Germanes Raluy: "Al nostre circ manen les dones"

Volen molt amunt, però toquen de peus a terra.

Us imagineu una vida dalt d'una caravana, canviar pràcticament 15 dies d'escola, anar constantment de viatge i passar-vos moltes hores de cap per vall? Així es podria resumir malament, ja us ho dic ara, la vida de la Nitziela i l'Emily, les germanes que representen la cinquena generació del Cirre Louis Legacy. La seva vida és excepcional perquè també ho és el circ del que formen part, dirigit, atenció, per un parell de dones, la mare i la tieta. A Catalunya Ràdio,

les dones i els dies. Amb Montse Virgili.

I comencem amb aquesta cançó, que jo crec que està feta per elles, perquè es diu Sleep Trip and Fell in Love. Vindria a ser un barrellis que van sopegar i es va enamorar.

Perquè el parell que tinc aquí al costat saben ensopegar millor que ningú i si els humans ho fem sempre a la mateixa pedra, elles ho fan sempre a la mateixa corda. Senyores i senyors, benvingudes a les dones i els dies, l'espectacle més gran del món.

Avui amb la germana Ralu i l'Anitziela i l'Emili, benvingudes, com esteu? Hola, bon dia, com estàs? Què, em podeu fitxar per presentadora al circ? Tens un arte? Estava escoltant, mira quina presentació molt ideal. Ens encanta. Escolta, doncs parlem-ne. M'heu d'ensenyar allò del maquillatge, perquè sou les reines del maquillatge. Et tenim que ensenyar un parell de tips. Sí, sí, un tip, un tip i tres tips. Estan tot el dia al TikTok, a l'Instagram, explicant les seves històries de com és viure en una caravana, com és viure al circ, perquè vosaltres heu nascut en un circ, ara ens ho explicareu perquè és molt fort tot això. Una mica. I explicant-ho a la gent mentre us maquilleu,

molt de la vostra generació. Sí, és una vida una mica desconeguda, la gent jove sobretot té una imatge del circ molt estranya, i des que fem aquests vídeos la gent ve al circ i diu, però és que jo no m'esperava que un circ fos així, que la gent de circ sigui gent normal, llavors que una mica apropem la gent al món del circ.

I també que sigui gent de la meva edat, perquè suposo que vosaltres, per exemple, clar, no puc dir que no us faltessin referents perquè teníeu l'àvia. Totes havien treballat al circ, les vostres dones de la família, però habitualment la gent no té molta referència al circ. I de fet, la paraula circ encara està molt tacada de paraules negatives. Diem, no arribo a final de mes, he de fer malabarismes. Això és un circ per dir que és un desastre. Aquest home és un pallasso. Tot és negatiu, per tant, s'ha de canviar, no?

Sí, aquestes coses ens han acompanyat tota la nostra infància, sobretot. Els nois, quan dèiem que som de circ, reien una mica, fins que després intentàvem que ens coneixessin i que vinguessin al circ, i després ja millorava, però al principi va ser una mica. Complicadets. Una mica de bullying a l'escola podríem dir?

Sí, ara es pot dir així, però no. Sí, però era més natural. Nosaltres ja sabíem que la nostra vida tenia aquests estereotipos i que la gent pensava això del circ i nosaltres intentàvem remar en contra de lo que deien, sempre amb molt de carinyo, perquè sabem que lo que diuen és en base a. Sense voler, a la ignorància, i que no han vist molt de circ, i que la gent quan va a un circ, i si no li agrada, no torna. Si a tu no t'agrada un restaurante, o no t'agrada una pel·lícula, tu hi tornes després d'un mes i tal, però al circ és com, ah, no, he vist el circ, a mi el circ no m'agrada. Llavors sabríem que tindrà una mica més de cultura de veure un parell de circs i després ja veure si t'agrada o no.

I després parlar, no? Sí. Com es viu portant aquest cognom? Perquè, escolta, Raluy, és com cau com una pedra. Vull dir, si vosaltres, pel que sigui, haguéssiu decidit que no us hi volíeu dedicar, això hauria estat possible o no? Completament.

El nostre pare no és de circ, él es ingeniero. La nostra àvia tampoc. La nostra tia tampoc.

Totes les persones de la nostra família, Re Lluís, s'han casat amb gent que no són de circ. Per això el circ està com està, perquè tenim lo bo de ser artistes i el cap de no ser. L'equilibri. Bueno, el cap, bueno. I aquest equilibri, no? Bueno, és verda, la part artística i la part més.

Sí, està molt bé equilibrat la nostra família, la veritat. Però és veritat que si dèiem, mira, volem ser metges, pues adelante, i ens deixarien completament, però tenim la sort que ens encanta. Us encanta, eh? lo que fem, i ens apassiona la família, i pensar que el nostre besavi va. És que un orgullo que tenim, sí, sí, ens encanta.

De fet, tu, Emily, vas escriure un llibre parlant de totes les generacions aquestes, de qui eren, de la teva àvia, que era la Tomàs, eh? Sí, la meva besàvia.

La teva besàvia, que era tot un personatge, també, no? Sí, sí, d'Igualada. I és que jo entrava al camió biblioteca del meu avi i jo veia totes les fotos, tots els arxius que tenia, i no me'n deixava tocar molta cosa. No, no, no em toquis, perquè tenia tot organitzat, i jo, va, déjame un poquito, mira les fotos, i jo deia al meu avi, tenim que mostrar tot això en un llibre o alguna part. I bueno, així va ser. El llibre està aquí,

de fet aquí el tinc damunt de la taula, La vida és un circo, explicant la història del Relu i Legacy, de tota aquesta un avi matemàtic. O sigui, estic enamorada d'aquest senyor.

No, no, és que tot el món. Quan ens parla del nostre avi encara és com.

Un avi que quan baixava de fer les acrobàcies ell feia matemàtiques perquè deia que el relaxava.

Sí, després de la funció es treia el maquillatge i era matemàtic. I després era músic, després era pintor, després era físic.

Bueno, no és normal. Clar, vosaltres, aquí on estan, guapes llestes, elles com un sol, hem anat. Sí, mira, sóc així. Hem anat a 300 escoles de petites.

