Explota la fira!

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora. És dissabte, passen uns quants minuts de les 6 del matí i això vol dir que a Catalunya Ràdio comencem al mans la cultura popular i tradicional, l'associacionisme a la ràdio nacional. Avui posarem la mirada a Manresa, al Bages, perquè dijous comença la 29a edició de la Fira Mediterrània, una edició que reunirà 85 propostes artístiques en 136 funcions al voltant de la música, la dansa, la cultura popular. Bona nit. Bona nit. De Sant Climent de Llobregat al Baix Llobregat. Tot plegat des d'ara i durant els propers minuts. Aquí mateix, al Mans, amb la Rosa Silloe, el muntatge musical, l'Andi Franco a la producció i qui us parla, en Quim Rutllan. La cultura popular i l'associacionisme a Catalunya Ràdio. Mans. Som-hi, doncs, amb tot l'arrel a la Ràdio Nacional. I com sempre, començarem musicals. Una novetat de fa pocs dies són les Laranà, tanta mar per tan poca illa.

En ser grossa em faré fer una casa bona mare. Cobertes de sabina i murs gruixats, pintes de calç. Ballaré a sapurxades amb malles i estels. Els faré créixer ses peixes i els veuré florir en el cel. Tanta mort per tan poquilla, quan pot valdre un tros de món, tinc fortuna. Tanta mar per tan poquilla, quan pot valdre un tros de món? Tinc fortuna de ser filla d'una aieta de renom. Si no puc, em compraré un piset. I sense raur, vai Shakira, qui seràs, meu vasí? Tanta mar per tan poquilla, quan pot valdre un tros de món. Tinc fortuna de ser filla d'una illeta de raon. Tanta mar per tan poquilla, quan pot valdre un tros de món. O si no, en pis llogarem i en 20 metres viurem set. Si fa sol no es passa fred i si plou ens dutxarem. Nos mirem a sa terrassa, zona alta del carrer. Vibrem sa llum d'un fanat i sombra d'un sol.

No passa gana ni set. Satisfeta un bocinet de pretuer de quatre vents. Puc dormir en una esterilla entre pinza, arena i set. Abraça't a sa meu illa, que m'estim jo pas meu mal. Puc dormir en una esterilla entre pins, arena i sal. Abraça't a sa meu illa, que m'estim jo pas meu mal.

L'Arenna, amb l'Anna Magrinyà i l'Anna Sala, que segueixen avançant al futur turmerí. La setmana que ve, el dia 18, per cert, si els voleu sentir, seran al Festival Arrelet,

d'Esplugues de Llobregat. Sona a poble, a plaça i a gent. Això és el Mans, i és de bon matí. A Catalunya Ràdio, amb Quim Rullant.

Entrem en matèria. Dijous que ve, dia 15, comença Manresa, al Bages, la 29a edició de Fira Mediterrània. Quatre dies de programació fins diumenge, amb 85 propostes artístiques, 136 funcions, 74 de les quals són gratuïtes. 6 de cada 10 propostes tenen, a més a més, caràcter d'estrena. La música suma 44 propostes, i les arts escèniques i la cultura popular, 41. A més a més, 23 projectes que han cascut sota el paraigua de l'Obrador d'Arrel, el programa de suport a la creació de la Fira Mediterrània. Avui, per tant, us avançarem bona part del que passarà aquests dos primers dies, dijous i divendres, i comencem, en aquest cas, amb les propostes de dansa de dijous.

La primera proposta és Repic, de Radicela, un espectacle que parteix d'un gest molt present a les danses d'arrel, el repic. Repic de peus, d'objectes o instruments que es converteixen aquí en moviment, en ritme i diàleg entre els intèrprets. Aquest repic es podrà veure dijous que ve, a tres quartes sis de la tarda, a la plaça Europa de Manresa. Roger Cusidor i Eduard Roca són intèrprets de Radicela.

Un projecte creatiu contemporani d'arrel. El foco on l'hem posat ha sigut en el toc de la castanyola, treballar a partir dels seus sons, és de la part més popular.

I llavors el que volíem fer és un procés d'investigació en realment la castanyola, no és merament un element estètic i sonor, sinó investigar. Una mica en quins orígens i quin era l'element popular que el va convertir en element de les danses que es feien a plaça. Per això és aquest procés d'investigar no només quins patrons rítmics hi ha, sinó com es va arribar.

I per això, no? Vull dir que Radicella és el segon projecte que engeguem i per això ens hem posat amb les mans de Laia Santanac, que ens acompanya, La direcció artística

i la coreografia de Repic les comparteixen tant Radistela com Laia Santanac. La proposta vol tractar la tradició com patrimoni viu, capaç de generar nous llenguatges escènics.

