Ha nascut un nou 15M? L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Estem pitjor que fa 15 anys"

Quatre i un minut. I una de les coses que no funciona és l'habitatge. Ara ho explicaven també al Catalunya Migdia. Hi ha molt debat al voltant de tot plegat. Hi ha molta pressió pel govern espanyol perquè demà pugui aprovar un decret lleí.

Aquest matí ha hagut

a Barcelona primeres manifestacions, protestes, en tall d'algunes carreteres. I ara, vaja, d'aquí una estona, a la tarda, el sindicat de llogateres ha fet una crida per mobilitzar-se a partir de les set. Davant del Palau de Congressos de Catalunya, aprofitant una visita del president espanyol Pedro Sánchez a la capital de Catalunya.

Sí, segons el sindicat de llogateres, ara és el moment, ara és l'hora de remengar-se i de portar mesures contundents a la taula del Consell de Ministres. Demanen, bàsicament, tres mesures. La primera, que es renovin automàticament els contractes de lloguer, perquè no et facin fora quan caduquin, que es congelin els preus del lloguer i que es prohibeixin els desordenaments, sobretot a persones vulnerables. Sense tot això, diuen que ho consideraran un decret buit i que continuaran endavant amb més mobilitzacions i fins i tot, atenció, contemplen la possibilitat d'una vaga general arreu de Catalunya. Bé,

és una qüestió molt sobre la taula. Tu ara que seràs avi, no sé si comences a pensar, el meu net, no sé si arribarà mai a tenir un lloc gaire potable per viure, no sé que s'espavili molt.

Sí, un lloc potable per viure, fins i tot el planeta Terra, perquè tal com està el món, si t'explico tot el que he pensat en relació al món en què es troba el meu net. No acabarem, eh? I ens posarem molt tristos. Amargarem la gent i només són les 4 de la tarda i no és el cas, perquè després, si no, la Marta ja ve amargada,

diguéssim, per alguna altra cosa. Ai, pobre! Quina figura, la Marta! Mai m'han definit millor. La Marta ve amargada, eh?

La Marta ve amargada, està molt bé, és un bon mem. Bueno, home, no sé. La Marina està morena, doncs la Marta està amargada, això va així. És una cançó d'alcaldes. Però vull dir-te que, esclar, sí, sí, és un món complicat, aquest, sí, sí.

¿Confies que aquest decret Mari Carmen que es diu pugui tirar endavant o pugui servir d'alguna cosa si es tira endavant?

Sí, sempre i quan tothom sigui generós i cedeixin alguna cosa. Si tothom va amb els seus màxims sobre la taula, no es posaran d'acord, perquè, clar, la majoria d'investidura de Pedro Sánchez és tan heterogènia que si contesta, si contentes els de la dreta, els de l'esquerra no els agradarà i viceversa. Per tant, tothom ha de cedir amb alguna cosa. I se't fa difícil veure-ho? Se'n fa difícil tenint en compte la tendència que té la política a anar als màxims i tenint en compte que l'any que ve és any doblement electoral, primer municipals i autonòmiques a 10 comunitats i després les espanyoles.

Bé, de moment a aquesta hora tenim el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al barri del Poble Nou de Barcelona. Té previst visitar, justament, una promoció de pisos de lloguer assequible, seguint-lo un amic teu, el Joan García. Joan, bona tarda. Bona tarda, Francesc. Hola, Antoni. Hola, Joan. Què tal? Què tal? Tenim en Pedro, en Pedro, tenim el president Sánchez ja. Sí, sí, perdó, perdó, perdó. Tenim el president Sánchez ja visitant aquests pisos?

Encara no, encara no, hi ha molta expectació, de moment només mediàtica, de moment aquí no hi ha manifestants i molta presència policial. Som al carrer Doctor Trueta, cantonada amb la Joz, a ple Poblenou, esperant que arribi el president del govern espanyol i que faci aquesta visita a una promoció d'habitatge públic de lloguer a l'illa Sibèria, un espai que ocupava antigament la fàbrica de gel a la Sibèria, aquí al barri del Poble Nou, aquí el nom. I Sánchez, que estarà acompanyat del president Salvador Illa i de l'alcalde Jaume Collboni. Faran un recorregut, visitaran un dels habitatges, una visita que ja ens han dit que tindrà només cobertura gràfica. Per tant, no ens esperem aquí que hi hagi declaracions ni tampoc allò d'ullar el micròfon per captar algun Parlament oficial, res d'això.

