tu t'has trobat cada vegada que has trepitjat Escòcia. Tu has dit que això no és una guia turística, aquest llibre, no? Escòcia, viatge al país del whisky, els castells i la boira. Però que si tu vols anar a Escòcia i vols una mica hidratar-te o impregnar-te d'essència, és un bon llibre per fer aquella literatura de viatges, no? Que no és una guia, però que a vegades et dona llocs, noms i curiositats que fan que encara t'enganxi més a aquella destinació.

Sí, jo crec que és un llibre més que per submergir-te al final a la cultura escocesa, per entendre per què els escocesos són escocesos i d'on surt aquesta identitat, com s'ha construït. Si un va a Escòcia i es llegeix el llibre, trobarà referents que pot anar a visitar, però no era l'objectiu primer d'aquest llibre.

Justament aquest parc que dèiem nacional ens permet parlar d'una altra cosa, que és, crec que l'anomenen el paradís de la reina Victòria. Correcte. I això ens porta a la monarquia, que és una cosa, una relació que tu descrius en alguns moments com a obsessiva i una mica desconcertant.

Per què? A mi em va ser desconcertant perquè al poble on vaig arribar, a Brema, Per començar, respon a la imatge aquesta dels castells, que en realitat respon també a una imatge una mica de la reialesa. Molt a prop del poble, a uns 16-20 quilòmetres, hi ha el castell de Balmoral, que és el castell que va comprar la reina Victòria, on va morir la reina Elisabet fa dos o tres anys. I des que allà s'hi va instal·lar la reina a passar els estius, la reina Victòria, això estem parlant del 1840 o una cosa així, Diguem que Escòcia es va posar de moda entre l'alta societat anglesa. Llavors, si tu volies lluir certa categoria social a Londres, havies de tenir una segona residència. Allà. Ah, d'acord. I d'aquí també va posar de moda una mica el kilt i tota aquesta imatge de la falda escossesa, les gaites, també indirectament va ser la monarquia qui la va posar de moda. I això aquí ens pot estranyar. I el poble aquest de Bremer, cada primer cap de setmana de setembre, és a dir, el cap de setmana passat, si celebren els Highland Games, que són una mena d'olimpiades populars, on se celebren jocs a l'estil, no sé, a l'estil basc, que tiren pals, tiren pedres, tiren de cordes. Al voltant dels Highland Games hi ha danses populars, hi ha molta música, però tot molt folklòric i tot molt identitari. A Bremer hi ha la tradició, que justament des que la reina Victoria anava a passar els estius, que la inauguració d'aquests jocs tradicionals els fa el rei o la reina de torn. I quan jo era allà treballant, vaig anar a l'estadi on se celebraven un dissabte al matí aquests jocs, durant tot el cap de setmana, i al moment que va arribar la reina Lisbeth II, acompanyada del duc d'Edimburg, I va haver-hi un esclat d'eufòria, banderes, alegria. I aquella conjunció d'identitat escocesa portada a l'extrem i monarquia A la monarquia era com A mi em va curciquitar, perquè m'ho mirava des de la perspectiva catalana. I aquí els Borbons, i els castellers, o les sardànies, o l'editat catalana.

La gent no esclata, com a mínim I em va soptar

molt el fervor que teníem per la monarquia, moltíssim.

És curiós, semblaria una contradicció.

Sí, des del punt de vista nostre, sembla una contradicció. Des del seu, ho viuen en absoluta naturalitat. En harmonia, no? El 2014, quan es va celebrar el referèndum per la independència d'Escòcia, diguem que l'Escottish National Party, o el Partit Nacional Escocés, no qüestionava la continuïtat de la monarquia escòcia. No, clar, era sí o no, però la monarquia es quedava allà. Era un mes a mes, hi havia algú republicà que reivindicava una altra forma d'estat, però en general el debat de la monarquia no va ser central en. En tot el debat que hi va haver voltant del referèndum.

Escolta'm, parles del whisky, que també surt en el títol del llibre, i compartim amb una sorpresa, que és que et vas trobar que tu dius que és una beguda relativament nova.

Sí, té 200 o 300 anys. Sí que a l'època medieval hi havia monjos que la feien, però no és una beguda I a més, realment nosaltres coneixem el whisky escocès. Però realment l'origen està més a Irlanda que a Escòcia, hi ha certa disputa entre irlandesos i escocesos, o en tot cas està entre els mars que hi ha entre Escòcia i Irlanda. Però sí, no és una beguda extremadament antiga, és relativament nova. Aquí, si ho preguntes, tu també, whisky escocès. Sí, hi ha moltes coses d'Escòcia que sembla que vinguin

de molt lluny i són bastant més recents. És veritat que vas haver de triar un whisky entre més de 400 per tastar?

Sí, recordo que el barman que hi havia diu, tinc un whisky per cada dia de l'any. I a més, em va fer una reflexió interessant i em va dir, la gent quan ve aquí sempre pregunta pels whiskeys escocesos, però a dia d'avui hi ha molts whiskeys que estan al top mundial que no es fan a Escòcia, perquè hi ha whiskeys al Japó, hi ha whiskeys a Austràlia, hi ha whiskeys a la Xina i a molts llocs. I em va dir, si vols tastar un whisky d'aquí perfecte, te l'oferirem, però nosaltres pensem en gran i pensem en gustos i en textures i en qüestions organolèptiques. I preferim anar per aquí que no venir aquí a tastar whisky escocès.

Escolta'm, una altra sorpresa, perquè aquest llibre va de sorpresa en sorpresa. Com és, perquè això jo he pensat, no ho he llegit bé, com és que molts capellans catòlics d'Escòcia s'han format a Valladolid?

