
Habitatges públics que estalvien energia: així és el nou model de l'AMB
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
L'entrevista.
Gris entrevista, José Luis. Amb un tema molt interessant i que d'aquests dies se'n parla molt.
La vivenda, però no de les dificultats d'accedir a una vivenda, que si les ocupacions, els lloguers, que si els fons voltors. No, no, no, no. Està per sobre de tot això. Està per sobre. Necessàriament està absolutament
per sobre. L'altre dia parlàvem de l'Ajuntament de Barcelona, la Sònia, no me'n recordo el seu cognom, que porta carrers i que parlava d'això. Què fem perquè els edificis, els que tenim i els que hem de construir, siguin, això que se'n diu ara, resilients. No sé si m'agrada la paraula, però aquest és el repte, eh?
És un repte ingent, és un repte que no ens l'acabarem. Mira, anirem més enllà de Barcelona i. Que és la ciutat més gran de Catalunya, i anirem a l'àrea metropolitana de Barcelona, que està conformada per 36 municipis. No necessàriament els més grans de Catalunya, perquè en té de petitons, que si Torrelles de Llobregat, que si Cabrils, etcètera, etcètera. Sigui com sigui, anem cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, el model d'habitatge públic. Amb els edificis bioclimàtics, la ventilació creuada, l'ús d'energies renovables, és a dir, l'aerotèrmia bàsicament, potser algun altre, efecte hivernacle de les seves galeries, vaja, tot un món. Josep Borrell, director gerent del IMSOL. Què tal? Bona tarda. Escolta'm, l'edifici públic potser antigament anava associat allò als pisos pràcticament del pollastre, del franquisme, allà amb la xapa, i d'una qualitat molt, molt baixa, i ara resulta. Que hi ha habitatges públics amb tot això que jo he llegit aquí. Ara estem a la Diagonal Beethoven. Tinc un edifici al davant que segurament cada pis deu valer. Sí, un milió llarg o així. La majoria estan deixats, molt deixats a la mà de Déu, perquè hi ha gent que s'ha fet gran i que, bé, a partir d'aquí ja no pot anar més enllà i remodelar, rehabilitar val molts diners. I és possible, Josep, que aquests pisos. Siguin una porqueria, i estic segur que ho són, des del punt de vista de l'energia i de les seves condicions d'habitabilitat, per exemple, del silenci, etc. Ha canviat molt la vivenda pública i la manera de fer. Sí, a veure, jo.
Sí, sí. Sí, absolutament. És a dir, aquests habitatges dels que tu fas referència havien de donar compliment a unes normatives del moment. Avui en dia les normatives són unes altres, són molt més exigents. Aquí el tema és que nosaltres, en el període de crisi econòmica 2007-2017, el que fem és una profunda reflexió sobre quin ha de ser precisament el model d'habitatge públic que fem. I tenint en compte que som una empresa pública i que hem de mirar per l'interès general, la reflexió és dir. Un edifici d'habitatges públics s'ha d'entendre com un equipament. A ningú se li passa pel cap que farem una biblioteca i la farem de baixa qualitat o la farem que no sigui sostenible. Doncs un edifici d'habitatges que estarà construït. Encara amb més motiu. Que estarà construït. Més de 100 anys, 150 anys, ha de ser, com dèieu, resilient vol dir que ha de ser adaptable als reptes actuals, però també a tot allò que se'ns acudeixi que pugui passar en el futur. Per tant, nosaltres intentem treballar en un model que li diem de sostenibilitat integral, que és el punt de trobada entre la sostenibilitat ambiental, l'econòmica i la social. Llavors, reptes a nivell social, doncs, ens enfrontem, és a dir, estigmatització de l'habitatge públic. Estem en el moment aquest de l'habitatge i tothom. Conflueix que cal molt l'habitatge, però hi ha molts municipis, hi ha molts ciutadans que no volen habitatge públic al costat de casa seva perquè creuen, tenen determinats prejudicis. La resposta de l'habitatge públic ha de ser l'exemplaritat. És a dir, l'exemplaritat. Llavors, l'habitatge públic ha de ser entès com un equipament perquè ha de ser positiu per la gent que hi viu, però també ha de ser positiu pel col·lectiu dels ciutadans que l'han d'entendre com un actiu de tots. I aquesta és com la visió que nosaltres, d'alguna manera, implantem.
