Falta de medicaments per a la menopausa: "És una guerra de les farmacèutiques"

A la casa de la hormona.

Imagineu-vos que una persona diabètica no trobés insulina a les farmàcies. Doncs això el que els passa a les dones amb menopausa i les dones trans que necessiten teràpia hormonal. Aquests fàrmacs ajuden a mitigar els fogots, l'insomni, l'osteoporosi i la seva falta, en alguns casos, pot provocar també efectes físics. Més enllà, banda, de l'estrès que provoca anar darrere d'un medicament que necessites i que no trobes enlloc. No són poques les dones afectades, són el 9% de les catalanes que fan servir teràpia hormonal. Com ho fem? Això passaria si fos un medicament que requerissin

els homes? A Catalunya Radio, les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Please come back soon, sooner than you want to.

Comencem, com sempre, el programa d'avui de les dones i els dies amb una cantant, Neko Case, la cantant de The New Pornographers, que ha tret un disc meravellós als seus 56 anys. I m'encanta la definició que fa aquesta dona de la menopausa, perquè diu que la menopausa per ella ha estat com una segona adolescència, com aquell moment on no saps què passa i no et reconeixes el teu cos. No sabem si la Neko Case fa servir teràpia hormonal substitutòria i tampoc sabem com està a Estats Units, però potser ens ho explicaran les dones que ens acompanyen avui. Ens encanta començar, això sí, amb una dona que ha fet un disc meravellós en plena manopausa.

Benvingudes, benvinguts a les dones i els dies. I com dèiem, són aquí a l'estudi de Catalunya Ràdio la Mercè Barau, que és vocal d'oficina de farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Hola. Com estàs? Hola, bona nit. També la Misericòrdia Guinot, ginecòloga i obstetra, responsable de l'unitat de menopausa a l'Hospital de Sant Pau. Benvinguda. Moltes gràcies, bona nit. I també l'Alina Molero, que és dona trans, però sobretot és una de les codirectores del Departament de Trànsit, de cocoordinadora, perdona, de Trànsit de Barcelona. Molt important que hi sigui també perquè les dones trans estan molt afectades per tot això que està passant aquests dies, oi? I tant, gràcies. Doncs, conegudes totes, primer, per qui encara no sàpiga res de la teràpia hormonal, m'agradaria que m'expliquéssiu per què es fan servir aquests medicaments en general. A veure, ginecòlogues, farmacèutiques, parleu.

Quan la dona es troba malament per una manca de medicaments, i té simptomatologia comimatèrica, o té secada vaginal, o té disfunció sexual, el tractament hormonal, si no està contèntica, li va a fer molt bé. Això és un període que hi ha, a partir dels 50 anys, d'entrada, d'entrada dels. Després, abans dels 60 anys, o sigui, hem de tenir un marge, com molt, de 10 anys per a començar el tractament. Y que no haya contraindicaciones. Y entonces, bueno, tenemos fármacos y tenemos fármacos muy buenos, que van muy bien. Son los fármacos, son las hormonas bioidénticas, homologadas, reguladas y aprobadas por todas las FDA, la.

Sí, pero un moment, un moment, que estem donant moltes dades hormones bioidèntiques, això ja és un altre nivell, però el que no està trobant la gent a les farmàcies són tots els medicaments de teràpia hormonal que normalment van, són transdèrmics, que es diu, bàsicament els pegats, els sprays, els gels, tot allò que no passa pel fetge,

podríem dir. La via nora, la via dèrmica, que són els pegats, el spray i el gel, bàsicament.

Això és el que està costant de trobar i que és el que, com a ginecòlogues, recomaneu més. Sí, lògicament és el més

adient i ho recomanem. Què passa? Que l'espray, de fet, ja cap a l'abril, això ja ve de llar, perquè cap a l'abril ja va començar a que se'ns va esgotar i no hi havia producció.

Això és terrible, és a dir, anar a la farmàcia i sentir que aquell medicament que t'han dit que has de prendre perquè tens insomni, que pot dar pitjor l'osteoporosi, m'imagino que això crea molt de patiment i vosaltres

ho veieu a oficines de farmàcia, oi? T'explicaré. El problema de la menopausa és que l'estrògen, que és una hormona que ens protegeix, que fa que dormim millor, com deia la doctora, que no tinguem sequetat vaginal, baixa. Llavors aquesta baixada pot ser més lenta, depèn de la dona, o pot ser més brusca. Si és brusca, pateix molt aquest disconfort que provoca aquesta baixada d'estrògens. Llavors què podem fer? Fer que aquesta baixada sigui molt més lenta i per tant la dona no la pateixi. Llavors, què tenim? Tenim diverses maneres de donar aquest esterògen que ens està faltant, de donar-lo des de fora. La manera que, diguem-ne, tindria menys efectes secundaris és a través de la pell. A més a més, a través de la pell és molt fàcil mantenir una dosi molt estable. Si tu l'aprens oral, primer has de donar una dosi més alta perquè tu l'has de digerir, perquè a la pell ja et va directe sang amb lo qual amb una dosi molt més baixa tu aconsegueixes aquell esterògen que et falta i aquest medicament que funciona molt bé per mitigar aquest disconfort diguem-ne aquest medicament via una pulverització a nivell de la pell és el que ha tingut un problema de fabricació i aquí a Espanya. Han deixat de servir-lo.

