Grand Canyon del Colorado

Doncs vinga, a veure aquesta setmana quin viatge ens proposa en Jordi Llompart. Bona nit, benvingut. Hola, bona nit. Com estàs? Molt bé. Jo crec que avui estàs molt bé. Això ho valoro molt, perquè la gent va dient, anar fent, mira, podria estar millor. No, molt bé. Sí, anar fent és un gerundi una mica cagat, per dir-ho d'alguna manera. Sí, doncs molt bé. I més bé estarem després de saber on anem aquesta setmana.

Doncs anem al Gran Canyó del Colorado.

On anem? Amb Jordi Llompart.

Molt bé, ens n'anem cap als Estats Units, que ara mateix és un país que no a tothom li té molt d'amor, però passarem per davant el gran paisatge i deixarem la política.

Hi ha un disgust bastant estès, sobretot per la política, perquè tenim de president dels Estats Units un autèntic pallasso. Però, dit això, un pallasso, a més a més, amb males formes, és un mal joker, per dir-ho d'una forma.

Exacte, perquè aquí en aquest país hi ha grans pallassos, però ell no seria en aquest grup de gent.

Exacte, però Estats Units és un país fascinant, autènticament fascinant. Jo sempre que hi he anat m'ha encantat, tens aquella sensació de llibertat contínua per anar a visitar qualsevol cosa, en qualsevol moment, sense necessitat de moltes preses reserves. Sense necessitat de res, és a dir, que tens una llibertat absoluta per visitar-ho tot, i el Gran Canyó del Colorado jo l'he visitat dues vegades, i una d'elles d'una forma excepcional, i això us ho explicaré aquesta nit. Perquè no només em vaig acostar, que és el que fa tothom, o sigui, una mica a les vores del canyó, veure el canyó des de dalt, com és, un mirador, etcètera, que n'hi ha diversos, per veure'l, sinó que vaig fer ràfting. Vaig anar amb uns amics meus que havíem fet una pel·lícula junts, que havíem baixat al riu Nil per la pel·lícula El misteri del Nil, i aleshores em van convidar, escolta'm, per què no vens al Colorado que farem un rafting durant 8-9 dies? I jo vaig pensar, home, quina bogeria, perquè a més a més, jo això de ramar no soc una persona gaire bona com per fer-ho. Ramar, la gent es pensa que és fàcil, i no, és complicadíssim. I sobretot quan baixes amb aigües braves en un riu. O sigui, allò de fer força amb el rem, donar-li la intensitat de força que necessita per sortir o d'un remolí o d'un lloc on veus que, en fi, que vas a fotre una bona pinya, etcètera, etcètera,

s'ha de tenir molta força, s'ha de tenir molta pràctica i és molt complicat. Però bé, hi vaig anar amb gent que en sabia, que en sabia molt, o sigui que. Vas remar poquet. Vaig remar poquet. Sort per tu. I crec que és una experiència meravellosa. No és una experiència que pugui fer tothom, perquè hi ha números clausos per fer aquesta experiència, aquesta aventura. Sí, això ho tenen molt controlat. Estem parlant d'un parc nacional, per tant, hi ha un control evident per les visites turístiques, per les activitats de lleure que s'hi puguin fer. Però, en fi, si un vol, s'hi pot apuntar, hi ha una llista d'espera, i quan et toca, que de vegades és per sorteig, la majoria de les vegades, perquè hi ha tanta demanda que acaba sent per sorteig, doncs, si tens aquesta sort, ho pots fer. Jo vaig tenir aquesta sort, ho vaig fer, i vaig viure una experiència brutal, brutal, Marta. O sigui, primer, el Canyó del Corredor és un lloc meravellós. Però és que més veure-ho des de baix. És que no m'ho imagino. Impressionant, impressionant. Aleshores, bé, què hem de dir? Doncs hem d'explicar-li a la gent que el riu Colorado, com neix a les muntanyes rocoses, a una altitud de 3.000 i pico de metres, comença a baixar per l'estat de Colorado, en diagonal, se'n va cap a l'estat de Utah, entra a Arizona. I acaba desembocant a

Califòrnia i a la Baixa Califòrnia. El riu cada vegada per al canvi climàtic i també per l'ús extensiu de la seva aigua, per al rec, per al consum humà, etc., cada vegada baixa menys que aval i sobretot arriba a la costa o arriba al mar amb menys cabal, de manera que hi ha molta gent que pensa que realment d'aquí a pocs anys pràcticament arribaran quatre gotes a l'oceà. Clar, i potser no seran navegables, fins i tot, no? Navegable ho serà almenys amb aquests trams amb els quals l'aigua no ha estat purgada i no ha estat, diguem-ne, derivada a conreus, a l'ús urbà, etc. Però bé, mentrestant, podem disfrutar d'aquesta aventura. Aprofitem-ho. L'aventura, en el meu cas, va començar a Moab, es pot fer a diversos llocs o diversos segments del riu Colorado, hi ha gent que ho fa més avall, a Diamonds, per exemple, o en altres llocs, però jo la vaig començar a Moab, que és Utah, i vaig fer una secció del riu que és potser la més maca de fer, i que acaba a Lee's Ferry, que es diu Ipage, que és al costat del Lake Powell, que és un llac immens, enorme, on es retenen les aigües, i després ja continuen cap a un altre llac, cap a la Hoover Dam, la presa de Hoover, i després, lògicament, el riu continua, no? Però diguem que aquesta secció que vaig fer és

