Gir inesperat en la mort de l'arquitecte Josep Juanpere, amic d'Isak Andic

Tenim un nou cas a l'elit catalana d'una mort sota sospita.

En aquest cas, la víctima és un prestigiós arquitecte, Josep Joan Pere, mort el passat 26 de desembre, el dia de Sant Esteve, a la seva residència, a Baqueira. A l'autòpsia, que li van fer en aquell moment, no s'hi van trobar indicis de criminalitat, i va semblar que havia mort per causes naturals. Però, avui hi ha Giro de Guió. Els Mossos d'Esquadra han detingut la parella de Joan Pere com a presumpta responsable de la mort de l'arquitecte. Guillem Sánchez, periodista de successos del periòdic, bona tarda. Bona tarda. Entenc que això no t'ho esperaves perquè era un cas que semblava que no tenies recorregut, no?

Bueno, era un cas que estava sota secret de sumari. Per tant, hi havia una investigació en marxa que s'estava portant des d'un jutjat de Viella. Dia al respecte que la família del Joan Pere n'era conscient que existia. Ah, la família sí que ho sabia, que s'estava investigant. No tenia coneixement de cap on anava la investigació dels Mossos perquè han estat. Molt gelosos d'aquesta feina de recerca, de fer aquestes comprovacions, però finalment ha acabat produint-se aquesta detenció d'aquesta parella, del Josep Joan Pera, amb qui duia poc més de dos anys de relació sentimental. Entenc que la detenció sí que ha estat una sorpresa per tot l'entorn. Sí. Sí, sí, sí. De fet, clar, els Mossos d'Esquadra, quan hi ha una detenció d'aquestes característiques, tenen una miqueta l'obligació de fer un tuit per informar-ne, però la família, per exemple, s'ha nascimentat també a través d'aquest tuit. La família el que volia era esclarir aquests fets, malgrat el calvari que porten vivint durant aquests nou mesos. On s'han hagut de fer moltes preguntes i no han tingut a l'abast pràcticament cap resposta la seva prioritat. Era que es pogués esclarir, era que els Mossos fessin la seva feina i era que s'arribés fins al final i que es pogués al final saber, que encara això no ha succeït, estem en aquesta fase encara, què va passar en aquest apartament de Baqueira.

El que sí sabem és que el 24 de la nit, dos dies abans de la seva mort, Joan Pere ja va començar-se a trobar malament. I a partir d'aquí, què passa?

Sí, el Josep Joan Pérez s'ha explicat això ja. Ell va sopar amb la seva parella el 24 per la nit, la nit de Nadal. A partir d'aquí es troba malament i se'n va el dia següent a un centre hospitalari on al cap d'unes hores rep l'alta i sembla que es tracta d'una indigestió o una intoxicació. I després, quan passen les hores, ells tornen a casa, a aquest departament de Baqueira, i hi ha un familiar, que és el Nabot, que intenta, des de llavors, saber com està el Josep. El truca una vegada i una altra, perquè vol saber si ja ha millorat, sap que va sortir de l'hospital i que no es trobava del tot bé, i no pot parlar amb ell. Llavors, l'entorn es comença a amoïnar, el truquen tant a ell com a la parella, i cap dels dos no agafa el telèfon ni respon als whatsapps, I el dia següent pel matí van a veure què ha succeït. I costa molt entrar en aquest apartament, fins i tot ella ha d'anar a buscar unes claus que tenia per poder accedir a l'interior d'aquest domicili, i quan entra ja troba que aquest home ha mort i que la dona, millor dit, que la xicota, la parella, està en un estat de moltíssima alteració. A partir d'aquí, Clar, els Mossos el que fan és començar a investigar què ha succeït durant aquestes hores. Cal determinar el punt exacte de la mort i cal determinar també exactament com això s'ha produït. No sabem exactament què és el que hem trobat ara que hagi motivat aquesta detenció. Perquè, clar, l'autòpsia diu mort natural, en principi. Normalment, quan és mort natural, els Mossos no deuen investigar. L'autòpsia diu mort natural, que sapiguem, poc després que es produeixi aquesta mort. L'autòpsia. La primera autòpsia el que fa és mirar si hi ha signes de violència, però després, com a part d'aquest examen forense, s'extreuen teixits de segons quins òrgans i es comprova si hi ha substàncies que poden haver provocat una intoxicació. I això ara no ho sabem. No ho sabem. Els Mossos ho deuen saber. Sí, nosaltres. Però jo no tinc constància que aquest informe toxicològic que arriba setmanes o mesos després hagi estat el que ha estat determinant perquè s'hagi produït aquesta detenció. No ho sabem perquè el que ha succeït en aquest apartament és el que han intentat reconstruir a partir de les trucades que s'han fet o que no s'han fet, perquè aquí un element molt important és que quan aquest nebot aconsegueix entrar a l'apartament i veu el que ha succeït, ningú ha trucat al 112. És a dir, l'amor ja s'ha produït i la dona no ha trucat al 112. Llavors, s'ha de veure aquest estat d'alteració de la dona si pot ser una excusa prou contundent com perquè ella no se n'adoni del que ha succeït i no truqui al 112. S'ha de veure si ella. Va omettre un auxili necessari que hagués pogut salvar la vida del Josep Joan Pere trucant al 112 quan encara

estava viu. Però sabem què és el que ha fet sospitar i directament agafar com a, no sé si d'investigar, d'aquesta senyora que avui han detingut? Hi ha algun element que sigui el clau que us hagin pogut explicar?

