Evenepoel completa una sèrie única

Cataluña Ràdio.

Cataluña Audio. Som podcast.

Benvinguts a Ràdio Volta. Aquí comença el programa número 192. Remco Fempul aconsegueix el que mai ningú havia completat abans.

Come on, Jaime. Come on.

Clonka, clonka, clonka, clonka. Come on, if you have the delay, you have nothing to lose. Come on, come on.

Radio Volta, el programa de ciclisme de Catalunya Radio.

Radio Volta, amb Isaac Vilalta.

No sé si vol veure la prova en ruta elit masculina de l'europeu, la que guanya Benepul per davant de Giulio Ciccone. Amb aquesta hora el belga completa una sèrie estratosfèrica que ni Merckx ni Pogacar tenen. De fet, Merckx no tenia aquesta opció, però bé, això no treu mèrit a Benepul. Ara amb el fletxe en parlarem i ho detallarem. Al final no deixen de ser dades, que també és cert, plasmen la capacitat d'un ciclista molt especial. Benepul guanya, però sobretot posarem l'accent en com ho fa. Avui a Ràdio Volta un programa molt europeu, centrant-nos en gran part en aquests campionats que en el moment de tancar aquest programa encara segueixen en marxa i en què encara tenim opcions de medalla catalanes. Queden les cronos amb la participació de la Lluna Jiménez, de la júnior femenina, i sobretot la del Matís Fankarkova, en la sub-23 masculina. El de Montbrió del Camp, el gran dels germans, Fankarkova, ja va ser plata l'any passat. I ja que parlem de plates. Avui a Ràdio Volta, entrevista a l'Aitor Martínez, que acaba de tornar de l'obliant amb la segona posició a la prova en ruta de la categoria júnior. Té 17 anys, és de Ripoll i avui descobrireu, els que no el conegueu, un ciclista grec fet d'una fusta especial. Això és almenys la sensació que m'ha transmès a mi. Ja em direu què en penseu. Abans, però. Ens posem al dia amb un resum sonor centrat en aquest europeu, amb el que ha passat en aquesta primera part en les diferents proves en ruta. Esteu a punt? 3, 2, 1. Sintonitzem Radio Volta.

El Sons de la Setmana.

A ser campeón europeo. 400 metros, eso no se va a cerrar, me temo, de ninguna manera. Y este es un resultado increíble. Un gran esfuerzo de él. Absolutamente extraordinario. Alvarez es un campeón europeo.

¿Podría ser una gran sorpresa para Mara Winter? ¿Podría ganar el título? El título europeo está disponible en la línea, pero Cladonova está sprintando bien, así como Ninka Vinka. Vinka, el jugador alemán, viene alrededor de la esquina. En la línea, eso fue fuerte. ¿Quién ha tomado eso? ¿Quién ha tomado eso? ¡Qué shock en la línea! Tres corredores tan cercanos. Nadie está seguro de

si. Por supuesto, es un sueño de mucho, quiero decir,

me encanta ganar y nunca me aburro de mí, así que creo que no solo es ganar para mí, sino mejorar a mí misma y mejorarme cada día, trabajar en mí misma cada día y ver. Este oposito. Passa, passa, passa. Passa, passa. No se la ha fatto.

No se la ha fatto. Va a pasar aquí. Va bien, mejor lo mismo. Después, después. Ahora, ahora, ahora. Solo que parte. Via, via, via. ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Ciccone, eccolo lì! ¡Eccolo lì! ¡Va i giugno! ¡Specifina l'ultimo! ¡Ciccone de Venepul! ¡Ciccone de Venepul! ¡Ciccone de Venepul! ¡Arribó! ¡Al fulmico dole! ¡Nessuno sa se ha vinto! ¡Nessuno ha alzato le braccia! ¡Incredible! ¡Incredible! ¡Madre mía! ¡Purtroppo l'immagine non ci ha fatto vedere!

El campeón europeo está escuchando ahora.

Radio Volta, amb Isaac Vilalta.

Un europeu que molt probablement ha tingut en el seu gran protagonista un ciclista que no ha competit. Tadej Pogacar, l'heu sentit, eh? Sortim un cotxe de l'organització per la finestra saludant els aficionats i ell ha estat allà present amb la Urs Casígart, amb la seva companya, tots dos ciclistes eslobents presents en aquest europeu de l'Ubliana, malgrat que Tadej Pogacar segueix recuperant-se de la caiguda que va patir durant la vuelta. Just després d'ell, hem sentit un fragment de so ambient, sense narració. Què passa aquí? Doncs que Héctor Martínez esprinta per aconseguir la segona posició, medalla de plata a la categoria júnior a la prova en ruta. Després sí, ja, en Mara Winter. Amb victòria a la sub-23 femenina, en ruta, per davant de Ninka Vinke i de Clado Nova, la campiona del món, amb la victòria d'Héctor Álvarez en solitari, a la sub-23 masculina, i en les proves elite, en ruta, Demi Follering, Deminator. Va sentir-ho, això que deia? I just really love winning. Quina caníbal, quina caníbal d'Emi Follering que ha completat una temporada absolutament espectacular.

