Ginesta (Pimec): "El seguiment de la vaga és del 8,9%, però el 29% de l'activitat està afectada"

Podem saludar Josep Ginesta, secretari general de PIMEC. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos.

Molt bon dia i gràcies a vosaltres per fer aquesta ràdio de servei que esteu fent en un dia especial en el nostre país.

Gràcies, Josep, també pel comentari. Quin seguiment està detenint ara mateix a les PIMES la vaga?

Doncs mira, una mica era la previsió que teníem amb les informacions que ens arribaven dels últims dies i hem de dir que hi ha un baix seguiment per part de persones treballadores d'aquesta vaga, és a dir, hi ha poques persones que l'estiguin seguint, que l'estiguin secundant, però en canvi que hi ha una alta afectació a la mobilitat i això, per tant, retruca l'activitat econòmica del país.

Dels piquets informatius que han impedit a gent anar a treballar, què en destaca?

Doncs mira, jo comparteixo plenament el que deia la Iolanda ara fa un moment. Nosaltres pensem que s'està abusant de l'utilització del dret de vaga i de què es pot fer en un moment de vaga i de sobretot com s'ha d'ordenar també l'exercici d'un dret tan important, un dret fonamental com és el dret de vaga. D'entrada, la vaga no dona dret a fer bretolades, ni a intentar utilitzar la força per evitar que la gent arribi a treballar i que la gent pugui fer activitat normal. I això justament és el que hauríem de mirar de regular. De fet, també val a dir que som en un país en el que amb molt poca activitat de piquets s'afecta la mobilitat, perquè de fet, fins i tot els dies que no hi ha vaga, ja ho sabeu i ho expliquem recurrentment, tenim problemes de mobilitat en el nostre país de les carreteres, però sobretot amb el transport, amb la mobilitat col·lectiva de persones. I clar, quan tenim una afectació de pràcticament de menys de la meitat de la que hi va haver-hi el 2012, com a mínim a les 8 del matí, en el púl, en la tria que hem fet nosaltres a PIMEC, d'empreses que han respost a primera hora del matí, tenim una afectació del 8,9, que és menys de la meitat de la que vam preveure, la que hi va haver-hi el 2012, que era del 24%, però en canvi. Bona nit. Bona nit. Aquesta afectació, clar, fixis el resultat, és una mica. És això un contrasentit, no? Que aquelles persones que volen fer vaga, poques persones decideixen fer vaga, però, en canvi, afecten moltíssim a l'activitat econòmica del país pels dèficits que tenim en el seu conjunt,

no? Vostè hi publicava un article d'opinió al periòdico en què deia que les petites i mitjanes empreses, de cada 100 euros que gasta una pime, 80 inverteixen en sous i cotitzacions. Creu que cal explicar més el que costa el dia a dia d'una empresa?

Doncs mira, efectivament, i a més a més em serveix molt bé que posis aquest exemple perquè nosaltres el que diem avui és que compartim i empatitzem moltíssim amb el problema de l'habitatge i amb els problemes que emergeixen a la nostra societat, jo diria que a l'europea també, aquest malestar en general de la ciutadania, i fixis el que deia l'article és que. Qui s'està menjant el nostre formatge? I nosaltres el que diem és que al final d'una vegada el que acaba fent és projectant l'anulx a la ciutadania, a l'activitat econòmica i a les empreses. I ens sembla injust perquè considerem que les empreses no són les culpables d'aquesta situació i tampoc tenen la solució. De fet, també sopta que hi hagi governs que donen suport. Més directa, més indirecta aquesta vaga quan són els que tenen la responsabilitat de prendre decisions. De cada 12 euros que una empresa inverteix en els seus treballadors, el treballador de la Butxac només se'n posa un. Per tant, pel camí hi ha tot un seguit de coses que fan que la gent rebi menys diners dels que inverteix l'empresa. De fet, el creixement que tenim en el valor afegit brut de les empreses es destina a l'increment de costos laborals, no només per salaris, increments de salaris que han pujat per sobre del que ha pujat l'IPC, sinó que, a més a més, per l'increment de les cotitzacions de la Seguretat Social. Però nosaltres, hi ha tres grans elements

