Esquerres dividides: què ha fet descarrilar la candidatura unitària?

L'espai polític que hi ha a l'esquerra del PSOE es mou des de fa anys en un ambient de tensions i enfrontaments que sembla que no s'acaba mai. Ara que s'acosten unes eleccions decisives, semblava que s'estava movent alguna cosa i que tot aquest moviment es podria reunir en una llista unitària per sumar forces i per combatre una possible victòria del PP i Vox. Fins i tot Gabriel Rufián es postulava per liderar aquest front unitari, però al final aquesta idea ha descarrilat i les esquerres es presentaran per separat a la majoria de territoris. Què ha passat les últimes setmanes en l'espai polític de les esquerres? Quin paper ha jugat Gabriel Rufián en aquest procés? I quin pes hi han tingut en aquesta lluita els egos i els lideratges? Benvinguts. Això és el radar de 3catinfo. El Raúl Flores és el cap de política de Catalunya Ràdio. Què tal, Raúl? Benvingut. Molt bé, Eloi. Moltes gràcies. Escolta, Raúl, tot aquest embolic va començar perquè es volia unir tot l'espai polític que hi ha a l'esquerra del PSOE. La idea era sumar esforços per mirar de combatre aquesta possible victòria del PPI de Vox que podria arribar a la majoria absoluta. Diríem que aquesta era la idea de partida, el desig inicial de tot aquest moviment.

Clar, que té una mica el motor d'una única llista a nivell estatal a l'esquerra del PSOE. És a dir, que totes les persones, que tots els vots a l'esquerra del PSOE tinguessin el màxim de representació en escons. Per tant, aquí una única llista hauria permès que hi hagués moltes més opcions que aquests vots acabessin tots amb escons.

Aquesta és la idea estratègica per sumar forces, però ja sabem que aquest objectiu no s'ha aconseguit. I per què no s'ha aconseguit? Doncs perquè hi ha moltes ferides obertes en aquest espai de les esquerres. Ferides que, evidentment, compliquen les unions i poder caminar junts. Ferides també que venen de molt lluny. De fet, sense anar massa enrere, ens podríem situar en la ruptura que va haver-hi fa uns anys dins l'espai de Podem i després de sumar. Podríem començar per aquí, aquest historial.

Sí, que això és el 2021, aquí Pablo Iglesias diu públicament que ell ja no suma, que ell ja no és un valor electoral que pugui arrossegar el que sí que havia aconseguit arrossegar anys enrere, i cedeix a dit, designa a dit, a Yolanda Díaz, ministra de Treball del govern de Pedro Sánchez, com a successora. Què fa Díaz? Díaz comença a moure peces i Iglesias s'adona que entre aquestes peces que mou no hi ha, per exemple, les dues màximes dirigents de Podem, com era Irene Montero i Ione Belarra. I en canvi sí que tira de Ada Colau, de Mònica Oltra i també de Mònica García, que ara és líder de Més Madrid. Per tant, comença a veure com Podem no surt en aquesta foto. I això encara queda més clar quan Yolanda Díaz obre un nou procés al marge de Podem. Aquesta és la llavor que acaba desembocant amb la marca Soma, una marca que no inclou d'entrada dirigents de Podem, tot i que, in extremis, a l'últim minut, aleshores sí, el 2023, van aconseguir tancar una aliança per anar plegats a les eleccions d'aquell any. Però al cap de poc de començar la legislatura van sortir del grup parlamentari de sumar i van formar un altre grup dins del grup mix que era el que agrupava els quatre diputats i diputades de Podem. Per tant, la trencadissa i els recels venen de molt enrere, tan enrere com el moment en què Pablo Iglesias confia el futur de Podem a Yolanda Díaz i no surt com ella esperava.

Efectivament, aquella divisió entre Podem i Sumà ha contribuït a aquesta divisió, aquesta atomització de les esquerres alternatives, i també ha deixat moltes ferides, ferides personals, desacords, desconfiances, molts recels en tot aquest espai, però espera, perquè si això fos poc, ara aquesta vegada s'hi ha afegit l'efecte rufiant, en podríem dir així. Quin paper ha jugat Gabriel Rufián en tot aquest episodi, en aquest intent frustrat d'una llista unitària de les esquerres espanyoles?

Doncs un paper importantíssim fins al punt que en moltes ocasions semblava que tot girava al seu voltant. Clar, aquí hi ha un punt molt important, Eloi, i és que Gabriel Rufián és el líder de l'esquerra més ben valorat, no només a Catalunya, sinó en el conjunt de l'Estat. Fa mesos, abans que es convoquessin eleccions, Rufián ha començat a fer diverses conferències. Què és el que diu Rufián en aquestes conferències? Doncs des d'allà fa una crida a unir, i si cal, a liderar, una unió d'esquerres amb partits independentistes o sobiranistes, aquí parlem d'Esquerra Republicana, parlem de Bildu, parlem de Compromís, parlem del BNG, amb altres partits estatals, i també amb els comuns, que són a l'esquerra del PSOE. És a dir, bàsicament, els comuns, Podem i Soma, per anar plegats amb unes eleccions o buscar algun tipus de fórmula de col·laboració que mai acaba de detallar al màxim Rufián. Ell sempre ha mantingut aquesta proposta. I això ha creat dubtes fins a l'últim moment de si seria compatible encapçalar aquesta llista que Esquerra mai ha vist amb bons ulls amb ser justament el candidat, amb continuar sent el candidat dels republicans. Però al final no hi ha trencadissa i el que anuncien també és una fórmula nova en què en part Rufián se'n surt, que és amb una col·laboració, així en diuen, amb Podem. Què vol dir col·laboració? Vol dir que les llistes d'Esquerra inclouran en algunes posicions, a Barcelona, per exemple, en dues, noms de Podem i que hi haurà una campanya conjunta, actes de campanya conjunts, bàsicament entre Gabriel Rufián i Irene Montero.