Bé, però tu digues que portes càmera de fotos i així ens ho pots explicar després. No hi ha que anotar això, eh, Joan?

Sí, no, ja. Ja ho tinc previst, allò pel web, tot això.

Exacte, l'excusa que hi ha. He de fer una foto pel

web amb el mòbil. Sí, sí, sí. Però, en fi, no hi haurà parlaments. Tot això a menys de 24 hores d'aquest Consell de Ministres, que ha d'aprovar aquestes mesures sobre habitatge. I el que us podem dir que avui visitarà aquí Pedro Sánchez són 42 pisos de lluquer assequible. Són pisos d'entre 61 i 72 metres quadrats, amb dues habitacions dobles. Preu de lloguer d'entre 430 i 500 euros mensuals, i que el lliurament de claus ja es va fer al jubilat.

Bé, doncs el Joan Garcia, amb aquesta visita de Pedro Sánchez, ens dius que no hi ha aquí en Renault, eh? Ni manifestants, ni soroll, més enllà de premsa i policia.

Ah, això mateix. Per cert, hem vist també entrar Jaume Roures, perquè és el promotor, també, d'aquesta operació d'habitatge

social. Ah, mira. Carai, mira, doncs una altra línia de negoci. Vaja, no sé si entenc que és negoci, clar, això. Molt bé, mira, bon apunt. Joan García, qualsevol cosa ens ho expliques aquí a la tarda. Molt bé, fins ara. A veure si li va tocar un pis al Jaume Roures, no feia pinta.

No, en el seu moment es va explicar que havia fet inversió per habitatges socials.

L'espurna d'aquestes protestes va néixer a Madrid amb centenars de persones que estan acampades a la Puerta del Sol des de dissabte a la nit i asseguren que no marxaran si no s'aproven aquestes mesures contundents que reclamen per protegir el dret a l'habitatge. A la Puerta del Sol hi tenim un company de Catalunya Ràdio, el Dani Sánchez. Dani, bona tarda. Què tal, Francesc? Bona tarda. Segueix la campada tal qual es va veure dissabte? La gent va a més, va a menys?

No, no, es manté i diria que respecte. Ahir a la nit va a més, malgrat la pluja que ha començat a caure, però que no és cap obstacle. Jo des d'aquí veig centenars de tendes, estan disposades ben alineades, al voltant d'un centre neuràlgic, que és on hi ha la tenda del sindicat de Llogateres de Madrid, que fa les funcions de centre logístic, de cuina, de magatzem, de queviures, la gent s'ha anat acostant, portant aigües, portant medicaments també, fins al punt que han deixat de demanar certs articles perquè ja en tenen suficients. També s'organitzen activitats al llarg de tot el dia, per exemple assemblees. Ahir a la nit va haver un concert d'un festival de música improvisat i avui també hi haurà assemblees respecte a Palestina, els drets de l'avortament, també música al final de la jornada, tot per tal de mantenir l'animació, per tal de fer que vingui més gent a l'acompada, que com dius ja va pel segon dia i com us explicava, avui s'ha enfrontat amb una petita dificultat que és la pluja, no gaire pluja, la veritat, però ha suposat un repte pels voluntaris, pels manifestants que estan aquí, com Iker i com Irene, que m'acompanyen i que ara m'explicaran què és el que estem fent amb els paraigües. Irene. En castellano si quieres.

Vale. Bueno, pues nada, estamos aquí acampando un poco por la situación, o sea, por protestar contra la situación que hay con la vivienda ahora mismo, en la que dependemos ahora mismo y sabemos que en el futuro vamos a depender de un sistema donde una clase de gente que vive a costa de las rentas de las personas. Adquiere dinero de nosotros que nunca vamos a poder, o sea, que nosotros nunca vamos a obtener de un sueldo, y pues eso es lo que lleva a que muchos tengan que compartir piso, y bueno, y pensar que probablemente nunca podremos llegar a comprar una casa, tener una casa propia, o incluso en este punto alquilarlo sin compartir piso.

