Eva Olid: "A Anglaterra es té molt respecte pel Barça"

Hola Eva, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estem?

Bé, encara en l'oficina treballant, però aquí preparada per parlar amb vosaltres. Cada dia plegues tan tard? Sí, això és entrenadora.

Escolta'm, abans de res, felicitats, perquè és la teva primera temporada amb el United, la cosa va bé, vau començar amb dues derrotes dures, però ja n'heu tornat a perdre des del 13 de setembre, ja n'heu cinquenes, m'imagino que és un inici més que satisfactori.

Sí, el començament va ser difícil, però era normal perquè només acabava d'arribar i necessitava una mica de temps per treballar amb l'equip. I bé, ara les coses estan millor, però encara hem de millorar i seguir treballant.

Ara parlàvem d'aquest Barça-Arsenal i de seguida també et preguntem l'opinió del partit, però primer explica'ns la teva història, Eva, perquè tu ets de Sabadell, ho deia ara el Costa, però la teva carrera com a entrenadora l'has feta pràcticament tot a fora, primer als Estats Units i després a Escòcia, que és d'on has arribat aquest últim estiu. Com va anar això?

Sí, jo vaig començar entrenant al Sant Quirsa del Vallès fa molts anys. Era l'equip femení a prop de casa. I després he entrenat al Sant Cugat, a Nens, al Sabadell, a les Noies. I la primera vegada que vaig sortir de Catalunya va ser als Estats Units. I com dius a Escòcia després 5 anys i potser el sortir de casa és el que m'ha fet ser valent i tenir l'oportunitat que ara tinc aquí.

El canvi de res de la teva carrera és quan marxes als Estats Units. Com hi arribes? Com t'arriba aquesta proposta?

Per una coneguda que el director esportiu de Houston era español, Bueno, era català, que havia estat a l'escola del Barça i estàvem buscant una noia per portar un torneig a Catalunya i quan vaig portar un torneig amb l'equip els vaig agradar molt i em van fer una oferta per viatjar als Estats Units i poder entrenar allà.

El MIG, si no m'equivoco és el MIG, el torneig que és de molta tradició de futbol. Sí, el MIG. Sí, el MIG, va ser el MIG. I aleshores, estàs uns anys als Estats Units, crec que tornes cap aquí i t'arriba això d'Escòcia, han estat cinc anys a Edimburg, i vas arribar a guanyar la Lliga l'any passat amb el Heart of Midlothian, i. Ho deixes després de guanyar el títol de Lliga. Imagino que també esperen ofertes, havent-ho fet molt bé a Escòcia. Te'n va arribar alguna, de la Lliga Espanyola? No. Ostres. Aquí no. Ha costat, no?, intentar fer-se un nom aquí a la Lliga F.

Bueno, és que jo tinc la meva opinió. Bueno, només pots veure que entre la primera i la segona divisió només hi ha dues dones. Llavors, això ja diu molt, saps? Però bueno, la veritat és que. Sempre ho dic, no? Jo estic contenta amb les oportunitats que estic tenint a l'estranger i em sento valorada fora de casa i per això donaré tot a les persones que han confiat en mi. I ja està.

És evident que no agrada que no pensin en tu a casa, però pel lloc que ocupes ara mateix tampoc et veig especialment preocupada perquè ningú se'n recorde.

La veritat és que no. Venint aquí a Manchester he fet un somni i realitat. Perquè Manchester United és un dels millors clubs del món i com a entrenadora era un dels meus somnis, estar en un dels millors clubs del món i ara estic. Llavors no estic preocupada, la veritat. L'únic que estic lluny de la família, és l'única cosa, però estic molt feliç professionalment. Aquí a Manchester no podria estar millor de

fet sou cinquenes la tercera posició que és la que dona accés a la Champions ara mateix és la del London City a 4 punts estarà difícil això perquè l'Arsenal el teniu també per darrere hi ha molta lluita en aquesta Lliga Anglesa per arribar a la Champions.