Mira, ara mateix la buscaré perquè la setmana passada ja la repassàvem, però és clar, si actualitzem amb aquests europeus, amb punts no és la seva millor temporada. El 2023 va sumar més punts, però atenció, eh? Aquest any començo des dels europeus i vaig tirant enrere. Primer a l'europeu, primer al Mundial, Primera, el Tour de França. Recordeu que la setmana passada us explicava també que el Tour va guanyar dues etapes, va fer un segon i va fer dos tercers de les sis etapes de les nou del Tour de França, sis de les nou acabant entre les tres primeres. La General també. Primera al Giro d'Itàlia, guanyant també la muntanya. Primera a la Liege. Primera a la Fletche Avalona. Primera al Tour de Flandes. Primera a l'Homloop. I primera a la Setmana Ciclista d'inici de temporada. Excepcional. La temporada de Demi Follering és excepcional. I final del resum sonor amb el Remco Fempul, amb aquesta bogeria italiana somiant amb Ciccone, i ara ho comentarem amb la fletxa, perquè de fet va ser ell el que de seguida em va enviar la narració i em va dir, pel resum sonor, doncs aquí el tenim, Remco Fempul guanyant per davant de Ciccone a la fotofinish. I a banda, molt ràpidament, perquè avui tenim feina, a banda del que hem sentit en aquest resum sonor, deixeu-me afegir. Dos escenaris ràpid. Davide Piganzoli va guanyar dissabte passat el Giro de l'Emilia, que és una de les clàssiques

habituals d'aquest final de temporada. I atenció, el top ten em va cridar l'atenció. Molt angloparlant. Piganzoli, italià primer. Seguit de tres britànics. Pitcock, Only i Talet, ben Talet. Cinquè, un nord-americà, Jorgensen. Sisè, un irlandès, Healy. Setè, un italià, Fortunato. Vuitè, un altre britànic, Adam Yates. Nové, un australià, Storer. I desè, un nord-americà, McNulty, el campió del món. Primera cursa amb el mallot de campió del món. És cert que amb els europeus la llista canvia molt, Però dels 10 primers, 8 angloparlants, entre britànics, australians, nord-americans i un irlandès. Això per una banda. Per cert, el Giro de l'Emilia passa a dir-se d'honor per Nairo Quintana, que ho deixa, que es retira. Per l'altra banda, deia dos apunts, Tour de l'Encaui amb Abel Valderston, segon, i Jan Castellón, el de Lleida, tercer. A la classificació general, dos catalans al podi final. Parlem ara d'aquest europeu. Entrem ràpid al Territori Fletxa.

A Radio Volta, entrem al territori Fletxa.

Don Antoni, què tal? Com estàs? Doncs Isaac, molt bones. Excitat, perquè acabo de viure l'Europeu i, mare meva, quin final, eh? Vam viure un Mundial espectacular com a cursa, però és que, ostres, l'Europeu al final. Vaja, algú li va donar la tac-pacor, eh?

Sí, bueno, sí, sí, mira, ja podem explicar a la gent que ràpidament m'has enviat un missatge, m'has dit, va, pel resum sonor, el Riccardo Magrini, ex ciclista i que està de comentarista a l'edició italiana d'Eurosport, tornant-se absolutament fora de lloc, embogit en aquest final entre Ciccone i Benepul, eh?

Sí, perquè, clar, com ha vist de jugar el Magrini també, davant de la corba, i al final, clar, que ha guanyat el Renko per mil·límetre. És que ha estat mínim la diferència. Però treu d'això moltes coses aquesta cursa, Isaac, perquè hem vist un rancor molt diferent del que vam veure a Canadà. A Canadà em refereixo al Mundial i al Gran Premi de Montreal. Sí que, bueno, un rancor fort, però clar, molt madur, que no han tret el trap perquè ha caigut tan bé. Sí. La bici. Hi ha situacions que al Renko, clar, sabem que li surten. Ho hem parlat, eh? Segons quines coses que passen al llarg del dia, li surten cares, perquè després no acaba la sortida. Entra en bucle i fins que no surt, la cursa se li'n va. Exacte. I avui no. Avui l'europeu és que, ostres, s'ha caigut. El moment que ha atacat ha estat tàcticament perfecte en un moment d'avituallament. Amb una baixadeta aquí l'ha aprofitat. Després es troba en una situació de cursa que el Ciccone, que és l'únic que li aguanta l'atac, no li vol donar relleus perquè justifica amb el fet que pel darrere té a l'Escaroni. I ell, clar, és una situació que no. S'hagués pogut enfadar molt, i en comptes no. Continuar centrat en el que ha de fer, que és córrer, i arribar a la part final a disputar-se la cursa. No has de centrar, és el que crec. M'agrada molt aquest Renko. De la mateixa manera que fa dues setmanes, és que això a mi em va. Als espectadors se'ns va de conya, però a ell no. A ell fa uns errors per. Perd curses per aquestes històries. I avui l'ha guanyat per això mateix, per saber estar, per estar centrat, per ser el corredor que esperem que acabi de ser.

Estava pensant que tot això que li passa a Remco Benepul, que ja ho hem analitzat moltes vegades aquí, que gairebé, gairebé, i entén-me, es pot extrapolar, es pot resumir en aquests últims metres de la cursa d'aquest europeu, just en aquest revolt de dretes, Ciccone li guanya la posició i Remco, no et diré que es descentri, perquè en aquell moment està completament concentrat, però sí que ha perdut uns metres que sembla que allà amb un obrir i tancar d'ulls hagi perdut la cursa. I llavors, com tu dius, li passa això, però al llarg de la cursa li han passat diferents incidents i ell ha tingut la capacitat per tornar a entrar en cursa, no marxar totalment com li ha passat d'altres vegades. I a l'esprint final li passa una mica això, que ell perd la posició, perd quatre metres, i sembla que ho tingui perdut, però té la capacitat de reaccionar i tornar a entrar a l'esprint.

Sí, aquí jo crec que ell ja estava superconcentrat, i ja que al final. Si t'hi fixes, és cert que el Ciccone li fa l'interior, l'avança, fa la traçada perfecta, li enganya una mica, però si t'hi fixes, abans el Ciccone això ja ho vol fer. El que passa que el Renko el veu. Ja. Fixa't que el Renko ja estava molt pendent del Ciccone, ja s'esperava que el Ciccone fes alguna cosa, llavors el tenia supercontrolat. I molt bé el Ciccone, perquè també en el moment que se n'adona que al Renko li veu la jugada, l'atura. Perquè aquí el Ciccone també hagués pogut dir, mira, és igual, és el que tenia pensat, ho faig. No, s'atura, m'ha vist. I no la fa. És que per mi ha estat un final d'aquests de guardar, d'aquí s'ha d'anar aprenent molt, de tots dos, del Renko i del Ciccone. Llavors que el Ciccone. No el pot anticipar, no el pot prendre així per sorpresa, i llavors no continua fent-ho, s'atura, però després continua, que aquí sí que és quan el sorprèn, aquí en aquest moment sí que el Renko, clar, li fa l'interior que aquí el Renko ja no s'ho esperava, però clar, aquests quatre metres que li enganxa, que li agafa el Ciccone, són recuperables pel Renko, i el Renko també hem de dir que clar, que a nivell físic, té aquest esprit molt llarg, poder molt més llarg que el Ciccone. És que tots són ràpids, tots dos són boníssims. Per aquest sentit ha estat tan igualat, al final, és que clar. Vale, ha guanyat el Remco. No hem d'oblidar, ha guanyat per un mil·límetre. Sí. Per dos mil·límetres.