Ara parlarem del problema de fabricació, però també hi ha altres coses. A mi em sembla que hi ha un tema de butxaca, però ara en parlarem. A veure, Lina Molero, les dones trans també ho pateixen moltíssim, això, perquè, bueno, una barbaritat,

perquè ara tu m'ho explicaràs. O sigui, les persones trans que volen fer una transició mèdica necessiten aquestes hormones per poder induir els canvis de modificació corporal. I no tenir aquesta medicació és senzillament no poder fer aquesta transició mèdica o endarrerir els canvis o fins i tot que torni, perquè estem parlant d'uns canvis que el 90% d'ells són reversibles.

Per dir-ho ràpid i malament, a una dona trans, per exemple, que està una setmana sense prendre estrógen, li pot créixer la barba?

Bueno, no sé si en una setmana, però el que sí que passarà és que segurament les hormones que sí produeix, que són justament la contrària, la testosterona, començarà a reactivar-se i començarà els seus efectes. A tot el cos, no sols la barba. Ho he dit així en plan perquè la gent ho entengui. Ho he dit a lo bèstia. El problema no és només físic. Jo penso que el pitjor dels problemes és el de la salut mental, perquè donar un pas així i que de cop i volta et treguin aquesta medicació perquè n'hi ha manca de producció, d'estocs o del que sigui, d'alguna manera compromet molt la teva salut mental perquè estàs donant un pas molt i molt important, el més important de la teva vida i a conseqüència d'uns terceros et veus obligada a aturar-ho, no?

Això és molt interessant perquè en les persones trans és claríssim, perquè és una decisió important, pots veure sobtada o parada, però quan parlàvem de les dones amb menopausa, per exemple, també hi ha un punt de nivell de patiment, perquè hi ha dones realment que tenen menopauses complicades, on tenen molts problemes d'insomni, on tenen problemes també de boira mental, per tant, no podem oblidar la part psicològica d'aquest efecte, d'aquesta manca de medicament.

Sí, sí. De fet, a veure, és un fet molt important, i sobretot quan arriben a la perimenopausia, que és aquesta niña vagamental, està molt acusada ara. O sigui, la gent l'ho refereix molt. I pensa que ara les dones arriben en un estatus social, o sigui, de treball, que ja tenen cargues importants. Clar, que són dones a vegades que els agafen 50 llars anys. I que tenen reunions i no els surten les paraules, i no saben què dir perquè s'han oblidat. Això és molt aparatós per a la dona. El que passa és que nosaltres hem intentat substituir. Sí que és veritat que aquesta manca ha provocat un canvi important, però a veure, i la dona amb una insuficiència ovàrica prematura? Una dona de 30 anys que ja no li funcionen els

ovaris o que ha tingut un càncer per exemple i li han tingut d'alguna manera que provocar una menopausa precoç que

això és una cosa molt habitual de la que no es coneix gaire que és que les dones que han passat per un tractament de càncer moltes vegades perden la regla i per tant de sobte hi ha una menopausa precoç que es torna embolla que

potser fins i tot és induïda aquesta menopausa precoç per la tipologia del càncer sí, sí.

I aleshores aquestes dones necessiten unes altres dosis d'adaptament hormonal i també tenen problemes. Els problemes estan a tots els nivells. I aquí estem.

Oh,

ladies, ladies How was I supposed to know. I'm entering a nightmare It's crazy, crazy My body is letting go I'm up to pee all night, yeah Moody, don't get too close to me Getting hairy Ovaries will shut down menopause My lower back is killing me.

Parlant a les dones i als dies de la teràpia hormonal substitutòria, de lo important que és i d'aquesta deixadesa que ara veiem, no per culpa de les farmàcies ni els farmacèutics, sinó d'aquest moment que no arriba aquesta medicació i per tant hi ha moltes dones que ho pateixen. Tu em deies, Mercè Barau, que hi ha hagut un tema de que no arribava el medicament, però hem d'explicar per què no arribava el medicament. És perquè a Europa les grans empreses farmacèutiques guanyen més diners venent a París o a Itàlia que a Espanya.

Explica per què passa això. Diguem-ne que hi ha molts motius pels desabastiments. Desabastiment vol dir no n'hi ha. L'altra cosa és la falta de suministre, que el no haver-hi un determinat producte ha repercutit sobre els altres, que d'haver-hi n'hi ha, però n'hi ha poc i llavors no arriba. Llavors, què ha passat? Que Fàbrica. En aquests moments no don l'abast a la demanda que té, perquè hi ha més demanda, perquè no hi ha problema amb el principi actiu, o sigui, de fet, estradiol n'hi ha, i com a fórmula magistral es pot fer, el que passa és que no està finançada, estradiol n'hi ha. O sigui, és sobretot una qüestió econòmica pel mig. O algun producte de fabricació, potser és l'envasa, potser és el cartronatge fins i tot. Alguna cosa que fa que la fàbrica tingui menys unitats de les que pot servir.

Però creieu també que el fet que el mercat farmacèutic a l'estat espanyol té uns preus fixats pel govern que sovint són inferiors a la resta d'Europa, això és important o no? Totalment. Perquè jo crec que això és de base. Si jo soc una empresa farmacèutica i vull vendre als països i hi ha països amb el que puc guanyar més i llocs on puc guanyar menys, on vaig? Allà on puc guanyar, on tinc més marge? Al final és un negoci. Totalment.