Entenc que aquest esforç que fa l'IMSOL per dotar el parc d'habitatge públic d'edificis sostenibles, confortables, requereix un esforç pressupostari important, no? Per què és tan cara la sostenibilitat aplicada a l'habitatge?
No hi estic d'acord. Sí, jo també t'anava a dir que discrepo, és a dir, nosaltres com a IMSOL, nosaltres som una empresa pública que depèn de l'àrea metropolitana i no generem, en principi, dèficit sobre l'administració, és a dir, nosaltres actuem com un privat. Però són públics. Per tant, nosaltres hem d'accedir al finançament i després hem de retornar aquest finançament. Llavors, nosaltres hem de ser molt eficients. Llavors, és un tema com de prejudicis, perquè la sostenibilitat també vol dir, per exemple, treure capes de les parets, és a dir, estem acostumats a posar totxos, enguixar i pintar. Si canviem el tipus de totxo i el deixem vist traiem guixos i traiem pintures llavors tenim un prejudici que si no està enguixat no està ben acabat, parlem perquè després l'obra vista ens agrada molt llavors aquí podríem debatre molt amb el paper que tenen els arquitectes canviant la mirada cap a la sostenibilitat et dic això però el francès ens parlava de l'aerotèrmia. I això també té molt que veure amb el canvi d'hàbits necessari. És a dir, com a humans ens hem acostumat, ens hem aborgesat. És a dir, estem acostumats a entrar a casa nostra, donar-li un botó i estar a 21 graus a l'estiu. I si tu tens un botó i pots estar a 21 graus a l'estiu. Potser no cal que baixis la persiana. Nosaltres necessitem activar.
Perdona, 21 graus a l'estiu, si ho aguantes tot l'estiu acabaràs a l'hospital, eh? Segurament, estic exagerant.
No, ja ho sé, però entén-me, hi ha qui es passa. Hi ha qui ho vol. Absolutament, però aleshores hi ha un concepte que nosaltres intentem infundar, que sense ser radicals, perquè nosaltres no podem prohibir les coses, però nosaltres fem un habitatge de molta qualitat i també creiem que. Hem de demanar al ciutadà i ciutadana que té la sort de poder anar a viure, que visqui d'una forma responsable. Perquè si el que fem és fomentar, apretar el botó i estar 21 o 23 o 24 a l'estiu, no ens estem fent un favor. Per tant, hem de fomentar totes aquestes estratègies passives, per això la ventilació creuada, tenir finestres oposades i tenir ventiladors al sostre, Hi ha molta gent que quan hi parles et diu, és que a mi l'aire condicionat no m'agrada. Ja ho crec. Per tant, com s'evita? Doncs finestres oposades, amb façanes oposades, ventiladors al sostre, i a 10 dies que fa moltíssima calor, ara estem en uns episodis extrems, que es diu dutxa, que es diu no sé què, i llavors a partir d'aquí anem una mica com canviant aquests hàbits. Nosaltres fem com un acompanyament. I monitoritzem els habitatges, és a dir, fem una sèrie d'estratègies que en podem parlar, però la manera que canviem els hàbits és també comparar-nos, és a dir, si nosaltres comparem el tercer primera i el tercer segona i el tercer primera té un tipus de comportament i aconsegueix unes temperatures molt millors que les que jo tinc, aleshores em fixo en com ho fa el veí, saps? I aquestes coses canvien
una mica les mentalitats de les persones. Ara jo crec que ens ha temptat, no? És a dir, tu dius que ho teniu molt monitoritzat en molts casos. És a dir, un habitatge tipus d'una parella, posem, amb dos fills, ja n'hi ha moltes d'un fill, no?, Això ho teniu situat en un habitatge d'aquests premium classe A, premium energèticament parlant, per tant classe A. Què ens gastaria de llum al mes amb la rentadora? O dependrà molt. Depèn de l'equipament.