Això ja he llegit una definició que m'ha agradat molt, de l'Alberto Marcos, un company periodista, que deia sobre Remco, deia, era favorit per moltíssim i ha acabat guanyant per poquíssim. Clar. És molt bona perquè

ostres imagina que se li va la cursa al final mira aquí el que compta és per la mínima però has guanyat clar ha estat molt just i clar era molt favorit però al final Itàlia ho ha jugat molt bé també hem de tenir en present això que a nivell tàctic Itàlia ho ha jugat bé perquè en el moment que el Ciccone se'n va amb el Renco. Justifica que no donar relleus, justifica en dir, bueno, és que porto l'Escaroni al darrere, que ataca i que jo m'espero l'Escaroni. Però torna el mateix, aquesta tàctica l'hem vist mil cops, Isaac. Clar, jo personalment me la crec fins a cert punt. I fins i tot que al Ciccone hi ha un moment que li dona relleus. Llavors, clar, quan tu dius, no, jo no et dono relleus perquè. Perquè tinc un pain al darrere i m'han dit que no puc, i més en debat sí que he de donar relleus, clar, ja estàs a mitges. Aquí el fallo per mi del xicón està d'aquest, que si tu prens aquesta decisió, t'has d'aturar, perquè estàs rellevant, o sigui, estàs desvelant que a tu t'interessa estar en aquella situació, que t'interessa donar-li continuïtat. Llavors, per què no tires? Això, la gent que se n'adona d'això, diu, vale. Aquest paio també vol guanyar. També vol guanyar la cursa. I està aquí, i ell és guanyador, és ràpid, i també li val. Llavors, bueno, jo continuo a la meva, perquè això m'emportarà l'europeu. Per tant, clar, tornem a veure aquesta situació. És una justificació, és una tàctica que et pot valdre, però l'has de fer al 100%. No la pots fer a mitges, perquè l'altre se te n'adona i al final. Tens més a perdre. Llavors el Ciccone aquí també ha jugat amb això, però clar, el que has dit abans, era tan favorit el Renko que al final te'ls ha agafat un pot i al final ha guanyat per poquíssim. Però has guanyat tu. És que per menys no podia guanyar. No, no, exacte.

Si guanya per menys a Magrini li agafa alguna cosa.

No, no. I el Magrini, el pobre, també. Clar, el Magrini la retransmissió era boníssima perquè al final. Al final, clar, li ha sabido molt greu. Però també deia. El Magrini ha dit una cosa que és certa, que el cop de llançar la bici que fa el Ciccone la fa una miqueta tard, el fa un cop poder passar l'arribada, no? Fa una miqueta tard i això, clar, poder-li ha costat, no? I el Renko fa. Bueno, té l'oportunisme aquest, el Renko, que fa la perfecció. Sí, sí. Però, clar, a veure, si som jutges de la cursa. Per tu, qui era el guanyador d'aquesta prova? És que Remco. Qui s'ho mereixia més? Potser Remco. Per mi, Remco. Per mi s'ho mereixia més Remco pel que t'he dit abans, perquè. Clar, Ciccone, si vol guanyar l'europeu, no pot estar dient no, a mi no m'interessa això. Només perquè et fet, eh? Només perquè et fet, ja.

Quan anaves explicant tot això de Ciccone, és que intentava fer memòria perquè no recordàvem qui li havia passat. Ciccone, clar, a vegades, al final, acaba sent un sospitós habitual d'aquestes situacions, un punt d'aquella manera. Tu recordes, va ser el Giro d'Itàlia d'aquest any, jo no recordava que fes tant. Amb Einer Rubio, unes imatges lluitant pels punts de la muntanya, de Ciccone, que si esprinto, que si no esprinto, que si hem pactat, que si hem pactat, que si he pactat l'etapa tu, jo, la muntanya, i després I al final aquell dia Einer Rubio es va acabar emprenyant i va atacar la muntanya. Per això et dic que bé, que Ciccone primer jugui a no fer relleus, però després sí, és que clar, al final tothom s'acaba coneixent.

No, al final ja se sap. I és això, i entra el tema de qui s'ho mereixia més, un o l'altre. Per mi és just guanyador, encara que hagi estat per lo mínim, és just guanyar el Renko perquè ell no s'ha amagat en cap moment, no s'ha volgut aprofitar de cap situació per treure l'avantatge. No, el xicó en aquest cas, ostres, era evident que ell volia arribar allà amb el Renko. I clar, en aquest sentit s'ha volgut amagar, però no ho ha fet del tot, no? I aquí torno a aquell gran premi plural amb el Nibali. El Nibali em deien, no et dono relleus, i és que en cap moment, només em va donar un relleu, Isaac, per guanyar-me. Clar, això els italians ho fan molt. Però el Ciccone no ho ha fet bé, ho ha fet a mitges. I clar, quan ho fas a mitges, ja se't veu. És un art.

És el que a tu també t'interessa. Això és un art que s'ha de dominar. Si no es domina, doncs t'acabes sortint malament.