Parlant en general, si ella no ha estat capaç d'una explicació convincent als investigadors, aquí és quan comencen les sospites, si d'entrada ja sembla que ella no truca, o se sap que ella no truca al 112, doncs aquí encara augmenta més, i si després, analitzant les trucades que s'han fet, les que no s'han fet, analitzant els missatges de WhatsApp, doncs s'arriba a la conclusió que hi ha hagut un comportament que ha pogut provocar per omissió o per acció la mort de. De l'arquitecte Josep Joan Pérez quan han decidit provocar la detenció. ¿Hi ha algun possible mòbil de per què algú, en aquest cas la seva parella, hauria pogut voler matar-lo? Si el va voler matar, és que, clar, no ho sabem. Mòbil les desconeix. Només com a context. O sigui, va haver-hi fa uns anys un cas al Baix de Regat que van investigar uns Mossos d'una dona que va morir arran d'una crisi diabètica. I la parella d'aquesta dona va acabar sent detingut i jutjat per assassinat perquè es va poder demostrar que aquest home veia com la seva dona necessitava el seu auxili i l'hi va negar. O sigui, omissió a l'auxili és un delicte també. I en aquest cas va acabar sent condemnat aquest home per assassinat. Jo no sé si estem davant d'aquesta situació o hi ha hagut alguna acció que ja sabrem en el futur quan s'aixequi el secret de sumari. Que realment de forma deliberada aquesta dona ha volgut causar. Això ara mateix no ho puc dir perquè ho desconec. Aquí en aquesta història

hi ha un gir extra. Josep Joan Pere era un nom molt conegut entre la burguesia catalana i tenia una relació estreta amb un altre membre de l'alta societat que els últims mesos ens ha donat moltes i moltes hores de ràdio. Isaac Andik, el fundador de Mango, que va morir, amb estranyes circumstàncies també, o com a mi, amb circumstàncies que estan investigant els Mossos d'Esquadra. Albert Martín, bona tarda. Bona tarda. Estàs a punt d'entrar ja a la secció de successos. Bueno, m'he fitxat per fer el crims, doncs escolta, farem el crims. A veure. Josep Joan Pera, és un nom de l'alta societat, és a dir, era un nom que també en el teu àmbit econòmic, recordem, tu ets periodista econòmic, se'l vinculava d'alguna manera també?

Sí, era una persona més d'aquest àper, d'aquest cercle de directius empresaris que remenen les cireres a la ciutat, era un nom més. O sigui, era un nom important. Sí que ho era. No és un arquitecte qualsevol. No pas. Estem parlant d'una fortuna? Ostres, a mi em costa de dir, però sí, és un tio que.

Vull dir que en aquests nivells no hi ha un arquitecte que fa molts bons edificis

però no té diners. No, perquè a part, si mires algun dels clients que va tenir en el món corporatiu, en el món de les empreses, va fer seus o edificis per Mango, per Puig, per Quatre Casas, per NH, en fi, bitxos grossos, crec que per Ferrovial també. Vull dir, estem parlant d'una persona que són pressupostos que no és com si haguessin de fer la reforma del lavabo, no és això.

No contractaríem els diners amb Pere. Va ser directiu del Real Club Tenis de Barcelona. Exacte, allà on se celebra l'Open Sabadell. Aquí diguem que el perfil dels directius sol ser bastant concret.

Correcte, sí, sí, és aquesta Barcelona. Sí, sí, ben propera aquí, aquest estudi.

I clar, es dona la circumstància que era amic d'Isaac Andíc. Hi ha fotografies, fins i tot vull dir que és molt cridaner que els dos homes hagin acabat amb una mort en circumstàncies estranyes.

Hi ha tot un entorn de directius que formaven part, diguem, bueno, eren el grupillo, no?, i. I tot i que Isaac Andik era l'alfa màxim d'aquest entorn i era capo i capi, expressió totalment desafortunada que retiro. Vull dir, sí, sí, és un entorn, són amics, és un entorn i es veien tot sovint.