Aquest és l'acord que subscriuen Esquerra Republicana i Podem, un acord que agafa per sorpresa tot aquest altre espai de les esquerres, espai de sumar, que mentrestant ells anaven confeccionant aquesta opció alternativa que és front ampli, però clar, aquest pacte entre Esquerra i Podem, entre Rufián i Irene Montero, enverina les possibilitats d'un acord amb front ampli i podríem dir que al capdavall és el detonant que la resta després ja hagi anat pel pedregar, no? Probablement.

Una part, que és la de Frontampli, diu que és la causa, directament la causa, que no hagin arribat a un acord. Però els altres diuen que el que és això és l'excusa per no arribar a un acord. Per tant, aquí ja hi ha lectures diferents. I això és important. El cas és que Rufián i Montero, aquí sí, s'avancen i això desencadena tota la resta de fets. Ho han intentat fins a l'últim moment. I que és un tema central que he d'aprovar perquè a poca estona d'acabar el termini per poder registrar coalicions, el mateix Front Ampli posava com a condició per arribar a un acord amb Podem que trenqués abans amb Esquerra Republicana Catalunya.

Cosa que no estaven disposats a fer, com s'ha acabat demostrant. Com tu apuntaves ara, hi ha hagut intents d'acostament, hi ha hagut reunions, hi ha hagut converses fins a última hora entre el front ampli, que té Ada Colau com a cara més visible, i l'espai de Podem d'Irene Montero. Unes negociacions que han sigut dures, que han sigut agres, m'atreveixo a dir, i que no han acabat fructificant, com hem vist.

Rufián deia fins i tot que ha acabat amb un fracàs. I el resultat passa força per aquí. Ha acabat amb un fracàs. No hi haurà una única candidatura, no hi haurà una candidatura unitària dels partits de l'esquerra del PSOE, no hi haurà un Unides Podem o un Soma, tots junts, com havíem vist fa un temps. Tots dos aniran per separats i en alguns territoris el que veurem és una sopa de lletres.

Sí, una sopa de lletres, unes combinacions estranyes, perquè, per exemple, a Canàries i al País Valencià sí que totes aquestes forces s'han posat d'acord i aniran a una sola llista, però la resta aniran per separat. I aquí a Catalunya, recordem-ho, tindrem d'una banda la papereta d'Esquerra Republicana, que té l'acord amb Podem, Irene Montero, i d'altra banda la papereta també dels Comuns. Amb tot el que hem vist fins ara, Raúl, jo crec que podem concloure que aquí no estem parlant d'un debat ideològic, sinó més aviat d'una disputa d'egos. El que hem vist aquests dies ha sigut una batalla sobre lideratges, sobre qui ocupa els primers llocs en cada llista electoral, més que no pas una discussió programàtica, perquè és que al capdavall totes aquestes formacions comparteixen idees i posicionaments polítics també.

En aquest cas, el problema potser ha sigut d'excés de lideratges i no de manca de lideratge, com es poden trobar en altres formacions. Aquesta també és la contradicció i el que ha impossibilitat d'arribar a un acord. De discrepàncies ideològiques entre totes dues formacions, bàsicament aquest front ampli i Podem, n'hi ha poques. Diguem que són posicions molt poc allunyades, hi ha una semblança ideològica concreta.

És que al capdavall venen d'allà mateix, venen tots del mateix origen, del mateix espai polític. Anem a les conseqüències pràctiques d'aquest escenari, d'aquesta divisió entre els partits d'esquerres. Això com es pot traduir als resultats electorals del 29 de novembre? Això que vagin per separat els pot fer perdre bots i escons, sobretot en algunes circunscripcions?

Pot passar això i pot passar un factor molt important en política, que és la mobilització de l'electorat. Segurament el que hauria aconseguit una candidatura unitària és generar il·lusió en moltes persones, motivar-los el 29 de novembre a anar a votar i a escollir aquesta papereta. Aquí ara el dubte és si per separat aconseguiran aquesta mateixa mobilització. I està per veure si aquesta mobilització amb la divisió de candidatures que tenim ja damunt la taula acaben vots cap al PSOE o no. Segurament molts votants que volen frenar un govern del PP i de Vox ara tindran menys dubtes a l'hora de votar el PSOE i més dubtes a l'hora d'elegir alguna de les dues o tres en alguns llocs candidatures que té la seva esquerra. El vot útil, vaja. El vot útil.

Bé, veurem què passa amb els resultats electorals i veurem també com es tradueix aquesta tensió ja durant la campanya electoral. Aviam si aquests partits estiren els plats pel cap o treuen la bandera blanca. Ho anirem seguint amb el Raúl Flores, cap de Política de Catalunya Ràdio. Raúl, moltes gràcies. Fins aviat. A tu, com sempre. Avui a la taula de so hi hem tingut el Pau Roca, el muntatge musical és de Sergi Cotilles. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.