Ha tornat el millor Barça?

Pedri busca una passada filtrada cap a Fermín, Fermín a l'interior d'arrel, se deixa cap a l'arribada, i el gol de Rafinha! Fermín, Fermín fa la saltada cap al segon pal, Gol de Fermín. Fermín la toca per Rafinha, Rafinha, Rafinha, Rafinha. Gol, gol, gol, gol, gol. La Michuta! Gol! Ha marcat la Min i ha tret una fuetada des de la frontal de l'àrea. Pica la pilota la Min! Fora de joc. A mi m'ha semblat que s'avançava. Ho haurem de veure. Potser no, eh? Per mi no. I l'àrbitre diu que és. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol! Atenció, la passada a l'espai per Gordon, som-hi Gordon, som-hi Flash, som-hi Flash!

Agua Esportiva amb Carme Barceló, amb Laia Tudel, amb Carme Lloberes i Ramon Besa. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Eufòrics o no? Home, contents, no?

Contentíssims. Et dic més. Em sabria greu definir-ho, però com una masterclass.

Va ser un cop al Madrid, no? Però després jo crec que torna al Barça d'aquesta

temporada. Sí. Ah, encara. Ah, jo ja t'ho he oblidat. El passat no me'l miro. Llavors, a l'hora de la veritat. No, no, no. Per mi el partit. Em va distreure moltíssim, em va encantar la primera part i ja t'ho dic, jo la definiria com una masterclass. Ja sé que la gent no li dona el valor pels rivals, segurament, i perquè aquests dos partits últims que s'havia perdut, tothom estava ja com una mica preocupat i es veu que s'havia de demostrar. Però veig coses que em xiflen, m'encanten i ja sé que una altra vegada la veneració a Frick queda com una mica absurda, no? Que pugui recol·locar les peces quan realment. Perquè, clar, ningú se'n recorda massa de totes les baixes que pot arribar a tenir. Baixes, i no és una qüestió de justificar, sinó a mi que em posi el de Jong, diguem, com de central, i que llavors me faci estrenar el Farrinyes. Clar, tu ho mires una mica bé, i la veritat és que té molt de mèrit anar enquadrant. I això perquè sobreviu per l'estructura d'això que ell ja té muntada. Vull dir-te que per mi és el que jo valoro sempre dels entrenadors.

Era important que l'equip no seguís en la dinàmica d'aquests dos partits. Llavors trenqués una mica aquesta qüestió perquè si no, com diu la Llobera, encara s'hauria pogut fer més goles. Tot el que es parlava al voltant de qüestionar o de tenir dubtes sobre el joc de l'equip i fins i tot de Hansi Flick. Llavors era important trencar això, i l'equip ho va trencar, i ho va trencar bé, i golejant, o sigui, tornant al punt aquell on l'equip ho va deixar abans de la terrible setmana. Però ara té un repte per davant, que és aquesta nova setmana, que el calendari no havia estat marcada com tan important, perquè és l'Aston Villa i després l'Atlètic de Madrid a casa seva, però que ara pren més importància pel context per on ve l'equip. Però es va refer, és veritat que té una defensa amb moltes circumstàncies, i per tant va haver de fer una mica, com sempre Flick intenta i en aquest cas, doncs, Fariñas a l'altre del dret. A més, no havia jugat cap minut. Un altre jugador a la casa va demostrar que quan surten els de la casa, escolta, últimament pugen amb una seguretat i una confiança que els nervis, no sé si els porten per dins o ni entenen. Vull dir que, clar, sí que és veritat que per mi també va ser bastant positiu aquest partit de dissabte.

Entenen els conceptes molt clars, és a dir, jo crec que la idea, diguem, de quins són els mètodes, que sempre ho hem dit, de tota la casa, quan arribes a dalt, doncs, independentment de la part emocional, de la part de nervis, de la part de pressió i tot això, però tu els veus jugar i realment entenen perfectament quina és la dinàmica del joc.

Sí, però la generació de Xavi també tenia aquests conceptes clars, Xavi Hernández, i me'n recordo que ell deia, Xavi, ostres, jo, quan debutàvem nosaltres estàvem acollonits, i ara veus aquesta generació, vull dir que també hi ha un punt. Sí, que perden el complex. Ramon Besa.

