Executen un home en un hospital de Tarragona: què hi ha darrere d'aquest succés de pel·lícula?

6 minuts i dos quarts de 5 de la tarda i atenció a l'episodi que s'ha viscut aquesta nit a l'Hospital Joan XXIII a Tarragona. 3 de la matinada, és molt de pel·lícula això, un pistoler ha assassinat un home que estava ingressat en una de les habitacions de l'hospital recuperant-se d'un altre episodi violent i ha fugit. Rebeca Carranco, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. Això sona molt de pel·lícula, allò que està el detingut a l'hospital i que han de mirar de colar-se per matar-lo. És una mica així, això?

Doncs sí, la veritat és que jo, amb tothom a qui hem parlat avui de personals del món de la investigació policial, doncs estaven tan sorpresos com nosaltres i que això no ho havíem vist mai i que és molt agosarat anar a fer això que han fet aquest. Ha anat a fer aquest sicari o. Bueno, potser no és un sicari, és algun membre d'una organització directament, però és una execució dins un hospital d'una persona que ja estava a l'hospital perquè ja l'havien tirotejat. Sabem qui és la persona que ha mort? Doncs és un home, sabem que és d'origen turc i que estava aquí, que estava en custòdia policial des que el van agredir a Salou, que va ser el 16 d'octubre, farà com unes dues setmanes. El van disparar també moltes vegades. És veritat que estava ingressat. A l'hospital i tenia custòdia policial fins dilluns, quan la seva dona va venir des de Turquia i estaven bé 24 hores, també s'havia anat avaluant aquesta protecció policial i s'havia considerat que ja no calia aquesta protecció i quan li han tret, doncs, això, no? Avui és, ja no sé què, dijous, doncs, li van tret dilluns, dimarts, dimecres, dijous, l'han assassinat a l'habitació de l'hospital on s'estava recuperant. De fet, els vigilants de l'hospital,

¿pot ser que estiguessin atenent un altre incident en aquell moment i que, per tant, aprofités l'assassí per la distracció o el moment de dubte?

S'està investigant, això ho ha explicat la consellera de Salut, Olga Pane, i ha dit que hi ha dos vigilants de seguretat, quan se li preguntava com pot ser que cada matinada algú es col·li a l'hospital, i ha dit que hi ha dos vigilants, però en aquell moment hi havia un incident que era. Van anar els vigilants i ara el que estan mirant és si ha sigut una maniobra de distracció per garantir que aquests vigilants no estaven en un altre lloc i no podien impedir el que volia fer aquest home.

L'home assassinat s'estava recuperant ja d'un incident violent on també semblaria que ja el van intentar matar.

Sí, sí. Si la hipòtesi policial és que hi ha aquest intent d'homicidi que no aconsegueixen consumar perquè és un divendres a dos quarts de nou de la tarda, aquest home va caminant pel carrer, se li apropa un vehicle i els ocupants el disparen molts trets, a mi em diuen que és una rafaga de trets, però és veritat que li dona com a les cames, dones no vitals, l'aconsegueixen recuperar tot i que sacna molt i el porten a l'hospital i llavors la hipòtesi policial és que el que no van aconseguir fer en aquell moment, que era assassinar-lo, que era el que volien, doncs ho han acabat fent a l'hospital. Has vist Moblen, la sèrie?

Sí, l'he vist, sí. Doncs hi ha un tros de la història que és molt similar perquè el pistoler arriba en patinet a l'hospital.

Sí, sí, i aquí el que, bueno, estan mirant totes les càmeres i que tenen alguna imatge bastant nítida d'ell i que se'l veu com un cas de bicicleta, creuen, o estan acabant de tancar també, que entra per urgències perquè la resta de portes, doncs, a aquella hora de la matinada estan tancades i que aconsegueix accedir fins a la cinquena planta, que és on estava aquest home ingressat, i que estava la seva dona. A l'habitació, probablement endormiscada aquella hora al matí, que hi havia els treballadors a planta però que no estaven dins de l'habitació i que és la pròpia dona la que se n'adona que l'estan disparant al seu home i que surt i que demana ajuda i que el pistolet aconsegueix marxar.