que fan que la gent no tingui a la seva butxaca tots els diners que posen les empreses en els salaris. Un és. La deflectació de les tarifes del IRPF. Recordem què ha passat, reiteradament, quan s'ha incrementat el salari mínim interprofessional. S'incrementa el salari mínim i la gent cobra menys. Absolutament el món al revés. I això ens està passant també amb les tarifes de l'IRPF. Les empreses han invertit només des del 2020 al 2025. Vam incrementar els salaris. En més del 23%, la variació que ja havia dit, per sobre una miqueta, per sobre de l'IPC, i en canvi el poder de compra real de les persones s'ha reduït en un 3%. Per què? Perquè no s'afecten les tarifes, no s'ajusta la tarifa a l'increment de l'IPC, com sí que fa pràcticament la majoria de països europeus que amollen les tarifes de l'IRPC una mica a l'evolució que hi ha. Però també hi ha dos factors, un és el de l'habitatge. El problema de l'habitatge li deia que empatitzem moltíssim amb el que diu el ciutadani, amb el problema de les llars, però. Més enllà de la llar i les persones, qui té el problema amb l'habitatge són les empreses, que tenen dificultats per atraure l'atenent, per contractar persones, per aproximar persones als centres de treball. Afegint aquí el problema de la mobilitat col·lectiva, que fa que en molts països les persones viuen a distància del centre de treball,

però la mobilitat els garanteix que arriben a l'hora. En el nostre país, arribar a l'hora a la feina, no li diré que és un miracle, però que hagi bé gairebé és un miracle arribar a l'hora de la feina. I la tercera també, miri, estem veient aquests dos últims mesos increment de l'IPC i tancarem aquest any amb un increment de l'IPC que la previsió és que serà dolent, perquè serà alt. Però quan mirem aquest 10, aquest increment de l'IPC, veiem com hi ha el preu del carbonat o de l'energia elèctrica que tornen a ser dos elements que condicionaran moltíssim. Fixis, mercats regulats, que no depenen de les empreses, que depenen dels governs i que són els que haurien de prendre decisions i, sobretot, no projectem aquesta vaga a l'anutge de la ciutadania en les empreses, perquè són al final els que aporten prosperitat i els que han tingut la capacitat els últims anys d'incrementar els salaris, malgrat no ens arribi a la butxaca per tot això que els explicava.

Josep Ginés, secretari general de PIMEC. Per cert, estem dedicant cançons en aquest programa especial que estem fent a Catalunya Ràdio. Alguna cançó que vulgui posar?

Alguna cançó? Sí, una cançó. Jo diria Ens en sortirem.

Ens en sortirem. Ah, molt bé. Doncs ara l'hi posarem i l'hi dedicarem també, com saps, són serveis mínims el que estem oferint també a Catalunya Ràdio i avui també aprofitem perquè hi ha oients que truquen i que després a les seves indignacions o a les seves reivindicacions, avui també a totes aquelles persones que truquem els demanem que ens dediqui una cançó. L'hi posem. Gràcies, senyor Ginesta.

Molt bé. Gràcies.

Ens en sortirem, malgrat que sembli que de fet ningú ens entén. Mentre quedi algú d'en peus que hi confliri cegament, m'has de creure si et dic que ens en sortirem.

Saps prou bé que aquella nit vam ser els amos del carrer. Saps prou bé que el que vam viure mai ningú podrà desfer.

Quan el sol va despuntar, ja érem més d'un centenar, amb les cares plenes d'un somriure clar. Vam escriure un nou destí, els que vam ser i vam ser herois, vam ser heroïnes, vam ser històries sense fil.

Saps prou bé que aquella lluita va deixar un regust de mar. I saps prou bé que la victòria és per qui agafa el ron més llarg.

L'esperança dins dels ulls, per saltar tots els esculls, quan la causa és noble cal salvar l'orgull. I per fi ens vam alçar, els que hi vam ser i donaríem mil vegades per tornar-nos a guanyar. Ens en sortirem, malgrat que sembli que de fet ningú ens entén. Mentre que digui algú d'en peus que hi confiï cegament, has de creure, senti que ens en sortirem.