Eva Baltasar: "Impressiona que et comparin amb Mercè Rodoreda"

Doncs a aquesta hora, quan són les 10 i 12 minuts, podem saludar Eva Baltasar. Bona nit. Hola, molt bona nit. I moltes felicitats. Has fet història, Eva.

Moltíssimes gràcies. Mira, això sembla. Com et quedes? Quines sensacions has tingut? Com ho has sabut? Mira, ens van trucar de l'editorial. I em quedo molt contenta, em quedo molt agraïda i em quedo també molt consolada perquè aquestes protagonistes, l'Educas particularment, o quasi Fascinació, em va ser una molt bona companyia durant el procés d'escriptura de la novel·la. Em va consolar molt d'aquesta mena de fredor en què vivim, en aquest món tan fràgil i tan inhòspit, i veure que ha estat reconeguda i que és estimada també per l'actors aquí a França, doncs em consola molt, la veritat.

Escolta, aprofitem i expliquem Ocasi Fascinació, aquesta novel·la que escrius en dues parts amb una protagonista que la fas anar una mica com vols perquè el lector hi vegi al darrere vivint-ho tot molt a flor de pell. Per a aquells que no l'hagin llegit, què en diries d'Ocasi Fascinació?

A veure, ens trobem amb una dona que té una carrera universitària, una feina molt precària i que viu de rellogada en una habitació i que d'avui per demà es troba abocada a viure al carrer, mantenint aquesta feina tan precària, perquè no es pot pagar ni tan sols el preu d'una habitació d'una gran ciutat com seria Barcelona i com són tantes altres grans i mitjanes ciutats al món occidental. Llavors veiem com acaba aprenent un ofici que és el de dona de fer feines i la veiem transitar per tot de cases on acaba vivint d'una manera molt particular. Sí,

doncs fet aquesta pròpia descripció per part de l'autora. És una introducció. És una introducció, efectivament, no es pot dir res més perquè allà on t'has quedat diríem que. Allà comença la segona part de la novel·la. Exacte. Una mica més gòtica. Una mica més gòtica, tu has trobat la paraula. Escolta'm, ¿domines el francès? Perquè, clar, aquí també té molta importància aquesta. Hem pogut sentir la teva traductora, el francès, i és un potser. No sé si trobes que és un dels moments més delicats, no?, quan deixes la teva obra en mans d'una persona que l'ha de llegir, l'ha d'interpretar, per posar-hi allò mateix en una altra llengua.

Sí, és un moment molt delicat, però jo confio plenament en l'Annie Batts, que fa unes traduccions meravelloses. No les puc llegir, jo no parlo francès, però sí que sé que l'editorial Verdier d'Aquí França s'ha encarregat de deixar-ho en molt bones mans. I la Maria Boigas, que ella sí que sap francès perfectament, em va dir que la traducció era meravellosa. Per tant, estic molt tranquil al respecte.

Per què creus que ets tan coneguda a França? Ara ens ho explicaven també la Maria i l'Anna. Els crítics i els lectors et tracten molt, molt bé.

Sí, em tracten bé. No et sabria dir per què. És cert que sí que aquestes protagonistes han arribat, i d'una manera molt curiosa, al llibre, com a cas i fascinació, que és un llibre que té aquesta part de la fascinació, que és una mica. Bueno, té moltes lectures, només una. És simbòlica, però ha agradat especialment. Jo, quan parlo amb lectors francesos, a ells els interessa molt aprofundir en la psicologia dels personatges i es veu que dona molt de sí, la psicologia. D'aquestes dones que transiten per aquesta mena de límits.

Ara ho has dit, els límits. Sempre has dit que t'aïlles de l'actualitat. Eva, no sé si segueixes molt l'actualitat, però de tota manera, a ocasi, fascinació, el tema, la novel·la ja té dos anys, però toques un tema que està a l'ordre del dia. Per quina finestra, escola, el dia a dia, l'actualitat, el que passa?

Mira. Mira, la veritat és que els veïns del meu poble, jo visc a Cardedeu, surto a passejar el gos cada dia, vaig a fer el cafè al bar i vaig a comprar el petit comerç. I allà és on m'assabento del que passa de vegades amb una mica de retard, però bueno, una setmana, dues setmanes de retard, però sí que allà són els meus veïns qui em tenen al dia de l'actualitat i al capdavall, tot i que intento viure retirada, doncs visc en el món, parlo amb gent, i és inevitable que volent oferir aquests retrats de dones contemporànies, doncs aflori tota aquesta crítica que al final és aquest fons, aquest rerefons del retrat.

Ara estava recordant l'entrevista que li han fet a la Maria Boigas, la nostra companya Isabel Galí, i ha passat de Mercè Rodoreda a Eva Baltasar. Jo no sé si això impressiona, també.

Sí que impressiona, perquè jo admiro la Mercè Rodoreda, estic en el catàleg on hi ha també els seus llibres, i com la Maria Boigas, penso que és una escriptora de talla internacional.

Ara et demanaré si estàs escrivint, però resulta que la teva última novel·la, Peixos, està despertant també interessos diversos. Pedro Almodóvar va explicar que li agradaria portar el cinema a la teva, aquesta novel·la, Peixos. Ho ha estat en contacte?

Jo particularment no. Jo he demanat tant al meu agent com a l'editorial, sisplau, que em mantinguin al marge de tot això, perquè necessito precisament pau mental per poder escriure. Estic treballant en la sisena novel·la i necessito que no hi hagi soroll al meu voltant. Per tant, sé que a dia d'avui no hi ha res signat, per tant, si arriba. Si és el cas ja m'avisaran, però a dia 8 puc pensar que no.

I en aquesta nova novel·la que estàs treballant, Eva, per acabar, hi ha alguna altra. M'imagino, ha de ser una dona protagonista, o què? O canvies?

Doncs mira, al final no sé què en sortirà. No ho sé perquè està a les beceroles i em faig un fart d'entrar i sortir de la novel·la, perquè precisament els viatges el que m'obliguen a entrar i sortir de la novel·la i cada vegada que la repeteixo prenc, canvio coses, canvio l'estructura, canvio la veu. Per tant, podria dir que gairebé està per començar aquesta novel·la, però espero endinsar-m'hi ara aquesta tardor i bona part de l'hivern.

Doncs bona feina per endavant, Eva Baltasar. Aviam si aconsegueixes aïllar-te d'aquest soroll d'entrada. No sé què passarà amb la pel·lícula del Pedro Almodóvar i Peixos, però d'entrada aquest tros de coneixement que hem explicat avui. Gràcies, Eva. Una abraçada. Moltíssimes gràcies a vosaltres, igualment. Catalunya NIT. Les notícies pensades. Amb Manel Alías i Agnès Marquès.