Estònia: les claus d'un model educatiu d'èxit

Ja sabem que els últims anys les proves PISA, que avaluen el nivell educatiu als alumnes de secundària, no ens han anat massa bé. Aquesta última edició no hem tingut les dades de Catalunya perquè s'ha invalidat la mostra, però vaja, ja sabem que la tendència és més aviat negativa. En canvi, a l'altre extrem de la llista, al podi dels millors països, hi trobem Estònia, que s'ha convertit en un referent educatiu. De fet, a les proves PISA, els alumnes estonians han obtingut els millors resultats d'Europa en matemàtiques i ciències, i en lectura són els segons. Què és el que fa tan bé Estònia? És una qüestió de pressupost? Té a veure amb la digitalització? O també influeix el consens polític? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. La Mireia Romi i l'Àgata Fàbregas són periodistes de TV3 especialitzades en temes d'educació. Què tal, Mireia i Àgata? Benvingudes. Molt bé, moltes gràcies. Escolteu, fa uns mesos vosaltres vau agafar les maletes, us en vau anar de viatge cap a Estònia per fer una sèrie de reportatges que hem pogut veure aquests últims dies. Com és que vau decidir anar cap a Estònia per investigar aquest tema?

Doncs vam veure que feia anys que estaven al capdavant de les proves PISA i volíem saber una mica més el per què. No anar a buscar aquestes causes de fons perquè sempre creiem que és inspirador fixar-nos en pràctiques educatives d'altres països.

Ho vam fer també fa uns anys a Portugal i també va ser molt gratificant conèixer com havien aconseguit remuntar uns molt mals resultats.

Dèiem que Estònia és un cas d'èxit en el món de l'educació, així ho demostren any rere any, de moment, almenys en les proves PISA. Com va començar aquesta història d'èxit de l'educació a Estònia? Com ve això?

Va començar, si hem de posar una data, va ser al principi dels anys 90, quan va començar des de zero. Es van independitzar de la Unió Soviètica. I la construcció d'un nou país també els va suposar una oportunitat per dissenyar un sistema educatiu totalment nou i recollint experiències d'altres països, sobretot fixant-se en els nòrdics. Ells tenien molt clar,

quan van començar a dissenyar aquest sistema, que es volien diferenciar i modernitzar, i per ells modernitzar-se era integrar la tecnologia. Tenen un sistema molt digitalitzat, amb ordinadors, a les aules des de l'any 96. Vull dir que treballen molt tota la competència digital sense haver deixat de banda tot el que és els estris més antics i tradicionals com el llapis i el paper.

Això és superinteressant, no? És a dir, van ser pioners en la introducció de les eines digitals, en la digitalització a les aules, però mai han oblidat aquest vessant més tradicional dels materials tradicionals. És a dir, tu pots veure en una aula alumnes treballant amb els ordinadors o amb les tauletes, però també amb llapis i paper com a desborrar.

Això és interessant i ens ha cridat l'atenció que no ho veus només a la llar d'infants, sinó que veus els alumnes, els nois i les noies ja de batxillerat, que estan amb el seu portàtil, però prenent apunts amb llapis i paper. I això veus que crec que és el que els ha fet sumar, que un estri no ha desbancat l'altre.

Sí, perquè l'alt grau de digitalització del país va ser un dels elements que els va fer despuntar en un moment en què havien de vestir de zero aquest sistema educatiu, que els va fer remuntar en resultats, els va fer diferenciar-se que una cosa no havia de desbancar l'altra. No sempre han trobat aquest equilibri en el currículum i a les aules.

I un exemple d'això el tenim justament amb aquesta irrupció de la intel·ligència artificial que ens afecta a totes les capes de la societat, evidentment, també a l'escola, i ells també justament ho han sabut integrar, ho han sabut adaptar a les necessitats dels estudiants, he vist, amb una mena de xat GPT, però adaptat a les aules, a l'escola, que és això. Totalment, sí.

És un xat GPT per estudiants, per l'alumnat, que no els dona la feina feta, sinó que els va fent preguntes per arribar a trobar allò que ells estan buscant. És a dir, no els fa el treball, sinó que els va preguntant què t'interessa més d'aquí, amb què ho vols focalitzar, per anar trobant el camí.

De fet, ells l'anomenen el xat GPT socràtic, perquè a partir de fer-te més preguntes, volen que l'alumne arribi la resposta per ell mateix. Ens ho explicava justament com funcionava una tecnòloga educativa, que és una figura molt interessant. Es una figura que està present en la majoria d'instituts que fan de pont entre l'eina tecnològica i les aules. Per tant, tots els docents poden acudir a aquesta persona per demanar-li consells i saber com aplicar realment la tecnologia a les aules.

Pero el account de AI Leap comenzará a preguntar preguntas como ¿Qué tipo de essay quieres? ¿Por qué lo necesitas? ¿Qué exactamente estás tratando de aprender?

Una altra de les claus de l'èxit d'aquest sistema educatiu estonià el trobem en l'autonomia dels centres i dels docents, que és una cosa que aquí a Catalunya més o menys ja la coneixem, ja existeix això de l'autonomia de centres, però pel que tinc entès Estònia és molt més ampli, va molt més enllà. Primer, l'autonomia dels directors per gestionar els seus centres, però també l'autonomia dels docents per impartir matèria dins l'aula, que sí.