Estem fent la revisitació una mica també de la Castanyola i per això estem utilitzant un material que és la fusta i com amb la fusta, des d'una mirada contemporània, podem també investigar de quina manera es repicava la Castanyola en moltes danses populars i de quina manera ara mateix ens ve de gust també a nosaltres com a col·lectiu.

Mitja hora més tard, a dos quarts de set de la tarda, l'anònima acull el Catalan Washing, nova proposta de Pere Seda i de l'Esbor. El títol ja és tota una declaració d'intencions. Catalan Washing assenyala l'ús superficial de la cultura tradicional, l'exaltació de símbols i de la identitat, quan aquesta queda deslligada de la realitat social al qual els dona sentit. Pere Seda posa paraules al punt de partida de l'espectacle.

En aquest cas hem volgut llenar a fondo del tot, amb el vestuari, amb la música. Amb el propi moviment. En aquest espectacle hi ha molt de tot el patrimoni aquest sobretot de danses que vénen del món dels esvars i de totes les danses també populars però amb aquesta forma de ballar tan catalana que amb els altres espectacles hi havia una voluntat de portar-los cap a un context de moviment més contemporani i en aquest moment hem volgut anar cap al propi moviment i crec que ha sortit un treball molt xulo perquè. Estem agafant moltes referències musicals de Montpou, de Claver de Morera també hi ha com tot un univers d'autors catalans de tot el nou santisme que hem agafat i hem volgut com reivindicar i també com fer-ne una oda d'alguna forma.

L'Esbor continua d'aquesta manera la seva exploració sobre la identitat catalana i reivindica la dansa d'arrel com una eina per pensar al present, qüestionar la folclorització i evitar que la tradició quedi reduïda a una simple imatge decorativa.

Sempre a tots els espectacles hi ha com moltes referències tradicionals. A mi sempre m'ha agradat que. El fet popular català i tot el que és el context tradicional no sigui una referència de segon nivell i la peça es quedi en un espai més contemporani, sinó que volem agafar aquestes referències i tractar-les com a primera matèria de l'espectacle i en aquest cas és encara molt més evident perquè jo diria que és una peça de dansa tradicional, no és una peça de dansa

contemporània. Catalán Guaxena, dos quarts de set de la tarda de dijous a l'Anònima. M'arrenquin amb

un ganivet totes les pistes.

Seguim amb dansa, a les 8 del vespre, també dijous, al Museu de Manresa, al Museu Barroc de Catalunya. Ester Guntin hi presentarà Brida, una peça que parteix de la dansa tradicional dels cavallets i posa en paral·lel la doma del cavall i les coreografies codificades. El cos hi apareix com un espai de disciplina i de control, però també de resistència i potència expressiva. La creadora i coreógrafa Ester Guntin ens acosta a aquest punt de partida.

Per explorar la relació que existeix entre la doma del cavall i la coreografia codificada com a metàfores de control sobre els cossos. I la dansa de cavallets el que té és que hi veia tot, però sobretot la idea de dominació. Sobretot la idea de dominació expressada des d'un lloc lúdic i popular. D'alguna manera el que em pregunto a Brida és què hi ha sota d'aquesta tradició. Com les persones tendim a dominar, a voler controlar. Brida, a més a més,

compta amb la col·laboració vocal de Tarta Relena i forma part del programa d'impuls de la dansa de Real de l'Obrador. Dijous que ve, a les 20 del vespre, la podreu veure al Museu Barroc de Catalunya.

I una melodia senzilla per fer un suc fregit. I uns acords de guitarra tallats ben petits. Un ritme que sigui fàcil de digerir. I si vols anar al liceu, fes un do de pit.

Deixem la dansa, parlem de música. Aquests que sonen, el Pony Pisador, seran amb el format del Pony Menut, aquest dijous, i presentaran Batu a l'Olla, un viatge imaginari en tren per músiques i tradicions d'arreu. El bluegrass, tonades celtes, jo de l'alpí i l'humor habitual d'aquesta banda. En aquest cas faran dos passis per escoles, el Teatre Conservatori, aquest dijous, matí i tarda. Miquel Pérez, violinista i veu del Pony Pisador, ens parla d'aquest Batu a l'Olla.