Depèn dels consums, depèn de si fas moltes pizzes, depèn de si. Depèn fonamentalment dels hàbits. I si treballes, si. Si estàs molt a casa, si no és a dir, canvia molt. Nosaltres l'únic que amb les monitoritzacions, és a dir, nosaltres tots els edificis que ara construïm que són bioclimàtics, tots ja van monitoritzats. Per arribar aquí, que el que fem és anar creixent com capes de ceba, el que hem fet és estratègies parcials i anar monitoritzant-les. I el que d'alguna manera, les conclusions que hem arribat és que un usuari que actua d'acord amb el que, com està previst l'edifici, aconsegueix 4 graus menys a l'estiu i 4 graus més a l'hivern. 4 graus ho canvia tot. Home, Ho canvia tot. Lògicament hi haurà gent que estarà disposada a actuar de forma activa per aconseguir aquests 4 graus i reduir la despesa energètica i econòmica i hi haurà gent que li serà igual, però l'habitatge públic. Possibilite això, no només ara que tenim una mentalitat, perquè després les generacions més joves segurament ja creixen també amb uns altres, diguem-ne, valors, però l'edifici que estarà fet més de 100 anys és resilient a que tot això passi.
Molt bé. M'has trencat el mite de que ser sostenible no és necessàriament ser més car, però. Sí que estaràs d'acord amb mi que l'edificació, incorporant tot aquest tipus de veremos, alenteix una mica l'obra, és a dir, el lliurament. Abans el resultat el teníem a Vilapicina, els pisam a luminosis. Ara, això entra en conflicte amb la necessitat que tenim d'habitatge. L'altre dia el president Illa prometia, no?, això, vinga, posarem X milers d'habitatges a disposició de la ciutadania. Estàs d'acord que ja es pot donar aquesta situació, que habitatge eficient amb habitatge ràpid és complexa?
Jo trencaria també el mite, és a dir, jo crec que ha d'estar ben estudiat i si està ben estudiat això funciona. I més enllà d'això jo entenc que tenim un tema com d'emergència que hem d'activar com la maquinària. Però insisteixo, el parc que estem generant, que ha de durar 150 anys, és més important que la rapidesa d'uns dos o tres mesos que podem perdre. Completament d'acord amb tu. Les coses s'han de fer bé. Hem de pensar quina és l'estratègia i hem d'anar cap a aquest model sense cap dubte. I hem de contribuir, ja et dic, per nosaltres és com més important que la gent que passa pels nostres habitatges entengui que hi ha aquesta possibilitat i canviï els hàbits, perquè al final és de lo que es tracta. Perquè per molt eficients que siguin els edificis, si apretar el botó és molt fàcil, apretem el botó. L'inquilí és fonamental. Sí, és a dir, hi ha una part també que és que quan la gasolina baixa, la gent viatja més, i quan la gasolina puja, la gent es conté, no? És un clàssic. Llavors aquí això, també suma. Llavors, el canvi d'hàbits és molt important. Llavors, per això nosaltres hem de contribuir a això, a fer edificis que afavoreixin que l'usuari sigui actiu, pugi, baixi persianes, obri, tanqui finestres i entengui com funciona. Tothom entén que les catedrals a l'estiu s'està fresquet i ningú es planteja per què. I no tenen sistemes de climatització, perquè hi ha molta massa, perquè hi ha una cosa que es diu inèrcia, que funciona molt bé, doncs implantar aquestes estratègies, perquè això és gratuït. Llavors, això. Podríem discutir que potser és una mica més car, però en aquest moment que hem de fer 50.000 habitatges, també ens hauríem d'estar qüestionant quines són les empreses que estem afavorint perquè hi hagi tot aquest canvi, perquè si al final continuem fent el mateix i continuem fent formigó i continuem fent tal, estem afavorint els mateixos, llavors es tracta que afavorim aquesta vinentesa per canviar una mica
la mirada de quins són els actors. Això que acabes de dir és molt important. Hem tingut al programa constructores que estan en aquest món i que volen contribuir i que tenen vocació d'ajudar.
Ara que deia el formigó,
penso en la fusta. Per exemple, hi ha una empresa al centre de Catalunya que ha implantat una fàbrica de fusta, s'ha gastat un dineral, que ens està proposant.