La manca de l'enceto va sortir una alerta al març d'aquest any dient que no n'hi hauria estoc a Espanya almenys fins als finals d'any, però el poc l'enceto que el laboratori sí tenia se l'està vendent a la resta d'Europa perquè paga més. És una qüestió claríssima. Tot això ens porta a que estem en mans de monopolis i de guerres econòmiques de medicació, perquè ara està passant el mateix amb altres medicaments que també prenen les persones transmasculines, la testosterona, la testosterona injectable. Ara han deixat de finançar el reandrón, que és una de les medicacions que es fan servir via intramuscular, perquè ha sortit una altra que és més barata, I com que no poden tal, han canviat a Testosterona Cid, que és un altre laboratori italià, però que el comercialitza Desma, que, o casualitat, és el mateix laboratori que fabrica i comercialitza l'altre injectable. Llavors, ara tenen el monopoli de tots els injectables de testosterona que es comercialitzen a Espanya. I això significa que et posen entre l'espai i la paret indudablement amb aquesta regla de premsa.

Clar, hi ha una qüestió d'economia, però clar, em pregunto també si tots aquests medicaments entren per la seguretat social, si és sobre nosaltres. No tots. No tots, però els transdèrmics sí? No tots. Tampoc tots. Però si hi ha una part de financiació per part de l'Estat i el preu és més baix, això també hi té a veure.

Vull dir que hi ha una qüestió política aquí i econòmica. Sí, jo el que principalment crec que, almenys en el cas de les persones trans, la nostra salut no pot estar subeditada a una guerra de preus de les farmacèutiques, els laboratoris i l'Agència Espanyola del Medicament. El Departament de Salut ha d'assegurar. D'alguna manera la teràpia hormonal substitutiva a les persones trans i òbviament a la resta de la població mitjançant altres mecanismes que no siguin seguint les regles dels monopolis de les farmacèutiques i una de les vies seria la fórmula magistral de fet ja en tenim el valerat d'estradiol en pastilles sí que vam lograr finançar aquest medicament ara també ho hem aconseguit amb la ciproterona per bloquejar la testosterona. Però encara ens falta que el Departament doni un paset més i pugui finançar fórmules magistrals de via transdèrmica i també de via intramuscular, que els laboratoris no comercialitzen a Espanya, però que sí n'hi ha farmàcies que poden formular injectables i aquesta és una via de les més segures de totes.

Ara l'Ina Molero, que és copcoordinadora de la Trànsit de Barcelona, parlarem més d'això, però tenim una trucada al telèfon de la Carla, que és una pacient justament de l'Hospital de Sant Pau, afectada per la manca de medicaments per tractar la menopausa. Carla, com estàs?

Hola, bona nit, què tal? Mira, doncs, el meu cas, jo fa uns dos o tres mesos que he començat amb el tractament hormonal, amb una dosi molt baixeta, perquè encara no estic a menopausa, I resulta que ara que m'havia de comprar la meva caixa d'uns pegats que tinc prescrits, doncs no n'hi ha a cap farmàcia.

I tinc entès que aquest estiu també vas recórrer en alguns moments, o sigui, et va passar que estaves en plenes vacances i vas haver de recórrer per diferents farmàcies de la Costa Brava perquè no en tenies, no? M'imagino que això et va desestabilitzar una mica perquè tens alguns símptomes en aquest sentit.

Bueno, de fet, vam recórrer totes les farmàcies que vam poder de la Costa Brava, no per mi, sinó per una amiga meva que estava en tractament amb l'enceto. En aquell moment, jo, els meus pagats que es diuen Evopad, sí que els seguien encara. Però ella, que estava en l'enceto, no, i aleshores jo la vaig portar, vam anar amb el cotxe a no sé quantes farmàcies i era impossible això d'aconseguir. Sembla ser que moltes persones que estan en aquest tractament, doncs ara les han passat els pegats i ara també ja no n'hi ha tampoc, no?

Sí, digues. ¿Quina és la proposta que t'han fet mèdicament o des de la farmàcia? És a dir, has parlat amb la teva ginecòloga, entenc. Com ho has intentat arreglar?

A veure, a la farmàcia et diuen que no n'hi ha i que a més no n'hi ha cap majorista, amb la qual cosa tampoc saben dir quan tornarà. La farmàcia et diu això. I sí, clar, em vaig posar en contacte amb la meva ginecòloga i em diu que hi ha dues opcions. Una seria passar a un tractament semblant. Però que no està finançat, aleshores, clar, amb un preu molt més elevat, o l'altra era pujar una mica de dosi perquè es veu que els pagats de 50, del doble de dosi, doncs encara n'hi ha, però també escassegen, ja no és tan fàcil. Jo he trobat una capsa. Però després quan se m'acabi aquesta capsa ja no sé què faré perquè no n'hi ha a cap farmàcia. Tu quins són els símptomes que tens? Sí, jo encara no estic amb menopausa. Aleshores encara no tinc massa símptomes. Són sobretot. Emocionales, o sigui irritabilitat, saps? És una cosa molt semblant al síndrome premenstrual, però en comptes de tenir-lo un o dos dies abans que tinguis la regla, és com si ho tinguessis cada dia. És aproximadament això. Són símptomes com a emocionals i també símptomes com psicològics, boira mental, despistes, és una mica això. Que, per sort, no tinc fogots ni res d'això, però els altres dos, doncs sí, diguem-ne que donen-me la vida, entre cometes.

Crec que et va costar una mica de decidir-te la teràpia hormonal i ara, clar, et trobes una mica que has de començar a plantejar-te si vols pujar la dosi, que m'imagino que no et fa gaire gràcia perquè dius, per què n'he de prendre més si no la necessito, o fer un canvi o deixar-ho. Estàs preocupada en aquest sentit?