I aquí s'hi sumen dues coses, una d'elles que ens avorrim amb molta facilitat si les cançons són molt planes i massa repetitives i a nosaltres avorrir-nos ens agrada més aviat poc. I l'última cosa que et diria és que a nosaltres quan érem petits la música que ens arribava a les orelles, que estava pensada com a música infantil, Normalment no ens cridava gaire l'atenció, buscà com un simplisme i un minimalisme que a la nostra orella no li venia de gust i vam arribar a la conclusió com a grup que si volíem fer música familiar no tenia per què deixar de ser una mica amb la complexitat harmònica i rítmica i aquestes coses que a nosaltres

ens agraden tant. Silenci que toca dormir. Silenci, que hem de descansar. Silenci, perquè la leona se'n va a dormir.

A les 12 del migdia arribarà el primer dels dos passis de Quan siguis gran i jo sigui velleta, de La Portera. El segon serà a dos quarts de sis de la tarda. Tots dos a l'Auditori Miquel Blanc del Conservatori Municipal de Música de Manresa. Aquesta proposta de Laia Borràs i Pau Censarric parla de la cura, del pas del temps, de com l'efecte es transmet entre generacions. Ho fa recuperar en cançons tradicionals i de bressol, però també a través d'instruments ceràmics de construcció pròpia que tenen un pes musical, visual i i escènic. Aquesta és Laia Borràs.

Quan començàvem a crear l'espectacle sobretot pensàvem molt en com la massificació i en com les ciutats i tot el soroll i la rapidesa de la vida en què vivim ara afecta el temps que ens dediquem a nosaltres o a les nostres famílies o als nostres amics i com cada vegada tenim menys temps potser per la gent que ens estimem i com de cop el fet d'estar tan junts i tan concentrats en una ciutat potser fa que en realitat estiguem menys a la vora que abans.

A dos quarts de cinc de la tarda els carlins serà el torn de Luca, amb cançons que il·luminen els carrers. Magalí Sala, Gina Quatrecasas i Miquel Gómez treballen només amb les veus, parteixen de la polifonia tradicional mediterrània. En aquesta nova proposta incorporen una mirada escènica sobre la llum, el moviment i la manera com les cançons poden passar d'una veu a l'altra. Miquel Gómez.

Som un grup que en si es defineix una mica per l'amistat viscuda a través de la música. Més enllà d'aquest tema de recuperació de patrimoni que evidentment és la nostra base i és d'on venim nosaltres, el que estem fent en aquest procés és posar en el centre. L'experiència humana que totes aquestes músiques han acompanyat, que totes aquestes cançons han acompanyat al llarg del temps. Un projecte tan íntim que és un projecte una mica de buscar quina és la nostra identitat dins del món de la polifonia, que sí que ve de les sonoritats de la polifonia catalana, valenciana, d'altres llocs de la Mediterrània.

I també dijous a la sala de la Plana de l'Hom, Coloma Bertran presentarà Arra l'Alada.

La violinista pren com a referència els antics sonadors i els genes de ball de la música tradicional, però els fa dialogar amb la improvisació, sintetitzadors, bucles i experimentació sonora.

Que parteix de la figura dels antics sonadors, aquests músics que tocaven l'acordió, el flaviol, el violí, i que anaven ells sols de poble en poble fent ballar, explicant històries i cantant. M'interessa aquest esperit viu i itinerant de la música i també sonador com a idea de fer sonar l'instrument i de jugar amb el so. Incorporo tota una part d'experimentació sonora com també tota una part més d'experimentació d'un so natural propi de l'instrument. I a nivell de repertori sobretot em baso en gèneres d'arreu catalana, d'arreu dels països catalans.

I també dijous, la Fira Mediterrània acull, en aquest cas, un concert de les Albéricas, amb Cantar és Viure, una altra de les propostes de l'escenari de les cases de la música. Albérica reuneix tres generacions de la família Albero-Tàpia. Veus, gralla, sac de jamecs, viol, guitarras, castanyoles, petxines, percusions domèstiques, en aquest cas per revisar cants i valls populars de la península ibèrica des de la festa i des de la transmissió de les generacions.

Més, més, dime una llaura,

Una altra de les novetats, una presentació és la que farà Joana d'Arc, l'Ariadna Rulló, amb Revolta, un projecte que fa conviure la cançó popular catalana amb sintetitzadors, amb bases electròniques, samplers i percussions. Revolta entén la tradició oral com un espai de resistència col·lectiva, una eina viva per respondre als conflictes del present. Ariadna Rulló.