Com us ho esteu organitzant? Perquè, com deia, hi ha repartiment de tasques. Ara, per exemple, esteu subjectant. Hi ha uns tendals, Francesc, no us ho he explicat bé, hi ha uns tendals per tot el campament que estan protegint de la pluja les tendes de campanya, però l'Iker m'explicarà què esteu fent.

Pues ahora mismo estamos intentando que las lonas no se hundan, que no se llenen de agua, estamos intentando levantarlas como podemos con escobas, con paraguas, con palos de fregona para que el agua escurra hacia los lados, para que no se nos mojen las tiendas. Muchos de nosotros además, nosotros por ejemplo no tenemos tiendas, estamos durmiendo en el suelo con mantas, entonces se nos ha mojado todo. Estamos viendo más o menos cómo gestionarlo para que esto no vaya más y para poder seguir sobrellevándolo a lo largo de este día y esta noche.

Dani, quina radiografia fas a nivell de demografia? És sobretot gent jove, són estudiants, és gent que deixa d'anar a la feina, perquè entenc que aquí has de deixar de fer coses per estar-te tot el dia a la porta del sol.

Sí, sí, eminentment són estudiants, és gent molt jove. També és cert que hem vist gent de diferents edats, sobretot en els moments d'assemblees, de parlaments, i també hi havia gent que avui havia d'anar a treballar i es feien torns. Per exemple, si en una tenda de campanya són quatre amics, doncs van fent torns. També per anar a la universitat algú va prendre els apunts i un es queda aquí. Si vols els pregunto també a Irene i Iker, que són estudiants i una mica. ¿com us organiseu per poder continuar i no marxar del campament?

Pues la verdad que tomamos un poco la posibilidad que tenemos siendo estudiantes de que podemos faltar a clase en muchos casos sin que haya ningún problema, que es la gente que trabaja ahora mismo a lo mejor no tiene esa posibilidad, y organizándonos, haciendo turnos cuando alguien se tiene que ir para que no se quede vacía y siempre siga habiendo gente aquí.

También hay profesores que están cancelando clases o incluso proponiendo hacerlas desde aquí y se agradece por parte de los profesores que lo están haciendo más fácil.

I, Dani, amenaça de la policia de desallotjar-los, perquè l'alcalde Almeida ja ha dit que els voldria fer fora. Això pot passar d'un moment a l'altre? Estan preparats per si passa? O creus que això de moment encara no passarà?

Mira, el que sabem és que la delegació del govern espanyol de Madrid de moment s'hi nega. Però això ho ha de fer, per tant, no ho pot fer l'Ajuntament, ho ha de fer el govern central. Ho ha de demanar la delegació del govern, que és qui té les competències a Madrid, de la Policia Nacional. Per tant, els encargats de desallotjar-se de la Policia Nacional. La Policia Municipal, de fet ni se la veu. De fet, no hi ha cap tipus de presència, ja ni que sigui per donar un cop de mà o per si hi ha algun tipus de problema. Però jo els pregunto si en algun moment veieu la possibilitat que la policia desallotgi el campament, quin pla hi ha.

Hemos tenido talleres de acción directa, estamos aprendiendo más o menos cómo podemos hacer frente a esta posibilidad de la policía y bueno, es la idea que tenemos. Por ahora estamos aquí y cuando vengan, bueno, estamos dispuestas a intentarlo hasta el final y bueno, tenga las consecuencias que tenga.

Doncs això passa a Madrid, a la Puerta del Sol. Ara recordarem potser alguna memòria que ens ve de fa uns quants anys. En tot cas, Dani, doncs qualsevol cosa ens explica si hi ha algun canvi. Molt bé, Francesc.