Jo, sincerament, no voldria posar-ho al dit. No és que el Ramon li hagi canviat la veu, eh? Ah, perdó, que no he sentit el Ramon, disculpeu-me. No pateixis, no pateixis. Carme, tira, tira. Disculpeu-me, no, no, no, és que, clar, jo he escoltat la primera intervenció de la Lloberes i que aquest món de perfecció absoluta que hi ha veu, doncs jo no el veig igual, i més, venim del que venim. Ja sé que és veritat que es necessitava una victòria contundent i que aquesta victòria contundent va arribar ahir i vam veure coses molt, molt, guapes, vam confirmar que Rafinha està en el millor moment de forma del món i és un dels millors jugadors que hi ha al món en aquests moments, que no ens en recordem del Julián Álvarez, que ja ens el recordaran diumenge que ve, totes aquestes coses, però jo crec que el tema. Sí, també, el tema de la defensa, sincerament, jo. Ahir, per exemple, el dissabte, perdó, només hi havia un defensa pur i dur en aquesta defensa, que és pau cobercí. La resta, que és veritat que a Frenkie de Jong molt bé, que està molt bé també que el públic li reconegui, l'aplaudeixi i no el piti, perquè no és bo per a ningú, però sí que és cert que aquest immobilisme. Flick vol jugar així, és agosarat i no canviarà ni el canviarem i seguirà així fins que marxi, que espero que sigui d'aquí molt de temps. Però el que està clar és que no podem posar a la mateixa balança un resultat com el que es va tenir enfront de l'Alavés versus la setmana que et posen realment al lloc, que et posen al teu lloc. I a partir d'aquí va molt bé, insisteixo, haver guanyat com ho has fet davant de l'Alavés, està perfecte, fantàstic, però no tot és flors i violes.

Va tornar a ser un equip reconeixible, és a dir, el lo bo i el lo dolent. És a dir, si tu treus els dos partits del PSG i del Madrid, vas tornar a veure el mateix equip. Aleshores, ara la prova és si amb dues proves tan exigents com l'Aston Villa i l'Atleti de Madrid, ha pres d'aquells partits que va perdre. Va perdre, entre altres coses, perquè Frick va negociar o va explicar que negociava les alineacions en funció d'un partit i de l'altre i no li va sortir bé. No sé si per la categoria dels rivals. Jo crec que en el PSG el Barça va competir fins al minut 80. I contra el Madrid, és veritat que el Madrid va fer un bon partit, o com a mínim va néixer un Madrid diferent, amb una alineació diferent, però el Barça també va poder empatar i va poder fins i tot guanyar. I aleshores s'ha de veure si ha passat el mateix que ha passat cada temporada en Flick. O sigui, Flick sempre ha tingut. En moments, en moments molt delicats que se n'ha sortit. La primera temporada, recordo que em sembla que va fer 3 punts de 21 en aquell novembre festigós o de merda que va dir ell, no? Aleshores, l'any passat també va tenir un moment de les derrotes a Sevilla i acte seguit la derrota al Bernabéu i després se'n va sortir prou bé.

És a dir, sempre hi ha hagut un moment de dubte que ell ha resolt bé. Per tant, espero que el que es va veure aquesta generositat que té l'equip a les dues àrees, que crec que aquest és el que té bo i el que té dolent. Ser generós a la teva àrea està molt bé, crec que de mig camp cap endavant l'equip té molts recursos, molts jugadors en plena forma i que ha esveït un debat que ens pensava que ens hipotecaria tota la temporada, que era la del nou. De moment això sembla resolt. Ara no hem resolt els problemes de transicions, de defensa, no hem resolt el tenir la pausa, estem mirant aviam què està fent Rodri. El propi Rodri, el gest que té quan s'equivoca i el Mariano fa el 6 a 1, de voler dir ahi tornem a ser, és a dir, té una certa desconfiança a l'hora de defensar, perquè no té els jugadors tots a punt, perquè ha de recuperar jugadors carismàtics com l'Eric, veurem si el Cristian sense punter, aleshores amb això també s'ha de ser condescendent o com a mínim s'ha de ser de dir que no disposes de tot el que creies que havies de disposar. Però torna un altre cop al debat, que ara ja s'ha obert, que si ara al mes de gener ha de venir un central a escarrar, que si això s'ha de reforçar, i jugadors que tutòricament