Porta bastanta energia. Després d'haver estat així una miqueta paradets, la veritat és que en el moment en què estem a nivell de societat i a nivell de món, hem vist com bastant urgent recuperar cançons d'una miqueta de revolta o de moviments o col·lectius que van haver de reinventar la seva forma de viure per adaptar-se a un context diferent. A les 8 del vespre d'aquest dijous,

la taverna Cervesa Guineu es convertirà en aquest cas en la final de la 19a edició del concurs Sons de la Mediterrània. Tres propostes i tres maneres molt diferents d'entendre com pot sonar la real avui en dia.

Amb l'esclop d'un pescador m'he fet una barca xica, d'un llapis al pal major i la vela més bonica, d'un retall de mocador petit.

Obriran de Gairó, de Premià de Mar al Maresme, el grup que revisa l'Havanera des dels codis musicals de la seva generació. Respecten la melanconia, també respecten el relat, les estructures, però incorporen composicions pròpies i sonoritats contemporànies. Lluar Alverdi. Com cada directe dius,

ai, i si això ho fem així? No sé que no sé quantos hi vas rodant i al final cada vegada ens sentim més còmodes també. I creiem que s'està consolidant bastant el directe i la proposta per això mateix.

Tot seguit, a dos quarts de nou, els segons finalistes, en aquest cas el projecte Nastallat de la Laia Rius. Manté les mètiques i les estructures del ball de bot, amb d'altres gèneres tradicionals, però les trasllada a l'electrònica, amb sintetitzadors, bases, baixos, que permeten ballar les peces seguint els passos o deixant-se portar lliurement pel ritme. Laia Rius.

El que a mi més m'agrada del projecte i el que m'emociona més que estigui passant i que crec que és amb el que connecta més la gent és que siguin cançons que es puguin ballar i que la gent les balli i que estiguin, estem fent concerts que estem fent concerts com aquí a Catalunya que és un lloc on potser el ball de bot no hi té tanta presència perquè sí que ara el directe malgrat fem com balls de tots els països catalans està molt centrat en el ball de bot. Allà a Mallorca òbviament funciona molt bé perquè tothom balla. Però aquí a Catalunya també balla la Janine, també en part perquè jo soc molt pesada i els meus amics ja els he fet fer mil cursos de ball de bot i coses, llavors venen als concerts i ballen.

I no s'entén què hi passa al món Quan res és clar i tot confon Quan s'acaba el dia i el sol.

I tancarà la final la mare del Tano, de la Garriga, el ballés oriental, el grup liderat per Joana Boisang, que parteix de la rumba catalana, el ventilador i les palmes, i que combina versions del repertori clàssic amb composicions pròpies en català i en francès. Joana Boisang. Guai, perquè és que no tenim

res a veure els uns amb els altres. Llavors, que guai, no?, que la música d'arrel catalana pugui ser tan viva i diversa. Crec que a vegades hi pot haver gent que diu, ah, és que no m'agrada, jo què sé, la música tradicional, i és com estàs, doncs mira, justament són tres propostes que crec que potser amb una pots connectar, saps? Perquè és molt, sí, sí, res a veure l'una amb l'altra.

El guanyador del concurs Sons es farà públic en aquest cas l'endemà, divendres, dins la presentació de projectes de l'Obrador d'Arrel.

I més música que segueix a la Fira Mediterrània. A dos quarts de deu arribarà la inauguració oficial de la Fira amb Sandra Montfort, que presentarà Terra de Guapas a la Sala Gran del Teatre Cursal. Un espectacle de gran format amb música, dansa i performance que homenatja la cultura valenciana. Hi passaran cants de batre, malagueñas, albaes, fandangos, dolçaina, tabal, el misteri d'Elx o el ball del volatori, revisats des d'una mirada contemporània.

Bona nit.

I més música de dijous, la nit continuarà a tres quarts d'onze a la Taberna Cerveza Guineu amb Trèvol, folk d'extraradi, el quartet que barreja la música d'arrel amb el pop i construeix un folk des de la perifèria, amb lletres que parlen de qüestions socials i de les preocupacions de les generacions joves. Laia Gluc és de Trèvol.

Sí que vam fer la reflexió de que volíem reivindicar la perifèria com a espai de creació, com a espai de barreja i com a espai de resistència cultural. Perquè, bé, primer perquè el fer música folk i fer música tradicional des de petites ens hem trobat que en aquesta perifèria, en aquest extra radi, a vegades costa una mica poder dir que fas música folk des d'aquesta banda, perquè és el que sempre diem, però sempre ens hem trobat que, ostres, que vens del Baix Llobregat, que vens de l'Hospitalet, vens de Sant Adrià, què has de fer? Que has de tocar la gralla, saps? Que has de fer música folk? I poder reivindicar aquesta perifèria com aquest espai.