Sí, la primera i segona posició està el Chelsea i el Manchester City una mica més endavant i després estem lluitant per la tercera posició, principalment en aquest moment, que és la posició de Champions League. Diferents equips. Està el London City, el Tottenham també, està ja aquí apretant l'Arsenal i altres equips que també estan apretant perquè aquesta Lliga tot pot passar, és molt competitiva i els equips estan molt preparats i mai pots estar confiat.

Ara ho deies, l'Arsenal va per darrere vostre, són sisenes i vau jugar al setembre i vau empatar. No deixa de ser sorprenent que l'Arsenal, campió d'Europa fa un any i mig, estigui en aquest moment de forma. Hi trobes alguna explicació?

La veritat és que jo he vist tots els partits i en alguns partits han tingut mala sort, perquè potser han sigut partits que han dominat, que han tingut moltes ocasions de gols, però són aquests partits que la pilota no entra, no? Però potser han tingut 30 ocasions de gols i no marcaven o només un gol. I en alguns partits has dit que realment ha sigut mala sort perquè han fet tot, només que no han ficat la pilota dintre de la porteria. Però també. Elles han estat patint contra equips que s'han tancat, bloc baix. Els costa trencar els blocs defensius. Potser. El partit contra el Barça, que el Barça va, que ataca, que pressiona, a la millor amb més espai, potser poden tenir més èxit que amb equips que es tanquen, però igualment ja sabem el nivell del Barça i serà un partit difícil per a elles.

Posant tant el lloc del Barça, què han de vigilar d'aquest Arsenal? Bueno,

digo palabras en inglés, pero bueno, realmente jugadoras individuales como Alicia Russo, bueno, para mí la jugadora es más peligrosa. Del Arsenal i ara a vegades juga de mitja punta que no sempre juga de punta i pot arribar a l'àrea de segona línia i pot crear perill no només com a punta com a mitja punta també i per mi és la jugadora més. Perillosa, que el Barça ha de vigilar.

El Barça és el vigent campió d'Europa, però és cert que ha perdut jugadores importants en els últims temps. Quina visió s'entén del Barça des d'Anglaterra? Es continua veient com el principal favorit, com el millor equip d'Europa?

Sí, sí. Es té molt respecte. Tots els equips. Parlen molt bé i ho veuen molt difícil, no? Si juguen contra el Barça, van amb la mentalitat de fer un bon partit, ja és molt, contra el Barça, i molt respecte.

Eva, aprofitant que parlem amb tu, deixem que et pregunti per l'arribada d'Alexia a la Lliga Anglesa, si ha estat el fenomen que des d'aquí està semblant amb aquest London City que no sé si intenta ser una mini-rèplica del joc del Barça o que hi ha equips més tècnics a Anglaterra, però realment s'ha notat el defecte Alexia a la Lliga anglesa?

Jo vaig jugar contra ella el primer partit i encara deies, encara no és ella, però ara crec que després d'uns partits a la Lliga la pots veure molt còmoda i ella troba més la seva posició i el seu rol. També ella ha de jugar amb altres jugadores que no són espanyoles i tenen un altre estil de joc. I clar, aquesta adaptació i connexió necessita una mica de temps. A vegades se l'ha vist una mica enfadada perquè és diferent com jugava el Barça que les jugadores del London City, que són del Regne Unit, no són tan tècnics. Com són a Espanya, llavors es necessita una mica de paciència i que les jugadores comencin a connectar. Ara se li ve molt millor i més còmode després d'aquests dos o tres mesos.

Doncs aquesta és la mirada de l'Eva Olit, una entrenadora catalana que, ja ho veieu, triomfa a la Lliga Anglesa a la banqueta del Manchester United. Eva, moltíssimes gràcies i sort en aquest nou projecte, en aquesta nova aventura al United.

Moltes gràcies, que vagi molt bé.