Podem dir que l'autonomia és total, no Mireia? Perquè és el que dius, la direcció del centre té un pressupost perquè funcioni aquell centre i llavors el gestiona en el sentit de quins docents, quants docents contracta, si necessita un perfil professional, una logopeda, en funció de les necessitats del seu alumnat.

És a dir, que els mateixos directors del centre poden decidir quins professors contracten lliurement, no hi ha una llista de la que hagin d'estirar, com passa aquí, per exemple.

Fins al punt que el que fan és publicar un anunci, busquen professor de matemàtiques, d'estonià o logopeda, i fan entrevistes, i trien qui millor s'adequa a les necessitats que tenen en el seu centre. I també a nivell de professorat de com imparteix la seva matèria. Si vol utilitzar llibres o treballa més per projectes, ens trobem aules que estan fent la mateixa matèria amb metodologies ben diferents.

I de fet, ells pensen que aquesta és una de les claus del seu sistema, no? Ens explicaven que tenen realitats molt diferents i que, precisament, una d'aquestes riqueses és l'autonomia amb la qual compten i que, a diferència d'aquí, també compta amb el consens per part dels sindicats.

I do interviews, I will try to find rights specialist. The strength of our system is that we have different kinds of schools, different kind of teaching, different teachers. Pel que fa pròpiament

als continguts docents, a la matèria que s'imparteix, pel que tinc entès, a Estònia hi ha com dos grans pilars del currículum acadèmic, que són la llengua i les matemàtiques. No sé si podríem dir que aquesta és una mica la base de tot, sobre el que s'articula la resta de coneixements.

Sí, totalment. Són l'eix vertebrador del currículum. I si vols, primer parlem de llengua, perquè els alumnes, quan arriben a l'escola de primària, als 7 anys, l'aprenentatge de la llengua s'intensifica fins al punt que fan 7 hores d'estoniar a la setmana, que equivale a un terç de les hores lectives. És molt, eh? És molt més que a Catalunya, que a primària són 5 hores, a batxillerat en són dues, però no només això, sinó que el text, ens deien, és la base de tot l'aprenentatge. Totes les matèries fan comprensió lectora, no només de llengua. I aquí és un dels aspectes on s'ha vist que hem punxat més a PISA, perquè, per exemple, els mals resultats de matemàtiques moltes vegades no s'expliquen per no saber aplicar una fórmula concreta, sinó per haver entès l'anunciat del problema. Clar, clar.

Avui estic parlant amb la Mireia Rom i amb l'Àgata Fàbregas sobre l'èxit del model educatiu estoniar. I aquí hi ha un element que jo crec que és clau, que és una variable que hem de tenir molt en compte, que són les directrius polítiques. Aquí a casa nostra, a Catalunya, estem acostumats que el model educatiu sempre va molt condicionat al govern de torn i, de fet, també és motiu de bronca política. I en canvi a Estònia això no passa, han aconseguit aïllar de la bronca política de tot el sector educatiu i es treballa sempre a partir del consens de les formacions polítiques i amb un full de ruta molt llarg termini, consensuat. I clar, això en aquest sentit allà és tremendament fonamental.

Sí, poder mantenir l'educació al marge dels canvis de govern ha sigut clau. I perquè et facis una idea, el full de Ruta Actual és l'estratègia nacional de l'educació que va des del 2021 fins al 2035. Per tant, estem pensant en 15 anys de poder pensar l'educació i els objectius a llarg termini i és un document que consensuen tots els partits polítics. Per tant, tothom entén de la mateixa manera com s'ha d'arribar amb aquests objectius educatius, governi qui governi.

Clar, amb tot el que hem dit fins ara, durant la conversa ja han anat sortint a la llum algunes diferències bastant profundes amb el nostre sistema educatiu, però no sé si podríem aprendre alguna cosa del que fa en Estònia. Ja sé que són escenaris, són països molt diferents, però suposo que amb alguna cosa sí que ens podem admirar allà o inspirar en el que ens ha hagut de fer allà.

De fet, no hi ha cap fórmula màgica, ni única, ni cap recepta. El que passa que sí, que una de les claus era el que comentàvem, aquest consens polític, aquest acord de dir anem tots a seguir aquest mateix camí.

D'entrada, també cal tenir en compte que la foto és diferent a Catalunya que a Estònia. Nosaltres tenim molta més complexitat a les aules, tenim molts més alumnes novinguts que no tenen un domini de la llengua i, per tant, això també és un repte afegit. També estratègies per reforçar l'acompanyament dels docents novells a la professió, perquè ens comentaven experts amb qui parlaven que els docents tenen un xoc quan surten de la universitat perquè no encaixa amb el que es troben a la realitat de les aules,

no molt més diverses. Exacte. Reptes i aprenentatges d'aquest model d'èxit educatiu estoniar que hem repassat avui amb la Mireia Rom i amb la Gata Fàbregas, periodistes de TV3 especialitzades en educació. Companys, moltes gràcies. Fins aviat. Ha estat un plaer. Gràcies a vosaltres. Avui a la taula de so ja hem tingut l'Isma, el muntatge musical és de Sergi Cotilles. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.