Clar, i el Ciccone no el domina. És el que has dit abans també al Giro, ja se l'ha vist. Perquè el Ciccone és molt guanyador, també. És un nano molt fort, és ràpid, és guanyador i. És que, personalment, si jo li hagués de donar un consell, li diria, no entri ja en aquestes tàctiques. Tu no ets home per això. Que m'ho has dit tu? No ho domines, això. No ets un nivell. Tu ets diferent com a persona. Llavors, vols jugar d'una manera que no és la seva, natural. Allà el xicone l'has de deixar que gestioni l'arribada com ell la sap gestionar. I ho has fet molt bé. No vull dir que hagi perdut per això, perquè ho ha fet molt bé. Però tot el que havia de fer, ho ha fet. El que passa, que hi ha moments que, ostres, que poder. Jo què sé, a la corba aquella, poder, al Renko l'hagués sorprès millor. I això li hagués donat els dos mil·límetres més per guanyar, saps? És que mai se sap, mai se sap. Però bueno. No és l'estil del Ciccone, l'hem vist guanyar molts cops. Jo, tant de bo, el veiem al futur córrer com ell vol córrer i que sigui ell, que no sigui qui no és, no? Perquè no és tàctica seva aquesta, és d'algú que va al cotxe i li diu això. I és un tema tan personal, al final. O sigui, quan li dius a un corredor has de fer això o has de fer l'altre, has de pensar el que li estàs dient com a aquell corredor li pot afectar. Clar. A mi m'ha passat com a corredor que m'han dit, no, ara fes això, però jo això no, no tinc la cara per fer-ho, no ho puc fer. Això m'està afectant negativament.

Això un bon director que sap que la mateixa tàctica no serveix igual per a tots els corredors que té, ni es pot demanar igual a tots els corredors que té.

Això mateix. És això, simplement. Resumint-ho, és això. Però clar, és un art, també, és un art. Abans has parlat de l'art, és un art. I bueno, a Itàlia hi havia el. Saps que hi havia, mira, ostres, de director hi havia el que va estar de manager de l'Iquigas, precisament aquí on estava corrent Nibali, el Roberto Amadillo. Veus com li traiem sucas aquesta conversa al final.

No, no, i si anéssim allargant segur que en sortiria.

Sí, sí, tot torna. Veus el cotxe? Hi havia el Roberto Amadio, que és el director que va tenir el nivelli durant molts anys al Líquigas. Bueno, ara l'ha tingut el xicone.

Una manera sempre va malament generalitzar, perquè se'ns escapen molts detalls i acabem sent injustos, però una manera, tu ho has dit, molt italiana de competir. En tots els esports, no només en ciclisme, però aquella. Quan busques la caricatura de la manera italiana de guanyar, doncs et surt aquesta.

Sí, sí, sí, sí. És aquesta, i és. Això no. És que no, no, no. I com a corredor, quan fan aquestes coses, no agrada a gens. Ah, no, això seguríssim. Clar, però és el que busquen, és el que busquen. Al final dels anys. El mateix, just guanyar del Renko, i tant, i tant. Ojo, que també m'hauria agradat que guanyessis el Chicón, però. Sí, està clar. Avui li tocava el Remco, tu.

T'anava a dir, per tancar amb Remco, perquè quan hem de ser crítics o exigents amb ell, per tot allò que explicaves, que a vegades situacions de cursa el fan sortir de la carrera, es descentra i acaba perdent molt més del que podria guanyar, és el primer en guanyar-ho tot, Remco Benpull, tenia aquesta dada aquí guardada, campió belga en ruta i contrarrellotge, campió europeu en ruta i contrarrellotge, campió mundial en ruta i contrarrellotge i campió olímpic en ruta i contrarrellotge, 26 anys. Buah, buah.

Però oi que el Remco ja va disputar amb el Colbrelli fa 5 anys en europeu? Sí, i tant. Clar, i ho va perdre. Sí. I ho va perdre, o sigui que bueno, la d'avui torna a anar igual en una situació similar al Renko, ho va perdre i avui ja ho ha guanyat que vaja palmarés enorme que té aquest corredor amb 26 anys a mi m'encanta. M'encanta, Isaac, quan ho fa malament com quan ho fa bé. O sigui, té aquestes coses.

És que ara tu i jo no tenim remei. No podem anar allargant perquè llavors ens passa el que ens passa. Però és que ara deies això de Colbrelli i alguna cosa em ballava per aquí al cap i he fet una cerca ràpida i he trobat primera notícia el corte de mangas de Remco Benempul a Colbrelli. Veus? És que no recordo què va passar. Estava intentant obrir. Clar, és que l'un i l'altre. Ves a saber què li va passar, però és que Remco també té aquesta reacció. Resumeix tot el que hem estat parlant fins ara. Sí, sí, sí, tal qual, tal qual. No, no, boníssim, bé, res, tot torna, tot torna. Sí. Tinc encara un parell o tres de temes, molt ràpids, per comentar amb tu. Demi Follering, domini absolut, sobretot, més enllà de físicament, mentalment, com està? La temporada que ha fet és excepcional, ho ha guanyat pràcticament tot, s'emporta el Tour enterrant vells fantasmes contra Neviadoma, s'emporta el Mundial contra Neviadoma, s'emporta també l'Europeu. Neviadoma també estava el grup perseguidor. Sobretot l'evolució mental, la fortalesa mental de Demi Mullerin, com es gestionen aquests escenaris.

Escoltant l'entrevista del Fran Escolà al programa anterior, ell parla d'això precisament, de la fortalesa. El Fran parla del rendiment no només físic, també la importància mental, maduresa. Clar, en aquest sentit, la Paula, ostres, comparant amb Paula Blasi, és que encara li queda molt camí per recórrer, perquè quan estàs disputant alguna cosa, és cert, sigui un objectiu, però al final la Demi, clar, és que el seu objectiu era el Tour, però és que ha guanyat Mundial, ha guanyat Europeu, o sigui, ha tingut un recorregut molt bo després del Tour, no? Llavors, clar, això et parla molt bé de la fortalesa mental, la maduresa de. De com li diuen? Deminator?

