Et pots tatuar una esvàstica? Aquests són els límits legals

Què podem tatuar-nos a la pell i què no? Hi ha límits ètics o legals? El tatuador té coses prohibides? Li hem preguntat a l'Albert Grau de la Federació Espanyola de Tatuatge.

Existeix un codi gnòstic dels tatuatges. És com si fos un codi ideològic i nosaltres ho respectem molt. No només de parts del cos, però tipus de tatuatge o edats. Els tatuadors que són realment tatuadors, que no són marcadors de pell, no tatuem un noi de 16 anys, que és legal a la mà. Ho intentem per totes les bandes treure això del cap perquè està en plena adolescència, no sap del que va treballar la seva vida i això pot complicar el seu futur. Això no n'hi ha cap llei que estigui escrita. Ara bé, hi ha els límits legals. Per exemple, la part blanca de l'ull n'hi ha molta gent que pigmenta, que deixa tot l'ull negre. Doncs això si la legislació és molt taxant amb aquest tipus de cosa.

Joana, tu t'has trobat amb casos així? No, és que allò de l'ull jo no ho considero tatuatge. Parlem de l'escleròtica, eh? Quan me'n parlo jo dic, però què és això? No és un dibuix, no és res, és una agulla que es posa i es posa un líquid. És que em fa mal. No, no, és que hauríem de treure del món del tatuatge, que em diguin una altra cosa. Per mi no és un tatuatge. Sí que tenim molt en compte, almenys jo i tots els meus amics tatuadors, és, si tu ve un nano jove i et diu, és que em vull fer-me aquí al front una estrella, no l'hi faràs. Si va molt tatuat ja pertot arreu i està perdut a la vida, li diràs, posa un bolabols, perquè ja ho veus, la persona que ve plena. I no passa res. Tu pots dir que no i la gent ho entén. Jo he dit que no amb uns quants penis, diguem-ne així. Ah, sí? Però tot el que més. Perquè volien tatuar-se el penis? Sí, sí. I què t'hi poses, el penis? Un acerb, l'altre un ratolí, l'altre que volia. El tronc del penis. Sí, el tronc, el tronc. A la bossa no. No, abans no m'ho han A veure, els oets no m'ho han demanat mai, però el dels alts sí. I. Bueno, és que no en tinc ganes, ja t'ho pots imaginar. Perquè volen un serp que s'escurça i s' Ja entenc. La Gracieta, eh? Bueno, vale, que no.

Doncs mira, precisament, la Gracieta, això és el que va fer un dels nostres oients. No, no. El Christian té 50 tatuatges. Cristian, truquem a Cristian. 50 tatuatges i un d'ells, el tinc aquí posat perquè el vegi la Joana. T'ha posat foto? Sí, m'ha enviat aquest. És un gos. Ah, és un gos, pensava que parlaves del penis. No, no, però és que és un gos amb el cap de penis. És un cop. Però això és diferent, això és tatuar-se un gos amb cap de penis. És un gos amb cap de penis que es va fer un dia que anava borratxo. Ai, Cristian, perdona. Ah, no, Christopher, perdona, no, Cristian, perquè veia la abreviatura i ara m'està dient,

no és Cristian, és Christopher. Christopher, Déu n'hi do. I t'has plantejat treure-te el mai, Christopher, aquest gos amb cap de penis?

S'ho faci, s'ho faci, sisplau. Això triarà ell. Aquesta nit, perdona, és que això és. Avui farem curt, ja ho estic dient. Perquè diu, me'l va fer un noi que no havia fet mai cap tatu. No ho diries mai, eh, veient la foto? És el cantant del grup Crim. Ai, mare de Déu. De veritat, Christopher. Això és història de Catalunya.

Va, que estàvem parlant amb l'Albert Grau de la Federació Espanyola de Tatuatge. Imaginem que un client vol posar-se una esbàstica. Això es fa? S'hi pot negar al tatuador?

Jo crec que l'esbàstica tenim que tatuar-la, però molt més grossa del que vola la persona i en un lloc molt visible, perquè hauria d'estar marcada i saber per on vénen els tiros. Hi ha molts companys meus que es neguen a tatuar l'esbàstica i em sembla perfecte. I es poden negar. Però jo soc del parer que aquesta genteca està marcada. I si pot ser en un lloc molt visible i a una mida que es vegi de lluny, millor.

Epa, alerta l'Albert,

la lletra escarlata. Tu què en penses? M'ha vingut molt bé amb l'Albert en aquest punt, perquè jo he fet esbàstiques. I les cobro molt més. I quan ells no saben que les faria gratis. Perquè m'encantaria veure'ls a tots amb la marqueta posada. I si la volguessin al front, molt millor,

perquè és que els detecciaries de seguida. Et donen una justificació?

És a dir, em vull fer una esmàstica, per què? Ja veig que són gilipolles. És un perfil molt.

No t'ho creguis, sembla normal. I quan t'ho diuen, et quedes com. Ostres, d'acord. Perquè tot el que significa és una càrrega tan gran, tan gran, que allà vaig dir, potser jo la faig, tu. Que el vegin aquest arreu, que a la platja, o si va amb una dona, que el vegi quin percal té. I vaig pensar que li faria gratis. El que passa és que et cobres molt més, perquè dius, és que no és bòtica, i pom.

Li hem demanat a l'Albert a quines parts del cos s'acostumen a posar aquests tatuatges.

La gran majoria al pit. Això deu ser per coses d'ells. El que intento és que quan volen al pit jo dic, no, fem-me el coll, volen tebrar.

Ara la moda, més enllà d'aquest dibuix horrorós, no sé si és veritat, això l'experta. A la planta del peu.

No, a la planta del peu no dura. Ni a la planta del peu, ni a la planta de la mà. Tu t'ho pots tatuar i vine'm d'aquí un mes, vine'm d'aquí dos mesos i ho tindràs tot trossejat. Jo ho sé perquè n'he fet amb caparruts, que jo els he dit que això s'ha d'anar allà.

Però no ho contemples que és una moda? No.

Ah, no? A mi no. Jo si em ve un i l'hi explico, ho entendrà perfectament. Tret, que no me n'hagi enterat jo i que aquests últims dos mesos no hagi sortit una tinta superespecial o unes agulles especials, però jo no n'he vist mai cap, ni la de la mà ni la del peu, que em pugui dir, mira, fa dos anys que el porto, mira-te'l. Són les pitjors zones, eh? Bueno, no, n'hi ha d'altres. Ja no només la planta, tota aquesta part d'aquí. El costat de la planta, diguem-ne. I tots els que s'han fet els dits que es posen els noms aquí. Home, això ho va posar molt de moda la Rihanna, que porta els. Allò es va borrant. Totes han de fer-se dos o tres retoques sempre. Ella està parlant de l'entredits, eh?

Els costats dels dits, perquè no els esteu veient ara a casa, perquè us imagineu, els costats dels dits.

Si tu ho mires, ja ho veus que és la mateixa pell que la planta. I a baix del peu igual, si mires al darrere del peu veuràs que la planta puja dos centímetres o tres.

Deixeu-me acabar amb l'Albert perquè li hem demanat aquest tipus de tatuatges, aquestes esbàstiques. Han pujat la demanda en els últims anys o va de baixada aquests últims anys, aquesta demanda?

No, cada vegada menys, per sort. Als 90, al principi del 2000, n'hi havia moltíssim. I ara cada vegada menys. Perquè també aquesta gent no busca tatuadors, busca marcadors de pell. I entre ells mateixos ja s'estan pintant.

Completament d'acord.