Exactament. Doncs mira, això, exactament tal com ho has dit, a la que decides, que dius, a ningú li fa gràcia com començar un tractament o prendre hormones, jo no havia pres mai hormones, ni en la meva joventut, entre cometes, havia pres anticonceptius ni res, no volia, em va costar, i clar, ara porto tres mesos que començo a estar una mica més estable, i ara, clar, què he de fer, no? O la deixo, o em duplico la dosis, Evidentment, amb la meva ginecòloga suposo que optarem per aquesta segona opció. Però clar, quan s'acabi també aquesta, possiblement hauré de fer un tractament que no està finançat fins que això acabi, perquè no hi ha un panorama, no sabem, això no ho sabem, quan durarà.

Quan durarà, doncs escolta, ara parlarem amb la Mercè Barau, a veure si sap alguna cosa més que la resta, però moltíssimes gràcies Carla per trucar al programa Les Dones i els Dies i t'ho agraeixo per explicar-nos-ho. Merci, bona nit. Bona nit, adeu.

Les dones i els dies, amunt els cors.

Amunt els cors i obrim les butxaques, perquè pel que sembla, si els medicaments aquests no arriben quan han d'arribar haurem de començar a pensar en les butxaques. I en molts casos, clar, que estem enviant el missatge de que tenir teràpia hormonal o amb les persones trans, ja ni m'imagino, és només una cosa de

senyores que tenen calés. Esperem que es normalitzi el mercat, la casa que fabrica concretament aquest medicament, el pulveritzat, que és el que no n'hi ha, aquest diu que a finals de novembre. Començaran a tornar a servir, que el problema que tenien a fabricació ells creuen que el tindran solucionat i que a final d'any es podrà tornar a aconseguir amb normalitat. Mentrestant, jo estic molt d'acord amb la Lina, s'hauria de poder formular perquè, a més a més, formular és quasi com fer-te el medicament a mida. Clar, el problema és que si es pot formular,

llavors per què ho estem deixant que s'ho enduguin les empreses farmacèutiques? Perquè si ja ho estan

finançant en altres, en la via oral, és donar un passet més. En definitiva, és el que deia abans, no puguem està subeditats a que les farmacèutiques tinguin o no tinguin medicació perquè estem parlant d'un tractament que no es pot tallar i que s'ha d'administrar de manera contínua. Això que deia la companya que va entrar per telèfon, bueno, ara ni tan sols dosis majors, o sigui, ara, a dia d'avui, ja no n'hi ha Evopap ni de 25, ni de 50, ni de 100.

Quantes sí que n'hi ha, i de 100 també. El problema l'hem tingut amb el de 25, que seria el substitutiu, que com que hi havia un nombre de persones molt finit, ells fabricaven per aquest nombre de persones finit. Clar, han augmentat producció, però no arriben a poder servir totes les dones

que estaven amb l'enceto. Prenem el doble o el triple de la medicació que pren en la zona cis. Això fa que tots els estocs de la resta de medicaments també quedin sense estoc i que no n'hi hagi. Jo, personalment, no aconsegueixo ja ni de 100 ni de 50. L'Ostraclin, que és un gel que no està finançat i que, a més a més, costa 18 euros el pomo. Nosaltres necessitem 3 pomos al mes. Són uns calés, però tampoc n'hi ha. O sigui, s'estan. Què passa? Des de novembre del 2025, la FDA va aixecar les restriccions que n'hi havia sobre la teràpia hormonal substitutiva i, bueno, va portar a la llum evidència que no. Que eren molt més els beneficis que els riscos, doncs aquesta demanda ha pujat, s'ha elevat molt, i això no es va tenir en compte, i molt menys a les persones trans, perquè en aquestes fitxes mèdiques, d'aquests medicaments, en cap lloc surt la paraula trans, perquè no ens tenen en compte, no tenen en compte que les persones trans també consumim aquesta medicació, i a més a més en dosis molt més grans que la resta.

Tot i que clar, estàvem parlant d'un 9% de dones catalanes un 9,5% que estan prenent teràpia hormonal substitutòria comença a ser un número important si ho pensem amb tota la gràfica de

Catalunya és el que té teràpia hormonal substitutòria però en el fons el que estàs fent és aquesta baixada d'estrògens brusca fer-la molt més lenta jo parlo de com es diu

el tipus de medicació. No, a veure, el tractament hormonal, la terapia hormonal substitutiva, és quan la dona té, és abans dels 50 anys. A partir dels 50 anys es diu terapia hormonal de la menopausia. Aleshores, és diferent. D'acord. D'acord. Aquí apuntada la terminologia, ens interessa això. Això és bàsic perquè. Sí, és un matís important, jo crec. Perquè les dosis varien. Aleshores, la solució que li donaria a la pacient de Sant Pau. Vaya, això de Sant Pau encara. És que agafi un pegat de 50, si troba l'eupac, el eupac, i abans de treure res, el parteix per la meitat i ja té un de 25. És tan fàcil com això. Sí, eh? I ja està. I no hi ha cap problema. I l'enganxina. No hi ha cap problema perquè l'enganxina. Hi ha per a tot arreu, eh? D'estradiol. No, no, perquè lo talles abans de despegar qual cosa. O si no el troba, doncs, escolta, l'estradot, mateix, o l'estradern, li durarà dos mesos. Hem de començar pel que sembla a posar imaginació no, no, però és que això ho fem fa molt de temps fa molt de temps que fa perquè tens que ajustar la dosis a la dona perquè estigui bé i de vegades no és tan fàcil.

Hem de posar imaginació que potser els governs o les empreses farmacèutiques no hi posen, que jo posaria una mica l'èmfasi en això, perquè, clar, vosaltres també m'imagino que a oficina de farmàcia us trobeu moltes dones com la Clara que ens trucava. O com la Lina, sí, sí. Exacte. Diem-vos, em passa això més realment difícil en el cas de les dones trans i en moltes dones amb dificultats econòmiques. Que venen de situacions, i aquest és un tema clau.