Deminator, sí. Justament a Eurosport Italia Deminator, li diuen.

Deminator és això, que és una corredora que mentalment té aquesta maduresa, aquesta fortalesa també, que això s'assoleix amb el temps i amb els anys, amb el fet de córrer i tenir rivals com la casa en Iguadoma, sobretot. Sobretot el que et fa. Madurar és això. Per tant, bé, aquí a casa, la Paula, això aquí ha d'arribar. Ha de ser un objectiu per ella, el futur, d'arribar a assolir aquesta fortalesa també mental, no? Perquè físicament ja sabem, o sigui, és que cada entrevista que s'escolta del Fran és que no hi ha cap dubte. Però bé, també el futur. Per cert, encara no s'ha fet públic res, no? Mentre parlem tu i jo d'on va. Però està al caure Movistar, sí, sí. Sí, però no acaba de caure, Isaac. És que això ja ho vaig llegir al diari, inclús. O sigui, vaig llegir una columna firmada pel Jordi Quijano que deia que anava a Movistar i que es diria abans. La columna aquella deia, l'avantguàrdia, que s'anunciaria abans del Mundial. Ostres, ja han passat dues setmanes d'això. Sí, sí, és cert, és cert. Clar, és un cos. Volia parlar amb tu perquè dic, ostres, que està. Bueno, ens queda. No ho sé. Que en podem parlar abans que acabem el programa tu i jo? Si no, com ho digui el desembre, no en podem parlar.

No, no, nosaltres acabem. Completem tot l'octubre, a l'octubre acabem. Home, jo crec que abans d'acabar l'octubre sí que ho tindrem. Perquè, com tu dius, primer van deixar caure que abans del Mundial es faria oficial, després abans de l'Europeu que es faria oficial. De fet, a mi l'entorn professional, no personal, sinó l'entorn professional de la Paula em va dir que la setmana després del Tour es faria oficial. Imagina't. Doncs ha plogut, eh? Només aquestes setmanes. Sí que ha plogut, sí. Bueno, a.

Ja ho anunciaran. Ja caurà.

Un parell més de ràpides abans de acabar. Que, per cert, Bollering, en declaracions després de guanyar l'Europeu, extrec una frase. I just really love winning. Això t'ho diré a tu. És una insensiable devoradora. Una caníbal. Una caníbal. Totalment. Un parell de ràpides. Tu havies competit amb Alessandro Balan? Sí, clar.

Sí, sí, no amb el mateix equip, però amb el Valen sí. Sí, tu de Flandes, de tot. De Pant, el primer any, la primera cursa bona que va guanyar va ser el de Pant, també. I me les he vist els Amel, amb el Valen, molts cops. Sí, sí, bon nano, eh? Molt bon nano. Saps que té una filla que es diu Azzurra? Ostres, no, això no ho sabia.

Que ha estat campiona júnior en aquest europeu. Mare meva, com estan els fills de. Ens ho rebalen. Ostres, doncs mira.

Com estan les generacions, eh? Els fills de l'Agilent Barri, l'Enzo Incapí, el. Bueno, és que n'hi ha en la tira. N'hi ha molts, n'hi ha molts.

Aquesta és una. I l'altra, que aquesta me la vas passar tu. Sef Fankarkova, que estava lligat a Decathlon, però vaja, farà el salt i fitxa per Bisma, pel mateix equip que el seu germà, eh? Què et sembla?

Sí, sí, sí. S'ajunta en lloc. Bueno, no sé si serà bo o no, però sorprèn que marxi una estructura com el Decathlon, que és un equipàs que està per un camí molt bo, no? Però al final, mira. Se'n va a una altra lectura molt bona. Aquí jo no sé quin lloc és millor, però el Sef és un nano que. Apunta molt alt també, no? I que mira, canvia d'aires, no? O sigui, se'n va amb el seu germà, el Bismarck. A veure, a veure com va, no? Aquests dos corredors que els tenim des de fa temps ja seguint-los i un canvi, en aquest sentit. I el que em sorprèn és això, que s'ha fet molt. Ho he vist publicat per molts llocs, no? O sigui, jo crec que és un nano que. Ostres, que s'espera molt d'ells, no? De dos germans. D'aquests que acabaran sonant, que la gent. Els mitjans de notícies esperen molt d'ells.

No hi he parlat, tampoc sé com ha anat tot plegat, però sí que puc confirmar que, primera, que tenen molta connexió amb Bèlgica, m'agrada viure des de petits a Catalunya, però tenen molta connexió amb Bèlgica, i segona, que tenen molta connexió entre ells dos, per això que no m'estranya que els seus camins professionals també s'uneixin. Clar, clar, clar al final el bisme és neerlandès però vaja, té un clar color belga l'equip sí,

sí al final són belgues 100%. Belga 100%. Doncs bé,

avui Déu-n'hi-do els temes que hem tocat amb aquest duel començant per Ricardo Magrini que ens ha deixat atrapats i per aquest duel que ha acabat amb l'europeu que s'ha emportat Remco Fempul i hem tocat diferents temes. La setmana que ve més. Joan Antoni, moltíssimes gràcies. A tu, Isaac. Fins la propera.

Radio Volta, amb Isaac Bilalta.

I ara ens quedem d'alguna manera en aquest europeu per assegurar una medalla de plata. Té 17 anys, és de Ripoll i a la prova en ruta de la categoria junior Aitor Martínez va pujar al podi a la segona posició. Ara el tenim ja a punt per passar aquí, per Radio Volta.

Aitor, què tal, com estàs? Hola, bon dia, tot molt bé, tot molt bé. Com tens aquesta medalla de plata? Aquesta medalla està a casa, que encara estem buscant algun lloc per penjar-la, perquè és bé i bé, perquè, bueno, al final és una medalla de plata que. Que és increïble tota la temporada que ho hem estat buscant, però em vaig quedar amb una mica de mal gust de boca, perquè quan tens tan a prop la medalla d'or, és com que no acabes de sentir-te del tot a gust, però bueno, molt, molt content. Com sou, eh?

