Europa es prepara per a la guerra? Rumors, desinformació i guerra híbrida

Tots els que ens dediquem al periodisme o a la informació sempre tenim un ull posat al que fa la BBC. La BBC o la BBC és la Corporació Britànica de Metjans Públics i és un referent mundial en credibilitat i prestigi. Doncs bé, la setmana passada la BBC va publicar un article titulat "La guerra es podria estar acostant. Estem psicològicament preparats?". I clar, que la BBC faci una notícia com aquesta, doncs això ens és molts llums d'alarma. Ens estem preparant per una guerra imminent? Els governs europeus tenen indicis reals que hi ha moviments bèl·lics? O no? O són només els mitjans que busquen titulars cridaners per esgarrapar clics i visites? Benvinguts, això és el radar de 3catinfo. El Carlos Baraiber és el cap de verificació de 3catinfo. Hola Carlos, benvingut. Gràcies per convidar-me. Escolta, Carlos, aquests dies tu has estat bussejant a xarxes socials, has mirat mitjans i fons internacionals per entendre una mica d'on ve això, aquesta remoda fons. Per tant, la gran pregunta, el que et pregunto ja només d'entrada, és què està passant? Bé, és com una combinació

d'esdeveniments reals que estan passant, d'una acumulació de notícies que són antigues o que han anat passant progressivament els últims anys i que s'han explicat com totes de cop o s'han ajuntat i després, doncs, aquest soroll de xarxes socials que hi ha una part que és orgànica de preocupació de la gent segurament per aquesta remor que és real i després també alguna sospita de campanya més aviat coordinada per atiar aquest foc o aquest ronronc per generar certa por en la població, no?

Ara anirem entrant en tot això. El primer que et volia demanar és que mirem una mica aquests indicis, aquestes informacions que han anat sortint les últimes setmanes i això que han contribuït a generar aquest clima de nervis i d'inquietud. Què destacaries tu per començar?

Sense anar més lluny, l'article de la BBC segurament és una de les referències, però per exemple un altre diari britànic de referència, el Guardian, també va emetre una notícia o va escriure una notícia en la que explicava que havien tingut el contacte amb tres responsables de la intel·ligència de tres països diferents, tres països i que deien que, per exemple, que estava previsto, que creien que en els propers mesos i no en els propers anys, podria ser que Rússia incrementés les seves accions de guerra híbrida. Això que estem ja començant a estar-hi acostumats, que sigui un dron per aquí, un dron per allà, un ciberatac, un sabotatge, un incendi. Això és el que va alertar aquest article del Guardian que es va sumar. Aquí a l'estat espanyol tenim després l'arribada d'aquesta notícia també al diari El Mundo, en què es va dir que podia ser que Rússia intentés des del Mediterrani llançar drons cap a França, Itàlia o Espanya. En aquest cas, tant Emmanuel Macron com el ministre de l'Interior italià van desmentir-ho, van dir que la CIA a ells no els havia avisat de res de tot això, però s'afegeix a aquest ronron que genera aquesta inquietud en tothom.

I mira, per seguir amb aquesta llista de notícies alarmants, l'altre dia veia un article que deia que hi ha hospitals d'Alemanya que estan blindant les finestres justament per l'amenaça d'una futura guerra, també, eh? Déu-n'hi-do.

Sí, això que comentes ho explica Bloomberg en un article també, que ha sortit fa relativament poc, que explica com el sistema sanitari alemany s'estaria preparant per un eventual escenari bèl·lic. Això de blindar els vidres és una de les opcions i és una de les possibilitats com també s'havia contemplat, per exemple, rescatar un búnquer a sota d'un hospital militar de la ciutat d'Ulm. I això, tot això, englobat en un seguit de mesures que es venen prenent des del 2022, després de la invasió russa d'Ucraïna, que van fer que Europa segurament se n'adonés o veiés en directe que aquesta amenaça russa podria ser més present del que havia estat. I això s'ajunta, no se'ns escapa a ningú, amb la nova doctrina dels Estats Units, que havia sigut sempre el paraigües en el que tots havíem pensat ha descansat i que ha canviat perquè la presidència dirigeix cap a una altra banda. Clar, amb el que hem dit fins ara,

Carlos, jo entenc que aquí el que ha passat és que s'han ajuntat tot de fets reals, coses que han passat i que són constatables, amb informacions periodístiques més o menys rigoroses, i que tot sumat ha creat aquesta mena de por, de psicosi, per una amenaça de guerra que semblaria imminent. Ens hem trobat una mica amb això. Però més enllà d'això, sí que fa la sensació que hi ha com una mena d'intenció, com una voluntat soterrada de desinformar i d'inocular aquesta sensació de por, no?