Clar, no sé si això ha estat tema de conversa en aquestes altes societats que t'hagin pogut dir, escolta'm A mi em vaig

trobar una font, un directiu. Que em deia, es lamentava, eh? Em deia, ostres, és que és increïble que aquí sembla que en un any m'hagin matat dos amics. Saps? Quan es va saber que s'estava investigant també el cas del Joan Pere, el tio no se'n sabia venir, diu, però això és increïble.

O sigui, també aquests entorns, ara ens deia el Guillem que la família sabia que s'estava investigant, no exactament com, això l'entorn d'aquesta gent poderosa i influent també ho sabien ja.

Sí, sí, jo diria que vam ser nosaltres el periòdico que ho vam publicar fa uns mesos, que això hi havia un jutjat que ho estava investigant, que era això, el senyal, això que deia el Guillem de. Alguna cosa no quadra. De sabentes que hi ha un secret d'investigació, un secret de sumari que s'està investigant, és que alguna cosa grinyolava.

Són dos casos molt cridaners i no sé si dir que inèdits, és a dir, l'alta burguesia havia estat envoltada de casos d'aquests en dècades anteriors també, us consta? Si és una cosa que va passant recurrentment, que aquestes famílies tan riques acaben implicades, després veurem com acaben els casos, però que acaben implicades en embolics d'aquests?

No sé si són dues famílies comparables, perquè jo crec que pel cas de l'Àndic sí que li escau la fortuna del patrimoni que tenen. En el cas del Josep Joan Pérez sí que és un arquitecte que ha estat capaç al llarg de la seva vida d'aconseguir clients cada cop de més prestigi, de més renom. Però no estem parlant de famílies que siguin comparables ni que es puguin posar al mateix nivell. Clar, el cas en dic té una sèrie d'ingredients que l'han convertit en un cas únic. Des que jo faig successos mai havia vist una cosa semblant. Aquest cas encara estem per veure exactament de què estem parlant i què ha succeït. Estem una miqueta en un moment anterior a tot el que ja sabem. Per part del cas en dic, és veritat que hi ha una tensió d'una parella. Això ja indica que alguna cosa està passant. I que llavors després, quan declarin el jutjat de Villella, en quina situació queda? Perquè aquesta dona ara haurà de ser traslladada fins a Viella, haurà de compareixer davant del jutge que està investigant això i veurem si el jutge resol que queda en llibertat o és una persona que entra preventivament. Si estem davant de lo segon, possiblement és que estem parlant d'una acció molt més contundent de la que ara mateix sabem o coneixem i llavors també sabrem probablement els càrrecs que se'ls imputen i la lletra d'aquests càrrecs ens ajudarà a entendre què ha passat.

Però imagina't el jutjat de Viella que. Imagino que generalment estan bastant tranquils, que els hi caigui un cas d'aquesta magnitud i d'aquesta mediatització, serà també interessant de veure això.

Si em permets, voldria recordar quan es va conèixer aquest cas, vaig trucar a alguna font meva, de qui jo intuïa que podia formar part d'aquest entorn, i era així en efecte, i em van dir una frase, que això que em deies, com pot haver-se sentat en aquest entorn? Doncs mira, recordo que em van dir, mira, jo el desembre vaig decidir anar-me'n a esquiar i vaig tornar tres cops a Barcelona, tres cops al Tanatori, per tres amics meus, que van ser, si tirem la mirada enrere, van ser el Carles Vilarubí, el Gabriel Masfurroll i l'arquitecte, el senyor Joan Pere. Estaven una mica flipant, en plan, en un sol desembre. I venien del desembre del 24. Isaac Andik. Isaac Andik. I hi ha una altra cosa que et volia explicar relacionada amb això. Jo, diguem, no en sé gens de successos.

És el Guillem que en sap, els meus companys, el Germán i companys. Ho expliques a la teva manera, però també en saps.

No, però jo d'aquest tema vaig tenir una petita implicació en el tema de la notícia. Ah! Espera, espera, si ara aquí fem incriminació en directe, això que no ho havíem vist. Els meus delictes, que són molts. No, em va passar un dia que estava, diguem, en una reunió. I en la taula estàvem parlant d'aquest tema i vaig sentir arquitecte. Però tu on fas les reunions? Vaig sentir arquitecte, vaig sentir. Sembla que hi ha dubtes, sembla que hi ha iaiai, sembla que no està clar i què pot haver passat. Estaves més pendent de l'altra taula que de la teva. Absolutament. I arran d'això, això era el mes de febrer, doncs vaig anar, vaig fer uns googles, vaig buscar quin arquitecte de l'Uppers ens pot haver mort en els últims mesos. I vaig veure, i va ser així. No sabies de qui parlaven, però ho vas haver de buscar. I va ser així que vaig poder avisar els companys de societat. Que els va costar poc activar-se. Que alguns, com són, van fer pam, i de seguida ho van saber.