Ja ho has sentit, basta. Sí, no, el paral·lelisme amb l'11M del 2010 és immediat, no? 15M. Perdó, el 15M. I dius, mira, estem igual. Doncs no, estem pitjor. Ara farem el paralelisme. Perquè han passat 16 anys. Ara farem el paralelisme. I aquí han governat, i quan dic aquí, vull dir a Catalunya, a Espanya i a la ciutat de Barcelona, per parlar de la gran administració local del nostre país, han governat tots els colors. I el problema de l'habitatge els hi ha passat a tots per sobre. Aquí, evidentment, hi ha un fenomen de globalització del capital, els fons voltors, els fons d'inversió. Que estan fent negoci amb un bé bàsic com és el de l'habitatge i també hi ha la col·lisió de nòmines amb les quals no podem competir. Si ve un expat que pot pagar-se un lloguer de 2.500, doncs aleshores tindrà un avantatge sobre teu. Ara, dir, com ha dit ara una de les persones que s'ha entrevistat, no són randistes que viuen a costa de. Bueno, hi ha de tot. Hi ha de tot. És a dir, aquí hi ha gent, hi ha molta gent en aquest país, en el cas de Catalunya, aproximadament el 90% dels habitatges. Són propietat de persones que tenen menys de 5 pisos, que són els petits tenidors. Moltes d'aquestes persones el que han fet, en comptes de gastar-s'ho tot amb el que fos, doncs anar estalviant i comprar-se un pis, potser per deixar-lo als seus fills, potser per complementar-se la pensió, i ara semblaria que és sobre aquestes persones. Sobre les que ha de recaure el cost, o podria acabar recaient, el cost de les polítiques socials que no han fet cap dels governs que hi ha hagut. És un equilibri molt difícil. Ja ho entenc. A més, és molt difícil parlar d'això sense fer mal a la moral de ningú, perquè tots coneixem gent jove i gent gran amoïnadíssima, angoixadíssima per la situació del seu lloguer, perquè té. No la sensació, no, té la convicció que quan acabi no li renovaran. I hem vist, tots tenim a la família i al grup d'amistats, gent que ha hagut de marxar del barri, gent que ha hagut de marxar de la ciutat, de totes les edats. És evident que aquest és el problema del nostre temps. El decret que es pugui aprovar demà, tant de bo, serà un pedaç, diguéssim que un bon pedaç, pero aquí hi ha un problema de fons que no se solucionarà amb el decret.

I mira, deixa'm afegir-te encara una persona més a la festa, que és Isabel Díaz Ayuso, que ironitzava així sobre aquestes protestes.

Estamos viendo una serie de propuestas, cuando menos sectarias, como por ejemplo proponer expropiar viviendas o ya directamente que el inquilino se quede en ellas si tiene una edad determinada. Yo lo pido solamente para que me avisen a partir de qué edad dejo de pagar a mis caseros. Para ya quedarme en ella y a lo mejor en la próxima manifestación de inquilinas me sumo y pido pues ya quedarme y subrogarme el derecho que no tengo a cambiarle las reglas del juego a las personas que me han abierto su casa y me han dejado temporalmente su propiedad porque hemos tenido entre medias un contrato.

No, senyora Jussó, vostè no li fa falta pagar cap lloguer perquè vostè li compra el pis

a la comunitat, no? És una irresponsable, és una incendiària, no honora gens el. Bueno, no és d'ara, això, el càrrec ocupa. No pot parlar com una tertuliana en un bar.

Les imatges d'aquesta acampada a la Puerta del Sol ens recorden molt el 15M i tots els motius de les protestes i tot el que va passar en aquell país. Que és el país que encara avui tenim aquí a sobre, doncs no sé si ha canviat tant, Judit.

Hi ha algunes diferències. Ara el principal motiu de les protestes és l'habitatge i aquell 15 de maig del 2011, en canvi, el so era aquest. El malestar era molt més generalitzat, però les conseqüències de la crisi financera i les retallades del govern de Zapatero, l'atur de Catalunya llavors estava al voltant del 19%, ara no arriba al 8%, mentre que el preu mitjà dels lloguers en aquest temps s'ha multiplicat pràcticament per dos.

D'aquell 15M en va sorgir un nou espai polític.

Era Podem, un partit amb nous lideratges, com els de Pablo Iglesias, Ada Colau o Jaume Asens, sortits de les places i que, més endavant, han acabat formant part del govern espanyol o d'institucions com l'Ajuntament de Barcelona, i ara tornen a sortir al carrer en defensa de l'habitatge.

