Gaza: tres anys de guerra i un pla de pau que no avança

Aquesta setmana farà tres anys dels atemptats de Hamas contra Israel, un atac múltiple i per sorpresa, que va fer més de mil víctimes, i en què els miliciants palestins van segrestar 250 israelians, molts d'ells al Festival de Música Nova, segur que encara recordeu aquelles imatges que van fer la volta al món. Ara farà tres anys d'aquells atacs, però és que aquesta setmana també fa un any que es va firmar un pla de pau impulsat per Donald Trump que volia posar fi justament a aquest conflicte entre Israel i Palestina, això que ara coneixem com la Guerra de Gaza. Quin és l'estat real del conflicte a dia d'avui? En teoria està vigent un alto al foc, però s'han aturat els atacs? S'està complint aquest pla de pau? Benvinguts, això és el radar de 3catinfo. El Jordi Brescó és el corresponsal de 3catinfo a Jerusalem. Què tal, Jordi? Benvingut. Hola, Eloi. Escolta, Jordi, avui volia parlar amb tu per repassar una mica com ha evolucionat aquest conflicte i què ha passat, què ha canviat en aquests tres anys, perquè ara fa això, justament tres anys d'aquell dia, d'aquell 7 d'octubre, que va marcar un abans i un després en el conflicte. Recordem què va passar aquell 7 d'octubre, Jordi.

Bàsicament el que va passar és que una multitud de membres de Hamas van aconseguir entrar en massa en territori israelí des de la Franja de Gaza amb l'objectiu de matar indiscriminadament. 1.200 morts, 250 segrestats, és el pitjor atac que mai ha rebut Israel en la seva història i va suposar l'inici de l'ocupació israeliana de la Franja de Gaza, que encara dura, i que ha provocat de moment la mort de més de 73.000 palestins. I marca un abans i un després per moltíssims motius, però d'entrada perquè l'atac condiciona les decisions d'Israel respecte als palestins des d'aleshores, molt més dures del que ja eren. També a Cisjordània va donar energia al govern més de dretes de la història d'Israel per prendre decisions extremes. I alhora va trencar també la confiança d'una part dels israelians cap al seu govern, que veurem si es reflecteix en les properes eleccions.

Després parlarem d'aquestes eleccions que s'han de fer a Israel a finals de mes, però abans, tornant a aquests fets del 7 d'octubre del 23, aquells atacs de Hamas van desencadenar l'ofensiva de l'exèrcit d'Israel contra la milícia palestina de Hamas, tot i que la pràctica ha sigut contra tota la franja de Gaza, un conflicte que, com tu ara deies, ha fet 75.000 morts, la gran majoria palestins. Clar, ara mateix, en teoria està veient un alto al foc, o sigui que s'haurien d'haver aturat teòricament els atacs, però tot i que em sembla que la cosa no és ben bé així, no? Llavors, com podríem descriure el moment actual? De fet, la guerra continua, no?

Sí, la guerra continua, i tant. De fet, un alto al foc no posa fi a una guerra. En tot cas, un acord de pau és el que finalitza una guerra. Per tant. Podríem dir que oficialment ens trobem en un alto al foc, però per molta gent utilitzar aquest terme, alto al foc, no és adequat, tenint en compte que, per exemple, d'aquests 363 dies que portem d'alto al foc, només en una trentena no hi ha hagut foc, és a dir, atacs israelians sobre la franja. Més de 1.400 palestins morts, més de 5.000 ferits durant aquest període. És cert que el nombre d'atacs i la mortalitat ha baixat, però clar, considerar això un alto al foc amb aquestes dades que et comento es fa difícil.

Clar, perquè com tu dius han sigut tres anys d'atacs, de bloqueig també sobre la franja de Gaza, que han deixat un panorama desolador en aquell territori. I et volia preguntar justament per això, per com estan els gasians. Es va parlar molt en el seu moment de crisi humanitària. No sé si encara estem en aquest escenari o ha millorat la seva situació.

Sí, sí, la situació humanitària continua sent molt complicada. He estat fent una mica d'investigació i, per exemple, pel que fa a l'alimentació, es considera que 1,3 milions de gasians pateixen el que es coneix com a inseguretat alimentària aguda. I també, per exemple, pel que fa a l'aixopluc, prop d'un milió de persones encara dormen en tendes o al ras. Però és que, clar, dels 68 milions de tones de runa que hi havia a la franja, només se n'ha retirat un 0,5% de moment.

Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Que hem de recordar que aquest procés de reconstrucció, igual que l'alto al foc que dèiem abans, tot això estava inclòs en aquell famós Pla de Pau que va impulsar el president nord-americà, Donald Trump, justament ara fa un any. O sigui que ja veieu que aquesta setmana tenim com dues efemèrides, tres anys d'aquell atac sorpresa de Hamas i un any del Pla de Pau. Recordem, Jordi, una mica que proposava aquell full de ruta, aquell famós platapau auspiciat pels Estats Units? I ara en quin moment està això? No sé si ha anat avançant, si està encallat?