Estem parlant d'una població minoritària, desfavorida, i que tenen problemes molt grans per poder trobar feina, per poder tenir una vida estable, i a sobre, aquests preus dels no finançats, moltes persones no se'ls poden permetre. I això és el que dèiem, no podem continuar a expenses d'aquests monopolis. El govern ens ha de donar solucions per poder tenir una continuïtat d'aquestes pautes hormonals sense tenir que fer molta imaginació.

De tota manera, tu estàs explicant que ara a Trànsit, per exemple, esteu treballant en fer alguna. Des de Trànsit s'està treballant juntament

amb Farmàcia de l'ICS i amb el Departament per poder validar aquestes fórmules magistrals que passin dintre del sistema de financiació. I trobar també farmàcies que puguin elaborar. No és una mancada de principi actiu, perquè n'hi ha, però sí que és veritat que, per exemple, l'ideal seria que poguéssim fer injectables que són molt més estables i que, a més a més, donen menys riscos adversos. Però n'hi ha quatre farmàcies sols a Barcelona que tenen la capacitat de formular injectables intramusculars. Bueno, s'hauria de mirar la línia, però. Sí, hi ha feina a fer aquí. Hi ha molta feina, però penso que la voluntat és bona i que arribarem a bon termini.

A part dels injectables, això que dèiem, aquestes fórmules magistrals, les farmàcies de Catalunya estan preparades per fer aquest tipus de fórmules? A veure,

per fer pomades o gels transdèrmics, cap problema, o sigui, l'encarregues avui i demà el tens a qualsevol farmàcia. Potser no t'ho formularà la mateixa farmàcia, però ho envia a farmàcies formuladores, que en tenim moltes. Injectables és una tecnologia, ja pensa que injectables necessitem una esterilitat, necessitem unes condicions. Que per fer càpsules o per fer pomades no es necessiten. Per tant, com ella diu, farmàcies que fabriquin injectables n'hi ha molt poques, però que fabriquin gels transdèrmics, totes t'ho solucionem.

Les dones i els dies, a contracorrent des que vam néixer.

Estem parlant de la teràpia hormonal, sigui substitutòria o no, ara ja ho he pres, que tinc aquí la misericòrdia guinot mirant-me com dient, digueu bé aquesta vegada, però m'agrada que parlem d'això, però també m'agradaria que potser anéssim com al principi, com més enrere, perquè hi haurà algú que està sentint tot això i diu, doncs jo tinc 50 anys o en tinc 45, m'està marxant la regla i jo ja començo a tindre efectes d'aquests i a mi no m'han dit res, la meva ginecòloga, el meu ginecòleg no m'ha parlat d'això. Quin missatge els enviaríeu? La teràpia hormonal, substitutòria o no, és segura? És aconsellable? És aconsellable per a tothom? Home, estic ja ficant en temes que no m'hauria de ficar.

A veure, és aconsellable quan la dona el necessita. I no hi ha cap indicació. Si aquella dona es comença la primera pausa, una anècdota mental, I en irritació i canvis d'humor, el que comença a faltar és la progesterona i després, més endavant, quan això evolucioni, és que sense regles ja faltarà tot l'estrogen i la progesterona. Aleshores, hi ha que insistir i si no, canviar de ginecòleg.

I si no canvia de ginecòleg, m'ha agradat bastant això. Clar, és de veritat. No, perquè és que de veritat que encara tenim la sensació a l'altra banda, quan hi anem, que en alguns casos ja som proclius i t'aconsellen i et recomanen i en alguns casos és com, no, bueno, escolta, t'ha marxat l'arregla doncs això ho està, no hi ha això i també penso que ara les dones tenim una longevitat més gran, ens fem grans és a dir, vivim més anys en general, no ho sé amb aquest estrès que portem si arribarem a molt però ho intentem com a mínim i hem vist les nostres mares patir de moltes coses, jo tinc una mare per exemple ara que té una osteoporosi brutal i que està passant molt malament per culpa de l'osteoporosi, quan ella era jove i li va marxar l'arregla, ningú li va fer.

N'hi havia una restricció de la FDA sobre els tractaments. FDA, què vol dir? La Federació Americana del Medicament. Llavors, clar, es desaconsellava perquè aquestes pautes hormonales estaven associades als càncers d'endometri o als càncers de mama. El novembre del 2025 van treure aquesta restricció perquè es va demostrar que això no era així i que fins i tot aquests tractaments o pautes hormonals poden millorar la salut, o sea, cardiovascular, el son, l'estat d'ànim, o sigui que són més beneficis que no pas contraindicacions.

Ara la cosa és que convencem tota la comunitat mèdica. O què? A veure, és difícil. És difícil. Sobretot perquè hi ha molts senyors, molts ginecòlegs senyors, i no els ha passat mai, oi?

No, que a ells no. A veure, l'estudi guai va fer molt mal. Durant 20 anys son dos generaciones de mujeres que se les ha privado del tratamiento hormonal simplemente por los miedos y por no haberlo analizado porque los mismos autores. 20 años después se disculpan del daño que han hecho a las mujeres. És bèstia això, eh? Molt, molt, molt, molt fort. Estan vius encara els que van fer l'estudi? No ho sé. O els anem a matar? No ho sé, quasi, quasi. I per altra banda s'han deixat de formar els ginecòlegs. Aleshores ens trobem ara que les dones s'escolten més i consulten més, però encara no tenim ginecòlegs formats.