300, que es diu aviat. Sí, perquè la meva mare, en una època, quan vam anar a Noruega, sí que va intentar posar-nos una escola al circ, però bé, l'escola al circ és. Un camió a l'escola amb un mestre, i clar, tu vius al circ, menges al circ, t'aixeques al circ, entrenes al circ, treballes al circ, i anar a l'escola al circ amb dos nens més, en pijama, perquè et canvia si estàs al circ, embatint, o sigui, és una depressió total. Era com, posem-la en una escola de fora perquè almenys es vesteixin, no? Sí, Sí, perquè almenys ens donés l'aire, i així vam parlar amb gent de la nostra edat, coses que no sabíem dir, obrir una mica la mente, veure una altra cosa, i encara que, doncs, lo que diu l'Emili, que en les escoles era com. Ets pallasso en el circ i tal, però bueno, després, com que tu també fas un treball d'adaptació,

d'explicar, de. Sí, de fet és millor que la gent digui, és que no apreneu bé perquè no seguiu una mica com tots els nens. Ah, clar, perquè la por, per exemple,

quan tens criatures i van al col·legi, de, ui, que no falti tres dies perquè perdrà, no?

Imagineu vosaltres que cada setmana un col·le nou. Sí, era un lío, però també potser si ens hem saltat un capítol d'alguna cosa, però hem après una mica de noruego.

No, o anàvem. Estem a l'illa de la Reunión, que és una illa al costat de Madagascar, que hem estat molt sovint, fèiem 6 mesos a Madagascar, 6 mesos al Caribe o a Espanya, Catalunya i tal. I quan anàvem, clar, veníem aquí, havíem perdut tot el català. Escribíem malament el català i el castellà i el professor ens deia, no sé si la puc passar de classe. I la meva mare diu, però t'escriu el francès, ho parla millor que ningú, t'escriu, te llegeix el francès com ningú. Clar, tenien que mirar.

Vosaltres estàveu trencant la idea del que és l'escola, és a dir, el vostre coneixement és molt divers i molt diferent que la gent de la vostra edat, però suposo que també us ha fet que tingueu un coneixement potser no tan reglat, però molt savi.

Sí, en unes coses som molt bones i en altres, doncs, molt dolentes, però en general, la cultura i tal.

No hem heretat la cosa del nostre avi.

No tan com el nostre avi, però ens defendem. Sí, sí, sí. Parlant amb la germana Relui avui a les dones i els dies ens agrada molt que hagin vingut, ens ha costat aquesta entrevista amics, perquè hi portem mesos darrere d'ella, perquè clar, som gent de circ no tenim cas, estem mal comptats les truques i els dius estic a Bratislava si

et penses que ho

saps tot, escolta les dones i els dies.

Escolta, jo qualsevol dia d'aquests m'enrolo al circ, no sé fent què, de mico potser, però no, que ara ja els animals no es poden, no entrem en temes complicats.

Tenim a la reina aquest any, eh? Una rinoceronte. És un homenatge al meu vasavi. Bueno, al nostre. Sí, també és teu. I és una rinoceronte que surt a la pista. Cuida-ho. I com ho heu pogut fer, això? Perquè estava complicat, aquest tema.

És cyborg, i en cyborg tot és possible. D'acord, és veritat que esteu ara amb robots també treballant. Exactament, animatrònics. Exacte, esteu a la nova època. Ara us sentia parlar. I tot i que hi ha moltes capes de llenguatge, es nota que heu viatjat pel món, jo us noto una miqueta de les Terres de l'Ebre. Sí. Jo us noto, he vist algunes parauletes, que és una mica l'aldea, que és allà on vau néixer. Exacte, sí, sí. Perquè les dones de circ també neixen en algun lloc.

Sí, bueno, va ser molt de. Sí, de casualitat, estàvem a Costa Rica, la meva mare, però la meva mare no es fiava de. Tenir un fill ahí, i va dir, jo torno a l'Ebre, i torno a Tortosa, i a l'aldea. I ens va. De tots els llocs del món,

escollir l'aldea és tremendo, eh? Bueno, té significat, perquè l'aldea és un poble, i va dir que tinguin un poble aquestes nenes.

Sí, no, i que també teníem una finca allà, i teníem arrels allà, i elles sentien molt en confiança de tindre-ho una aquí, i després, al cap de dos anys, doncs l'altra.

Sí, sí. Aquest és l'inici, però recordeu, per exemple, la primera imatge, el primer record del circ? Clar, és que gairebé és com parlar-vos de la primera papilla, no? Perquè per vosaltres. Sí, és que. Nosaltres,

jo me'n recordo de tota la. Bueno, hi ha dues coses que me'n recordo de tota la vida. Veure la funció tots els dies. La meva mare ens posava guapes a totes dues i anàvem a veure totes les funcions, assegudes a la quarta fila i ens vèiem tota la funció, ens la coneixíem de memòria i me'n recordo d'alguns números que m'impactaven molt i tota la vida me'n recordo d'estar asseguda veient la funció i després tota la vida entrenant. Tots els dies, des de que tinc 5 anys. Entrenant, eh? Sí, recordo sempre d'estar de petita amb el monocicle o amb el fil de ferro, o fent exercicis, però entrenant des de petita a la pista. I era una cosa que volíeu vosaltres?

És a dir, vèieu aquells primers espectacles i dèieu, jo un dia vull fer això?

Clar, perquè tu vols ser com els teus pares, com els teus tiets, i vols. I per això entrenes molt fort perquè vols arribar a ser com ells, que si no fas una cosa molt impressionant no et deixaran sortir a la pista. Llavors estaven com, jo també em vull maquillar, vull posar-me una cosa espectacular, llavors he d'entrenar molt per aconseguir-ho.

I això ens hem d'entendre que hi ha com un gimnàs a dintre del circ, o treballeu i ja teniu peses, com ho feu tot això?

Sí, és la pista del circ, els matins estan ple de gent, dels artistes que volen entrenar, volen fer coses noves, i de fet tenim, la gent va al gimnàs també, actualment, però també tenim com unes peses i si volen fer-ho al circ ho fem, però sí, som gent molt.

Molt deportista. Molt treballadora,

com si fóssiu pràcticament esportistes d'elit,

ho sentiu així, suposo, no? Sí, perquè treballes amb el teu cos, és el més important i també treballem de cara a la gent, tenim el que dius un circ molt emblemàtic i vols donar el 100% sempre i vols que sempre sigui millor i. I hem d'estar molt a tope.

Això us anava a dir. Veig molta exigència aquí. Sou dues dones guapíssimes, però teniu molt control del maquillatge, molt control del vostre aspecte físic, molt control de com us mostreu també dalt de les cordes, de tot el que feu. Això és dur també. Vull dir, perquè sempre has de ser meravellosa. Vull dir, hi ha pressió estètica al circ per les xiques?

O us la poseu vosaltres? No, però és que les dones i els homes, eh? No, no, és que hi ha. No, però també hi ha de tot, perquè, clar, potser en el circ, en el nostre estil de circ, potser sí que és més. Cabaret, espectacular, els homes s'esmaquillen també, això que els homes surten sense maquillatge. No, no, no, el circo tot maquillat. Tot és com una fantasia de veure aquesta gent que però és que està tot lligat l'estètica amb el treball també, perquè si tu treballes molt l'estètica també serà molt. Molt treballada, llavors és com.