autènticament meravellosa, la recomano molt, perquè a més a més en alguns llocs passes per llocs bastant estrets, és a dir, veus el canyó amb tota la seva estrator, veus els estrats de la terra, perquè a més a més hem de pensar, mira, això és molt curiós, el Canyó del Colorado té 65 milions d'anys. Això diuen els geòlegs. Vull dir que és bastant batarà. Bastant. I, a més, curiosament, clar, com s'ha format aquest canyó? Doncs com la majoria de canyons, com tots, no? Vull dir, amb aigües que han baixat, han anat surcant, surcant, surcant, però al mateix temps una cosa molt particular que ha passat amb el Canyó del Colorado és que tota la masseta, el massís per al qual discorre aquesta aigua i s'ha creat el canyó, s'ha anat elevant. Al mateix temps, eh? Al mateix temps. O sigui, la terra s'ha anat elevant, elevant, elevant, elevant, i al mateix temps l'aigua anava surcant, surcant, surcant, surcant. De manera que tenim que, bueno, es diu que les parets del canyó tenen, bueno, es pot arribar a pensar que tenen 2.000 milions d'anys d'antiguitat, que han quedat exposats mentre el riu anava erosionant aquests canyons. Hem de dir que el congost del riu Colorado, o aquest canyó, té una longitud de 446 km. I té una profunditat, o té unes profunditats, perquè són molt variables, de fins a 1.600 metres. O sigui, pots imaginar el que és això.

És molt. Tot això des de dalt no t'ho imagines.

Des de dalt és impressionant igualment. I també hi ha una cosa, no sé si tu hi has estat, però, per exemple, baixar abans del canyó hi ha molta gent que es pensa que és fàcil. No, clar, jo he estat, i jo no he baixat, per això et dic.

Ben fet. No, no, no he baixat. Sobretot a l'estiu. Ni se m'ha passat el cap, exacte. Ara, parlant-ho tu, dius, calla, que potser una altra vegada sí que ho hauria de fer. Sí. Però no és fàcil, evidentment.

No és fàcil, es pot fer, hi ha alguns llocs recomanats, indicats, etcètera, perquè ho puguis fer, perquè puguis baixar a baix. Antigament, doncs, els indis que vivien en aquesta regió, doncs, i baixaven amb cavalls. Després, els propis americans, colons, etcètera, que hi accedien, hi anaven amb mules. Els camins per baixar acostumen a ser bastant tortuosos, enfilats, etcètera. Que després has de pujar-ho, això, eh? Després has de pujar-ho, però és que, a més a més, resulta que, clar, en qualsevol. Sobretot a l'estiu, que és l'època en què la majoria de la gent va a visitar el canó Colorado, Bueno, fot una calda de Déu. I a més a més, allò es converteix en un forn.

Sí, jo ara recordo no fa pas massa setmanes que hi va haver també una pujada brutal d'aigua. I va haver gent que. No sé quanta gent, però es va endur gent. L'aigua es va endur gent i segurament aquesta gent que va baixar a veure'l des de baix. Sí, sí, sí.

També, ara jo estava buscant una nota perquè, clar, em vaig apuntar això. Jo, la veritat és que quan vaig anar-hi allà, vaig dir, escolta'm, això de qui va ser el primer que va arribar aquí al canyó? Home, lògicament, els indis ja coneixien la zona, però sempre es té la tendència de dir qui va ser el primer europeu que és com Àfrica, qui va descobrir les fonts del Nil. Hi ha algú que va descobrir això? Sí, hi ha un espanyol. Ah, un espanyol, a més a més. Exacte. Que sona a tot arreu. Espera't, que no el trobo. Espera que no el trobes, no passa res. García López de Cárdenas, extrameny, explorador dels conqueridors de Castella, que hi va arribar el 1540. Un extrameny descobreix? Sí, aquest home va ser el primer europeu, per dir-ho així, no ho sabem del cert, però almenys sí que és el primer que en fa una crònica, i que per tant en hi ha testimoni, que ho va descobrir. Això és un detall bastant curiós. Doncs sí, no en tenia ni idea. Però vaja, els veritables amos del Canyó del Colorado. Són els indis navajos, els indis hopi, bueno, hi ha moltes tribus associades amb tot aquell llarguíssim recorregut de quasi 500 quilòmetres del canyó del Colorado.

Clar, però tota aquesta aventura, pregunto, eh? Sí. On dormíeu? Perquè, clar, no puges i baixes cada vegada que has de fer rafting.