Ens sona molt. Ens sona moltíssim. Jo no sé si es poden dir noms, però. No, sí, home, però sí, ha estat aquí convidat el Joan Boix, ha estat aquí. Boix és un clàssic de I tenim el
Pallars Sobirà, fusta Sebastià. Totalment. Doncs gestió de boscos, eliminem o reduïm la probabilitat que hi hagi incendis, i a més a més, sabeu que els arbres absorbeixen CO2, si aquesta fusta la posem als edificis, encapsulem aquest CO2 durant 100 o 150 anys. A favorir aquestes empreses aquest tipus de construcció sostenible, Doncs jo crec que val la pena que ens gastem una mica més de diners, que intentem recuperar aquests diners. És a dir, part de la meva feina és buscar diners a Europa per poder pagar aquest tipus de construccions perquè ho hem de fer sostenible. I després explicar-li al ciutadà, a la ciutadana, a l'inquilí, quines són aquestes virtuts. És a dir, escolta, això és de fusta, la gent es pensa que si és de fusta es cremen. No, als bombers els agraden els edificis de fusta perquè saben exactament el temps que aguanten. La fusta absorbeix les olors, absorbeix la humitat, té un paisatge molt més interessant. Llavors, a partir d'aquí.
Es va crear una escola. I a més a més tinc entès que heu fet algun edifici de nota, aquest edifici. Sí, el de Gavà. És a dir, que les coses s'estan fent, no només s'estan fent bé, sinó que esteu tenint un reconeixement, no?,
Nosaltres treballem al final pel fi que us he explicat, després si tot això va acompanyat de reconeixements, doncs ens empodera per seguir tirant endavant. Nosaltres al final som una administració pública, el que hem fet és obrir la mirada i posar el sector de l'arquitectura, els arquitectes, en el centre de l'habitatge, ja no només com a dissenyadors, sinó com a activistes, com a revolucionadors. De tot aquest sistema, obrint les mirades i canviant els prejudicis. I des de la teva experiència estan, és a dir, aquest sector s'està posant? Absolutament. El sector dels arquitectes és un dels sectors, jo et diria, més compromís que existeix. Per tant, estan mirant endavant i a la que els estem empoderant. És a dir, no és que nosaltres fem els edificis que nosaltres volem, és que nosaltres estem oberts per fer els edificis que els millors professionals del sector ens proposen. Nosaltres el que hem fet és un concurs. Dissenyat per captar talent. Si aconseguim que el millor talent apliqui als nostres concursos, ens fa la feina fàcil. Nosaltres l'únic que hem de fer és no posar-nos com un promotor que tenim una línia i que diem això sí, això no, sinó formar part d'un equip i remar conjuntament. I encaixar-ho als pressupostos, clar. I encaixar-ho als pressupostos, absolutament, perquè si no és viable no podem fer-ho. Però això, si s'expliquen les regles del joc des del principi, és bastant senzill. El que passa és que hem de. Estar disposats a trencar nosaltres també els prejudicis. És a dir, si ens gastem els diners amb la brana de vidre, segurament no podrem fer l'edifici de fusta. Llavors, què volem? El que volem són aquests principis de la construcció sostenible i no la construcció que aparenti ser.
Ai. Com els edificis Zebra, n'heu sentit a parlar dels edificis Zebra. No, no, no. No n'heu sentit a parlar? Jo sempre. Aquí n'hem parlat moltes vegades quan l'urgia econòmica abans del 2008. A part de l'especulació directament del terreny i que abans de fer-se l'edifici havia canviat de preu tres vegades perquè la demanda, etc. Els pisos es venien perquè tinguessin unes determinades aixetes, perquè tinguessin un parquet, perquè tinguessin un no sé què. Ara això sí, tu anaves a l'habitació a dormir i sabies al costat si encarregaven un fill o no.
En aquest sentit, el que estem parlant aquesta tarda és curiós, perquè estem dissenyant com viuran els 5,5 milions, o vés a saber quants seran d'aquí a 50 anys o 100 anys, d'habitants de l'area metropolitana.
És que és molt important. És que l'habitatge no ho és tot, però és molt pedagògic. Estem amb el tema de la sostenibilitat,
que si voleu hi entrem. Ara ens queda un quart d'hora, que és bastant, i clar, en aquest sentit, el que diu ell, el José Luis, d'aquí al 2030, 6.000 nous habitatges. Això és una barbaritat. Només ells. Només ells. Que si es compleix la xifra està molt bé.