creies que podien aportar, com era el cas de Valde, per exemple, no juga. Han passat coses que, diguem que en aquest sistema, d'alguna manera s'ha d'acabar de coordenar. I només per acabar del partit del Camp Nou, una cosa que sí que em preocupa, la Laia em corregirà perquè és la que volta més, però. Per les circumstàncies que siguin, al Barça d'alguna manera hi ha una cosa que a mi m'irrita molt, que és el símptoma que les coses no van bé, que és l'onada. Quan un camp hi ha onada, vol dir que no hi ha futbol ni res. Hem anat allà a passar l'estona. Tres voltes al campó. Comença la segona part, ja hi ha l'onada, està ple de turistes, el Barça fa unes recaptacions collonudes, els abonats tenen problemes per anar al camp, perquè ja no pots tenir els quatre abonats que tenies abans, pare, mare i germans, perquè els preus s'han disparat, perquè la gent que hi vol anar per comprar una entrada és molt bèstia, i s'està perdent una mica la fesomia del factor camp, d'allò de dir que quan eres al camp del Barça, que va portar 23 partits. I que, a més a més, va jugar a Montjuïc. És a dir, això és superable, però jo creia que aquest factor camp, quan l'equip estigués una mica més tou, el necessitaria.

Acabo amb això de l'ofició i d'ambient, però no hi era la gran animació, perquè està castigada pel club. Veurem avui que hi ha una reunió, doncs, si es desbloqueja i tornen demà al partit amb l'Aston Villa. I llavors, com que no hi ha la gran animació, és cert que quan hi és, com que ells dirigeixen més els càntics, l'animació. Que també són soporíferes, també t'ho dic. No, home, animen més. Ara animen molt més. El Palau, home, el Palau també hi ha ambient. Però vaja, l'ambient és diferent amb els grups d'animació del camp. I és veritat que això de l'onada, clar, jo quan soc allà abans del partit i veus la gent que arriba, clar, el senyor que ve o la família que ve de Birmingham, doncs està tan contenta d'estar al Camp Nou que fa l'onada, no sap si l'onada quan l'has de fer o si l'has de fer.

És una festa, però has d'anar a guanyar el partit,

És una festa, però has d'anar a guanyar el partit, és a dir, una festa. El camp. La indústria de l'entreteniment ha aconseguit una cosa, substituir el factor camp, que era els aficionats que anaven allà a donar pressió, per veure-ho. Aleshores, com que ho veus, si juguen bé, aplaudeixes, i si no, doncs mira, te'n vas cap a casa i estàs content. I això és un factor, per mi, camp molt important del que abans era el factor camp.

Deixa'm tornar una altra vegada a reconduir perquè a mi el de l'onada m'és igual. Ja ho sé, és la transcendència de tot el món, com està canviant i que tot passa, és a dir, que és una qüestió d'espectacle. A mi m'agradava la part, diguem, futbolística que estaves d'això perquè noto com si Flix s'hagués d'examinar cada any.

Jo he fet un recompte del que ha passat, els altres anys ho has superat. És impossible que tinguis una temporada perfecta.

Home, doncs clar que sí que ha de fer un examen cada any, no? Tu per passar de curs has de fer un examen, aprovar-lo i passaràs, no? Doncs això és igual.

Va bé, doncs a tu la teva feina que també t'ho facin, eh, la teva feina. És a dir, aviam si passes cada any de curs. És a dir, no, jo el que volia dir.

Clar, no m'ho fan, és clar, vull dir que m'aturo, però a tothom, vull dir. No t'ho fan. Perdona, però és un empleat d'un club de màxima exigència al seu lloc on està i evidentment ha de passar de curs amb unes notes determinades. Si no les treu, doncs no. I fins ara ha tret molt bones notes aquest senyor. Sí, però les bones notes. Però no és un examen que. Fa avaluacions, fa avaluacions. A la meva època ara no sé si fan avaluacions. Però a la meva època feien avaluacions i cada X temps hi havia una avaluació per veure com estaves.

I això és així. Puc anar al següent pas, que no era aquí on te'n volia distreure jo? És a dir, que no és només l'entrenador, sinó, realment, si aquests jugadors, aquests, i els que hi ha i els que no hi ha, són els passos següents que poden fer, perquè sempre estem, ara, que si el dia de Champions, com que s'examinen, el dia de. Van progressant, diguem, de mica en mica, i qui no sàpiga veure el progrés, doncs, ho sento molt. Però que a l'hora de la veritat tu diguis no tens a Eric i no tens a Christiansen i tot el dia estem enraonant de la defensa. Doncs a mi ja em sembla una mica, diguem que en si, no? És una realitat tossuda, eh? Estem parlant de la delantera i la defensa.

Però de la defensa, sí. I també parlem que fiquen quatre gols de mitjana que tenen ara, això també parlem.