Clar, és que et deixa.

Però fixa't que els que van a matar, aquest és un sicari o per compte propi, nosaltres un autònom, diríem, doncs, clar, no la maten, no la disparen amb ella. No, no, van a fer una feina molt concreta. Saben molt bé el que van a fer, diríem.

La part, Rebeca, és estranyíssima. Vaja, no soc policia, però s'opta molt. Anar a cometre un assassinat a un hospital, perquè pocs llocs, a part d'una presó i d'una comissaria, pocs llocs amb més càmeres, més vigilats, deu haver-hi, no? Però ja l'han mort. Sí, però si el senyor que entra i surt a matar és molt fàcil d'identificar-lo ara.

Sí, és una zona que té càmeres, que com tu dius està vigilada a tot arreu, que té uns vigilants de seguretat, que està en una zona del Joan XXIII, que té a prop comissaria de Mossos. Vull dir que no és una zona per passar, es ha percebut, encara que siguin les tres del matí, que segurament és fàcil accedir, però potser després ja no és tan fàcil marxar. En tot cas, el seu objectiu d'aquest home sí que l'ha aconseguit, de l'autor, de l'assassí, que és anar a disparar i sortir corrents. Però és una cosa que no hem vist. Hem vist altres coses, que és veritat, també molt cridarneres a hospitals, de familiars intentant endur-se un ferit d'un hospital, que a més aquest ferit estigués implicat en alguna cosa delictiva, això. Alguna vegada ho hem vist i també no ho donem per normal, perquè també és molt anormal, però un assassinat d'aquesta manera és una cosa que a mi, fins i tot els propis policies em deien, escolta, no és una cosa que veiem, que no ens sorprèn molt a nosaltres també.

Amb la línia del que dèiem abans, et fa sentir que un hospital també és molt vulnerable, i que es poden entrar per urgències i per molts llocs d'una manera. Llavors ja no confiarem en res. Però ho és, la consellera ho ha dit, que jo he pensat, no que li ho digués tan clar. També és veritat que en aquest cas,

pel que ens diu la Rebeca, és a dir, no és que tu, que has tingut la grip i t'han ingressat, et vindran a matar. Vull dir, que aquest senyor pinta que alguna cosa, vaja. Sabia. Sabia, ho havia fet, ho formava part, no era el Josep del quiosc que es va trencar la cama. Hi ha una frase que sempre

diu la Rebeca i que a mi em tranquilitza molt, i és, sempre es maten entre ells. Sí.

Mira, hi ha una cosa, una prevenció que jo com a periodista de successos sempre tinc, i no la tinc perquè estigui especialment il·luminada, sinó perquè els policies moltes vegades també ens ho diuen, és, en la mesura que podeu, quan ingressem algú a l'hospital que veieu que està implicat en alguna cosa rara, no dieu l'hospital, no? Com que no, animeu una mica perquè altres persones que puguin saber on estan. I això és una cosa que jo aplico dins del sentit comú, en casos que et fan pensar que després potser algú pot apropar-se a aquest hospital a acabar-ho de fer. És veritat que després. Vull dir que no. Perquè en el cas del tiroteig de Salou sí que el vam explicar tots una mica, però no vam arribar a

aquests detalls. Si veieu que m'ingressen a l'hospital i la Rebeca no diu aquí, sospiteu. Farem una barrera humana. Sospiteu a veure què. Una barrera humana farem de riga, ja veuràs. Rebeca Carranco, gràcies per explicar-nos-ho. Gràcies a vosaltres. Doncs ja veieu. Després diem que tot no falla, però.

El país està com està, eh? Bueno, no ho sé, els hospitals, la resta, doncs van bé, no? Estan curant els. Jo veig la part positiva. Curen els malalts tant com poden, fan les intervencions. En aquest no l'han pogut curar, no.

No, en aquest no. Farem una. No és veritat. Malauradament no, pobra. És una mala mort, però. Fa una mica d'angonia, sí. Mira, fem una pausa, una pausa rapidíssima i seguim. Són dos quarts de cinc de la tarda.