Clar, això és bèstia, perquè jo, per exemple, m'he trobat amb la meva pròpia ginecòloga, de dir, és que a mi no m'ho van explicar això a la facultat, o sigui, m'ho ha dit amb aquesta franquesa, no m'han explicat tot això, llavors jo ara ho estic aprenent perquè em va dir la meva ginecòloga, m'està passant a mi, això és bèstia, eh? Sí. Què, Mercè?

No, no. És així mateix. És el que dèiem. Com deia ella, cada persona és un món i cada dona no és un món, sinó dos. Amb la qual cosa, depèn de com tu estiguis vivint aquesta baixada d'hormones, els teus ovaris deixen de fabricar hormones. Llavors, si tu això ho vius molt malament, Si tu amb les teves relacions tens una secetat vaginal, que allò és un patiment, doncs no hem de patir. Catalunya no volem que pateixi, així que. Les dones de Catalunya.

Exacte, exacte. Bé, i els seus parelles també, perquè si un d'ells s'ha quedat vaginal, l'altre no va al riu. Mercè Barau, vocal de l'oficina de farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Merci. Lina Molero, dona trans afectada per aquest desabastiment de tractaments hormonals, també que a tu també et passa, però sobretot cocoordinadora de Trànsit Barcelona. I també a la nostra ginecòloga Misericòrdia Guinot, ginecòloga obstetra responsable de la unitat de menopausa de l'Hospital de Sant Pau. Moltes gràcies. Gràcies.

Hem començat aquest setembre amb moltes pèrdues en tots els sentits. Jo crec que pèrdues molt importants com la de Dolly Parton, que n'hem parlat ja moltíssim en aquest programa, però és que no es mereixia menys el personatge. Però jo crec que a Catalunya va passar desapercebuda una dona que crec que és molt important, la feminista Gloria Steinem. Per això sentim aquesta cançó ara. I per parlar de la seva vida i del que ha significat. No només per nosaltres, sinó sobretot pels Estats Units i per la seva història, evidentment havíem de convidar a Marta Martínez, aquesta dona que està sempre entre Nova York i Barcelona. Perdona. Hola, Montse. Com estàs? Què tal? Bé. Escolta'm, què?

Bueno, jo crec que sí, no? Toca parlar de la glòria a Steinem perquè és cert que últimament hem tingut unes baixes bastant importants dins del feminisme i de dones que estan fent grans coses i va passar una mica gairebé desapercebuda amb tot això i val la pena recordar una mica la seva vida i les seves fites, no? Com a, jo diria, una superestrella del feminisme, no? Jo crec que és difícil trobar-ne alguna. Activista que s'hagi fet tan famosa com es va fer ella.

Va passar el 2 de setembre, que ens va deixar la Gloria Stenem, als 92 anys d'edat podríem dir, però segurament és una de les activistes feministes més reconegudes, com deies tu, una superestrella però a mi em fa gràcia que ens hi aturem un moment perquè a vegades quan tenim aquestes notícies allò és un obituari, és ràpid, el llegim o l'escoltem a la ràdio però ens falta teca i saber realment per què és tan important i per què ara em sembla que val la pena recuperar-la de fet em sembla que hi ha una editorial d'aquí Barcelona que ara publicarà moltes dels seus llibres en català així que perquè aneu preparats i sapigueu què us estàveu perdent.

Les seves memòries les recomano. És un llibre que es diu My Life on the Road, La meva vida a la carretera, i està molt xulo perquè és una mica, sí, la seva vida sobre ella, però també sobre la gent que s'ha anat trobant al llarg de la seva vida i les dones que han anat coneixent, i que algunes són famoses però que d'altres no són absolutament gens famoses, perquè, per exemple, una de les coses que li encantava la Gloria Steinem era anar a un diner, que són aquests bars, restaurants típics d'Estats Units, que molts obren 24 hores del dia, que sempre fan ous, patates i bacon, i allà era un dels seus llocs preferits, llavors anar per Estats Units i parlar amb gent als diners. Les seves memòries tenen una mica aquesta dinàmica.

Les cafeteries, Estats Units, aquesta mena de small talk que es diuen a Estats Units, a Anglaterra, aquest parlant desconeguts, que és representat en Amèrica. Jo no sé si en les èpoques de Trump encara passa això, que la gent parla.

Mira, jo crec que precisament és una de les reflexions que volia que féssim avui, que és una de les coses que tothom reconeixia de la Gloria Steinem era que escoltava molt. Escoltava molt profundament. Li agradava molt fer cercles de dones, òbviament, però no només. Que es posessin totes juntes i que parlessin entre elles i escoltar d'una manera com molt profunda, no? Tenia una capacitat de realment sintetitzar i d'ajuntar idees de diferents persones. De conversar i de trobar acords, no? I que al final persones que tinguin visions diferents del món, del feminisme, del que sigui, puguin trobar una manera de construir solucions juntes. I bueno, ja en parlarem una mica més.

Jo crec que està bé posar-li com una imatge o retratar-la d'alguna manera. Ella tenia una imatge molt icònica. Com la resumiries, a part de ser una dona guapíssima i fantàstica?

Era una dona molt guapa i jo crec que tothom pensa, com a primera cosa, amb aquestes ulleres d'aviador que portava sempre, no? Aquestes així grandotes, com de pilot. I la melena llarga. I la melena, i a mi el que em feia molta gràcia és que sempre portava les ulleres com per sobre del cabell, que a mi em semblava una cosa com super incòmoda, però crec que és una mega característica d'ella, i que sempre que se la imita, sempre que fan pel·lícules o en s'orella o el que sigui, sempre és aquesta mateixa estètica de les ulleres de viador. I, de fet, fa poc, bueno, fa relativament poc, perquè va morir ara al setembre, però més o menys un any abans de morir va fer una entrevista amb la revista Glamour i parlava precisament de com va començar a portar o per què va triar aquestes ulleres de viador.

