Fer dels escacs una filosofia de vida

Illes de Pau.

L'illa de pau que us explicarem avui és una quadrícula de 8x8. L'hem trobat al Moianès. El president del club d'escacs de Castell Tarsol es diu Roger, té 57 anys i és un informàtic expert en digitalització de dades per empreses. En Roger ha convertit els escacs en la seva eina de creixement personal. Diu que res com els escacs li han ensenyat tantes coses. N'ha après el valor immens que té perdre. L'han ajudat a posar-se a la pell dels altres, a prendre decisions en un mar de possibilitats i a calibrar el risc a cada pas. La nostra companya Judit Perpinyà ha anat a Castellterçol a conversar amb el Roger i a veure unes partides al Club d'escacs del poble.

¿És possible que t'hagis llegit la novel·la d'escacs d'Estefan Sveik? La tinc, però no me l'he acabat de llegir. Jo recordo que quan la vaig acabar no em podia treure del cap que el protagonista, en la seva reclusió forçada, no farem espòilers, s'aprengués de memòria centenars de partides i que no pogués evitar visualitzar-les a raig. Jo em vaig pensar que era una llicència literària, però es veu que als jugadors d'escacs us passa això. Que dius, abans d'anar a dormir hi ha gent que llegeix, I abans d'anar a dormir hi ha gent, com jo, que visualitzo partides molt ràpides, partides teves, partides d'altra gent. Això ho fas cada dia?

Sí, sí, cada dia. És el meu relax, cosa que algú potser no ho entendrà mai. El jugar a escacs al vespre a mi em permet analitzar estratègies, planificacions, i després al matí soc molt més àgil a l'hora de posar en marxa el dia. I dorms bé? Dormo de conya, però a vegades estic tota la nit pensant, desenvolupant, jugant a escacs, solucionant problemes de l'aplicació de l'ordinador. És a dir, hi ha dies que no dormo. En realitat sí que dormo. És el cap el que sap funcionar per la seva banda.

I et pots passar una nit que tu saps que has barrinat en clau d'escacs un problema que a vegades el deus tenir amb un client al qual li estàs processant dades.

Sí, és més, fas un programa i veus que no et funciona i estàs tan ficat en el tema, el mateix amb els escacs, que te'n vas a dormir i a mitjanit el problema surt, estàs copiant codi d'alguna manera i acabes trobant la solució i al matí ja saps què has de fer. És una habilitat o és un talent que tinc jo, tothom funciona de manera diferent. Però sí, jo he arribat a no dormir, és més, fins i tot despertar-me amb el cap molt calent. I realment el que et quedes i el que reprodueixes és aquell error que no vols que et torni a passar. Perquè el que es tracta és que l'aprenentatge està en les autocorreccions momentànies per construir noves solucions. Aleshores això, ara t'ho dic amb un altre tema, que és el desenvolupament de la persona i de la vida. Hem d'aprendre dels errors i on s'aprèn més són els errors. Equivocant-se. Sí, equivocant-se, o no quedant satisfet, o ho repeteixo perquè vull fer-ho millor, no? És a dir, sempre l'aprenentatge és millor quan ets conscient que errar és el millor aprenentatge que pots tenir.

Ànfils per àfils. Màquina d'àfils. Santatge per terreny. Tavall C3. És el que tinc jo.

Quants taulers d'escacs tens a casa? Ara mateix són uns 52. Recordes el primer que et van regalar o que et vas comprar?

El primer i un dels que més m'estimo és el tauler amb el que vaig aprendre a jugar amb el meu pare. Que has sobreviscut a una inundació? Sí, l'any 2000, 9 de juny del 2000, va haver-hi una inundació molt gran, jo el tenia a casa, al soterrani, que el tenia rehabilitat, i va entrar aigua fins al sostre. Van ser les famoses inundacions de Montserrat, i vaig poder recuperar dintre el fang totes les peces menys una. Ara tinc el joc exposat a casa, perquè m'agrada que estiguin invisibles, perquè em recorden, tots els jocs d'escacs que tinc em recorden algun acord. Ja el tinc, i em falta un peu, però no l'he substituït. Per què dius que cada taulet recorda alguna cosa? Perquè tots els taulets estan seleccionats, és una col·lecció personal de taulets que he trobat jo pel món, des dels Estats Units, Perú, Argentina, Mèxic, d'Àfrica, de Singapur, de la Xina, de Noruega, que és difícil de trobar, i de tots els tipus, tamanys, formes i colors, perquè aquesta és la característica de la col·lecció. Tinc marbre, tinc fusta, tinc pedra, tinc vidre, el del Perú estan pintats a mà multicolors, En tinc uns d'Isla Mauricio, un és purament ètnic, robust, com si fossin peces maoris, i l'altre té un aspecte amb un tauler de marqueteria de fusta representant escenes dels cultius del territori i d'estil colonial. I aleshores els escacs a mi em recorden les meves vivències personals, els meus aprenentatges, els meus desplaçaments. És millor que una fotografia.