Aquests corredors, a més, aquests guanyadors, tu tens aquesta punta de velocitat guanyadora, sou insaciables, ja et vaig sentir, després d'acabar l'Europeu, en declaracions a la Federació Espanyola, que tu deies això, encara d'aquest regust t'agradols, però és una medalla de plata, sempre buscant més, eh?

Sí, sí, al final sempre està super bé, perquè quan fas cinquè, per exemple, i et diuen de fer un tercer, flipes, o quan fas de veu i et diuen de fer un cinquè, també flipes, però clar, quan fas segon i ho tens allà davant tan a prop i a sobre a l'europeu, que és una de les carreres més importants de l'any, doncs és una cosa que fer segon no és el millor, però clar, ara ho penses des de lluny i dius, home, és que és un segon a un europeu que està super bé.

Vas arribar a 10 segons d'Elias Dibbing, el noruec que va guanyar en un sprint a dos, fan d'en Bigelar, el neerlandès. Aquí sí que et vas imposar i el gran grup, o grup nombrós amb ciclistes importants, va arribar a 5 segons per darrere vostre. Dues lectures. Primera, a Dibbing, el noruec, vas intentar seguir-lo, però hi va haver un puntet que no vas poder, però per contra vas aconseguir mantenir aquests 5 segons, aquest foradet amb tots els perseguidors que et va permetre lluitar per les medalles i ser plata. Com recordes la cursa? Va ser una cursa molt exigent.

Al final vam acabar arribant a les últimes dues voltes amb un grup de cinc corredors. I a l'última volta, quan venia la pujada, anàvem un grup de cinc corredors, o cinc o vuit, que hi havia dos d'Eslovenia, i vam fer treball d'equip. I quan va arribar la pujada, es va posar a tirar un, després l'altre va atacar. I quan va atacar l'altre, jo vaig veure que a aquest ritme jo anava massa bé. I dic, uf, si a aquest ritme van tots, dic, això significa que puc guanyar. I ja em vaig posar jo de cop a davant, a posar el meu ritme. Vaig començar a deixar-los un a un, però va faltar el noruec, però al final jo em pensava que no tenia totes les de guanyar ell, però va fer un atac que no me l'esperava. El vaig seguir una mica, però ja vaig veure que si seguia aquell atac no anàvem a ningú lloc, i vaig preferir deixar-li una mica de. Deixar-lo una mica en sol i després començar jo a agafar el meu ritme, però quan va tocar el pla l'home aquell volava. Per això després vaig atacar sol, perquè vam tornar al grup de 4, em va entrar el de darrere, i amb els dos vam anar a tope per ell, però no hi vam poder retallar els 10 segons, on va acabar guanyant. I a l'esprint, bueno, vaig imposar, però perquè jo també tinc molt bon esprint, I sabia que si arribà també amb el noruec el podria haver guanyat a l'esprint, però va ser molt difícil, va ser molt difícil. Tens 17 anys, eh? Sí, sí, sí, tinc 17. Al final sóc de finals d'any i sempre em pregunten això perquè sóc de 19 de desembre i per pocs dies podria estar corrent de primer any, que l'any que ve seguiria corrent, però no, no.

Bé, no, et deia això perquè ara ens parlaràs de tu com a ciclista, el preguntaré de tu com a ciclista, és evident que tens aquesta punta de velocitat, aquesta temporada has aconseguit 8-10 victòries, ara també en parlarem, em sorprèn de tu aquesta lectura de cursa que tens, m'equivoco o ja t'ho diu algú més?

Sí, sí, la lectura de cursa sempre ha estat bona. Al final, quan corres tantes carreres per tot el món, amb la selecció, amb l'equip que hem corregut moltes internacionals, has de tenir bona lectura perquè hi ha gent molt ràpida i com no els conec i això, com em va passar a mi amb el Noruec, que tampoc el coneixia del tot, poden passar aquestes coses. I s'ha d'entendre molt bé les carreres perquè quan estàs corrent a tanta velocitat s'ha d'entendre, a sobre anem sense pinganillo perquè normalment portem una ràdio però aquest any han fet que a les carreres internacionals no es pugui portar ràdio i tot és una mica més caos perquè no saps els temps de davant ni de darrere ni qui són cadascú però bé, més o menys ho anem entenent tot com podem i content.

Però la lectura de cursa s'aprèn? Es porta de sèrie l'ADN? O ets un tio molt viu que escoltes molt els directors o que mires molt ciclisme per la tela? Com funciona això? Com s'aprèn?

Jo crec que la lectura de cursa final, un lavaprament, però s'ha de tenir una mica de punta aquella de saber mentalment. Al final, jo crec que al ciclisme hi ha molta part mental. Sí, has d'estar molt fort, però hi ha molta part mental. I portar aquella lectura de cursa, a més la part mental i la força, crec que et fa un dels ciclistes més bons que hi ha.

Estava pensant, clar, és que ara anava a generalitzar i a més a més amb el pas dels anys tot canvia moltíssim, però en aquest sentit ets un ciclista molt italià, amb molta lectura de cursa, amb molt saber interpretar el moment, un ciclista molt viu, capaç de bellugar o de remenar els instants i els moments, et consideres així?

Sí, em considero així. Al final, jo crec que les carreres, per ser viu també, has de tenir a la vista molt la carrera. I jo aquest circuit me'l sabia perquè abans havien corregut el sub-23, i havia corregut Héctor Álvarez, que va guanyar en sub-23. I jo vaig veure tota la carrera, vaig veure que hi havia un punt de carrera on era sobre la pujada, que allà si anaves en un grup de 10 i atacaves, allà era difícil que retallessin temps, perquè era molt revirat i costava molt. I quan vam estar en un grup que era amb uns 15 o així ens vaig atacar i gràcies a això vam començar a fer el grupet petit on vam acabar arribant al final.