La gent quan ve al circ veu gent com perfecta, com dient, aquests d'on surten, i després ens veuen com estrelles, que no que som gent normal completament,

i que després al matí ens veus. Sí, també ens veus ara, però al matí, o ens veus a la pista, però al matí a casa.

Som completament és que som, però molt heavy el canvi que fem.

Això m'ho puc creure, però esteu allò menjant proteïna des de les 9 de matí, no us acosteu a un donut, és a dir, aquesta part, perquè vosaltres no us podeu engreixar un gram.

És que fem tant exercici que, mira, jo crec que si penses massa a la dieta, és pitjor. Bueno, és la teoria que té.

Comer sin culpa. Comer sin culpa, perquè si no. Sí, és una teoria que ens la apliquem 100%. Mengem el que volem. Sí que des de petites la nostra mare ens ha fet sempre molta verdura. Perquè ella, doncs, molta verdura. I nosaltres, doncs, mengem molta verdura, molta ensalada i tal. Però és veritat que no ens passa. Tenim una dieta molt equilibrada.

Sí, sí, però per natural, no perquè fem dieta. No sentiu una pressió estètica ni un esclavatge personal.

No, és nosaltres mateixes que volem veure'ns bé i mantenir.

Que us vegin com les reines que sou. Ai, Dios. Enviaré una foto mañana al dematí enviem una foto, escolta, tot això abans hem parlat de les llengües però clar, com heu anat per tants llocs domineu espanyol, català, anglès francès, què més?

Sí, i ara el català està una mica regular perquè hem fet una girada d'un any i mig, quasi dos a la zona de Murcia, València Castellón i tal i ara amb tu se'ns està despertant un altre cop el català perquè des que va, ens va deixar el nostre avi que amb ell sí que parlem en català. Català, castellà, anglès, francès, italià, portugués, russo, polaco perquè el pare és polaco. Es que sí, tota la família. El tiet és francès, l'àvia és anglesa.

Festa Major, Sierra Loi, Dua Reines.

Les dones i els dies, un programa amb altes capacitats.

Parlant amb la Nitziela i l'Emily de Sir Louis Legacy, aquestes dues germanes que ara tenen uns 30 anys, més o menys, 20 i llargs, 30, i que porten molt recorregut a les esquenes, van començar amb el monocicle, però fan acrobàcies, fan moltíssimes coses, ara ja s'atreveixen amb els robots. Però una cosa molt interessant, a mi m'agradaria saber que, clar, amb tots aquests anys, tantes escoles, etcètera, vosaltres heu viscut sempre a la vostra caravana, cadascú a la seva. Suposo que quan éreu més petites la compartíeu. I vosaltres dieu que ho defenseu molt, això, de la caravana, que no sabríeu què fer en un pis.

No, és que és veritat, de vegades hem anat al pis o tal i. Teniu algun pis, eh? Sí, però ens fa por perquè hi ha moltes portes, perquè jo quan entro jo digo, por favor, revisad les portes, perquè em fa por que si hi ha alguna porta, o que si, per exemple, obren. Piquen a la porta i on t'escapes si passa alguna cosa? No pots tirar-te de la finestra com passaria a una caravana que pots, saps, no sé, saltar.

Són moltes factors. No sé si teniu en els pisos un grup de WhatsApp de tota la comunitat. Perquè, clar, si t'entren, mira, en Badalona, a la meva germana, eren les 12 de la nit, més o menys, i la meva germana va enviar el grup. Solament aquesta pregunta, eh? Xicos, algú m'està intentant obrir la porta? I als dos minuts, la pobre persona que intentava obrir la porta. Mira, no et vull dir com va quedar. Perquè van vindre. Als 50 van vindre com a animals, allí, a veure què li passava si necessitava alguna cosa. Llavors, sé que quan estem junts al circ som una pinya, som família, i si a algú li passa alguna cosa. Anem a muerte amb aquesta persona en el pis, què passaria?

I també per netejar, que és molt fàcil, netejar una caravana. Un pis, imagina't. Però clar, ara vosaltres ja sou

grans i ja sou adultes, però clar, quan éreu nenes o quan éreu, per exemple, adolescents, amb les primeres parelles, la intimitat, perquè això també. Com ho vau fer, tota aquesta part de la intimitat?

No hi ha. Debajo de la grada. Debajo de la grada es el punto de encuentro. No, es el punto de encuentro. Allá s'agrada algú i no vols donar el pas d'entrar a la seva caravana perquè tothom, si no, al dia següent ja sabrà que tu has entrat a la caravana.

El primer petó de tota persona de circ és sota la grada. Sota la grada. Perquè està oscuret. Exclusiva. Sí, exclusiva.

No eres de circo si no te has de saber. Ara ja ho sap ta mare, ens està sentint per la ràdio. Ma mare també ho ha fet, o sigui. La intimitat està resolta, però clar, m'estaves parlant de gent del mateix circ, però quan t'agrada algú, perquè clar, sou una mica com els mariners, tenir una nòvia a cada port.

Pot ser, no? Sí, sí, sí. Està ple, està ple. I clar, la gent et veu i pensa que ets un actor de Hollywood, llavors tots tenen com. Bueno, la gent. Sí, un amor en cada puerto, sí.

Però hi ha tot tipus de combinació, amor en cada puerto, després hi ha molts que s'enamoren d'una persona de la ciutat i la porten amb ells, com la meva mare, que el meu pare no era de circ, i ell està aquí, o si no, dos del mateix circ, o vas a visitar un circ i t'enamores i és un artista i després al pròxim contracte aneu junts, o sigui, és una cosa meravellosa.

Totes les varietats, ja veig. És que clar, tothom té fantasies en fer curvàcies amb vosaltres, ho saps, no? Hòstia, que bé. Quin bàstic! És així, el món és així, no l'he inventat jo. Qué maravilla, qué maravilla. El que passa és que no saben que no els poden seguir el ritme. Això també ajuda. Sí, que no. Clar, amb les xarxes socials tothom us sent a prop i pensa que esteu allà explicant-los com és la vida en un circ i com dèieu, l'heu portat. Però quan éreu també més jovenetes, m'imagino, com ho fèieu?

Escriíeu cartes? Sí, de fet, quan anàvem a l'escola a diferents llocs del món. Quan ja ens anàvem d'aquesta escola, ens escrivíem cartes amb els nostres companys d'Argentina, de Costa Rica, de tot arreu.

