Groc: el camí de la contradicció

Durada: 25 min

Documental que recorre els colors del continent, del blanc de la democràcia, al taronja del progrés, el vermell de la solidaritat o el negre de la memòria. "Els colors d'Europa" és un programa amb un to narratiu metafòric: busca més aixecar emocions i explicar anècdotes que no pas ser un documental exhaustiu. Amb aquest objectiu, els autors han fet una llista de valors i conceptes que defineixen Europa i els han donat un color. Així, es parteix del blanc, que és el color de la democràcia. Passen pel marró, que és la geografia, els conreus, el treball, la immigració; el vermell, que és la solidaritat; el groc, que és la imaginació; el taronja, que és la innovació i la modernitat, o el violeta, que és la paritat.

Durada: 25 min

Gris plata: el reflexe multicolor Una de cada 10.000 persones no pot veure els colors, veu en blanc i negre El gris plata reflecteix tots els colors. En aquest capítol ens qüestionem l'ús d'aquest color per part de marques i empreses, ens preguntem per què hi ha objectes que tnen tota la paleta de colors i per què, quan tenim aquesta paleta al davant, triem un color i no un altre.

Durada: 22 min

La història del negre, el color que associem a la foscor, a les ombres i a tot allò que és negatiu.

Durada: 22 min

El rosa ens torna dèbils. Ningú no et pot agredir si vas vestit d'aquest color. Impossible associar sentiments negatius amb el rosa. Fins i tot s'ha comprovat que és molt més difícil barallar-se amb lagú vestit de rosa que fer-ho amb algú que va da vermell. És el color més dolç, el de les nines i el femení per definició.

Durada: 22 min

Busca el taronja a "La taronja mecànica". No l'hi trobaràs. Una pilota de bàsquet, un intermitent, un anunci d'un pis de lloguer, un semàfor en taronja o la sirena d'una ambulància. Tots anuncien el mateix: un estat de transició, de canvi. Així és el taronja, el color dels pèl-rojos: una tonalitat en moviment constant.

Durada: 22 min

Cada dia entres en contacte amb una capsa marró entre 10 i 15 vegades. El color de la terra és el més menyspreat. Molt poques persones el destaquen com el seu color favorit i és que, sens dubte, és el color més comú, el que es troba més fàcilment, i per això és poc apreciat. Cal mirar-lo a fons i molt de prop per trobar-hi la bellesa.

Durada: 21 min

Abans de ls guerres mundials, molts nens vestien de rosa. Les nenes, de blau. Per què hi ha tants uniformes blaus? Ben senzill: és el color de la confiança. Però també el dels prínceps, el de l'amor ideal i el dels menjars impossibles. No és un color masculí, al contrari: durant molt de temps, les nenes anaven de blau i no de rosa.

Durada: 22 min

La història del primer color que veuen els nadons i que distingim amb més facilitat.

Durada: 19 min

1821. Napoleó mor a l'illa de Santa Elena. El culpable: el verd. El color de la natura per exel·lència representa també la llibertat a occident. En canvi, per a un islàmic, és el color sagrat. El verd és la vida en estat pur però també és el color de la tecnologia, el dels soldats, i el del "nightshot".

Durada: 20 min

l color més net és el més tòxic. el blanc, originalment, matava. La llum, el cel i els núvols. El color de la innocència, de les núvies i dels ocells blancs ens porta felicitat i bones vibracions. També és el color més funcional que hi ha i amb el qual es fabriquem més objectes. I sobretot, és el color a què s'enfronten tots els creadors.