Mira, et diria que l'única cosa que s'ha complert al peu de la lletra i que es va complir aquell mateix dia que entrava en vigor és el retorn total dels hostatges que Hamas tenia des del 7 d'octubre del 2023. La resta. S'ha fet algun pas, podríem dir, però passes molt molt petites en comparació amb el que es recollia en aquell acord. Per exemple, com dèiem, no s'han aturat per complet els atacs, que és un dels punts que s'incluïa. Ni s'ha permès l'entrada d'ajuda humanitària en les xifres necessàries. Ni Hamas ha entregat les armes. Ni Israel ha retirat les seves posicions sobre la franja. De fet, el que ha fet és augmentar el seu control. I bé, ja no cal ni que parlem del fet que no s'ha fet cap pas perquè en un futur es pugui plantejar l'existència d'un estat palestí reconegut per tothom, que recordem que també era un dels punts que tancaven el pla. Òbviament, aquest ja queda a una galàxia de distància. Clar, i a més a més hi ha un

punt fonamental per desencallar aquest pla de pau, que és el desarmament de Hamas. Israel va dient que ells no retiraran de Gaza fins que Hamas es desarmi del tot, però no sé si això en realitat és factible, això que Hamas es pugui desarmar completament, Jordi.

Bé, el que diu Hamas és que ells estan disposats a entregar les armes sempre i quan vegin un gest per part d'Israel que també compliran la seva part del tracte. Recordem que la franja va quedar dividida rere una línia groga i el que ha fet Israel durant aquest any és augmentar la seva presència. Per tant, ja en aquest sentit, No s'ha respectat aquesta part del pacte i el que diu Hamas és jo estic disposat a complir la meva part del tracte sempre i quan vegi que Israel hi posa també de la seva part, fa un gest de cara a normalitzar la situació. Què passa? Que Israel ha deixat claríssim per activa i per passiva i no canviarà ara, òbviament, en època. Que no pensa moure ni un metre enrere els seus soldats fins que jamás es desarmi per complet. Per tant, aquí hi ha una mediació enorme que cal fer, però que està quedant una mica tot en stand-by, segurament pels diferents processos polítics i electorals que s'estan visquent tant en aquesta regió com també en els Estats Units, perquè recordem que Donald Trump ja està molt involucrat, i aquí hi ha una mica aquesta sensació d'estand-by absolut.

Clar, és que ara venen aquestes eleccions de mig mandat als Estats Units, l'esmit term, en què Donald Trump se la juga, i també teniu aquí Israel, ara venen aquestes eleccions generals, en què el partit de Benjamin Netanyahu, el Likud, aspira a mantenir-se en el poder. Això que dèiem, aquest procés electoral pot condicionar la manera com es desenvolupa el conflicte, aquesta guerra? Perquè, com tu deies, això ara està en una mena d'estand-by.

Sí, el que passa és que surti qui surti com a guanyador, que ara mateix les enquestes posen o a Benjamin Netanyahu o a Gadi Eisenkot com a el seu gran rival, la política d'Israel respecta Gaza, la política d'Israel respecta Cisjordània, sobre els assentaments colons, sobre la necessitat de ser. Un estat ultramilitaritzat que tingui aquesta predisposició per estar en constant lluita bèl·lica amb els seus països veïns no canviarà en absolut. Els oients que puguin esperar que hi hagi una revolució o un canvi radical després d'aquests comissis, que se'n vagin oblidant, perquè no passarà.

No, no va per aquí la cosa, eh? I llavors, doncs, què hem d'esperar? Si fixem un horitzó més a mig o llarg termini, què hem de preveure? Què hem d'esperar que passi en aquest conflicte, Jordi?

Aquí ja m'enganxa sense la bola de vidre, el que passa és que sí que és veritat que el que es. D'alguna manera es pot anar veient, és que no hi ha cap dels camins que s'estan recorrent que tu vegis que vagi fent una mica de corba un cap a l'altre i que es vagi trobant un punt en comú. Jo crec que ara mateix ens trobem en aquest punt, com et deia, d'estanvai, perquè Israel, sobretot, no pot permetre prendre cap decisió que pugui tenir una afectació directa. Sobre els comissos. Caldrà veure després quin govern es forma i quines són les polítiques que volen dur a terme. També veure què passa en l'esmit terme. I jo crec que de cara ja a principis de l'any vinent podrem estar plantejant-nos si hi ha algun escenari que pugui ser més o menys realista, sense descartar, òbviament, que Israel consideri que ja ha esperat prou Hamas, com que veu que no es desarma, i que torni a aquesta lluita total sense l'alto al foc pel mig.

Tots pendents dels resultats de les eleccions, les que s'han de fer Israel, però també les dels Estats Units, amb aquest Donald Trump tan disruptiu que mai saps com pot acabar influint en els conflictes internacionals. Ho anirem seguint amb el Jordi Brascó, corresponsal de 3Cat Info a Jerusalem. Jordi, moltes gràcies, fins aviat. Un plaer, com sempre, que vagi bé. Avui a la taula de so hi hem vingut el Jordi Galvany, el muntatge musical és de Sergi Cotilles. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.