I encara dues propostes més que eixamplen aquest primer dia de la fira cap a d'altres ribes del Mediterrània. A un quart d'una del migdia, a la taverna Salvesa Guineu, Silvestres i Saurina posaran en diàleg la polifonia catalana i la corça. En aquest cas, Silvestres, tres veus de ponent que recuperen cançons de panderos, jotas, romansos, i de l'altra, Suarina, una formació femenina vinculada a la tradició polifònica de Córcega. El projecte ha sortit de dues residències creuades i vol explorar què passa quan dues maneres mediterrànies de cantar transmetre, també, i de Crea es troben. Arantxa Broto és de Silvestres.

La idea és treballar des del nostre coneixement sobre polifonia catalana i des del seu coneixement sobre polifonia corsa. I també trobem molt interessant, ara que ja coneixem més o menys lo d'aquí, anar a visitar lo de Córsega, perquè és veritat que allà la polifonia tradicional està molt viva encara. Ens fa molta il·lusió. Fer aquest intercanvi i, sobretot, poder fer la mostra del que treballarem. Allà estarem al centre Boche. I aquí també farem la mostra a Fira Mediterrània i a l'Auditori de Lleida.

La jornada de dijous s'allargarà fins ben entrada la matinada. A dos quarts d'una, ja tècnicament divendres, Calàxima portarà Osmosis a la plaça Sant Domènec, una formació de la Pulla, al sud d'Itàlia, que fa conviure la Taranta amb l'electrònica, amb gaites, busuc i acordeó, panderet de veus i sintetitzadors en un directe potent hipnòtic per tancar la primera nit de la Fira Mediterrània.

Des de les places fins a les festes majors, la cultura viu al mans.

Aquesta que acabem d'escoltar era la sardana Sapauma de Josep Colli Ferrando amb la coble Ciutat de Girona. I és que avui tot s'ha de mar a la selva. Hi haurà concert amb aquesta formació, amb aquesta coble, com a prèvia de l'aplec que celebraran demà diumenge.

Catalunya Ràdio. Dissabte a les 6 del matí, Mans, amb Quim Rullant.

Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio. Hem repassat la programació de dijous en aquesta fira mediterrània. Toca divendres.

Segona jornada, per tant, d'aquesta fira de Manresa al Bages. Repassem-ne les principals propostes. Començant per dansa. De bon matí, Brothers Bros presenten Bo. La companyia parteix del ball de bastons per posar-lo en diàleg amb la dansa contemporània, el hip-hop, el popping, el locking i el breakdance.

A dos quarts de set de la tarda,

Fran Sieira portarà Benquerer a l'Anònima, el primer espectacle en solitari del coreógraf i ballerí gallec, una proposta sobre l'autoestima, les cures i la necessitat d'estimar-nos. La dansa tradicional gallega que hi conviu amb llenguatges contemporanis i amb la música en directe d'aquestes que escoltem, les que a Maño i a Meixeiras.

¿Fechas me aporto o qué?

A les 8 del vespre coincidiran dues propostes. Al Museu de Manresa, el Colectivo Globo presenta Alent, i al Pati del Cursal, Verónica Parla Greco oferirà Trevolte, una peça construïda a partir dels gestos transmesos entre dones, on la tarantella es barreja moviments quotidians associats al cansament, a l'opressió, al desig i a la supervivència. I finalment, a les 9 del vespre, també al Pati del Cursal, Christian Martín, el Proyecto Lanza, presentaran Danzante. Un espectacle que recupera la memòria de persones LGTBI del món rural durant els anys 30 i la postguerra, a partir de la figura real de l'amparilla i de totes aquelles vides dissidents que van haver de sobreviure entre la burla, la repressió i el silenci.

No teniu sabiduria perquè jo me casaria. Viu d'en vos que m'agradau, viu d'en vos que m'agradau.

De l'itinerari Memoria i Llegat us destacarem que aquest divendres el plaça major acollirà Clam, de la companyia FEMUT, circ contemporani, equilibris acrobàtics, perxa, dansa i música per reivindicar la vida senzilla, el joc, la llibertat i la resistència. Ens ho explica una de les creadores de la companyia FEMUT i intèrprets, la Júlia Clarà.

Posa en valor la vida senzilla com una vida plena. El joc, la llibertat i la resistència. I ens hem inspirat en danses populars i en els balls dels gegants. L'Anna Ferrer és qui ens ha fet la música, cercant cançons a l'arxiu del Cántut. I Clam és un espectacle pensat per les places, de format circular. És de circ.

