Especial "Follow Garriga": Midterm 2026, un plebiscit a Trump

Com esteu? Benvinguts. Aquí Francesc Garriga, from Washington DC. Gràcies per escoltar-nos. Sí, per pocs dies he tornat a la capital dels Estats Units. No serà per quedar-m'hi, però sí per observar una jornada que pot sacsejar el país.

Un univers de contrastos

als Estats Units amb Francesc Garriga.

Avui fa cinc anys i un dia que vaig aterrar per fer de corresponsal a Washington. I fa catorze mesos i mig que em vaig marxar. I no han estat catorze mesos fàcils a la ciutat. El meu successor, l'Oriol Serra, ha anat ben de cul explicant les anades i vingudes del president. En aquest temps ha fet caure Maduro, ha obert una guerra amb l'Iran, s'ha envoltat d'escàndols de corrupció i ha vist com la inflació, en especial el preu de la gasolina, es disparava.

Donald Trump ha anunciado un acuerdo con Rusia.

Així que amb tot aquest panorama, potser sí que tocava agafar un avió i plantar-se a la capital estatunidenca per poder explicar, de prop, aquestes eleccions de mig mandat, que són un autèntic plebiscit sobre el president. Vinga, avió i cap a DCI. Viatgem amb la Carla Bardés, la productora de la tarda, i el Ricard Luque, el tècnic d'exteriors. Per ells és la primera vegada a la ciutat, així que aprofito cada ocasió que tinc per explicar-los anècdotes i fer una mica de guia. Crec que acabaran farts de mi. La ciutat, les coses com siguin, la trobo més neta. Trump va dir que hi posaria ordre i la deixaria maca, i en això ha complert. Alguns monuments s'han restaurat, els jardins fan més goig, i sembla que el centre acumula menys brutícia que temps enrere. Tot i que la majoria d'aquests factors depenen de l'Ajuntament, les pressions del president segur que s'han fet notar. Però si volem viure sensacions prèvies a les eleccions, ens tocarà sortir de la ciutat. A dir-s'hi, les eleccions de mig mandat no s'hi disputen. Molta gent sap que la capital té un estatus especial, un estatus propi, i no es considera un estat. Però potser no tothom és conscient que això la priva de tenir representació al Congrés. És una mesura adoptada en la fundació del país, al segle XVIII, quan la capital pràcticament ni existia ni tenia habitants. Es volia que aquesta ciutat fos purament neutral i simbòlica, així que no té ni senadors ni congressistes. Els residents de la ciutat, ara ja 700.000, paguen impostos com tothom, però no tenen representants que els defensin el Capitoli. Per exemple, l'estat de Wyoming, que té menys habitants i molt menys pes simbòlic, té dos senadors i un congressista. DC, Washington, cap ni un. És per això que a les matrícules de la ciutat, a moda de reivindicació històrica, hi podem llegir Taxation without Representation, és a dir, tributació sense representació. Tot això per dir que caldrà agafar el cotxe i sortir de la frontera de la ciutat per viure una mica la prèvia d'aquestes eleccions. Anirem a buscar veus demòcrates i republicanes a l'estat veí de Virgínia. Buscant les agendes dels candidats, i comptant que no volem anar gaire lluny, trobem que a les 10 del matí d'aquest diumenge, el candidat Tony Savio, republicà, i que vol destronar un demòcrata a la Càmera de Representants, fa campanya en una església coreana a Centerville. Ens queda una hora de la ciutat, i com més lluny som de DC, més canvien els cartells de suport que es veuen a la carretera.

Mira, mira, veus aquest, per exemple, Vogue 9, no el Triamens.

Arribem a l'església, aparcament com d'estadi de futbol, enorme. De fet, són dues esglésies coreanes, una al costat de l'altra. Preguntem i ens diuen que el candidat assisteix a la missa, de la que és una mica més avall. Entrem al recinte i ens atenen molt educadament.

Ens diuen que si volem podem esperar fora, perquè la missa ja ha començat, però que també podem entrar a dins. I ja que hi som, doncs entrem.

El desplegament és espectacular. Centenars d'assistents, tots coreans, en una platea moderníssima, amb una coral, músics, càmeres que graven i emeten les imatges en pantalles gegants, com si fos un concert de rock. El senyor que ens acompanya al lloc ens dona també aparells de traducció simultània, perquè la missa es fa en coreà.

És fascinant. De lluny, entre el públic, el virem el nostre candidat. Ja cap al final, la cosa puja d'emoció amb una animada cançó que canten tots els assistents. Tots menys nosaltres.