Vas explicar un cos i em van sortir preguntes desordenades al cap. Ara tornaré a Itàlia perquè m'interessa preguntar-te per això, però traies el nom de Léctor Álvarez. Com han estat aquests dies de convivència amb Léctor Álvarez en Sub-23? Ja vens del Mundial, a més a més, també, amb el Benja Noval, és a dir, grans noms, tu també que estàs allà, com és l'ambient, el bon rotllo, el compartir tantes hores?

Bueno, al final l'ambient, a veure, també estem allà també amb els professionals, per exemple, aquest cop teníem l'hotel a Renco, el vas trobar en parida, saps, quan estàs a la bufeta, tu agafes un plat de. A sobre

amb l'Alejandro Valverde, seleccionador absolut en Espanya, que vaig veure que et felicitava. Hosti, això són paraules majors, perquè m'imagino que tu l'has vist a córrer a l'Alejandro.

Sí, sí, sí, des de petit he vist a córrer Alejandro, a Purito, a Contador, i quan els coneixes des de prop, que Alejandro vaig conèixer allà amb la selecció ja al Mundial i això, impresiona el primer cop que el veus, però ja quan et poses a parlar amb ell això, dius, home, és que aquest home m'ho hauria de conèixer més a prop, perquè diu cada cosa i això que rius molt amb ell.

I amb els altres has tingut contacte amb el Purito, amb l'Alberto? Amb l'Alberto m'he de

treure contacte amb el Pulito, sí, perquè ell a l'estiu se'l passa molt a la platja i jo fa uns anys també vaig estar a la platja amb ell i això, i si sortia amb ell a entrenar i això, et diverteixes molt amb ell, et diverteixes molt.

Sí, no, no, no fa falta que ho juris i que m'ho expliquis, perquè és un tio realment molt divertit. Amb l'Alberto també t'ho treia perquè tu vas estar la temporada passada al Polti Visit Malta, que ja sabem que l'Alberto Contador allà hi té mà a través del seu germà a l'equip, Com està la teva trajectòria? Els últims dos anys has estat competint en equips italians, oi?

L'últim any, sobretot, perquè l'any passat sí que vaig córrer a l'equip Polti, on vaig estar molt a gust i això, però al final vaig veure que es corria molt per Espanya, i després quan vaig sortir algun que altre cop amb la selecció espanyola a fora. Les carreres eren totalment diferents, saps? El córrer internacional és increïble, la velocitat que van i això. A Espanya tenim molt bon nivell, però ja quan juntes tot lo internacional, com era un europeu mundial, era brutal la velocitat que anaven i jo sempre arribava allà i sofria, però moltíssim, saps? Aquí a Espanya, més o menys, estava sempre davant, podia disputar les carreres i això, però quan arribava allà era impossible disputar. Al final vaig decidir fer un canvi amb el meu agent i la meva família, vam parlar i vam decidir que anar a Itàlia era super bo, perquè al final no correríem només a Itàlia, sinó que l'equip aquest on estava jo hem fet molt internacional, on hem corregut per Dèlgica, França, Val-Romé, i que a Val-Romé sempre han dit que és el Tour de França de juvenils, que també em va anar molt bé. I amb això jo crec que hem donat un pas més endavant per poder córrer i aconseguir aquesta medalla de l'europeu.

Sí, sí, sí. Escolta, ets un tio molt exigent, no? O autoexigent? Massa, massa exigent.

Ja em va dir el meu director que em vaig passar. No es va enfadar, però es va riure bastant, perquè les primeres dues etapes, les primeres sí que era molt dura, i allà em vaig passar tot el dia atacant i això, i ens vam anar amb el Noval al final, anàvem dos a Espanya i els disputàvem un dels carrers més importants. I a l'última part final anàvem al pla i em portava a tope. Em vaig quedar una mica, em va entrar un belga per darrere i just em va guanyar. Al sprint final, però perquè ja em portava mort. I el dia després era una etapa que, en teoria, era una etapa d'aquestes de transició que li diem nosaltres, que és una etapa que no era ben bé plana, però començàvem una pujada i després ja era tot pla, que hi havia grups i això, i ja. Era molt difícil, no? Era una etapa que els generants aprendien més a recuperar d'això. I jo vaig pensar que aquella etapa era una etapa per guanyar temps. Vaig començar a parlar amb el meu equip, per allà, i els vaig començar a dir, hem de fer una fuga. Vam començar a atacar i entre la gent que no ens van veure. A un lloc revirat, ens vam anar un grup de 10 on portava jo i un altre el meu equip i ens vam posar a tirar tope i per darrere i em van dir que quan ens vam veure es va posar a l'equip de Catlón o a l'equip del Bisma a tirar tope per darrere però ja no ens van retallar el temps i aquell dia vam arribar allà, vaig fer segon i molt content però clar, al final em vaig passar que era una etapa de transició, que era una etapa que tots se la van prendre una mica més per descansar i jo me la vaig prendre per recuperar temps. I després ja el tercer dia sí que em va anar superbé, vaig poder guanyar l'etapa, però ja quan vam arribar al quart que anava de líder i jo ja no portava ninguna força a sobre, anava ja mort de no haver fet les coses com van fer els altres i allà em va costar bastant més. I l'últim dia es posava el Gran Colombier, on no vàrem donar tot, però va sortir una novena plaça que va estar superbé, però bueno, content. Molt bé.

L'equip italià d'aquesta temporada, com es diu? Bangui Sama, a canvi? Es diu Bangui Tomasini, el pirata.

El Banji és el nom del jefe de l'equip, que té una empresa de camions molt important allà a la Toscana, d'obra i això, i a l'home li encanta el ciclisme i porta patrocinant a l'equip durant molt temps, i gràcies a ell tenim moltes portes on quan hi ha alguna carrera bona o així ens més o menys tirant de pressupost i això hi podem anar. Saps què em passa?