I ara s'està content perquè realment allò de que no tenies el nou, doncs ara s'ha solucionat. Doncs aquí s'està intentant solucionar amb el que hi ha. És que això és el que vull arribar a dir. Que un dia et juga el Fariñas i l'altre dia et juga l'Espar. Sí. Que no són jugadors que d'això i ho heu dit, hi havia només cobercí llavors, a partir d'aquí tu no pots pretendre que aquest equip realment estigui amb les màximes condicions a vegades per fer front a determinats equips sigui al Madrid perquè aquell dia està estupendo i extraordinari perquè el Mourinho per un dia me'l recoloca o sigui perquè PSG et costa i d'això ja està el tema de les baixes.

Al final tots els equips tenen baixes i és evident que els entrenadors han

de trobar solucions al final la gràcia d'un bon entrenador és aquesta com davant d'aquesta adversitat ets capaç de i les trobes però no li podràs exigir guanyar a Europa és a dir guanyaràs a Europa per ser un equip de primer nivell.

Però me canses, diguem, per la qüestió de qualitat, diguem, o, diguem, experiència, també, dels jugadors. Estic d'acord, però si jo ho defenso, però no podem demanar, diguem, jugar al màxim nivell si tu no tens un equip equilibrat i continuat.

Jo el que dic és que si Flick s'examina, com estem dient, no?, que cada any s'ha d'examinar. No, ho dieu vosaltres. Sí, o has dit. Els entrenadors, no? I és així. Evidentment, cada temporada l'equip i Flick s'examina, també Deco s'examina. Que fins ara, Deco, hem lluat molt el mercat que ha fet, perquè ha fet miracles amb els fair plays, els problemes econòmics que té el Barça. Però també penso, si al mes d'octubre estem reclamant ja un central escarrà, Què vols dir, que hem anat curts? Perquè potser no tenies prou calés, potser has posat els ous en un cister i equivocat. Aquesta part tampoc ens la qüestionem perquè és veritat que fins ara el Mercat Gordon ens va enamorar, tot, però també van ser molts milions Gordon, vull dir que ho hem de posar llavors tot, tot a analitzar. S'analitza, també s'analitza. Però ho han d'analitzar els professionals d'això, no? Les baixes les pots tenir durant l'any, però tu, que et falti, si ara diem tan clarament, sembla que el gran problema del Barça és el central escarrà, fa dues temporades que estem en aquest tema, perquè l'any passat semblava que ho havies trobat amb Gerard Martín, però per la Champions no, necessites més, necessites més,

doncs per tant no s'ha acabat d'equilibrar. Però tu estàs donant oportunitat a Gerard Martín, a la continuïtat de jugadors, diguem, de baix a dalt, llavors, a partir d'aquí, si tu veus, a lo millor, que estan arribant amb un sostre que, per exemple, no serà suficient. Per l'elit que tu vols del Barça, doncs te'n vas a comprar. I ja està, però has donat l'oportunitat.

Crec que hi ha una cosa que és indiscutible, que és que el que ha fet Flick és optimitzar els recursos d'una forma òptima. I aleshores hauríem de veure com s'ha de capitalitzar un equip amb un club que està endeutat. I aquí segurament això condiciona les incorporacions de determinats jugadors i has de fer mans i mànigues. Jo crec que això és objectivable, no és una qüestió que sigui un criteri tècnic ni un criteri periodístic, és a dir, el risc que té Flick, des del meu punt de vista, és que tot ha anat tan de pressa, Tot ha anat tan de pressa que no s'ha paït. És a dir, un entrenador que arriba i guanya dues lligues els dos primers anys, el tercer any ja penses en la Champions i vas en una carrera desenfrenada. No és un projecte que l'hagis anat madurant i que digues, el primer any fem un salt de qualitat, el segon un altre salt de qualitat, el tercer un altre salt de qualitat. És a dir, tot ha anat tan de pressa que ens hem oblidat de moltes coses, com el món d'avui. És a dir, tu no pots fer programacions perquè cada dia canvia. És a dir, tu pots fer un programa, no sé, l'Ostrella aquí pot arribar a les 6 del matí o a les 5, Cada dia li canvia. A les 7 del matí passa més de saber què i ho has de canviar tot. Estem molt mutant i molt canviant. Però llavors has de ser bo per poder-ho gestionar. Bueno, just. La gent que té més cintura.

