Expacients d'UCI de llarga durada creen una associació per visibilitzar les seqüeles que pateixen

El 5 de juliol del 2022, tornant a casa, jo anava amb moto, perquè tenia un cotxe que va fer una infracció molt greu. Se'm van portar per davant i vaig despertar 33 dies després de l'oci.

Després d'un accident de moto, l'exmosso i educador social Toni Agustín va passar 33 dies a la unitat de cures intensives. Després vindrien dos mesos a planta i una llarga recuperació de dos anys i mig, amb l'aparició d'una gran desconeguda fora de l'entorn sanitari, la síndrome post-UCI.

Vaig patir la síndrome post-UCI. Podem parlar de moltes conseqüències més enllà de les pròpies de la patologia per la que ingresses. Inestabilitat a l'hora de caminar, manca de sensibilitat a les quatre extremitats, síndrome d'estrès posttraumàtic.

Tot un seguit de seqüeles que pateixen la meitat de les persones que hi fan estada. Són físiques, es perd molta massa muscular. Psicològiques, s'utilitzen analgèsics molt potents que solen disminuir la capacitat de concentració, i sobretot emocionals. Les resumeix Carol Lorenzio, la cap del Servei de Medicina Intensiva del Trueta de Girona.

Aquests pacients queden molt tocats, tenen molta pèrdua d'autoestima, són pacients que tenen alteracions de la son i pateixen d'insomni, tenen quadres d'angoixa, de depressió.

Una síndrome que, a banda dels pacients, també afecta els familiars.

Quan un pacient ingressa a l'UCI, no només ingressa ell a l'UCI, ingressa tota la família del seu entorn. Quan el pacient surt de l'UCI s'encarreguen molt d'aquesta recuperació.

Precisament, per ajudar pacients i familiars a superar l'estat de cures intensives, neix l'associació Girona Apostusi, la primera d'aquest àmbit a Catalunya, fundada per Carlos Felipe Seixas, Toni Agustín i altres pacients amb el suport del Trueta de Girona.

Fins i tot és que m'estranya que no sortís abans. És recent, aquesta síndrome. Llavors, poder, fins que no li hem donat un nom, ni no li hem donat l'entitat, això és poder el que es necessitava perquè un pacient digui, ostres, és que és això el que tinc. Un suc.

L'entitat guia pacients, familiars i també dóna suports en tràmits administratius. El seu president, Toni Agustín, resumeix molt bé els passos per superar un ingrés a cures intensives.

Com te n'en surts? Doncs importantíssim la teràpia psicològica, molt important també el suport familiar i molt d'esforç i molt de treball. I encara estic en el camí.