I ho teniu guardat això? Sí, hombre, claro. I hem perdut molt de contacte, però després amb això del Facebook i l'Instagram, de vez en quan tenim un missatge que diu, jo anava a l'escola amb tu, en tal lloc, me'n recordo de tu i tal, i hem he aconseguit els contactes de molta gent que no sabíem res des de fa 10 anys o 15. Sí, clar, això també, amistats contínues.

Clar, quan la família està en nuclear i d'alguna manera el que més importa és la família perquè treballes amb ells, vius amb ells, etcètera, també en algun moment no us vau rebotar com a adolescents? Això, mama, no es pot aguantar, jo vull quedar-me aquí amb el papi i tot, eh?

Sí, bueno, en algun lloro de. Però és que estem acostumats a les. Al nomadisme, eh? A les despedides. A les despedides, sí. Sí, estem acostumades a les despedides, però bueno, sí, alguna cosa de. No, però és que no, si et dic la veritat, mai hem volgut deixar.

Al circ. I escolta, cap incomoditat, us encanta, eh, tot? O sigui, el que dèiem de la caravana.

De fet, tenim un vídeo de lo que no ens gusta o no? Els dos. El que no ens agrada de la caravana o del circ. A veure, va, digueu alguna cosa, perquè si no acabarà tothom anant a viure a caravanes. A mi, ara, per exemple, la meva caravana, com que estava una mica vaga el dia que vam arribar al terreny, està així. Perquè no s'ha posat tacos. Està torta, eh? Està torta completament i jo, o sigui, tots els calaixos sobren. Perquè tenia son i ells li van dir, vols tacos? I jo, no, no vull tacos. I ara estava un mes amb així. I de fet, estic dormint del revés de la cama, perquè si no, clar, les portes sobren. Bueno, un inconvenient. Un inconvenient, però t'encanta. Una mica de fonambulisme tampoc està malament. Sí, o, per exemple, en verano, Quan te duches, pots tardar fins a cinc minuts en tindre aigua freda. No, perquè va por debajo de la calle, l'aigua. Clar, com tens el tubo, la manguera, a l'hivern està freda, congelada i triga en sortir l'aigua calenta i a l'estiu al revés. Tot molt raonable, en realitat. Els dies de viatge, que passes tot el dia sense aigua i llum, salut. Sense aigua i llum, bueno, i coses que més.

Sí, bueno, a veure. I ara que tens criatures, per exemple, les tens també a la teva mateixa caravana. Sí. O sigui, tots allà, eh?

T'imagines? Seria ideal.

Seria ideal. Seria ideal, sí, sí. No, no, però jo. No són només els meus fills, són els fills del circ. Això és molt important, aquí sí que és maternitat amb tribu. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, I jo, per arriba i per baix, els nens, amb aquest, amb aquí, parlen ucraniano, parlen polaco, parlen inglés, parlen espanyol, vull dir que. Sí, són els fills del circ. Això és bonic, no?

Pensar que no només els tens amb la teva parella, sinó que tothom se'n fa càrrec i tothom s'hi necessita. I els teus fills també estan fent el camí aquest d'anar a moltes escoles, imagino. Encara no han començat, però això és la idea.

Solament que me fa mal. No et vols separar d'ells? És que amb aquestes coses que escolto avui en dia, i ara sí que el tema del bullying, abans no ho sabíem, tot això del bullying i tal, Jolín, ara dius bullying y a mí ya se me posa el apellid de gallina, pero claro, es lo que toca.

Avui parlant amb la germana Ralu i descobrint la vida apassionant d'aquestes dones. Sou l'enveja de totes les veïnes, m'encanteu. Mare i, com dèiem, tieta, que són les primeres dones a dirigir un circ d'Europa. Això sí que ho podem explicar així. Quins avantatges té? Quina diferència hi ha? Perquè jo crec que les dones del circ, a part de la mujer barbuda, que tenia una mica més de presència, sempre hi ha molt tòpic, no? Allò, la fonambulista, la imatge més de dona, no us enfadeu, una mica florero, eh? Vull dir, una mica accessòria, que servia per donar bellesa al circ. Però semblava que no podien ser ni pallasses ni fer riure, i sobretot no podien tenir. Allò autoritats. Això ha canviat, no?

És que nosaltres, la nostra família, des del meu besavi, que feia el canó humà va ser el primer a inventar el doble canó humà i amb qui ho feia? amb la meva besàvia llavors sempre hem tingut molta naturalitat aquest exemple i el meu avi que les dones podien volar i el meu avi va tenir dues filles i van tranquil·lament ha sigut tot molt natural que sí que està el meu pare i el meu tiet però és veritat que la meva mare i la meva tieta porten una mica el llegat i la direcció però. No sé, és com tot molt natural a la nostra família.

Però sí que en altres circs o. Sí que antigament, com a tota la societat, era més difícil per les dones. I hem tingut la sort de no sentir-ho a la nostra família perquè potser eren una. Sempre han sigut una família de molta intel·ligència, tant el meu vasavi, que ja va crear números únics al món, i ja va posar la seva dona, que podia haver posat el seu germà, podia haver posat un altre home amb ell, però ja li va donar aquest protagonista en ella, i ella va poder lucir-se, no d'una manera florera, pantalons, el mono, i per dintre. Llavors, amb aquest exemple, jo crec que també la meva mare, que després d'ella, la següent reloi va ser la meva mare, Doncs la meva mare va ser la primera, per exemple, en la família, en conduir camions, trailers, i va ser com molt natural de dir, el meu pare condueix trailers, doncs jo, per portar la meva caravana, doncs no me la portarà un marit, me la tinc que portar jo. És una mica O sigui, d'alguna manera el circ

us ha fet invencibles, no? També us ha fet creure que sou autònomes, res de síndrome de la impostora, això és pels que anem pel carrer normal, caminant. Vosaltres no teniu temps per això.

Total, no, i ara per exemple a Natros, sempre ens ha agradat el número de patins, que qui ho fa? Un noi que normalment és un catxas i una noia que és una pluma de 40 quilos. I clar, Natros som dos noies i amb qui ho farem?

Vosaltres arregleu camions, no, també? Jo camions no.

Però arregleu coses, oi? No, conduïm els camions, els trailers. No, conduïm els trailers o restaurem algunes pintures de. És que nosaltres fem el que faci falta. Però hi ha mecànics. Bueno, ahir ja no. No, però hem vist vídeos de vosaltres amb el camió. Ah, sí, perquè estem dintre, ho sabem utilitzar, sabem com funcionen tots els camions, o sigui, tot, tot, tot.

