Gerardo Pisarello, Comuns: "No tenim la mateixa mirada que el PSOE"

Saludem a Gerardo Pizarrello, és diputat dels Comuns. Diputat Pizarrello, bona tarda. Què tal? Molt bona tarda. Què li sembla que s'hagin. Faig la mateixa pregunta que abans amb Esquerra. Que s'hagin aprovat dos decrets i no pas un.

Bé, primer el que haig de dir, que a mi em sembla que és un dia avui d'una gran victòria ciutadana, d'una gran victòria popular, perquè li puc assegurar, i la meva companya etna d'Esquerra Republicana també ho sap, fa una setmana era impossible moure el Partit Socialista en res, i de sobte s'han incorporat, en principi, ja veurem la lletra petita, Coses que eren impensables, com la pròrroga dels contractes, com la prohibició de desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional. És a dir, si tot això és així, hi ha molta gent ara de la plataforma d'afectats per l'hipoteca, moltíssima gent en situació molt dura, la mateixa o pitjor fins i tot que la Mari Carmen, que jo crec que deuen estar molt contentes, no?, Per tant, des d'aquesta prevenció, ja dic, jo crec que s'ha desencallat una situació que els partits d'esquerres no podien desencallar només des de l'institució i s'han desencallat des del carrer. I per tant això pot mostrar que moltes vegades es diuen que hi ha coses que són impossibles però que quan la ciutadania es mobilitza es fan possible. Si s'ha aconseguit en una setmana, per la valentia de la Mari Carmen i per la presència dels sindicats de llogaters i llogateres organitzats, coses que no s'havien aconseguit, jo diria, possiblement en tota la legislatura.

Que aquesta pròrroga dels contractes ha indefinits, que vagi en un segon decret, ¿tem que sigui una manera de posar més fàcil que decaigui després de la votació del divendres?

Bueno, això li hauríeu de preguntar al Partit Socialista, però crec que el que hem de fer nosaltres, ara ens queden uns quants dies. Aquí a Madrid hi ha moltíssima gent acampada sol, hi ha hagut manifestacions al conjunt de l'Estat, ahir vam veure moltíssima gent a Barcelona dient-li a Pedro Sánchez que això no podia ser una farsa. I per tant del que es tracta és de mobilitzar-se i de pressionar perquè els dos decrets siguin aprovats. I per tant perquè també la renovació automàtica dels contractes de lloguer, que sempre és important recordar-ho, és una cosa que existeix a Alemanya, que existeix en la Terra, que existeix als Països Baixos, és una mesura de sentit comú que existeix en molts llocs, que és que quan a tu se t'acaba el teu contracte, Te l'han de renovar, tret que hi hagi una situació excepcional, com que el propietari el vulgui recuperar o que el vulgui deixar als seus fills. És una mesura molt de sentit comú. Jo crec que des d'ara fins al divendres els

carrers han de ser decisius. Anem a dir que aquesta era una línia vermella per Junts per Catalunya o pel PNB, que són necessaris per tirar endavant aquesta mesura el divendres. Jo li diré una cosa.

Hem de veure la lletra petita, però si Junts i el PNB voten el primer decret, estaran votant coses amb les que estaven en contra fa una setmana darrere.

Però quan dius si voten, és que contempla que no el votin ni tan sols el primer decret.

Bueno, jo espero que el votin, perquè ja dic, hauran d'explicar davant de milers de persones, moltes de les quals segurament són fins i tot votants de Junts o fills de famílies de Junts, hauran d'explicar perquè condemnen a gent a situacions de carrer totalment inacceptables quan els fons voltors estan tenint guanys milionaris, quan s'està produint una concentració de la riquesa immobiliària com no s'ha vist mai. Estem davant d'una cosa de sentit comú i aquest cop, o per primer cop, La ciutadania ha parlat i ha parlat molt fort. Ha parlat fort a casa nostra, ha parlat fort a Madrid, ha parlat fort a Sevilla. És a dir, és un clam generalitzat que no està passant només a l'estat espanyol, perquè si mirem el que està passant a Berlín, si mirem el que està passant a d'altres ciutats, a Nova York, hi ha una lluita global pel dret a l'habitatge contra. La especulació i la concentració de propietat immobiliària. I jo crec que tothom haurà de fer el que ha de fer. Nosaltres, de moment, ens mantenim al costat dels sindicats de llogaters i llogateres, al costat de la ciutadania, i creiem que d'aquí al divendres poden passar moltes coses que facin que grups que fins fa poc no veien determinades mesures entenguin que aquestes mesures són de sentit comú i són més transversals del que es pensen.

I deixem fer-li una altra pregunta. La imatge aquesta de veure els ministres del PSOE compareixent en una banda, fent la compareixença després del Consell de Ministres, i els de sumar, que és el seu partit, en una altra, no és una imatge de debilitat i de divisió molt evident?

Al contrari, crec que és una manera d'aclarir davant la ciutadania que allà dins del govern hi ha una força política, que som els diferents partits que integrem sumar, que hem tingut posicions molt semblants a les que pot tenir Esquerra Republicana, EAC-Bildu, les forces, diguem-ne, que també defensen el dret a l'habitatge i que no estan al govern, i que el Partit Socialista no ha aprovat cap mesura sense que rebi pressió i sense que es vegi arrossegat. Pensem que nosaltres a casa nostra el senyor Colboni va decidir aplicar el 30% i no desnonar a la gent de la Casa Orsola gràcies a una pressió ciutadana brutal. I el mateix està passant aquí. Coses que la ministra d'Habitatge ens deia que no es podien fer, doncs de sobte sí que es poden fer, perquè la gent ho demana al carrer. Doncs això està canviant i nosaltres també volíem escenificar aquest posicionament perquè no tenim la mateixa mirada que el Partit Socialista. Si el Partit Socialista canvia de posició, nosaltres ho celebrarem perquè això és bo per la ciutadania, però crec que tenim l'obligació de mostrar que el dret a l'habitatge, que per nosaltres és absolutament central en el moment en què estem, perquè s'endú el 40, el 50% dels salaris de moltíssimes famílies o les condemna a quedar-se al carrer, ha de ser una prioritat absoluta. I perquè sigui una prioritat absoluta, Cal una valentia que el Partit Socialista no ha tingut pràcticament mai. Gerardo Pizarro, diputat dels Comuns, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Al contrari, a vosaltres, moltes gràcies.