Nosaltres hi ha com dues empreses, jo represento aquí avui l'IMSOL, però després hi ha HMB, que és una altra de les branques de l'àrea metropolitana, que és una col·laboració público-privada on el públic posa el sol i el privat construeix. Nosaltres n'hem de fer 3.000 i ells n'han de fer 3.000. 6.000 en total els que té l'encarreg de fer l'àrea metropolitana.
Doncs, escolta'm, aquests 13-14 minuts que ens queden, anem a detallar un edifici tipus, no del de fa 10 anys, els que ara construïm, perquè segurament hem pujat alguns graons en alguns aspectes, la tecnologia. Hem corregit. Hem corregit.
Coses que s'han demostrat que no eren tant. Això mateix. I es van construir, jo recordo, els edificis del 22 Arroba, que en principi havien d'admirallar-se tothom allà, hi ha hagut algun nyapo. I estaven basats en la sostenibilitat. Estic pensant en un en concret, que respirava i tenia unes bombolles. És a dir, que la correcció, observar, aprendre de les errades, també és important. Sí, totalment, totalment.
Un edifici tipus, que diguis un pis tipus, què pot ser?
70 metres quadrats, 80. No tant, 60-70. El que estem donant és un model on, com que al final l'habitatge públic es paga per metres quadrats, i això s'ha d'ajustar molt, el que fem és d'alguna manera comprimir els habitatges, suprimir totes aquelles peces que no són essencials a l'habitatge, per exemple, fem habitatges que no tenen passadissos. D'acord. I la superfície equivalent al passadís, la volquem a les habitacions. És a dir, en comptes d'una habitació de 10 metres, una de 8 i una de 6, el que fem és que en tinguem 3 de 10 o 3 de 12 perquè ens mengem l'espai del passadís. Llavors és com que optimitzem. Ah, i com ens comuniquem entre això aquí, quines. Col·locant la sala d'estar menjador, cuina al mig, i des d'aquí accedeixes a les diferents habitacions, elimines el passadís, llavors per la mateixa superfície, mateix preu, tens unes peces més grans, i a més a més, sense jerarquia, perquè si tens un pis amb una peça de 10, una de 8 i una de 6 i ets el tercer fill. Per tant, fer pisos no jeràrtics ens iguala, no? Per exemple, aquesta és una estratègia com social. L'altra és generar espais intermedis entre la part privada i la part pública, espais intermedis que li diem tan socials com climàtics, que afavoreixin la intercomunicació amb els veïns, és a dir. Crear comunitats, és a dir, els edificis que fem ja no és entres, puges una escala, agafes l'ascensor i tens dos, tres, quatre barres blaus. Som generosos amb els espais comunitaris, que la gent es trobi, que la gent es relacioni. Sempre en qualsevol edifici hi ha com a mínim un espai on es pugui reunir tothom i puguem parlar, puguem debatre. Aquelles reunions de
comunitat tan maques i tan boniques, tan divertides.
Sí, però a més a més, que la comunitat pugui decidir si en aquell espai, si teletreballarà, si posarem una cuina i podran un dia fer una festa d'aniversari, si posaran un rocòdrom o una sala de jocs per nens, és a dir. Llavors, el que fem és com reduir a l'essencial la superfície de l'habitatge, que és el que paga l'habitant, però dotar d'uns serveis l'edifici que s'entén més com un equipament. Llavors, si hem de teletreballar, tenim un espai en l'edifici per poder fer que allà funcioni. Aquests edificis, Josep, em sona que heu viatjat per Europa,
per veure, no? Segurament, s'està fent a Amsterdam, a Milà.
Tots no deixem d'alguna manera de copiar els bons exemples, és a dir, d'importar totes aquelles coses que ens ajuden a canviar les mentalitats de les persones i crear comunitats. A nivell de sostenibilitat, que al final és un dels temes que ens ocupa, doncs ja us dic, al final l'objectiu seria fer edificis que siguin autosuficients, és a dir, que no necessitin ni calefacció ni climatització. Per tant, edificis molt abrigats a l'hivern, és a dir, molt abrigats perquè no necessitem entrar a l'aire, Que respirin a l'estiu. I que a l'estiu tinguin. El mateix edifici complicat, no? No, perquè aleshores a l'estiu si tens façanes oposades, generar sistemes perquè l'aire corri. A l'hivern molt abrigat però amb estratègies passives com per exemple galeries bioclimàtiques. És a dir, intentem que tots els habitatges donin sempre, tinguin una franja horària que els toqui el sol. I amb aquest efecte hivernal, que és el dels cotxes a l'estiu quan anem a la platja, doncs fiquem una doble pell i allò és un radiador natural. Allò a l'hivern es posa a 35 graus. Si obrim les finestres amb aquests espais, ens està entrant l'aire calent cap a dins. Que important que és el que saps dir.