Les vaig comprar perquè soc miop. O sigui que. Deuria tenir uns 20 anys. Recordo haver anat a una òptica d'aquí, al carrer 53, o per allà, a Manhattan, i el depenent em deia.

No, aquestes ulleres són d'home.

I jo li deia. Ah, d'acord, però les vull igualment.

I am woman, hear me roar In numbers too big to ignore And I know too much to go back and pretend.

I es veu que de ben jove va trencant estereotips encara que fos per comprar unes ulleres, perquè d'això em sembla que està molt superat, però potser en aquell moment no ho estava. I també hem sentit de l'humor, que era molt característic d'ella, oi?

Sí, sempre d'alguna manera estava ja qüestionant per què, per què aquestes ulleres han de ser d'home i jo no me les puc posar, no? I des del principi ella va tenir una vida bastant poc convencional. El seu pare es dedicava a la venda d'antiguitats. Aleshores, la família anava de poble en poble, vivien en una caravana, tot i que eren d'Ohio, però es movien moltíssim per tots els Estats Units, i els seus pares es van divorciar quan ella tenia 10 anys, i ella es va quedar, bàsicament, cuidant la seva mare. Que la seva mare va ser periodista, que realment era com molt pionera en aquella època, També és un detall interessant, però aviat ja va començar a mostrar signes de trastorn mental. Tenia atacs nerviosos, també va desenvolupar una addicció a un calmant i aleshores va ser un pes bastant gran per la Glòria quan estava encara creixent, quan estava encara a l'adolescència. I sempre explicava la Gloria Steinem que per ella veure a la seva mare com la tractaven quan anava a un hospital, com hi havia una diferència de gènere molt gran a l'hora de menysprear les malalties mentals, per exemple, la va marcar com en els seus inicis del feminisme, no? I també la importància de les cures i de. Ella sempre deia, a mi la meva mare em va estimar molt però no em podia cuidar. I crec que això també va ser un fet important. Un fet que la va marcar molt. I que probablement també la va marcar en el sentit que ella, per exemple, mai va tenir fills.

Ella mai va tenir fills, però és una dona que després se'n va a la universitat.

Sí, va triar una universitat, curiosament, on només estudiaven dones, que és Smith College, que està a Massachusetts. I en realitat no és tan estrany als Estats Units que tu vagis a una universitat que és només per dones. De fet, n'hi ha diverses, n'hi ha una trentena més o menys, n'hi ha una molt famosa que pertany a Columbia, entre cometes, vull dir, fins i tot a Nova York hi ha una universitat on només estudien dones. I per què això?

Per què es creu que la segregació és millor per aprendre? Que els homes et portaran en conflicte o què?

Es va quedar com a tradició, però fins i tot també ara. Hi ha persones trans en aquestes universitats, vull dir, això també fins i tot ha canviat, però sí és cert que hi ha molta tradició d'aquestes universitats dividides per gènere, curiosament. I en el seu últim any de la carrera, ella es va prometre amb un home, però ella tenia clar que no es volia casar, era una cosa que volia retreçar el més que pogués. I llavors, quan es va graduar, va decidir que se n'anava a la Índia. I se'n va anar a la Índia I què va fer la Índia?

De quin any estem parlant, a més?

Clar, el tema és que això era a finals dels anys 50. Al final dels anys 50 i se'n va anar ella sola a la Índia. I va estar dos anys vivint a la Índia. Estava aprenent moltíssimes coses, deia que li va fascinar,

que és la varietat I els anys 50, que no era el moment hippie que va anar de 60 a 70,

sinó que es va avançar a tots. Sí. I també li va semblar que políticament era un lloc molt interessant perquè el país feia poc que s'havia independitzat, aleshores estaven repensant moltes coses, reconstruint moltes coses a nivell polític i jo crec que això també la va inspirar molt a buscar després una carrera més ficada en el món de la política més directa.

Quan comença a fer-se periodista o a pensar que pot ser periodista i de quina manera s'hi posa?

Doncs després dels dos anys a la Índia ella se'n va a Nova York a viure perquè decideix que vol ser periodista i durant bastants anys va ser freelance. És interessant perquè ja va començar publicant a grans revistes, estem parlant de la revista Squire, de la revista New York Magazine. I el reportatge que la va fer més famosa va ser un que va escriure per una revista que es deia Show, l'any 1963, en què es va fer passar per Conilleta Playboy, ella va veure un anunci d'aquests que posaven als diaris, que deia que era la feina més glamurosa i envejada. I va dir, no m'ho acabo de creure. Exacte, ella va dir, això ho he d'investigar, això en vull saber més. I llavors ella es va presentar, es va presentar aquesta mena de càsting per les conilletes, i sí, sí, va estar com tot un mes, i l'article, de fet, el reportatge, és una mena com de dietari de com va ser tot aquest procés. I et pots imaginar que de glamurosa aquesta vida en realitat tenia molt poc. I això és una cosa que també em va sorprendre molt, que dic, no sé tu, però jo, que vaig estudiar periodisme, a mi ningú.

No, anava a dir, a mi ningú em va parlar d'aquest reportatge de la Gloria Steinem com un exemple de reportatge gonzo, saps?

Ho vaig aprendre de gran, de fet. En canvi, sí que ens van parlar de molts.