Una de les cares visibles d'aquell 15M va ser també l'activista Simona Levico, fundadora de la plataforma 15M per Rato. Simona, bona tarda. Bona tarda. Quan veus aquestes imatges a la Puerta del Sol, mobilitzacions a Barcelona, a tu et ve a la ment el 15M? Ho veus equiparable?

És difícil reconèixer quina imatge és de llavors i quina és de ara. La resposta és l'organització ciutadana. Això ens ajuda a empenyar perquè hi hagi canvis. Dels 15M, sí que els activistes dels 15M, sí que alguns han després creat els comuns, però no és el mateix en Podemos. O sigui, jo crec que són dos matrius molt diferents. De fet, els líders de Podemos van oposar-se al 15M perquè el consideraven no prou anticapitalista. Per la qual cosa, hi ha també aquí. Però sí que després el van utilitzar dient que hi eren, però jo us puc assegurar que no hi eren.

Escolta, Simona, he fet aquest apunt. Tu, ara amb la perspectiva de 10 anys, va servir d'alguna cosa, allò? Va provocar el canvi que s'esperava? Evidentment, potser no tot el que s'esperava, però es van aconseguir coses d'aquelles mobilitzacions?

No sé si recordeu que una de les coses que dèiem parlàvem de la manca de transparència de la distància de l'administració. És el 15M que devem una cosa que ara ens sembla natural, que és la llei de transparència. El fet que podem demanar a l'administració que ens informi sobre el que està fent, els números que utilitza, etc. O sigui, la llei de transparència, una major participació. La consolidació de l'habitatge, Un moviment que va durar dos anys només al voltant de l'habitatge, amb característiques semblants però no iguals a la d'ara, del qual va néixer després Afectados por la Hipoteca, I aquesta és una de la matriu principal del 15M de llavors. I l'altra és de totes les lluites que es van fer digital contra la circulació del coneixement i tot això tenia molt a veure amb més drets democràtics, menys arrogància de l'administració sobre la gent, més escolta. O sigui, jo crec que s'ha posat llavors. Algunes coses les hem aconseguida, altres no. Nosaltres, per exemple, hem aconseguit, amb l'ajut de la gent, portar a la presó l'exministre d'Economia i auditar les contes de bànquia, cosa que sense el 15M no hagués sigut possible, sense aquesta, diguéssim, vigilància ciutadana i necessitat de resposta ciutadana s'hagués arxivat immediatament. Per la qual cosa, sí, moltes coses s'han guanyat i moltes altres ens queden per guanyar. Per la qual cosa, res, és diferent, però més del mateix.

Sí, Simón, aquests dies s'ha parlat molt que aquest és un problema que afecta les grans capitals i les seves àrees, les seves corones metropolitanes, Berlín com a lloc on el tema de l'habitatge ha canviat el signe del pròxim ajuntament, Nova York amb Andani. Per l'experiència que tu entens, familiars o de les teves relacions, a Itàlia això, per exemple, com està?

Jo tinc molt poca relació amb Itàlia, tinc més relació amb Berlín que amb Itàlia, però en tot cas estem pertot arreu, és igual. L'últim lloc on encara respirava era Berlí. També hi ha un cert espai encara i una certa equitat a Dinamarca i a Viena, però amb la caiguda de Berlí, diguéssim, realment el problema s'ha fet enorme. És el primer problema que troba la gent a nivell de l'economia. Que és que no ens hem d'equivocar d'enemic. L'enemic no és el petit rentista, l'enemic és qui acumula, qui bloqueja, qui fa d'un bé que és, de fet, un dret constitucional, un bé refugi de la finança. I si comencem a posar els petits. El 15M parlava d'hipotecats, de persones que volien ser propietàries. En contra de posar-nos els petits amb els menys petits o una mica més grans. L'enemic és un altre lloc.

Doncs és la Simona Levi, que fa ara ja més d'una dècada, pel 15M, va ser una de les cares visibles d'aquell moviment i que ara també s'ho veu a venir. Simona, moltes gràcies per atendre'ns.

Quan acabi aquí, jo vaig a la concentració a les 19 hores, per si algú s'hi vol apropar, per donar suport a tot aquest moviment.

Si voleu trobar-vos la Simona Levi, la trobareu al Palau de Congressos protestant davant del president espanyol. Simona, moltes gràcies. Adéu, gràcies.