Sí, això és molt curiós. Sembla un acudit, saps? Jo tampoc ho sabia. De fet, el catolicisme. Les lluites entre protestants presbiterians i catòlics van ser molt dures, a Escòcia, i la política i la religió van acabar superposades i hi va haver moltíssims morts i moltíssimes batalles, i el catolicisme durant uns anys va estar prohibit. I des de llavors que els catòlics escocesos van crear tres instituts per anar a estudiar a l'estranger. Crec que n'hi havia un a Roma, un a París, i l'altre a Valladolid. I crec que després, des del 1988, diria que ara està salmant, que en estos momentos encara existeix. Llavors fa que molts capellans catòlics escocesos s'hagin format o a Roma, o a París, o a Valladolid. Reus, París, Londres, no. Reus, París, Londres seria una mica diferent.

Ja he dit que el llibre ens posava molt fàcil en les bandes sonores. Això és en l'obertura de les Ébrides, de Felix Mendelssohn. Dius que aquesta música et recorda Escòcia i que algun dia hi tornaràs per visitar una illa que es diu Staffa. Correcte. Staffa, eh?, amb dues efes.

Clar, les Ébrides són les illes que queden a l'oest d'Escòcia. La més coniguda és la d'Escai, però després n'hi ha algunes que estan encara més a l'exterior. Són les anomenades Illes Ebrides, interiors i exteriors. I l'illa d'Estafa és una illa que Richard Mendelssohn al segle XIX la va visitar. Ell era alemany, però participava una mica d'aquest gran tour que a l'època estava de moda, en què els intel·lectuals i els joves acabalats de famílies adinerades d'Europa es passaven la joventut viatjant per Europa, descobrint també cultures una mica ancestrals. Alguns van fer cap a Escòcia, entre els quals Richard Mendelssohn, i va visitar l'allar d'Estafa, que és una illa petitíssima, però que és molt bonica, és una illa volcànica, plena de formes hexagonals, de columnes hexagonals, que són d'origen volcànic. A més, n'hi ha algunes que formen catedrals i coves impressionants, i ell va anar de viatge amb vaixell fins a una d'aquestes petites illes. Va quedar absolutament. I va quedar tan captivat que es va inspirar per escriure una sinfonia. I aquí pots anar-hi i quedar-t'hi? No, no t'hi pots quedar perquè no està habitada. Normalment vas fins a l'illa de Mul, que és la més propera, i des d'allà agafes un vaixell. I això és una assignatura pendent que tens en cara a Escocia? Tinc una assignatura perquè he anat a l'illa de Mul i volia anar-hi fins a Estafa, però vaig anar-hi en tanta boira, que estava al mig d'un núvol, que vaig pensar que si vaig allà i estic dins d'un núvol no em serviria res. I vaig girar cua. Per tant, et queda pendent. Em queda pendent i em queden molts racons pendents. Quan tornes a Escòcia, va? Abans d'acabar l'any m'agradaria tornar-hi.

Escolta'm, l'Oriol Gracià és periodista i escriptor, col·labora a l'Ara, al Descobrir els Sàpiens, entre altres coses. Tens un blog, parles d'història, de viatges, de menjar, de literatura. És una mica la teva targeta de presentació? Sí.

Sí, com a periodista soc una mica eclèctic. També soc de gustos molt diversos i encara m'ho porto tot cap al meu terreny. Com que tot m'agrada, doncs mira, vaig una mica d'aquí, una mica d'allà.

I tot això des de les Terres de l'Ebre, quan no estàs viatjant? Des de les tardes de

l'Ebre no viatjo tant com podria semblar. De fet, em troba un company i em diu, ai, d'on t'has tornat, d'on t'has anat? Jo penso, no, si fa mesos que estic aquí encara m'he mogut, però sí, no sé. S'ha instal·lat la idea que sempre estic voltant. Que tot el dia estàs viatjant, no? I sí que estic voltant, però no tant com voldria.

I en què estàs ara? Perquè ara va ser aquest llibre, ja es va publicar, ha tingut el seu recorregut. Ara en què estàs? Bueno,

ara intentar promoure el llibre, perquè el llibre sí que fa poc que ha sortit i li vull donar vida en la mesura possible. Treballo en festivals de tipus cultural, gestionant la comunicació, i ara sí que tinc al cap la idea de poder fer un segon llibre, perquè m'he engrescat amb el primer, que l'he patit, perquè he tingut la síndrome de la impostora, no sé com dir-ho, perquè sempre tens dubtes, és una feina introspectiva i molt personal, i sempre tenen dubtes, però ara, com que m'he engrescat i tinc nous projectes. Digue'm un lloc que et

quedes amb Escòcia, que dius, per mi Escòcia és això, per acabar.

A mi el que m'agrada és una ball que hi ha entre Edimburg i les Highlands i Bremer, que hi vaig anar justament al principi de la primavera, el moment que els colors estaven esclatants, i les flors, el bruc, tot estava brillant, tenia. Un color intensíssim, i realment pensava que algú estava il·luminant aquell espai com si estés en un plató cinematogràfic. I la sensació aquesta d'estar en un plató cinematogràfic l'he tingut moltes vegades a Escòcia.

Imagina't, en una pel·lícula, i has vingut a explicar-ho aquí. És amb l'editorial Pòrtic, aquest Escòcia, viatge al país del whisky, als castells i la boira, del periodista i escriptor Oriol Gracià. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I llarga vida a la boira, al whisky i a les highlights.

Muy bien, muchas gracias.

It's over and done with, it's over and done with It's over and done with, it's over, it's over It's over and done with, let me hear, let me hear This is a story of losing my virginity I held my breath in a bed held at Trinity People are making no claims to no mercy Sometimes I feel that my sex life's all history It's over and done with, it's over and done with.