No, no, però sempre trobes alguna petita platgeta de sorra, sempre trobes algun, jo què sé, un lloc on hi ha unes roques en les quals pots deixar la canoa i muntar la tenda, i ho fas així. Sobretot has de tenir molt en compte, i això és vigilar molt, lògicament, de la sostenibilitat, que tot el que portis amb tu després. No ho deixis allà. La llauna, el got de plàstic. Exacte. I després, bueno, després també, tot i que de vegades et fa una mica de por banyar-t'hi amb les aigües, quan les aigües són tranquil·les, baixen amb molts sediments, amb molt de fang, al fons de vegades és molt fangós del riu, i tal, no? Jo les primeres vegades em costava banyar-me, perquè dic, hòstia, no ho veig clar, aquesta aigua de xocolata que no veig al fons, no sé què hi ha aquí.

Que vés a saber què em sortirà, no? Perquè, clar, a més a més, allà deu haver-hi. No sé, però alguna serp. Deu haver-hi, no a l'aigua, però fora de l'aigua segur, no?

Sí, sí, sí. No, no, n'hi ha. Pensant en els animalons. Pensant en els animalons, no, però de vegades és això. Jo moltes vegades amb això de banyar-me acostumo a ser una mica valent. Però també és veritat que tens aquella prevenció lògica i que penso que està molt bé. Hosti, si no veig el fons, cuidado, no? Però sí, ho vaig fer, no va passar res. Sí que de vegades et fa una mica d'angúnia tocar el de peus a terra, que està tot fangós, i dius, hosti, a veure aquí què passa, no? Si acabaré enfonsant-me del tot. I després, clar, i després et trobes amb aigües braves, amb ràpids de classe 3, classe 4, classe 5, que són els més bèsties. Aleshores, aquí, doncs, bueno. Has de saber remar. Has de saber remar i, sobretot, has de saber caure. Sí. Que això és molt important. Has de saber caure. Una cosa que sempre es recomana i que és l'actitud més intel·ligent, que és que, lògicament, has d'anar amb la teva armilla, vull dir, salvavides, i si caus a l'aigua, no intentar ni nedar ni anar-te a agafar no sé on de bones i primeres. No. Això és el pitjor que pots fer, perquè pots quedar atrapat. Entre roques pots quedar atrapat, entre branques o arbres que hi hagi enmig del riu, etc. Deixar-te portar fins que arribis a un moment en què passi el ràpid, exacte, s'encalmin les aigües, i aleshores sí. I si no s'encalmen? Sí, home, sempre hi haurà un moment que s'encalmen. I aleshores esperar que algú et reculli o et rescati, o bé tu mateix t'acostes a la vora del riu. Ja, d'acord. Després també, mira, no sé si vols fer alguna pregunta, però jo volia explicar també una cosa interessant, que és que hi ha una excursió molt maca a fer, que aquesta realment.

Però des de baix o des de baix? Des de baix, des de baix.

És que, clar, m'estàs fent baixar. Sí, sí, sí. O sigui, jo pràcticament he de dir que és tot un dia. Que és un territori d'indis. La tribu exactament, no sabria dir-te quina tribu era. Ah, però encara hi viuen? No, ja no hi viuen. En molts llocs al voltant del Canyó, els indis hi tenien cementiris, hi tenien llocs sagrats per ells, i un d'ells és la Doll House. Que és la casa de nines, que és molt conegut als Estats Units. Tu hi pots pujar des del fons del barranc, del riu, pots pujar amb una excursió que lògicament és llarga, però és agraïda, també. Has d'anar amb un guia, no la pots fer sola. Puges a dalt i descobreixes un lloc, un racó que, a més a més, has d'anar pel camí marcat, no sortir-te'n, perquè hi ha espècies vegetals que són endèmiques, que només, diguem-ne, amb els microbis que tu portessis de la sola sabata te'ls podries carregar, i veus un paisatge brutal. O sigui que no és només. Però aquí estàs parlant de vegetació, per tant, aquí dins, que des de dalt no es veu. Que no es veu. I una formació de muntanyes que per això es diu la Dollhouse, com si fossin nines. Ostres, que bo. I al llarg d'aquest viatge, no només hi ha la Dollhouse, sinó que també hi ha molts llocs, punts sagrats, on vivien i on enterraven els seus morts els indis. També molt interessants de veure. És a dir, que si algú vol fer una excursió als Estats Units, oblidar-se del panorama Trump.

I de les grans ciutats. I dels teatres de Broadway i de no sé quantes coses més.

Exacte. Estar en plena natura i respirar la natura més salvatge i, a més a més, connectar amb això.

I amb aquestes dimensions que deies, de muntanya i de parets.

I connectar amb la mística Índia,

doncs apa. És el lloc, el Gran Canyó del Colorado. Molt bé, doncs hem pres nota. Jordi, moltes gràcies. Bona nit. Bona nit.