I a dos quarts de vuit, perifèria Ciamarrones, iniciarà a la plaça Gisbert l'itinerari Ventús, que avançarà pels carrers del centre fins a la plaça Sant Domènec. Una acció escènica que activa la memòria de la diàspora africana i recupera les germandats afro-andaluses i afro-catalanes documentades ja des del segle XV.

I seguim ara repassant més propostes per aquest divendres. Ara parlem del que protagonitzarà Xaluc, un grup que presenta Quan jo veja que ja no cante, un projecte liderat pel saxofonista alcoyà Pau Jordà que explora nous camins per les albaes de l'Horta, els romansos i els girs melòdics valencians, amb un paper important de la improvisació. Una de les músics que hi participa és la catalana Laia Escartín, violinista en aquest projecte Xaloc.

El Pau, que em va convidar a formar part del seu projecte, que és una reinterpretació de la música valenciana. Ell està a Rotterdam i, com els que estem allà, doncs trobem a faltar les nostres arrels, trobem a faltar d'on venim. I ell va tenir una necessitat visceral de dir i de tenir necessitat, però espera, jo d'on vinc? Estic aquí estudiant música nord-americana amb tot aquest xubirubirubirubs i. Jo és que no vinc d'aquí. I llavors preguntar-se ell, i això t'ho hauria d'explicar ell, d'on vinc jo, des d'on vull fer la música jo, i llavors es va posar a fer la seva tesi del superior dedicada a la música tradicional valenciana i com fer una reinterpretació en un context, en un grup de música jazzístic.

A dos quarts de sis a l'auditori de la Sala Plana de l'Hom, el violinista Apel Esquerot estrenarà El Llibre Vermell, reinterpretant d'una manera lliure el cançoner medieval de Montserrat. A les sis de la tarda a la taverna Cervesa Guineu, el jove cantador valencià Jorge Gumbau presentarà barreja, jotes, fandangos, romansos, malagueñas i cançons populars recollides abans que no desapareguin de la memòria col·lectiva.

Tira-li cosetes en este vental, tira-li cosetes en este vental, No els hi tiris fortes, que li faràs mal. No els hi tiris fortes, que li faràs mal.

A les 8 del vespre, anant cap a les Illes, a la taverna Cervesa Guineu, també les pitjorines presenten sa falda girada. El segon treball d'aquest grup femení, ens ho explica l'Aina Tremulles.

Amb el segon disc, el procés ha estat més planificat, que diguéssim, hem pogut fer trobades intensives per assajar la música, cadascuna ha anat aportant més coses, i a mi el que m'agrada explicar també és que en el primer disc sí que pensava molt en la instrumentació, però amb una instrumentació com a objectiu, no? Vale, les cordes faran això, i aquí hi ha una veu i la veu farà això, no? Però ara el Manco ha fet el disc pensant també en cadascuna de les membres del grup, és a dir, En el meu cas, que jo vaig arreglar, estirar-li cosetes, pensava que això li quedaria molt bé a la Sílvia, que és la pianista, però pensava abans en la persona que ens instrumenta.

A dos quarts de deu de la nit, la sala gran del Cursal, d'aquest divendres, també acollirà l'estrena absoluta de Pau, la nova producció de l'Orquesta de Músiques de Real de Catalunya, l'OMAC. Ens ho explica el compositor d'aquest projecte, en Dani López.

Pau és un espectacle inspirat en la figura de Pau Casals, sobretot en la seva feina que va fer per la pau mundial i pels drets humans. Bàsicament, jo estic estudiant, m'estic empapant, estic llegint tot el que trobo de Pau Casals, escoltant tota la seva música i tot això. I llavors, la intenció d'aquest espectacle és, així com amb Trencadís i amb Cruy, hi havia un gran pes de les veus i de lo que deien les veus, volem donar encara més pes a l'orquestra. Trencadís tenia molt pes la veu, Cruy tenia molt pes la veu i començava a tenir més pes l'orquestra, ara la idea és donar tant pes com puguem a l'orquestra per fer-la brillar tant com puguem.

També divendres, els Carlins, Kiu i Maurat Beu Aluadi estrenaran una trobada entre el trio català de jazz i el músic multi-instrumentista marroquí, un projecte que funciona com un laboratori euromediterrani que barreja tradició marroquina, jazz, improvisació i experimentació. L'Àngel Sorrotxe, un dels ideòlegs d'aquest projecte, ens dona la seva explicació.