Quan s'acaba, esperem el candidat sàvio a fora. Se'ns treu de sobre amablement. Diu que ara té reunió amb els líders de la congregació. Ens deixa una targeta de visita i que potser, quan acabi la trobada, d'aquí una hora ens podrà atendre. Debatem amb el Ricard i la Carla que fe. Però no podem esperar. A 20 minuts d'allà, és a punt de començar un acte del Partit Demòcrata que pinta bastant bé. I preferim guardar-nos el contacte del candidat per anar ara a Pels Demòcrates. L'acte es fa a Fairfax, molt a la vora de l'aeroport internacional de Washington. És en una mena de centre comercial exterior. L'escenari, a peu pla, és davant d'una botiga d'aquestes d'arreglar-se les ungles. Per l'experiència dels quatre anys aquí, no serveix de gaire demanar entrevistes per correu. Se't treuen de sobre. És més efectiu plantar-te els llocs. Tot i això, amb el republicà fins ara no ens ha servit de res. Fem una primera aproximació a un voluntari de campanya que sí que accepta parlar amb nosaltres. És d'origen hondureñ, es diu Brian García i té clar que els comissis per la comunitat llatina estan marcadíssims per la duresa de l'administració Trump envers aquest col·lectiu.

Trump dijo que él iba a buscar a la gente que tenía así. El Brian ens diu que

millor que parlem amb la gent de premsa, però de sobte arriba un dels protagonistes de l'acte. És el congresista James Walkinshaw.

És amable, però la conversa amb nosaltres és lleugera i no se'l veu amb gaires ganes de fer una entrevista abans de l'acte. Però la gran estrella d'aquesta trobada no és ell. Ell és el protagonista, és el que ho organitza, però té un padrí que és molt més important. I just veiem que arriba. És Tim Kaine, un home que potser, en un univers paral·lel, ara és el president dels Estats Units. Actualment és un dels dos senadors de Virgínia, càrrec ja important. Però el 2016 va ser el candidat a vicepresident amb Hillary Clinton. Tothom comptava que guanyarien, fins que Trump va donar la sorpresa. Cain s'acosta i alguns recorda que parla castellà perfectament. Així que val la pena intentar jugar la carta màgica de Venim de Barcelona. Atenció, perquè és una carta guanyadora i serveix per aconseguir una entrevista exclusiva amb aquest poderós senador. ¿Cómo son las sensaciones a dos días para la elección?

No siento bien. Estoy viajando en cualquier parte de mi estado y también en otros estados también. Yo tengo confianza que va a ser una buena noche para los demócratas aquí en Virginia y en la nación. Es difícil tomar una mayoridad en el Senado, pero. Después de muchos meses de trabajando, tenemos un gran chance. Las encuestas de polls son muy buenas para los demócratas.

Hay como un poco de PTSD de lo que pasó en 2016, en 2024.

Sí, siempre. No necesitamos tener. Un gran confianza porque tenemos más que hacer entre ahorita y martes y es posible que muchos de las campañas van a ser bien cerca. Entonces, los días después de las elecciones, yo creo que el presidente va a ofrecer algunos desafíos a los resultados. Pero a mí me parece esta elección como 2018. El midterm del presidente Trump durante su primera etapa era un midterm bien fuerte para los demócratas. Hacer lo mismo. Última pregunta,

pero si los demócratas retoman la House y el Senado, ¿cómo es dos años de trama en la Casa Blanca y los demócratas en el Congreso? ¿Cómo funciona el país?

Pues, si tenemos una mayor edad en el Congreso, necesitamos hacer soluciones para la gente. Y es verdad que necesitamos. Empujar nuestros propuestos al presidente. Si quiere ayudar a alguien, necesita firmar nuestro propuesto de ley. Y si el presidente no quiere ayudar a la gente, él puede hacer esta decisión. Pero para nosotros necesitamos empujar soluciones para lo demás.

Senador, muchas gracias. De nada. Que ha estat molt amable, s'acomiada carinyosament i tres minuts després ja el tenim fent un discurs. Se'l veu confiat, però amb un punt de precaució que explica bé el moment que vivim. I ell, millor que ningú, sap que les enquestes poden ser molt traïdores. Amb Hillary Clinton ho vam viure en primeríssima persona. Feta la feina a Fairfax, tornem a pujar el cotxe. L'hem de tornar d'aquí 4 hores i encara ens falta una veu republicana. Repassem l'agenda del nostre candidat republicà, el senyor Sabio, i veiem que té un acte ben curiós a la tarda. De 11 a 4 hi ha un acte de gossets. Es pensarà que l'assetgem. Oronoco Bay Park. La cap de premsa ens confirma que hi serà. Així que conduirem 45 minuts fins a la bonica localitat d'Alexandria, a tocar de Washington. Allà, en un parc, es fa una mena de fira per gossos. Hi ha estants de tot tipus, des de menjar, suplements, estrics i corretges, fins i tot unes màquines caminadores per gossos. Que no et ve de gust treure el gos al carrer? Cap problema. Compra't per uns quants centenars de dòlars aquesta màquina i amb un arnés el tindràs passejant al menjador de casa. I en una d'aquestes petites carpes hi trobem, amb la dona, la filla i el gos, el candidat sàvio. No sembla que estigui fent campanya i aquí sí, molt amablement, ens atén per parlar de les eleccions. Gràcies per ser amb nosaltres. Esclar, gràcies a vosaltres. Ens crida molt l'atenció com és fer campanya aquí, perquè és molt diferent de com ho fem a Barcelona o a Catalunya. L'hem vist primer en una església coreana, ara en un acte amb mascotes. S'ha de fer de tot, no?