En aquesta posició, no? Forra per dama, eh? Sí, guanyes pesa. Valles ràpid. Ah, sí.

Una cosa que t'agrada tant com jugar a escacs, no entenc com la vas abandonar durant 15 anys.

Era el mateix que ens passa a tots. Adolescència, inici de la feina i no tenir l'oportunitat de jugar a escacs amb altra gent. Vaig intentar apuntar-me en el seu moment en un club, però en aquell moment es fumava, era un espai brut i de tabac. Aleshores vaig dir, no, jo aquí no m'hi fico i no m'hi vaig ficar. I vaig seguir amb totes les altres coses que m'apassionaven. No passa res. Els escacs els portes al cap. Perquè d'alguna manera els escacs sempre els he fet servir inconscientment per desenvolupar-me personalment.

Tu expliques que els escacs són una filosofia de vida. Per què són una filosofia de vida? Bé, a mi m'agrada jugar,

no diré que a perdre, però no és important guanyar. És a dir, quan fas una mala jugada, no cal corregir-la, a vegades es corregim, no? Però no cal corregir-la, segueix endavant, descobreix-te a tu mateix, intenta lluitar amb menys peces, intenta demostrar que ets capaç també, és a dir, és el repte. Jo crec que la paraula repte forma part de la meva vida.

Quines coses t'han ensenyat els escacs que hagis aplicat a la vida de cada dia? Tot.

Tot? Gairebé tot. Els escacs no és un joc. Els escacs és un tauler. L'altre dia llegia que diuen que hi ha més partides d'escacs que possibles àtoms a tot l'univers. A nivell de combinatòria és així, s'hi està demostrat. Això vol dir que en un taulell d'escacs, que és un escaquer 8x8, hi ha tant de valor amagat, tants resultats positius, tants de negatius. Aleshores, de cara als nanos, jo intento explicar els valors que hi ha, valors de la societat, valors que es perden. I un és la responsabilitat, el respecte, la presa de decisions, l'acceptació. Tot això està en una jugada, està en dues jugades. És a dir, sempre podem aprendre molt del joc d'escacs perquè juguem. Contra un altre. Hem de treballar amb el respecte. Si jo faig una mala jugada i em prenen la dama, l'he d'acceptar. Si ell en sap més que jo, ho he d'acceptar. No puc enfadar-me i tirar les peces, coses típiques, peça tocada, peça moguda. Accepta-ho. Si hi ha unes normes, segueix-les. I és un joc en el qual es transmeten moltes coses que a la vida ens fan falta més.

Un jugador d'escacs és més arriscat o menys que el comú dels mortals o és més prudent?

No, un jugador d'escacs el que té és una eina amb la qual apren a prendre decisions, és a dir, el risc hi és. L'avaluació del risc està en els escacs. Si faig aquest moviment, els jugadors, quan pensem, no pensem en un moviment, pensem en els propers quatre o cinc. Sempre? Bueno, és que una acció té una reacció. A la vida també? Sí, tot està vinculat. De fet, a mi m'agrada molt desenvolupar l'aprenentatge, sobretot amb nanos, perquè tenen reptes molt grans en el temps, que no en són conscients, que no se'ls informen, però el joc d'escacs t'ajuda a planificar a llarg termini. Tu quan comences una partida no és l'obertura. L'obertura és una excusa per arribar a fer l'escaquimat. L'objectiu està a llarg termini i depèn de tots els contratemps que et puguis trobar. Aleshores, tu has d'aprendre a modificar constantment la teva planificació en funció dels resultats que obtens a cada jugada. I això és una gimnàstica bona? Penso que sí. Jugar escacs t'ajuda

a posar-te en el paper de l'altre? Abans parlaves de respecte, t'enxampla la visió de dir, vaig a mirar el tauler des de l'altre costat, constantment? Per suposat.

Necessites posar-te a l'altre costat, perquè l'altre jugador també juga. El que passa és que l'altre jugador té una manera de pensar que no és la teva, i veurà coses que tu no veus. Aleshores, aquest exercici de posar-te a l'altra banda és, per exemple, el desenvolupament de l'empatia.