A mi m'agrada molt com va sorgir aquest projecte, perquè va sorgir de coses que passen quan et trobes gent a una fira, precisament va ser al Mercat de Música Viva de Vic, i va ser molt curiós, perquè va haver-hi una trobada molt casual amb una persona de Fundació Jiva, i vam començar a parlar de música, a parlar de projectes, i va sorgir parlar del grup que nosaltres treballàvem, que era Kio, I ràpidament es van començar a entendre, van repetir trobaments, aquí a la Fira de Manresa també l'any passat, i van connectar. Van trobar una manera molt interessant de compartir el jazz més contemporani que fan aquí i la tradició del Murat Beluadí. I jo crec que aquí sí que n'hi ha un punt, trobaré un punt, que jo crec que la música parlarà per si mateixa.

A les 7 de la tarda al Teatre Conservatori aquest divendres s'hi trobaran dues grans tradicions de la Mediterrània Occidental, la cultura occitana dels Alps i la música per a copla. Sergio Berarto, fundador i ànima de l'U del Fin, actuarà amb la Copa Sant Jordi, ciutat de Barcelona, en un concert que vol explorar nous llenguatges sense perdre les arrels de cap de les dues formacions. Ens ho presenta d'aquesta manera el Fiscor Naira de la Copa Sant Jordi i representant Pep Moliner.

Ell té un grup que es diu L'Ou de Fin, que és un grup mític d'allà a Itàlia, que fan música folk. Vam dir, amb aquestes fusions, la clau és l'arranjament, és on hi ha la clau, i per tant vam anar al Segur i li vam encarregar a en Xavier Guitó. Això ho vam estrenar ara la primera setmana d'agost, allà a Itàlia, amb un parell de concerts, a Cuneo i a Saluzzo. Va ser un èxit total i ara el proper serà a Fira Mediterrània Manresa.

I a dos quarts de deu del vespre el Cialo acollirà Nohara, un trio sicilià que parteix de gravacions d'arxiu i d'antics cants de treball de l'illa per construir una música contemporània en què els instruments tradicionals conviuen amb l'electrònica. Més propostes que hi haurà per divendres, per exemple, l'Occità Barrut, que presenta Contrafocs, i a les 11 de la nit, a Sant Domènec, en Davide Ambrogio, que presentarà Maternulius. Aquestes són algunes de les propostes també internacionals que seran a Fira Mediterrània.

Cado d'ul su reba ta i un bulla pur se despil raio, e la nu e su reba testo po e stele, niente paio, tru ba dur de la canaio, vas a rentici marcia, e canaio ti tru baire, anem fraire esta ruta on ca.

Els dissabtes a les 6 del matí, Mans a Catalunya Ràdio, amb Quim Rullant.

I més enllà de Fira Mediterrània, aquest cap de setmana trobem altres cites de la cultura popular, la memòria i les arts de real.

Comencem al Cuber, a l'Alcamp, amb la 24a Fira del Bandoler, que mantindrà la vila ocupada fins dilluns. Els carrers recomanen les batusses, entre morells i voltors, amb teatre, música tradicional, tavernes, gastronomia, artesania i activitats familiars. Avui, per exemple, a les 12 del migdia, la cuinera Carme Ruscalleda pronunciarà el pregó a l'Església Vella. Durant el cap de setmana també hi haurà espectacles itinerants, mostres d'oficis i actuacions de Julibert, Coi Dansem, All Foll, Folguicendra i l'Art Folc.

A la Ràpida, al Montsià, aquest cap de setmana, s'hi celebra la desena edició d'Origens, al barri del Chicago. Torna a principis del segle XX per recuperar la vida dels pescadors, els mariners, els pagesos, els ramaders, amb un conjunt de demostracions d'oficis, teatres, jocs, gastronomia i música. La Franzina Molina, regidora d'identitat de la Ràpida, explica què és aquesta festa estretament lligada a la memòria del poble.

És una festa que, com sempre dic, és molt de poble, perquè parla dels nostres orígens, com diu la mateixa paraula, parla de com treballaven, com vivien, de què s'alimentaven els nostres avantpassats, els iaios i les iaies, sobretot dels principis del segle XX.

Avui hi haurà, entre moltes activitats, una demostració de pesca al Rosagall, balls tradicionals, jocs populars i música als carrers, però el gran repte arribarà demà diumenge a les 11 del matí a la plaça de l'1 d'octubre, quan Origens vol reunir 500 parelles per aconseguir el rècord Guinness de més persones ballant simultàniament la Jota Vella de la Ràpita. Recordar-vos també que aquest cap de setmana se celebra a la Massana, Andorra, la sisena edició del Contradans, el festival que posa en relació la tradició, la dansa contemporània i que acompanya els espectacles amb una fira d'artesania i tallers d'oficis. Avui, per exemple, s'hi podrà veure Emma Riba, la companyia Marc Fernández, la companyia francesa La Zampa. A les 9 de la nit, Marea Danza presentarà On estàs, Alicia? a l'Auditori Nacional d'Andorra. I demà, a les 11 del matí, cinc esbars andorrans recuperaran conjuntament Meritxell, la patrona. Sandra Todoco, directora del Contradans, ens explica com va néixer aquest espectacle.