Lo que faci falta. No, no, ja us veig, ja us veig. Escolta, esteu creant a més espectacles vosaltres, també treballeu molt germanes, hi ha moltes germanes a vegades que hi ha competència, hi ha gelos, hi ha moments allò de jo soc tal, tu no sé què, m'estàs robant el jersei. Com ho porteu tot això? Perquè vosaltres viviu, treballeu, creeu espectacles juntes. Ja, ja, ja, no sé com ho fem,

la veritat, però és que tenim la sort de que pensem igual, diem les mateixes paraules, les mateixes frases, som com una.

I clar, a la vegada treballem juntes, llavors, si ens va malament, ens va malament a totes dues. Si el número no agrada, no agrada tant per ella com per mi.

I també com jo soc la que va volant, m'interessa que tinguem una bona relació, perquè si no, em solta i pot ser una mala curra.

Jo li faig la pelota abans de sortir a treballar. Estàs guapíssima, aquest senyor.

Sempre, sempre. Perquè com et deixi anar. Jo soc una cedita abans de treballar. Després ja ens barallem, però abans.

La confiança és importantíssima aquí, no?

Sí, en aquest número sí. Fem altres que potser no tant, però aquí sí. Per això és que no hi havia un plan B de fer-ho amb una altra persona. Érem natros o natros.

Meravella. Germana Ralu, i avui a les dones i els dies. Jo estic que no toco ni quarts ni hores, ja us ho diré.

Les dones i els dies, a contracorrent, des que vam néixer.

Parlant de cir del que significa d'aquestes dues dones que ja són adultes però que han viscut molts anys, que diem, vaja, des que van néixer en itinerància, viatjant amb aquestes caravanes antigues també, que deu ser sempre una aventura, perquè conservar és un circ històric. I això sí que és una feina, una feina també que tot això es mantingui i dintre d'aquest circ hi ha molta gent que es dedica justament a la mecànica, a la restauració, a tota aquesta part.

L'espectacle en realitat està fora de la carpa perquè tenim 40 caravanes i camions. I bé, el treball que s'ha de fer amb la fusta, si plou, amb les peces de mecànica que ja no existeixen perquè són camions de més de 100 anys, bé, bé, bé, és una cosa, però I després viatjar

amb altres països que suposo que a vegades no trobeu les peces, no trobeu la manera, perquè heu estat a l'Àfrica, per exemple, vosaltres, no?

Sí, hem estat en tots els continents. L'Africa va ser, bueno.

Quan estaven en l'Africa no tenien tants camions antics, la col·lecció s'ha anat engrandint i ara sí, per això també hem fet una escola de circ i un museu de circ a Calafell, que ho hem obert fa poquet. Perquè teníem tant material, tantes caravanes, cada vegada que veiem una caravana, de fet ara tenim dues carrozes noves del 1800, i és com, més?

Sí, però el meu pare s'encapitxa i l'altre dia va anar fins a Anglaterra. Perquè també compreu coses, eh? Sí, va rebre. Rescatem, més que comprar. Sí, rescatem. De un pagès d'Anglaterra una carroza va anar per allà. Bueno, una movida. Clar,

perquè a més hi ha els travellers, hi ha l'herència dels travellers, que són els gitanos que viuen itinerant per Anglaterra i tenen unes carrosses molt boniques. Sí, molt.

Llavors, doncs, se caprichen, les porten aquí i aquí fan el procés de restauració.

Però sempre hem sigut al circ com un dels més viatgers de fa molts anys, perquè el meu avi era com. Veig aquesta illa aquí perduda que mai ha anat un circ, anem-hi. Estava una mica boig i la meva mare, per què, com, com, anem?

I fèiem unes aventures. També hi ha un punt d'aventura. Vosaltres podríeu escriure aquest llibre que has escrit tu, Emily, i quatre més. Sí, sí, completament. I quatre més explicant les aventures a cada lloc. Porteu un diari de tot això?

Sí. No, aquí has posat los terremotos, el volcán, les inundacions, el tornado.

Sí, i també quan viatjaven a 12 hores d'avió tot el material del circ havia d'anar a Baixell i estaven com un mes viatjant i una vegada uns pirates.

Els pirates els volien robar el material. Y el meu pare, quan s'estaven anant, ja el barco estava a punto de partir i tal, pues va veure que li posaven sorra, com unes coses de sorra damunt de totes les caravanes per tapar-les i per emportar-se-les a Beteto a saber on, i ens la volien robar los pirates de no sé de dónde era esto. Era en el estrecho de. De por ahí, de Sudamérica? Sí, sí, sí. Bueno, pues els pirates els volien robar i ho volien tapar en sorra. Tu t'imagines això? Sí, ho tinc ahí, sí, sí. És que m'ha de risa parlar-la així, però és que és tal qual. Bueno, és normal,

són cent anys d'història, pues han passat moltes coses. I suposo que vosaltres també vau estar en l'època que al cirque hi havia animals. Com ho recordeu, això? La nostra infància ha sigut amb animals, sí, sí, sí. I tigres de bengala, m'encanta. De tot, tigres.

Donar el biberó en un tigre. Tu li donaves el biperol a un tigre. Era la reina dels animals. Animal que hi havia jo, animal que moria. Serpientes. Jo de petita estive amb les serpientes. Quins animals tenies tu de petita? Al cirque hi havia serpientes, cocodrilos, vam tindre elefants, foques. Cap por, eh? No, jo és que jo vivia amb ells. Però és que jo soc molt animalista. No, no, si em sembla fantàstic. I suposo que es fa certa ràbia que s'hagi prohibit el circ amb animals, no? No, no. I tots els meus amics també em maten de circ, perquè a mi no m'agraden els animals al circ, en veritat. Ah, molt bé. Això no m'esperava. És que no m'agrada, és que no m'agraden. Però tampoc m'agraden els zoos, tampoc m'agraden els safaris i que tu vagis i paguis 10.000 euros i matis l'elefant més gran. O sigui que avui en dia tampoc m'agrada anar a Tailàndia a veure que te pots subir a un camello que està agonitzando. O sigui, avui en dia no estan bé en cap lloc. Llavors. M'agradaria una regulació perquè sí que tinc un amic, per exemple, que té cavalls i els seus cavalls estan millor que jo i que tu. O fa uns anys volíem adoptar un gat i jo vaig anar a tres, bueno, la meva parella, a tres protectores i no ens volien donar el meu gat perquè vivia en un circ. I jo dic, el meu gat cazarà rates, cazarà cucarachas, tocarà terra, potser el teu estarà tot el dia en un pis i a mi em sembla una mica maltracta lo dels ocells en la gàbia o un gat que no ha cazado nunca un ratón.

O un peix ahí a una pecera. Emili, no puedo con esto. No puedo, sí. La regulación no tendría que ser solament al circ, tendría que ser també a les cases.