Si jo faig aquest moviment, l'altre què em pot fer? Això, això o això? Bueno, però si em fa aquest, jo li faré aquest altre. I si em contesta per aquí, jo faré aquest altre moviment. I això és quan ja penses a tres moviments vista. I és el mateix en la vida real. Hi ha coses que les has de preparar abans, abans de prendre la decisió que vols aconseguir l'objectiu. I això trobo que falta molt, perquè estem en una societat que va molt ràpid, que actua mentre pensa, no pensa i després actua, que improvisa, que crea molts errors, que no sap disculpar-se i constantment aquí això és una pilota que fa que cada vegada tot plegat estigui emmerdat. I no, penso que treballar amb una metodologia, perquè els escacs és una metodologia. Evidentment n'hi ha qui en sap més, n'hi ha qui en sap menys, però si la saps aplicar a la teva vida, realment tens una eina molt potent. Tu tens un racó preferit per jugar a escacs? Qualsevol racó, és bo. I més ara que tenim aquestes tecnologies que només necessitem una mica d'internet. Però és que sense internet trobes un tauler i pots jugar a escacs. Amb el teu contrari pots ser qualsevol persona. Llocs inversemblants on has jugat a escacs? Dalt d'un cim de la muntanya. Què dius? Sí, és un repte personal d'agafar-hi, però fer-ho ben fet. És a dir, vaig comprar uns escacs petits que porten tots els accessoris per obrir una ampolla de vi, dic això a la motxilla i quan estiguis dalt del cim obres el vinet, et prens una copeta, jugues una partida d'escacs i disfrutes de l'entorn d'una manera especial.

M'ha explicat la curiositat. Quin cim era de muntanya?

Va ser el Puigmal. I a més a més, és una manera de demostrar també que els escacs no són de cau de rata. A nosaltres ens encanta, no? I des que hem començat a fer les coses aquí al poble, els escacs són de l'exterior. Juguem al mercat des de fa ja 180 setmanes i jo crec que molts clubs d'aquí a la vora ho saben i ens han aplaudit. Jugar els escacs a l'exterior és una d'aquelles coses que no han tingut els escacs moltes vegades, que és visibilitat a qualsevol tipus de persona. És a dir, el futbol es jugar en un camp de futbol però es retransmet per la tele. Els escacs juguen a un club i a la gent li fa por entrar en un club perquè són una colla de friquis.

Tu deies

que jugar a escacs no et costa, que tens com un talent especial pels escacs.

No, no tinc ni un Elo elevat ni. Elo, què vol dir? Elo és la puntuació per classificar el talent dels jugadors d'escacs. És un estàndard internacional, aquí a Catalunya tenim el nostre, però és el mateix, i aleshores a partir d'aquí tenim els calcents i grans jugadors del món, que estan a 2.600, 2.700, i aquí els mortals estem al voltant de 1.800, 1.900, 2.000. Tu li dius esport o li dius joc? Actualment es considerar esport. Perquè si considerem que el cervell és un múscul, doncs és un esport. Però jo crec que tampoc no està ben classificat. Per mi no és només un esport. Un esport et limita a altres coses. Per mi els escacs és cultura. Has vist la sèrie Gambito de Dama? Per suposat. A mi em va agradar moltíssim, primer perquè la protagonista era una dona, perquè va reflectir la societat del moment amb tota una sèrie de temes que ara estan molt candents a nivell de gènere. Crec que està molt ben feta i crec que va aconseguir que molta gent conegués els escacs. És una sèrie que trobo genial i crec que n'hi hauria d'haver més. Perquè els ESCACs és un món d'homes? Desgraciadament, pel que jo sé, només hi ha un 7% de dones federades, almenys a Catalunya. Jo em poso les mans al cap quan veig als països de l'est que els ESCACs entren als 3 anys a l'educació i aquí només podem dedicar-li dues hores a activitats extrascolars i jo penso que els ESCACs haurien de formar part del pla educatiu com a escalet del desenvolupament de la formació personal. Perquè en un tauler pots fer matemàtiques, pots fer llengua, podríem fer literatura, podem representar el Quixot d'alguna manera amb les peces. És a dir, hi ha moltes maneres per parlar de molts altres temes que formen part de la cultura i resulta que en un tauler d'escacs tu agafes posant una imatge a un concepte. Posar imatges a conceptes és molt més pràctic que estudiar. Del llibre. I el que passa és que com que també es veu com una cosa complicada, que no tothom hi entra, però és que no s'ha d'ensenyar a jugar a escacs, s'ha d'ensenyar el mètode que hi ha al darrere. El mètode és molt més potent que el joc.

Un jugador o jugadora que admiries? Sí, per exemple,

jo tinc un gran aprecio amb l'Anna Mandadze, que ha vingut tres anys aquí a Castellterçol a fer les simultànies. Ha sigut la número 1 de la selecció femenina d'escacs espanyola. I, evidentment, com a jugadora estrella. També tenim el Carlsen, que és capaç de sortir-te amb el peó i després amb el rei. Quan no ho fa absolutamente ningú guanya o perd, és igual, però és innovador en aquest sentit. Jugadors que tenen uns talents especials, que veuen, ara tenim el Faustino Oro, que és aquest nano que està jugant a un nivellàs brutal, és argentí però està vivint per aquí, per Catalunya. Un jugador promesa que ja està despuntant. Roger, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. M'heu donat una oportunitat per explicar una manera de pensar diferent.

Els escacs com a filosofia de vida són l'illa de pau del Roger.