Francesc-Marc Álvaro: "La narrativa de Sánchez està agafant un aire a la del PP després de l'11M"

D'aquí a 15 minuts començarà un ple que seguirem en directe, la compareixença de Pedro Sánchez del Congrés dels Diputats per parlar sobre Ceuta. És una compareixença marcada per aquestes manifestacions d'ahir i també per l'embolica amb els informes policials. Però abans, anem a sentir ràpidament en una ronda algunes valoracions de com ho afronten socis i també l'oposició. Per exemple, Nacho Martín Blanco, diputat del Partit Popular. Què tal? Bon dia. Què tal? Molt bon dia. I gràcies per acompanyar-nos. No sé què n'espereu de la sessió d'avui del Congrés.

Doncs la veritat, jo espero que quedi palés la soledat del president Sánchez. Jo crec que és evident que la situació és insostenible i que només un president que està fora de la realitat és capaç de menys tenir i de negligir el que està dient en realitat el conjunt de la ciutadania espanyola indignada amb una negligència absoluta en la resposta del govern a la crisi de Ceuta.

El Partit Popular, per això, quina posició té sobre el fet que les autoritats marroquines permetessin o no promoure l'entrada massiva de persones migrants a Ceuta?

Jo crec que el sentit comú ens fa pensar tots els ciutadans, més enllà del partit polític que votem o que representem, ens fa pensar en la intervenció d'una manera o d'una altra del Marroc. I, per tant, hi ha d'entrar a l'obsessió del govern per negar aquesta intervenció. Aquesta intervenció, aquesta facilitació de la invasió de Ceuta, la veritat és que clamava Déu aquesta obsessió del govern amb intentar desvincular de qualsevol responsabilitat el Marroc. Però en tot cas, més enllà del sentit comú, jo crec que comença, a banda dels informes policials, comença a haver-hi força evidències d'aquesta participació del Marroc. I això, jo crec que un ciutadà mitjà espanyol el fa sentir insegur davant d'un govern pusilànim i amb i amb una falta d'esma realment preocupant. Per tant, considerem que el govern ha de reaccionar immediatament, ha de cridar a l'ambaixador del Marroc a consultes, i és imprescindible que el govern assumeixi la realitat que ha escollit per la seva falta de fortalesa, per la seva debilitat intrínseca, ha decidit escollir, com sempre ha fet, el deshonor.

Perquè amb les concentracions d'ahir, Nacho, et vas sentir còmode quan vas sentir els insults contra Pedro Sánchez?

Jo crec que això no és el rellevant. Jo em vaig sentir còmode veient una part de la ciutadania, una part important de la ciutadania, del conjunt de la nació espanyola, i concretament ahir a Barcelona, indignada amb un govern, insisteixo, que no defensa les fronteres del nostre país, que no defensa la integritat territorial d'Espanya. I em vaig sentir còmode amb molts ciutadans amb qui vaig coincidir a la concentració de Barcelona, que el que reclamaven era un govern que doni resposta a aquesta amenaça com ha de fer un govern d'un país democràtic normal.

Però quan dius no és rellevant, per exemple, els crits racistes que se sentien, creus que no són rellevants?

A la zona on jo estava, i l'important no és això, Crips de visca. Clams de visca Ceuta, de visca Espanya. Jo és el que vaig sentir. Per tant, jo crec que posar l'accent sobre crits minoritaris és voler desnaturalitzar les concentracions d'ahir i voler embrutir el que és un moviment ciutadà que bàsicament el que reclama és un govern digne.

És Nacho Martín Blanco, diputat del Partit Popular al Congrés dels Diputats. Gràcies, Nacho, que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Francesc Mar Calvo, diputat d'Esquerra Republicana. Francesc Mar, què tal? Bon dia. Bon dia, Ricard. I gràcies per acompanyar-nos. Quines explicacions espera Esquerra Republicana de Pedro Sánchez?

Doncs esperem-les que no han donat els seus ministres, que han estat, diguem, molt deficitàries, sobretot en quant a dues qüestions. Per què es triga tant a actuar de manera decidida? Es deixa passar un mes gairebé per fer coses que es podien fer el primer dia? I després, evidentment, tota la traçabilitat de la informació i la pregunta del milió, que és quin paper va tenir Marroc en aquesta acció.