A les cases, perquè hi ha molt de loco. Estic veient una secció aquí. No, no, és que estic pensant. No, no, no, farem una cosa. De tant en tant us trucaré en aquest programa perquè m'aneu explicant les vostres aventures. Els animals, eh? Sí, del que vulgueu, de tot, la vostra vida. Una capacitación abans de prendre un pez en una pecera. Home, escolteu, així com qui no vol la cosa, en algun moment, en algun moment molt petit, ha sortit el tema de la por. A les dones ens han criat a vegades amb molta por de no facis això, no toquis allà, no vagis aquí, no? Vosaltres, por què és això, no? O què? O teniu por alguna cosa?

Teniu por al carrer anem amb el spray de pimenta, avui en dia, que no deberíamos anar. Perquè som molt médicas. Bueno, sí, quan la gent és molt rara i molt ignorant, sí.

Ja, però, un moment, aquesta mateixa dona que surt volant no sé quants metres i després té por d'anar al carrer.

Sí, sí, sí, no, sí, sí. No, que de vegades ens fa una. No, però també al circ ens fa por, de vegades, les coses que fem. Sí? Hi ha una mica de respecte, no? Espero. Sí, mira, jo cada dia que surto a treballar tinc por. I tu què fas? Bueno, a veure, tinc por. A veure, una mica sí, Nigela.

Però estem molt segures, no? A veure, por és nervis, no? Per entrenar ho fem amb seguretat. Sí, però hi ha molt respecte, vols dir.

Molt, molt, molt, molt, que mai. No pots sortir a la pista. T'encomanes adeu o què fas? O tens supersticions? Una mica supersticioses sí que som, o fem una mica la misma rutina abans de treballar, el meu cosí ens té que xocar la mà abans de sortir, unes coses molt estranyes, però.

I també que veus, avui en dia amb l'internet, és fatal, perquè veus també moltes coses que fas tu a diari al circ i gent que ha perdut la vida fent això. O que s'ha quedat en cadira de rodes i dius, ostres, jo ho estic fent. I a vegades a mi em sembla que li dono voltes a la meva germana i que bueno si fas alguna cosa no estem molt en l'aire o molt amunt però es pot caure de cap, es pot caure d'esquena i quan ho penses i ets conscient dius sí, tenim por i potser també ho veus amb els teus fills sí, sí encara no fan tantes coses però amb la meva mare sí perquè per exemple la nostra mare fa un número molt espectacular quants anys té la teva mare? infinitos.

¿Infinitos? No. Dijera que l'està escoltant.

No, es broma. Fes uns quants més que jo. La magia del circo, ¿me entens? Bueno, pues se posa allà dalt la senyora, que está a 6 metros, a una bola llegant, i fa uns anys sí que es va caure i es va trencar els dos ligamentos cruzados, les cames, els osos, tal, tal, i ara va i ho torna a fer. Pues dius, ostres, cada dia arriscar la teva vida és heavy, no?

Però bé, tota la gent normal també agafa el cotxe i es va a treballar i això també. Això sí que és de risc, això sí que és de risc. Sí, però el que fa la mama, cuidar-ho, saps? Sí, però que. Hay que pensarlo así, ¿vale? També hi ha una part de droga, no?, en això. Entenem-nos, eh? Vull dir de. Quan surts de treballar i ho has fet bé i la gent és la millor sensació perquè és un treball molt agraït no sé si als altres treballs termines de treballar i t'estan aplaudint de peu i diuen m'he canviat la vida vull fer exercici. Són els millors, bueno, bueno, és que surts amb l'ego, no sé.

És molt inspirador vindre a veure la funció, amb l'ambient, el companyerisme, la superació, hi ha molts sentiments, sí. I a més és una mica el que s'ha perdut avui en dia, és l'esforç, l'esforç, de tots els dies entrenen esforç, esforç, esforç, per una recompensa i que aquesta recompensa tingui aquest resultat. I després el que explicàveu,

que quan tornen les vedettes a casa, tornen soles, eh? Però vosaltres torneu sempre en companyia, teniu aquesta gran família que això ho fa molt divertit. Sí, total. Doncs escolta, quan em convideu a fer la ruta amb vosaltres? No, no, és que venien a presentar. Ara parlem, jo em poso un nas de pallasso, que no faci falta. Que guai, que guai. Quan us podem veure per Catalunya? Perquè ara esteu de vacances, per això hem pogut fer aquesta entrevista.

Sí, vacances, però treballem molt perquè comencem el 3 14? 13 de novembre a Gabà. Sí, 13 de novembre a Gabà. I hi estarem unes setmanes i després ja comencem la temporada de Nadal a Barcelona. El 18-19 de desembre a Barcelona.

En el moll de la Barceloneta i ja hi estarem. Que, per cert, no hem parlat, i he de deixar-ho aquí, ja, de la teva participació a Gran Hermano, a Got Talent, les dues, això ha sigut molt fort, eh, també.

Això és un altre programa. Això és un altre programa. No sé per què has relacionat animals amb Gran Hermano. És que m'he quedat allà. Que m'he quedat con mi gata. No, no, sí, hi ha molt de goril·la. Profiteu, perquè aquests Nadals, ara, les entrades estan al 40% de descompte a la nostra web, circorralbi.com.

Molt bé, doncs, Relu i Legacy, les reines. Moltes gràcies. Emili, moltíssimes gràcies. Fins aviat, aquesta estona. Gràcies.

Catalunya Radio.

Avui aquest programa és fortíssim, amigues. Si veníem de dues reines, les del Cerrelui, ara estic amb una altra reina. És un no parar aquesta nit. Marta Armengol, com estàs?

Estic molt bé. Avui vinc a parlar de joieria. Joieria. M'agrada molt aquest tema. M'agrada molt aquest tema, m'interessa molt a mi. A mi també m'agrada que si a algú li sobren uns diamants i ens els vol regalar. Ahir demanàvem cartes d'amor, avui demanem diamants. Hem canviat. Sí, però també és de bé, el de les cartes d'amor. Sí, també és bonic. Jo vaig trobar, quan vaig anar a veure el meu pis, que ens va deixar l'antic propietari, un munt de coses, vam trobar una carta marrana que li havia escrit una nòvia als anys 90. Mare meva! Va ser una cosa. Carta marrana, o sigui. He hagut de decodificar-ho en el primer moment, dic, no sé si ho he entès. Bueno. Anem a les joies. És que tinc una pregunta molt trascendental per fer-te avui. Tu has tingut mai un culleret fet amb càpsules Nespresso? Utilitzades, esclar. No. No. No, soc una dona amb bon gust. Però coneixes. El concepte de joieria Nespresso I

també he vist arracades. Arracades, anells. He vist cortines de perruqueria amb càpsules d'espresso.