Tens d'adaptar que això, Ramon, tots aquests estudis que fan ara repassen els vies i passen més estona asseguts mirant com juga el rival i mirant si va per la dreta o l'esquerra que no entrenant. Això ha canviat molt. Hi ha una tècnica molt més. Quirúrgica, en aquest senso, de plantejar un partit que no abans,

que era molt més I ell continua una cosa que a mi m'agrada molt, que és que fa, és a dir, no és un sentimental perquè ens en tinguem, és a dir, és un entrenador que ha donat molt de suport al planter, i torna a fer jugar el Fariñas, però quan ha de prendre decisions perquè l'equip ha de fer un salt de qualitat, és capaç de dir, el cazador no hi mique aquest mig del camp, al balde no l'hi veig, és a dir, no és allò de dir un populista. Ara, també s'ha d'admetre que de vegades, encara que tu t'enfadis, Lloberes, és que. L'opinió periodística o l'anàlisi periodística fa que en funció de la seva experiència, de lo que veu, compara dades, mira, i el que és evident és que aquest equip, com els propis jugadors diuen, les concessions defensives que fa, de vegades et dona una certa inseguretat. Veus que és un equip que està en gergolos, diu, continuem com el primer any, farem un gol més que el rival i no hi haurà problema. L'avantatge és ara que ja no estem en aquell intercanvi de cop, sinó que l'equip d'alguna manera ha recuperat pausa, però no acaba de quallar. Està millorant. Mira, posaré una. Per exemple, és tan voluble tot que si el partit de dimecres, de diumenge el Metropolitano, T'hi jugues al liderat i tu dius, com és possible que si hem estat al Barça el rècord històric de 9 victòries consecutives, dos partits després et trobis en què t'estàs jugant al liderat? Vol dir que l'Atlètic de Madrid ha estat agafat com una paparra no jugant tan bé, vol dir que el Madrid amb dos canvis d'alineació el tens aquí, vol dir que què? Que vivim tant el moment que quan es guanya i hi ha una victòria es tornem superoptimistes i quan es perd es tornem molt pessimistes. I aleshores és trobar el punt mitjà i això és molt difícil, perquè tot el que és mitjà, tot el que és la classe mitja, per començar, no existeix. No existeix. Aquí, en un país com Catalunya, tot el que era el petit comerç, a la vida, les professions liberals, aquest país ho està, per mi, patint molt més que d'altres. Per què? Perquè o ets ric o ets pobre. No hi ha allò que abans feies aquella cintura i aleshores això, el Barça, o guanya o perd, o és molt bo o és molt dolent. I això és molt difícil d'assumir i de pair. Bé, bé, li toca a la Barcelona.

Però és que jo, per exemple, amb això que deies tu ara, Ramon, que és una realitat absoluta, a banda del que hem estat parlant de fer de la necessitat virtut, que és el que ha fet el Flic aquests dos anys des que està aquí, aviam, el que també. Ara se m'ha anat el fil. Ah, doncs mira, ja m'hi enganxaré jo. Ah, no, no, no, de la construcció. No, no, no, l'equip en construcció, de viure tant el moment, perdoneu-me, eh, de viure tant el moment que al final el tema de l'equip en construcció, ningú s'atura amb això. És a dir, no val la construcció, val el present, val el resultat immediat. I per això molta gent està hiper contenta, i ho puc entendre, per la golejada de l'Alabest. I quan. Jo no ho estic tant perquè veig una sèrie de carences que m'amoïnen cara a un futur no molt més enllà, però bastant immediat.

Però aviam, però que se'ls ha de donar també temps, eh? És que estem enraonant sempre de jugadors com la Min, que encara és un gremlin.

És a dir, vull dir. Home, un gremlin no és ja, eh? Vull dir, està consolidat, té una Eurocopa, té un Mundial, té lligues, té una experiència. Home, bastant ofici té ja, no?

O no? No, és a dir, és un jugador que anirà aprenent encara, si té ganes d'aprendre, vull dir-te, i anirà progressant i anirà millorant. És a dir, per exemple, la presa de decisions, quan ell, per exemple, hi ha moments que s'ofusca en jugar un contra dos, per exemple, i no és un jugador passador.

No sé si ho veu així, per això. No, però bé, però bé, però. Si ell veu que encara ha de millorar tant, eh? Jo crec que el tracte de.

Els grans jugadors milloren cada dia, igual com a totes les professions.