Xarxes han passat una cosa aquests dies que és que no cal que una informació sigui falsa per desinformar. S'han ajuntat, per exemple, moltes notícies juntes, s'han fet molts posts a xarxes, molts vídeos amb milers de visualitzacions en els que s'explicaven. Els països europeus han posat en alerta la seva població les últimes 24 hores i aquestes mesures són demanar a la gent que acumuli menjar, han repartit llibres de guerra, han fet un. Exercici de defensa civil en el que han implicat 2.000 persones per veure com reacciona el sistema sanitari. I clar, això t'ho posen tot junt i dius, ostres, ha passat a les últimes 24 hores o a l'última setmana i què està passant? Doncs clar, ho mires, vas mirant i clar, són tot coses que realment han passat i s'estan fent. Una s'està fent, es va fer el 2023, l'altra es va començar a fer el 2024. Per exemple, la defensa bàltica. Els bàltics s'han posat d'acord per crear una línia de defensa a la seva frontera amb Rússia. Bé, això ja ho van fer el 2024. Dos anys després de la invasió d'Ucraina, no ho han fet en les últimes 24 hores, sinó que s'està fent. I és cert que Europa s'està preparant per la guerra. Bé, Europa està emprenent un camí que no havia emprès, que és parlar de militarització, de recuperació de la indústria. Llavors, aquesta narrativa que és real i que. Tenim moltes proves i la presidenta de la Comissió Europea n'ha parlat. Els primers ministres, presidents de tots els països n'estan parlant. Estan dient que s'ha de remilitaritzar el continent, crear una indústria pròpia i independitzar-se dels Estats Units. Això és real. I el que hi ha per sota, aquesta narrativa potser més soterrada, que prové directament de Rússia, perquè l'altre dia vam sentir a Putin dir-la, que és que aquesta remilitarització i tot aquest ronron de guerra és inventat per les elites europees. Per tal d'arribar fins a aquesta guerra. Com si l'objectiu d'Europa fos arribar a aquesta guerra i aquests preparatius són el que demostra que Europa s'està preparant per una guerra. Com que ve a dir, Europa és la que vol la guerra, Europa és la culpable i vol tenir una guerra per amagar les seves mancances a nivell polític, a nivell econòmic, etc. I és Europa la que vol atacar Rússia. I en aquest sentit és on veiem una certa coordinació d'aquest missatge directament amb el de Vladimir Putin i el del Kremlin, per treure's les poses de sobre, perquè evidentment no es fa cap referència en aquest missatge a la guerra híbrida o als incidents que hagi provocat Rússia des que va començar la invasió ucraïna.

Ara que apuntaves justament el paper que té Rússia en tot això i aquest concepte de la guerra híbrida, et volia demanar si podem aturar-nos un moment, fer com un petit parèntesi, per desenvolupar aquest concepte, explicar què és això de la guerra híbrida, de què estem parlant, perquè està molt vinculat amb tot això del que parlem avui.

Sí, la guerra híbrida és el que es ve a descriure com els elements ofensius, podríem dir, que té un estat o que té qualsevol actor, que no són directament una guerra oberta, sinó que estan destinats a desestabilitzar el contrari. I pot ser des d'una campanya de desinformació, a finançar l'oposició, a fer ciberatacs, a llançar drons que no els llences directament contra una ciutat d'un país de l'OTAN, sinó que, ai, casualment ha caigut tres quilòmetres més enllà de la frontera i fas una mica aquest aquest xup-xup, doncs això podria ser un exemple de guerra híbrida, i com dèiem, ciberatacs, campanyes de desinformació, i això és al que ens estem acostumant i segurament al que ens haurem d'acostumar, perquè és el que fa servir Rússia com a actor per equilibrar la seva presència, és a dir, podríem dir Rússia no és que estigui en el seu millor moment segurament, però amb aquesta campanya, amb aquesta guerra, que no té un cost tan alt com una guerra com la que està duent a terme a Ucraïna, té un gran rendiment que és el de desestabilitzar el seu rival.

Per tant, tenim una Rússia que està jugant a la guerra híbrida, que està atibant la corda, que està posant a prova l'OTAN o la Unió Europea, però tot i això no estem en un escenari de guerra imminent. És veritat que els governants europeus no baixen la guàrdia, però això no vol dir que s'estiguin preparant per un conflicte ara a curt termini. Clar, en aquests últims dies,

és a dir, el que provocaria una guerra imminent o immediata, o podria ser, no sabem si ho seria, però seria, per exemple, una intervenció directa de Rússia contra un país de l'OTAN, perquè activaria l'article 5 en el que un país de l'OTAN, tot l'OTAN ha de respondre si un dels seus països és atacat. Això pot passar, evidentment pot passar. Hi ha indicis que pot passar de manera imminent? Ara per ara, no. Aquests dies, fins i tot, dirigents dels països bàltics els han hagut de dir als seus ciutadans, escolteu, Ara mateix no passa això. Si passa, ho sabrem i ho veurem, ara mateix no està passant, ni tan sols en els punts calents.

Clar, i enmig de tot això també tenim els mitjans de comunicació, que alguns posen més paca formatge, que juguen a l'alarmisme, i altres que intenten mirar-s'ho més fredament i explicar que hi ha moviments, que estan passant coses, però que tampoc cal estirar tant el xiclet ni fer la bola tan gran.

És un equilibri que segurament és molt difícil de trobar i que cadascú ens hem d'intentar fer aquest equilibri per la nostra pau mental. I si aconsegueixes treure el gra de la palla, trobar la gent que t'explica una mica més el context, que posa una mica de distància, segurament aconseguiràs arribar a aquest punt de més tranquil·litat en l'entorn en què estem vivint, que sens dubte és més preocupant segurament que el d'abans de la invasió d'Ucraïna.

Doncs això justament és el que hem mirat de fer avui, treure el gra de la palla amb el Carlos Baraiber, que és el cap de verificació de 3Cat Info. Carlos, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Avui a la taula de so hi hem tingut el Nil Hernández, el muntatge musical és de Sergi Cotillas. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.