Sí, i tant, però del que es tracta és d'arribar a la gent. La major part de la campanya va del tracte personal. Sovint veiem polítics que no s'acosten a la gent. La meva feina és estar aquí amb tothom, experimentar les diferents cultures de tot arreu i, com dius, des d'una església coreana fins a un acte on puc venir amb el meu gos, la meva família.

I què li diu la gent que és el més important per ells a l'hora de votar aquest dimarts?

Realment la unitat. Estan cansats de l'extrema dreta i l'extrema esquerra. I vosaltres ho heu vist a Europa. La divisió. Sembla que no puguem treballar plegats. N'estan cansats. T'asseguro que el 80% dels americans i dels europeus volen que treballem junts. N'estan tips. Més enllà dels altres temes, la inflació, el preu de la gasolina, que això va i ve, estimar-nos entre nosaltres, estimar Amèrica i, en definitiva, estimar la comunitat i anar a l'una.

Però creu que el president Trump ha fet coses en favor d'aquest missatge? Ha ajudat en aquesta unitat?

Ara mateix el president

Trump és molt polaritzador. La gent o l'estima o l'odia. I crec que per al futur cal buscar el missatge de la unitat. Si ell ho intenta, jo crec que sí. Però algunes coses es perden pel camí perquè polaritza. Per exemple, en el tema de l'Iran, que és una amenaça per tot el món i com a exmilitar vull que ho resolguem. Ho hem de fer. Hi ha xarxes terroristes com Hezbollah i Hamas, i ens n'hem d'ocupar. Però el missatge ha de ser més contundent. M'encantaria que el president tingués un missatge més clar d'unitat, però també necessita aliats que l'ajudin amb aquest missatge. I jo em concentraré a fer arribar aquest missatge i procuraré que el president es mogui també en aquesta direcció.

Pols, les enquestes apunten que els demòcrates recuperaran la cambra de representants i potser el Senat. Es tornaran a equivocar els sondejos?

Crec que sí. Veig moltes coses.

Des del terreny és molt diferent. Molta gent que altres cops voten demòcrates em votaran a mi. Així que veurem una gran sorpresa. Viurem un gran moment.

Vostè coneix bé la comunitat llatina. Aquí a Virginia és important. Molts d'ells diuen que tenen por des que Trump és president, amb les batudes anti-immigrants. Creu que Trump s'ha passat?

El que passa és que necessitem

tenir un pla real. Crec que cal una reforma sensata. Al Congrés treballaré amb el president per aconseguir-ho i que s'hi sumi. Un necessitent. Hem de tancar la frontera. Hem de desfer-nos de totes les faccions criminals, com el tren d'Arauga o la Mare Salvatrucha, que s'amaguen en les nostres comunitats i les hem de fer fora.

Però Trump ha tancat en centres de reclusió gent que no havia comès delictes. Alguns els ha de portar a criminals.

Quan vols aconseguir el que volem aconseguir, sí. Pot passar que alguna persona, que és bona persona, acabi patint per un error. Però com que no tenim una legislació d'immigració com la que jo proposo, de seguida que passen la frontera il·legalment ja són delinqüents i han de marxar. Amb la llei que jo defenso, això no passaria, perquè hi hauria un camí per aconseguir feina i quedar-se, i així sortir de la il·legalitat, perquè hi ha molta gent bona amagada. Però compte, el que han fet les patrulles de l'ICE és seguir les normes que hi ha actualment aprovades, les lleis promulgades al Congrés. Hi ha congressistes que diuen que s'han passat, però ei, estan seguint les lleis aprovades pel mateix Congrés.

El candidat ha mostrat la cara més amable dels republicans. De fet, si vol tenir opcions al seu districte de Virgínia, ha de ser moderat. No ha criticat obertament Trump, però tampoc s'hi ha abraçat descaradament. Si ve en els fonaments, ja està d'acord. Acabada l'entrevista, ens queda el temps just per tornar al cotxe. Aprofitant que som a Alexandria i que ens va bastant de passada, farem una petita desviació per veure el Pentàgon. El nostre tècnic, el Ricard Loquer, fa unes quantes fotos des de la carretera, que et deixa molt a tocar d'aquest mític edifici. Fins al 2023 era el complex d'oficines més gran del món, amb 620.000 metres quadrats i capacitat per 26.000 treballadors. Des de fa tres anys, la borsa del diamant desorat a la Índia l'ha superat per ben poc. Arribem a Washington i tornem al cotxe. Han estat més de 9 hores d'atur per Virgínia i la sensació que tot és emocionant i obert. Que els demòcrates semblen afavorits, com tantes altres vegades, però que potser aquest cop sí que és cert. I potser sí. Trump s'ha passat de la ratlla i els seus li giraran l'esquena. Sigui com sigui, ja no queda gaire per comprovar-ho. Aquest dimecres 4 de novembre al matí entrarem a l'entrenament.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.