Això és una d'això de producte. És que jo no sé per què, però fa poc em van venir al cap, perquè ara se'm veuen poc, però hi va haver una època que tothom, les tietes de tothom, estaven allà fent joieria. I tinc un moment imperirromà i no paro de donar-hi voltes. Penso, això devia voler dir alguna cosa, però no sé el què. Tinc una teoria. A veure, no, si ja m'estranyava tant preguntar quina teoria. Mira, o sigui, la qüestió és que penso, de sobte, les càpsules Nespresso, jo, quan van començar a arribar a les cases, jo m'imagino que, em sembla que tots, devíem estar com quan van començar a rodar els primers automòbils pels carrers. Sí, o com van arribar les primeres tupperwares, els primers. Com aquesta cosa de, uau, el futur, no? Allà, el George Clooney, aquells colors joia, no? Aquelles capsuletes tan mones. Com l'arribada del plàstic a les nostres vides als 80. Correcte, efectivament. I aleshores, jo, en aquest sentiment, penso, el fet d'agafar un residu i dir, això em sembla molt maco, anem a fer guarniments, anem a fer-ho servir, no? Jo saps què hi veig? Què hi veus aquí? Jo hi veig l'emoció del primer mandat de Barack Obama. Jo crec que està molt relacionat. Aquesta línia directa. No, no, no, és que jo crec que se m'entendrà al final. O sigui, quan Barack Obama arriba al poder el 2008, 2009, perdó, o sigui, el 2008 va sortir electa, el 2009 va començar la seva presidència, aquí estàvem ja en un huracà d'una crisi econòmica que semblava que el futur s'havia acabat. I estàvem allà que no sabíem d'on ens donava l'aire i de sobte diem, ostres, un president negre i mira que guapo. El món canviarà. Racisme, superat. Sexisme, superat. Tot superat. Clos i violes, ja està, tot superat. I en aquesta idea. Ja no cal fer les dones i els dies. Ja no cal. La gent i la vida, en direm. I en aquesta cosa de dir, vale, i ara agafarem a més aquestes càpsules aixafades tan boniques de colors i ens guarnirem amb elles. Té un sentit o no té sentit això que estic dient?

Ho veig complicat. Sembles molt poc convençuda, eh? No, no, segur, perquè ets una dona intel·ligent, sé que rimarem a fons. Jo crec que sí, que hi ha aquesta idea de. Podem fer una cosa millor d'això. Aquesta idea de la permissivitat. És a dir, ara ja hem arribat a dalt de tot del món. Sí. L'espècie humana s'ha superat ella mateixa i, per tant, podem anar amb recades en espresso.

Eh. No, ben bé. Jo crec que és la idea de lavar el residu, no? Tenim aquest residu que se'ns ha venut d'una manera molt sofisticada, no? És una cosa elegant, són de colors, tenen unes línies així, molt aerodinàmiques. Sí, plantejades. Ens les estava anant el George Clooney. I diu, d'això, això és més que un residu. Doncs jo crec que va ser la cosa d'això és més que un president. I després, no. I per què no van fer recades de Barack Obama? Home, segur que n'hi ha. Tu vas a l'ETSI i veuràs tu la de regades de Barack Obama, que hi ha. Home! Però vaja, el cas és que. És un tema, i em va fer pensar això, de les càpsules. Em va fer pensar en els residus, perquè en general els residus són una cosa lletja. I el fet de voler-los transformar, en el fons, és una cosa que està bé, que és bonica. Hi ha aquesta cosa de reduir, reutilitzar, reciclar, que ens estan donant sempre la pista per tenir. Una vida sostenible. El que passa és que A veure com t'ho explico. Posem un moment musical mentre jo poso en ordre els meus pensaments, sisplau. No, no, és que ara parà com va les recades de. Anem a seure amb aquesta informació un moment. Anem a seure.

Cati Perry, que també fa una música per mi una mica reciclable, cantant sobre. Si et sents com una bossa de plàstic.

És que també m'ho donaria per fer una teoria, això. Però el que volia dir, bàsicament, és que dins de nosaltres hi ha. Dos llops. El llop que vol protegir i vol salvar el món i el llop del turbó capitalista. I del dispendi. I normalment el llop turbó capitalista s'acaba menjant a l'altre.

Clar, i a més hi ha aquesta cosa també a vegades quan reciclem, que és com. Com que ja vaig reciclar allò fa tres setmanes,

això no passa res. Això no passa res. La bula papal del reciclatge. Però clar, o sigui, el tema és, a mi em sembla molt interessant com d'aquest lema, que sembla tan senzill, el reutilitzar, reciclar, ja m'he oblidat de quin era l'altre, reduir, que sembla molt fàcil, és com allò, com el lema aquell del natural, pensa localment, actua, no, al revés, pensa globalment, actua globalment, que sembla com quina idea, boníssim, fem-ho. I llavors això és molt fàcil d'apropiar-se'n i de posar-li que guanyi el llop turbó capitalista. Perquè els americans, que se la saben totes, això de reduir, de reduir el consum, de consumir menys, li han posat un nom. Que es diu Low Sumarism, i jo l'he adaptat. Low Sumarism. Low Sumarism. I com ho traduiríem en català? Jo ho he traduït, estic bastant satisfeta amb aquesta adaptació, és Consumis Menys. Consumis Menys. Què et sembla? I què vindria a explicar-nos? La idea del Consumis Menys és consumir menys i consumir millor. És a dir, allò de, ai, em compro un jersei d'una botiga del carrer Portal de l'Àngel que farà boletes d'aquí tres dies, doncs no. Potser, en lloc de comprar-me tres jerseis, me'n compro un que em durarà més temps, perquè és de llana bona. O també segona mà, perquè hi ha països on la segona mà ja comença a ser. La segona mà és una porta molt assequible a un estàndard de qualitat superior al que trobem a molts llocs,

però al mateix temps al mateix preu diguéssim el que passa és que això ens torna una mica xalades perquè amb la roba molt bé la roba jo crec que està bastant superat l'estigma de la roba de segona mà. Però ara que estem totes bogíssimes amb que els microplàstics ens donaran molts càncers, que és una cosa que s'està estudiant, és real, però de sobte hi va haver aquesta cosa de, els nostres tàpers, les nostres carmanyoles ens estan matant. Vinga, doncs tirem, llencem-les totes. Llancem-les totes i comprem-ne moltes, no? I amb això què estem fent? Doncs generar més residus. Hi ha una botiga aquí a Barcelona de productes reutilitzables que es diu Usar i Reusar, i Usar i Reusar és també el compte d'Instagram de la dona que la regenta, la Magui Cavilla, que ella diu una cosa que a mi em sembla molt interessant. Tot i que ella ven carmanyoles sense plàstics ella diu, a veure, ànima de càntir de què? Has d'anar a tirar totes les carmanyoles i comprar-te'n una super fantàstica si pots agafar el pot de cogombrets amb vinagrats que anaves a tirar al verd i posar-te-hi al dinar és el mateix. Clar, què passa? Que això a les dones ens afecta especialment perquè hi ha estudis de grans consultores com Deloitte que afirmen que les dones prenem entre el 80 i el 90% de les decisions de consum

que es prenen en una llar. Sí, és que tot és culpa nostra. Tot és culpa nostra. I si a més hi ha criatures, doncs ja ni t'ho explico, perquè clar, ara el paper de plata és l'enemic. Ara la criatura ha d'anar a l'escola amb la carmanyoleta i l'ampolleta d'aigua. I clar, ja és la cosa de, ostres, estic enverinant el meu fill si li poso la carmanyola d'estitx que s'ha encapritzat perquè l'ha vist a la ferreteria. Compreu local sempre, això també us ho dic?