Falta, per tant, que es digui la veritat, diguéssim, el que se sabia i el que no.

Bé, nosaltres entenem, i jo mateix vaig tenir l'oportunitat de parlar directament en seu parlamentari amb cinc ministres, entenem que després de la setmana passada no hi ha més llum. Al contrari, penso que com més parlen els membres del Gabinet Sánchez, menys clau tenim tot. I arran del que es va saber ahir, l'embolica és superior.

Perquè a què atribueix Esquerra Republicana aquesta insistència del govern espanyol d'exculpar el Marroc?

Home, d'una banda hi ha una cosa ben òbvia. Marroc és un veí complicat per la naturalesa del règim marroquí i per la tradició i la història de relacions entre l'estat espanyol i el Marroc. Però més enllà d'això, que tots podem entendre que la diplomàcia demana certes habilitats i la gestió dels silencis, el que és inconcebible és és que l'elefant a l'habitació no sigui anomenat. Ningú es pot creure que el règim marroquí, per acció o per omissió, no va tenir un paper notable, important, rellevant, en el que va passar el 30 i el 31 de juliol. Ningú s'ho pot creure. Aleshores, l'anàlisi que es pot fer és que la narrativa de Pedro Sánchez en aquest sentit està agafant un aire una mica semblant al que va ser la narrativa del Partit Popular després dels atentats de l'11M. Negar l'evidència acaba generant un efecte contrari al que es busca. Per tant, diries que això podria fer caure encara més a Pedro Sánchez? Fer caure, no ho sé. Que l'està afablint d'una manera accelerada, sí, perquè fins ara, en totes les crisis que ha gestionat el Pedro Sánchez, ha tingut la capacitat d'encapsular narrativament el problema d'una manera almenys convincent per als seus. I aquesta vegada, la cosa diferent, em sembla rellevant, és que la seva narrativa, el seu relat, ja no és convincent tampoc per als seus.

Són les paraules del diputat d'Esquerra Republicana, Francesc Marc Álvaro. Et deixo que d'aquí a 6 minuts començarà ja aquest ple i aquesta compareixença de Pedro Sánchez. Fins ara. Gràcies. Moltes gràcies. Adéu. Una última veu, també, com dèiem, la d'Aina Vidal, diputada dels Comuns. Aina, què tal? Bon dia. Molt bon dia. Seré breu perquè també no facis tarta el ple del Congrés als diputats, que també seguirem en directe al matí de Catalunya Ràdio. Què en pensa vostè de l'embolica al Ministeri de l'Interior amb els informes policials sobre què sabia el CNI o quin paper va tenir el Marroc en aquesta entrada massiva?

És evident que avui Pedro Sánchez té una nova oportunitat per explicar què és el que ha passat. I jo crec que també haurem de veure la possibilitat que algú hagi actuat amb la línia del que va demanar l'expresident Aznar. El que pot fer, que haga. I això val tant per l'interior, per dir-ho així, de la península, com també val per agents exteriors que hagin pogut jugar un paper destacat en el que ha succeït. Jo crec que és evident que Espanya està pagant un preu per la seva posició en Palestina i en favor dels drets humans. I crec que el president Sánchez va perdre una oportunitat extraordinària dilluns i aquest estiu també per ser més enllà d'una frase, un eslògan, una realitat. Si volem ser un far de llum en defensa dels drets humans ho hem de garantir. I a dia d'avui el cert és que la solució per poder garantir l'estabilitat i la tranquil·litat a Ceuta passa, entre altres coses, per la mateixa línia que la solució per garantir els drets dels infants i de les criatures que ara mateix estan dormint al carrer. Això vol dir reubicar-los a la península. I avui esperem que el president faci públic d'una vegada per totes que allò que li està demanant i exigint la ministra d'Infància o la ministra de Sanitat sigui una realitat i puguin tranquil·litzar una mica la situació a Ceuta i garantir, per tant, els drets dels infants. I si no ho fa, què farà sumar? Nosaltres seguirem treballant com ho hem fet aquest estiu. Des del govern. Evidentment. Doncs queda clar. Aina Vidal, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres.