Catalunya nit

Gemma Caballé: "Amb un marc legal segur, la renovació automàtica o indefinida del lloguer és viable"

Durada: 8 min
29/09/2026
Les noves mesures d'habitatge anunciades aquest dimarts obren interrogants jurídics. La professora de Dret Civil Gemma Caballé explica com podria funcionar la compra compartida d'habitatges amb la Generalitat i adverteix dels riscos d'imposar la renovació automàtica dels contractes de lloguer.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Hem explicat moltes mesures avui perquè tant el Parlament com el Congrés o el que ha anunciat el govern espanyol amb aquests decrets són molts punts i volem posar-hi una mica d'ordre i mirar d'entendre si són aplicables, viables jurídicament. En fi, tenim l'oportunitat ara de parlar-ne amb Gemma Caballer, que és professora de Drets Civils i sotsdirectora de la càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili. Gemma Caballer, bona nit. Hola, bona nit. D'entrada, volíem que ens fes una primera valoració d'aquesta proposta, encara poc concreta, és veritat, però que ha anunciat avui Salvador Illa que les persones de més de 40 anys puguin comprar un habitatge a mitges, podríem dir, amb l'administració. Com funcionaria això?

00:54

Sí, avui el que ha anunciat el president sembla ser, hauríem de mirar bé jurídicament com es pretén configurar, però pel que ha anunciat em recorda bastant la fórmula de la propietat temporal i la propietat compartida, que aquí a Catalunya des del 2015 que les tenim regulades al nostre Codi Civil, tot i que en general eren unes fórmules bastant conegudes, però sí que permeten precisament facilitar l'accés a la propietat. Llavors, d'acord amb la poca idea, la poca informació que tenim avui, sembla ser que es tracta d'una combinació de les dues figures, la propietat compartida, perquè, com bé ha comentat, la propietat estaria compartida per una part per la Generalitat i per l'altra pels usuaris que vulguin comprar, i al mateix temps estaria limitada en el temps, que és la característica de la propietat temporal. Llavors és unes figures que les tenim regulades. Però com dic, s'hauria de veure bé exactament si coincideix 100% el que es preveu i regulen aquestes figures o es tracta d'una altra figura jurídica.

01:55

Clar, el poc que hem sentit avui es parlava que això funcionaria així 40 anys i un cop haguessin passat aquests 40 anys hi hauria l'opció o bé que la família acabés comprant la part que té l'administració d'aquell pis per quedar-se'l. O bé que no fos així, que renuncies. Aleshores, hem d'entendre que aquest pis passaria a formar part del parc públic d'habitatge o l'administració buscaria una altra família per fer la mateixa operació?

02:26

Clar, és el que hauríem de veure. En el cas de la propietat compartida, el que permet és que una persona pugui anar adquirint quotes de la propietat. Aquesta persona que compra és la que viu, per tant, rep el nom de propietari material, perquè seria com el propietari tradicional que tots coneixem. És qui viu a l'habitatge, pot vendre la seva quota, la pot donar en herència, mentre que l'altra part que té la resta de la propietat, entenc que seria la Generalitat, és el que es coneix com a propietari formal, no és qui viu allí. Llavors clar, en funció de qui recau aquesta propietat formal, si és de la Generalitat o qualsevol altra entitat, gestora d'habitatge social o d'una altra entitat, s'anirà configurant i s'hauria de veure els drets i les obligacions de cadascú. Llavors aquesta limitació en el temps que s'ha anunciat, la particularitat seria que un cop s'arribi en aquest termini, aquests 50 anys, aquesta propietat tornaria al seu propietari original, que entenc que seria la Generalitat, si es segueix aquest esquema com comentava.

03:33

Per acabar amb aquest punt, crida l'atenció que està pensat per a persones que tenen un sou estable, però que no poden comprar un habitatge. No sé si aquí ja hi ha tota una paradoxa dels temps que estem vivint, és a dir, tenir un sou estable i no poder-te plantejar comprar un pis. No sé si això fa uns anys hagués estat d'una altra manera.

03:54

Sí, malauradament les dades el que ens diuen és que les famílies han de dedicar al voltant d'un 40% dels seus recursos per poder satisfer les despeses d'habitatge. Això fa que ni tan sols una nòmina o un contracte indefinit o estable et pugui garantir que puguis disposar. Clar, l'avantatge de la propietat compartida o la propietat temporal, si és que se selleix, insisteixo, aquest esquema, és que, per una banda, el finançament extern que es requereix, el finançament bancari, no és tan elevat si ho comparem amb una propietat tradicional. És a dir, quan tu demanes una hipoteca, pot ser del 90%, del 80% o del 90%. En aquest cas, com la quota de propietat és inferior, el finançament també és inferior. I això també es veu amb la quantitat d'estalvi que tu has de tenir. Ho tornem a comparar amb la propietat tradicional, necessites tenir un 30 o un 40% d'estalvi. Si se exigeix aquesta fórmula, la quantitat pot ser més petita. D'aquesta manera, per això es pot facilitar l'accés a la propietat, sense un sobreendeudament i sense la necessitat de tenir un estalvi tan elevat.

05:11

Pel que fa als decrets que s'hauran de votar divendres al Congrés, d'entrada hi ha aquest segon decret en el que es parla d'una renovació automàtica dels contractes de lloguer. És a dir, tothom qui té ara un contracte de lloguer, quan se li acabés el contracte, que quedés automàticament prorrogat. Això és viable jurídicament?

05:35

Bé, és viable, nosaltres de fet vam presentar una proposta de criteris des de la CATE de l'any 2017 a la Generalitat, és viable sempre i quan sigui opcional per les parts, és a dir, no s'imposi o no sigui una obligació, sinó que les parts decideixin que aquest contracte es renova i automàticament ho sigui indefinit. Això sobretot està pensat en aquells contractes, imaginem, entre arrendadors i arrendataris, que cadascú compleix amb les seves parts, l'arrendador està, podríem dir, tranquil o còmode amb els arrendataris, i d'altra banda els arrendataris també volen continuar vivint allí. Si es donen aquestes condicions, està bé una renovació automàtica, inclús indefinida. Ara bé, el marc legal ha de donar la seguretat que en cas que hi hagi algun incompliment per part d'alguna de les parts o un incompliment en relació a l'impagament de les rentes, etc., que l'arrendador pugui recuperar l'habitatge. És a dir, si les regles del joc, per dir-ho d'alguna forma, estan clares i tenim aquesta seguretat jurídica i estabilitat, no tindria per caber cap problema amb aquesta renovació automàtica, insisteixo, sempre i quan sigui opcional. Clar, sembla ser que amb aquests reals decrets el que es planteja no és que sigui opcional, sinó que sigui obligatori. Clar, això ja és una altra cosa, no? Nosaltres pensem que.

06:56

Sí, li volia dir que entenem que és obligatori perquè el que voldria fer el propietari, se suposa, és acabar aquest contracte per poder pujar el preu, per exemple. Aleshores necessitaria que entrés una altra persona, no? Aleshores l'obligarien a dir, no, no, segueixes amb aquest contracte i el preu que la persona ja està vivint.

07:15

Sí, a veure, insisteixo aquí. Hem viscut ja una sèrie de reformes normatives que han anat prorrogant la duració dels contractes. Aquesta no és la primera vegada, sinó que ja portem des de l'any 2023 amb la llei estatal que s'han anat prorrogant. Això pot tenir com a risc que cada vegada els propietaris o els arrendadors. A l'hora de decidir si oferir el seu habitatge en lloguer o no, puguin ser reticents. Si després per recuperar-lo, o sí, bàsicament, recuperar-lo en cas d'impagament, doncs és més complicat. Llavors, per això el que comentava, la renovació automàtica. Si és imposada, a llarg termini té una conseqüència negativa perquè el que pot fer és reduir l'oferta que cada cop hi hagi menys habitatges disponibles. Si no es donen aquestes seguretats o garanties als arrendadors o de forma equilibrada a les dues parts, la conseqüència a llarg termini és que cada cop hi hagi menys pisos disponibles.

08:27

Doncs és una primera lectura, la que hem fet amb Gemma Caballer, professora de Drets Civils i sotsdirectora de la càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, per entendre una mica més aquest paquet de mesures que es va anunciant. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès.

08:43

Gràcies a vosaltres. Bona nit.

Àudios