Vaja, també m'imagino la competició per veure qui té la carmanyola de bambú més xula, menys microplàstics, això tot és d'una feina. Els pares plorant per les cantonades. I a part que tot això, ara jo, que tinc una carmanyola d'aquestes de seri unoxidable, no són barates tampoc.

I es ratllen. Aquí volia arribar jo, també. Aquí volia arribar. Anem a escoltar una mica de música i us explico una cosa.

Marta Armengol, menys carmanyoles, anem amb el pot de tigrons a la feina. Com ho fem, això?

A veure. Efectivament. I hi ha una cosa del tema de reduir que és que no és una cosa a l'abast de tothom. Perquè a vegades comprar-te la carmanyola d'alumini suposa una despesa més gran que anar amb la carmanyola que ja tenies o la del bazar, si t'has de comprar una de nova. Aleshores, a mi una cosa, l'última vegada que vaig venir us vaig recomanar Terry Pratchett. Ho tornarem a dir, Terry Pratchett, que ens agrada molt, editorial mai més. Efectivament. Jo m'ho vaig apuntar tot. I hi ha una teoria a Terry Pratchett, que és molt famosa, de fet, que és la teoria de la injustícia socioeconòmica de les botes de Baims. I us llegeixo aquest fragment traduït per Ernest Riera. La raó per la qual els rics eren tan rics era perquè se les manegaven per gastar menys diners que els pobres. Fixem-nos en unes botes, per exemple, ell guanyava, el personatge, Sam Baims, guanyava 38 dòlars al mes, més dietes. Un bon parell de botes de cuiro costaven 50 dòlars. Però un parell assequible de botes que aguantaven més o menys bé una temporada o dues i llavors començava a entrar aigua sense parar quan el cartró es feia malbé, costaven 10 dòlars. Aquesta era la mena de botes que Baims sempre comprava i les duia fins que les soles eren tan fines que podia passar bé perfectament. A quin lloc era Dunkmore Pork? La ciutat en una nit de boira espessa, únicament pel contacte de les plantes dels peus amb l'empedrat. Però el cas era que unes bones botes duraven anys i anys. Un home que es podia permetre gastar-s'hi 50 dòlars tenia un parell de botes que encara li mantindrien els peus secs d'aquí a 10 anys, mentre que un home pobre que només es podia permetre botes barates s'hauria gastat 100 dòlars en botes durant el mateix període de temps i tindria els peus humits de tota manera.

Claríssim. És a dir, compreu-vos unes botes bones, encara que us ajuda a deixar el coll, però no sempre podreu deixar-vos el coll,

perquè potser no teniu coll. Exacte. Aleshores, què fem? A mi hi ha una senyora que m'agrada molt, que es diu Enmarí Bonó, que és californiana, i té un compte d'Instagram molt xulo, que es diu Zero Waste Chef, la xef de Zero Residus, Un moment, un moment, que ho dius tot molt ràpid. Zero waste, master chef. Master chef. Com master chef, però sense master, chef ras. I ella fa molts anys es va comprometre a fer. Tinc totes les oients allà buscant-ho, saps? Zero residuos, busqueu-ho, perquè és molt guai. Zero waste, chef. I es va comprometre a fer zero residus a casa seva. I ho ha aconseguit tenint en compte que a casa seva potser no se'n generen, però el que ella compra potser en genera en un altre lloc. I ella és molt conscient que això no és una cosa a l'abast de tothom, però diu una cosa que a mi m'agrada molt. Que diu, la sostenibilitat no va de quatre gats fent-ho tot perfecte, sinó de molta, molta gent que ho fem una mica millor, que fem el que podem. A mi m'agrada molt perquè això és assequible. I en aquest moment de les nostres vides.

Necessitem coses assequibles. Necessitem coses assequibles. Escolta, ens queden dos minutets o un i mig per arribar a les 12 de la nit. Què més m'hauries d'explicar abans de marxar amb aquesta delicada veu que tens?

Amb aquesta delicada veu que tinc? Què t'explico? Doncs. Ah, bueno. Sí. Vaig anar a veure la setmana passada. Wicker, és que ara que parlem de sostenibilitat m'agradaria reivindicar el bímet com a material. El bímet de les cadires i dels cabassos. Perquè wicker, que vol dir bímet en anglès, ara ja heu après una paraula nova, la Olivia Colman, que és una actriu que ens agrada molt, va i demana que li facin un marit de bímet. Doncs ja ho sabeu. Aquest és el titular. Està molt bé, perquè després el pots reciclar. Montse, a mi m'agradaria acomiadar-te amb un aplaudiment, amb una ovació d'en Peus, perquè a nosaltres no ens acomiada mai ningú de la feina com a les noies del Reluí, o sigui que me vaig aixecar i et vaig aplaudir.

Molt bé, doncs, escolta, amb aquests aplaudiments que em dedica aquí l'amiga Marta Armengol, nosaltres ho deixem aquí. Roser Pereira Moraga, Celia Forment, Mireia Isard, Albert Castellví, Helena Miquel, Josep Maria Campillo i qui us ha parlat, Montse Ibirgili. Demà tocarem les tecles amb la Marina Herlop, aquesta cantant que es recomana a Vior, que se n'ha enamorat, que parlen d'ella a tot arreu, que diuen que és un dels millors 100 discos de l'any. I com és que no la coneixem més, si és de Piera? Això serà demà a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio. Com sempre, bona nit.

Prove that you love me and buy the next round oh lord won't you buy me a night on the town everybody oh lord won't you buy me a mercedes benz my friends all drive porsches i must make amens worked hard all my lifetime no help from my friends so lord. I'm counting on you, Lord Please don't let me down Prove that you love me And by the next round Oh Lord, won't you buy me A night on the town Everybody, oh Lord.