Meritxell, la patrona, surt també d'un projecte del Contradans, on juntem tots els esbars per commemorar el 50è aniversari de la construcció del nostre santuari. I clar, va volant, les entrades van volar, és veritat que el recinte només acollia 300 persones, però bé, vam dir, ho tornem a fer pel Contradans, crec que és un molt bon espectacle per fer-ho al Contradans.

El programa d'avui continuarà amb Auqueren, dansa't!

Acabarem avançant una cita de la setmana que ve, que entrem, en aquest cas divendres, comença Sant Climent de Llobregat, al Baix Llobregat, al Festival Temuda, dedicat al teatre, a la música i la dansa d'arrel tradicional catalana. L'organitza l'associació cultural Lampel. L'Àlex García Miguel ens explica què vol ser aquest festival.

Fa uns quants anys, a Sant Climent, més enllà de tota l'activitat social i cultural que organitzaven les entitats, no hi havia una programació ni teatral, ni de música, ni de dansa en equipaments públics, ni al carrer. I des de la nostra entitat, que treballem per la cultura popular i des de la cultura catalana, doncs vam pensar que fer un petit festival programant companys professionals i semiprofessionals i amb aquesta visió que treballessin des de l'arrel, doncs podia cobrir aquesta mancança a nivell cultural al nostre poble.

El primer acte serà divendres al vespre, un meridatge musical i gastronòmic que unirà el concert de Jou, un duet d'acordió diatònic, gralla i tenoret, amb una proposta culinària del xef Gerard Solís del restaurant El Racó, un recorregut per paisatges sonors i gastronòmics dels Països Catalans i el País Basc.

L'any passat ja vam fer aquesta col·laboració amb el restaurant El Racó de Sant Climent, que és un restaurant de referència, Però podríem dir que tot i que vam ajuntar un espectacle musical i un sopar, aquests no estaven meridats del tot. En canvi, aquest any, la programació del propi espectacle ens portarà per unes músiques i uns territoris. I coincidiran amb els territoris amb els quals maridarem amb el sopar.

Dissabte, Folca Punt posarà un ball a plaça amb la participació de les bars Sant Jordi de Badaloni i després de sopar arribarà el cant improvisat amb glosa càustica. Diumenge el festival es tancarà amb els Colors de la Martina, espectacle familiar de la companyia La Tremenda.

Ets com la flor malalta. Farà el color. Si tot neix cap enfora, tu fas força cap endins. Condemnes l'alegria a sacrificar els seus fills. Bona nit.

Dintre nostre enterrat. Només l'amor quan vinguis et podrà endur el forat. I mentre hi hagi dies tinc l'esperança tal que aquesta melodia et farà oblidar tot mal. Demà quan el sol marxi ballaràs sense rancor i amb aquesta energia tombaràs la pobra flor. La miraràs encara però ja seràs diferent que aquesta melodia t'haurà tornat resplendent.

La pena que penses que passes, et passes i poses el ritme en la estona i

cantes aquesta cançó, fantàstica cançó.

Aquest era el Pony Pisador i Tarta Relén ha mestraditza una de les peces del disc Ocells. Per cert, el Pony Pisador, més enllà de la participació que us hem dit aquesta setmana, concretament dijous, a la Fiamma Mediterrània, divendres celebra a La Paloma un concert amb un munt de grups convidats.

Fins aquí aquest Mans d'avui. Per tant, gràcies per haver-nos fet companyia. Recordeu que dissabte que avui tornarem amb més música, més festa i més cultura popular. Abans de marxar, una cita per demà diumenge. Súria, al Bages. A les 4 de la tarda, el Parc Municipal Macari Viader acollirà la 55a edició de l'aplec de la Sardana Vila de Súria amb les cobles Súria, Berga Jove i la principal Andalà-Visval. Una de les cobles de l'aplec serà la Berga Jove. Precisament amb ella tancarem el programa d'avui amb la Sardana Clàssica de Robert Agustina. Que tingueu un bon cap de setmana. Fins dissabte que ve. Com sempre aquí al Mans, en tota l'arrel, a la Ràdio Nacional. Bon cap de setmana. Bona nit.

SENSE ÀUDIO PARLAT