Per tant, jo només dic. Mira, has posat el cas de la Mint. La Mint ha estat els dos últims anys, el segon any, fa dos anys, A punt de guanyar la pilota d'or va quedar segon, aquest any a punt de guanyar la pilota d'or i ha passat tercer. O ets molt madur i paeixes això, perquè, clar, tenir continuïtat cada any a aspirar a la pilota d'or és molt difícil. Has de ser un fora de sèrie. I un nano de 19 anys és més difícil que ho paeixi com, per exemple, Harry Kane, que ha vist passar no sé quantes pilotes d'or i al final hi arriba la pilota d'or en un moment. Jo t'ho diré. És el moment, l'eufòria ens porta a dir, ara l'Amin guanyarà la pilota d'or, ara el Barça guanyarà la Lliga, ara el Barça aspira a la Champions. Aleshores, jo el que dic és que baixem una mica el to, tornem una mica de dia a les expectatives. Jo diria l'entorn de fora, perquè dins d'això no ho viu així. Ho diu el president, ho diu el jugador, ho diuen tots.

En el cas de l'Amin, ell ha estat el primer que s'ha embogit amb la pilota d'or i ell ha fet entrevistes, com no n'ha fet mai tantes, davant de la pilota d'or. S'ha fet propaganda per vendre's, perquè és una qüestió de màrqueting. I que creu que té 19 anys. I tindrà paciència i ho pairà bé, però amb 19 anys ell creu que ja ha de guanyar la pilota. I jo també ho crec.

Per tornar al punt de partida, el bo és disfrutar del joc. Jo m'ho estic passant bé en el sentit que un entrenador arriba, però s'ha de partir de que. Llavors anem a passar-los-ho bé, i ja està. No, no, està bé. És un plantejament, eh? No, no, jo dic l'aposta. Ara, però precisament per això I al febrer ja tornem cap a casa, i ja està. Intento analitzar què va passar el primer any, què va passar el segon i el tercer, i estàvem d'acord. No, clar. No s'hi val.

No s'hi val, però. S'ha d'anar veient la millora.

Anem a passar-ho bé, i al febrer, doncs, anem jugant aquí contra l'Alabé, 6 a 1. S'ha d'anar veient també, no gaudint només de fer gols i tot, sinó de la millora del joc. Va posar una estructura

del rectangle de Guardiola aquesta vegada, aquí, a sobre la gesta.

Estem discutint el que han fet els símptomes de l'equip de l'altre dia, que un equip com l'Alavés, quan vas 1-0 et fa 3 ocasions de gol, simplement estem dient això, i et costa d'assumir-ho, de veure-ho, simplement. No estem donant la culpa al Flick, és possible que els jugadors no facin el que els ha encarregat ell. O no tinguin prou qualitat alguns en les posicions que poses. Però convindràs amb l'esforç que fa. Per exemple, Fariñas és un jugador extraordinari amb la conservació de la pilota, perquè ve de l'escola a la Masia, però potser no té la duresa defensiva del lateral, si t'hi foten un extrem com els que vindrà a l'Aston Villa. Perquè si ara tu poses el Fariña contra l'Aston Villa, potser potser que pateixi, pobre nano. Per què? Perquè no és el mateix enfrontar l'extrem esquerre del Racing de Santander que l'extrem esquerre

de l'Aston Villa. I a l'avés de queregueta, que prou problema té i follón, que no ho hem dit, amb el seu bàsquet, o no, i amb el seu futbol.

Això és secundari, aquí, d'aquesta tertúlia. Ho sé, ho sé. Us interessa ben poc, però.

Jo segueixo, diguem, sobretot l'evolució dels clubs, en aquest cas,

igual que la del Barça. Si vols parlar de bàsquet, vés a programes d'esports.

Ja està. No he volgut, només he fet menció a Querequeta. A lo millor alguns no sabeu ni qui és. No, vaja.

Alguns he dit. Un referèndum als periodistes que tenim.

Els ensamens els hem passat, hem aprovat. No parlàvem només de l'entorn, parlàvem del comportament de l'equip, ja està. Què? Bé, bé, bé.

No t'ho veia amb en Pep Guardiola aquesta defensa, eh, Lloberes? No, no, no, però perdona, no m'heu. Amb Xavi, no? Amb Xavi tampoc, eh? Amb Xavi, què?

No, no, però és que no m'heu fet cas del rectangle de Guardiola,

però bé, ja us ho explicaré un altre dia, em sembla, perquè ja ens està fent senyes. No, agafa l'escaire i el rectangle i ho expliques després. Carme Barceló, laia tirada, Carme Lloberes, no m'ho passa. Ah, no, que a mi em sembla que ja no fan servir ara l'escola. Ja no, ja no. Escola poques coses fan servir, ja. Ui, poc és això.