Del Van Terese Thompson, del Tom Wolfe, no? Tota aquesta gent, aquesta època així mítica del periodisme narratiu. Però després de la Gloria Steinem ens en parlat ben poc. No ens en va parlar ningú.

I home, la veritat és que entrar a Playboy, a la revista, fer-se passar per una conilleta, i a més, doncs anar explicant després com treballaven en unes condicions de feina pèssimes, perquè què va descobrir ella,

per exemple? Clar, el tema és, no era a la revista en si, era un club que pertanyia a Playboy. Que era una mena com de bar, on les noies anaven vestides de conilletes, bàsicament era una mena com de cambreres. El que passa que la Glòria es va trobar que el tracte era terrible, les hores que treballaven eren moltíssimes, les tractaven molt malament, els feien portar roba que moltes vegades els anava massa petita i no podien ni respirar, ella ho explica, que no li cordava bé la la cremallera i, bàsicament, fins i tot els feien controls ginecològics sense cap mena de consentiment que, a part, és com, si jo soc cambrera, per què m'has de fer un control ginecològic? A què ve això? I ella ho va plantejar i ho va preguntar. O sigui que hi havia molt més darrere de tot això que estava passant.

Jo crec que la van fer fora, després d'aquelles quatre setmanes.

Ella deia que ho va deixar ella en l'article, però vés a saber. Assajament també dels clients, tinc entès. Exacte, et pots imaginar, si és un bar i tu vas vestida de conilleta, era constant, i ella de fet, en l'article, en nomena bastants, i homes que els deien, estic a l'hotel tal, habitació qual, t'espero aquesta nit, això era una constant.

La idea ja d'anar de conilletes de Playboy, és a dir, vestides de conill, tampoc molt no augurava la cosa. No ajuda. I aleshores és quan funda la revista Miss Magazine. Per què? Què és aquesta revista? Podríem dir Miss Magazine com Senyoreta Magazine?

Clar, el tema és, hi ha una divisió interessant als Estats Units amb el tema de senyora, senyora tal, senyora qual. Normalment quan estàs casada és Misses. És amb la R però si et dius Miss vol dir que no se sap si estàs casada o no estàs casada llavors ella va triar Miss perquè òbviament no volia saber res de matrimonis i no volia que se les identifiqués a les dones a través d'això llavors van decidir que no n'hi havia suficient només de tenir un article aquí i un article allà i volien una revista que fos creada per dones i que fos per llegir per les dones i aquest crec que és una gran innovació.

Volíem escriure sobre el fet d'intentar construir un matrimoni igualitari o sobre l'avortament. No volíem centrar-nos només en l'exterior de les dones, sinó també en el nostre interior.

Vaja, o sigui que res de modelets, complements, productes cosmètics.

Exacte, precisament, pensa que en aquells anys les dones, per exemple, no podien ser titulars d'una targeta de crèdit, no podien demanar una hipoteca si no ho aprovava el seu marit, l'avortament era il·legal, aleshores el que tenien la mentalitat de la Glòria i de la revista Miss Magazine era precisament fer articles molt pràctics. Aprendre a com hem de fer per poder canviar totes aquestes injustícies i desigualtats de cara a les dones. I va ser tot un èxit, el primer número es va esgotar en només 8 dies.

O sigui, la gent tenia unes ganes i una fam de periodisme feminista i femení fortes, eh? Sí, sí. Escolta, i.

I més enllà de la feina periodística és quan la glòria es va començar a ficar molt més activament en la política, en el feminisme de caire més activista. I es va convertir una mica com en la cara bonica del que es coneix com la segona onada del feminisme, que és tot aquest moviment dels anys 70 als Estats Units. Perquè és que literalment era una dona molt guapa, era una dona molt atractiva, una bellesa així com molt icònica i molt tradicional.

I què vols dir, que això la va ajudar a vendre el feminisme a tot arreu?

Això la va fer molt atractiva pels mitjans de comunicació, aquesta és la veritat. Tot i que ella deia que tenia pànic a parlar en públic i no li agradava gens ser al centre d'atenció. I d'alguna manera trencava aquest estereotip de la feminista enfadada, aquesta idea que són cridaneres, que totes són lesbianes. De fet, la Glòria sempre explicava que constantment amb ella la trucaven homes i li deien "Ah, Glòria, ara ets molt feminista, no sabia que eres lesbiana". I dius, quines coses que s'han d'aguantar, no? Aquelles coses de l'època.

Doncs, escolta, ens quedem amb aquesta imatge, amb aquest univers de la Gloria Steinem, molt a descobrir, amb moltes ganes que l'editing en català, i si no, doncs, i a dir-nos aquest llibre fantàstic que deies, aquesta biografia que ens recomanaves tant, que es deia My Life on the Road? Exacte. M'ho he inventat? Sí, sí. La meva vida a la carretera, doncs, pendents de tot el que vagi sortint d'aquesta dona. El que és trist també és que t'hagis de morir perquè comencin a editar els teus llibres, però aquesta seria una altra història. Marta Martínez, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Nosaltres ho deixem aquí el programa que fem sempre, Roser Pereira Moraga Celia Forment, Mireia Isard Albert Castellví, Helena Miquel Josep Maria Campillo i qui us ha parlat Montse Virgili Demà acabarem la setmana conversant amb una dona que ens fa molta il·lusió, la cantant i compositora mexicana Julieta Venegas, així que molta atenció que ens fa molta il·lusió aquesta entrevista Això serà demà a les 11 de la nit com cada dia a Catalunya Ràdio les dones i els dies, bona nit.