Escoltant-te parlar de ciclisme em vénen unes ganes boges de veure't a competir. Clar, la teva categoria costa molt poder seguir curses per televisió. Explica-m'ho d'aquesta temporada, perquè així vas parlant de ciclisme i també d'experiències sumades. Has guanyat algunes proves a Itàlia, el trofeu Miquel Scarponi, per exemple, el Memorial Paolo Baiki. També vas guanyar el trofeu Víctor Cabedo. De tot el que has guanyat aquesta temporada, amb quina experiència et quedes? Quines recordes més?

El que recordo més és pel Romer, que van ser cinc dies i vaig sofrir moltíssim, perquè ja que m'ho he comunicat, em vaig passar de llest al principi, que em pensava que tenia més forces de les que tenia, i al final ho vaig pagar, però bueno, em vaig quedar molt content, i després també amb una que vaig córrer amb la selecció, que va ser el trofeu Víctor Cabedo, que eren tres dies d'una carrera que es feia durant tres dies, després al quart dia anàvem a fer aquesta clàssica Víctor Cabedo, i un dia 2.500 de desnivell, on al final acabàvem una rampa que. Que sempre es fa aquí a València, doncs allà ho vaig donar tot i vaig fer els meus picos de potència i de tot i va ser increïble la victòria aquella.

Hem mirat una mica enrere, si tirem encara més enrere, tu vas passar, crec que vas passar per l'escola del Jofré, vas passar també per l'escola del Torrent, o per l'equip del Torrent, i pel Club Ciclista Sant Boi, és correcte tot això també? Sí, sí, sí, tot és correcte. Home, perdona, eh, però quines tres escoles, quins tres clubs, quins tres equips, eh?

Sí, no, no, tres equips increïbles, on vaig estar més anys va ser el. A l'escola del Jofré, on vaig aprendre moltíssim, i jo sempre ho recomano, que si hi ha algú que està creixent per aquesta zona de Catalunya, jo aniria sobretot a l'escola del Jofré, perquè s'aprèn moltíssim, ja no només de córrer i de tot, sinó també s'aprèn molta tècnica, nosaltres vam córrer sobretot en muntanya, i els preparadors que hi ha allà són increïbles, l'ambient que hi ha, on es disfruta moltíssim, els campos d'estiu, doncs gràcies a això també crec que m'ha ajudat molt, perquè hi ha etapes on. On anem molt, molt ràpid i han caigut de direcció i més o menys les vaig salvant quan vaig podent. Aquest any m'he caigut un cop a una carrera i perquè plovia molt i va ser baixant, però després on hi ha un munt d'energia i això que hi ha molta gent que es cau, més o menys la puc anar salvant gràcies a la tècnica que tinc una mica i a la consciència que tinc sobre la bici, sobre les carreres i sobre tot.

Doncs m'alegra moltíssim sentir-te dir això perquè l'escola del Joffrey en efecte és fantàstica i el Josep és una persona meravellosa, o sigui que m'alegra moltíssim sentir-te dir això. Hem mirat molt enrere, el futur, no sé si ens pots explicar per on passa el futur immediat o si més no, com te l'imagines, on et veurem aquests propers anys?

Bé, el futur, ben bé, encara l'estem buscant. Tenim futur a curt plaç, que ho estem encara parlant i això. Encara no es pot comunicar res, però ja van sortint alguna que altra notícia, ja cadascú es pot anar fent la idea. Però això planteja que tenim un bon futur. Encara no sabem com acabarà tot, però per lo menos a curt plaç esperem fer un bon preparament pel futur.

Dic això perquè els oients que ens escoltin i que t'estiguin descobrint, 17 anys, és cert que en faràs 18 aquest any, pensant un ciclista català, un ciclista de Ripoll professional, no sé si curt o mitjà termini. Sí, bueno, això s'està dient,

estem parlant amb diversos equips i sí, sí, crec que aquí, per la meva zona on visc jo, de Ripoll és això, crec que no hi ha ningú que hagi arribat a professional del tot i seria una alegria poder-hi ser. Amb una gran escola de trial, també, aquí a Ripoll, pot ser? Sí, sí, aquí a Ripoll el trial es viu des de petits, ja que o fas trial o no fas res, perquè quasi tot són pedres cap a dalt i no té un altre.

Molt bé, Aitor, escolta, avui tenia l'objectiu de conèixer-te una mica, que els nostres oients coneguessin una miqueta l'Aitor Martínez ciclista, a veure, imaginar-nos una miqueta on podem veure't aquests propers anys, i jo crec que ens has fet un retrat fantàstic amb la teva forma de veure i d'entendre i d'explicar el ciclisme, o sigui que. Reitero la felicitació per la plata a l'europeu i molt atents a veure per on passen aquests propers mesos, aquests propers anys. Desitjar-te moltíssima sort. Moltes gràcies, Aitor.

Doncs moltes gràcies per l'entrevista, ha estat molt agradable i a veure, espero que em vagi tot bé i doncs res, donar-te la felicitat per tot el que teniu aquí a la ràdio, que teniu muntat aquí un show increïble i ja està.

Moltes gràcies per tot. Que sàpigues que faré allò que em guardaré a l'entrevista, per si de cas, d'aquí un temps puc treure pit i dir, eh, aquí el teniu, eh, Hitor Martínez, que ja ens explicava tot això.

Tampoc et preocupis, perquè si aquí un temps me surt un bé, la torno a fer. Molt bé.

Aitor, moltíssimes gràcies. Una abraçada.

Moltes gràcies a tu. Una abraçada.

Escolta Ràdio Volta a l'app i al web de Catalunya Ràdio amb Isaac Vilalta.

Quedem-nos, quedem-nos amb aquest detall del futur de l'Aitor. Jo no li trauria l'ull de sobre perquè alguna cosa em diu que tindrem bones, molt bones notícies. Va, fins aquí un nou Ràdio Volta, el 29è de la temporada. Tanquem l'europeu i atenció perquè arriba l'últim monument de l'any, aquest dissabte a Il Lombardia, la clàssica de les fulles mortes, Sarea Como. Final de Lombardia. A veure, què us en puc explicar al proper Radio Volta?