Jo vaig néixer a casa dels meus pares, al barri del Congrés de Barcelona. I jo recordo, quan era nen, que quan havia de sortir a la galeria, perquè tenia una galeria, m'havia d'abrigar. Home, per exemple. Era una mena de càstig. I allà és on teníem els meus pares els embotits, perquè era absolutament aeròtic.
Sí, sí, l'esbafor de sang fresca, etc. Això és a l'hivern,
que s'utilitza com a tampó, però en canvi a l'estiu, si no l'utilitzaves bé, era un forn. Bueno, bueno, absolutament. Absolutament. Exacte. Però si li toca el sol, a l'hivern, tens aquest efecte del forn. És a dir, això ben utilitzat. És l'efecte contrari. És a dir, una galeria bioclimàtica orientada al sol, a l'hivern es posa. Al mateix espai, eh? Al mateix espai, ben orientat, a l'hivern es posa 35 graus. En canvi, a l'estiu, si l'obra es desapareix i es converteix en un balcó. O sigui, això és una estratègia bioclimàtica per no tenir calefacció a l'hivern i a l'estiu poder generar corrents. Això és estalvi energètic.
Totalment. Tot i això, alguna punta hi haurà d'haver de climatització. Penso. Penso, per exemple, en aquest estiu passat, que sí, obriràs davant o darrere, que és el que fem a casa habitualment, però clar, si a fora estàs a 37 o 38
A Cornellà o a Sant Jus d'Esbert. Òbviament, hi ha dies que són extrems. Nosaltres el que fem és sempre ventilació creuada, és a dir, finestres oposades, sempre ventiladors, per tant, que l'aire corri, i aleshores hi ha diferents estratègies. Una és. La de les catedrals que us deia, és a dir, posar molta massa. Si posem molta massa, aconseguim aquest efecte. Ara tenim materials, diguem-ne, de bioconstrucció, que és, per exemple, la terra compactada. La terra compactada és un material que absorbeix molta humitat. Aquí a Barcelona el problema que tenim és que fa calor i, a més a més, és humida. Si tenim un material que absorbeix la humitat, la humitat, o sigui, que hi hagi menys humitat, fa que la temperatura de sensació també baixi. Això també són estratègies per reduir a alguns graus la temperatura de sensació. Tot això ens ajuda. Has parlat d'un tema
que l'altre dia sentia una tertúlia a ràdio, que es veu que són els guanyadors de tota aquesta adaptació dels habitatges, dic que dels construïts. Que no són els ventiladors d'aire condicionat, contràriament al que moltíssima gent podria pensar, sinó els ventiladors de sostre. ¿És veritat que és una eina que pot generar confort sense una despesa tan bèstia com. Vosaltres esteu apostant
per aquest equipament? Sí, absolutament. És a dir, pensar que cada metre per segon de velocitat d'aire la temperatura de sensació potser disminueix dos graus. Ah, sí? Sí, clar. És a dir, si tu estàs aquí, tu tens calor i et poses un ventilador, lògicament la teva temperatura de sensació baixa.
Dos graus és molt amb una despesa energètica gairebé ridícula. Sí.
No em sé la dada exacta, però la temperatura de sensació baixa moltíssim, per tant, absolutament és una eina molt, molt eficaç. A més, el producte que hi ha avui en dia, que el pots engegar amb el mòbil, que a més a més és molt silenciós per anar a dormir. Sí, sí, sí. Absolutament. Aleshores, hem de fomentar com aquest ús. Llavors, nosaltres el que fem és. Aquests habitatges que possibiliten que sobrevisquis a l'estiu perquè tens ventilació creuada, tens ventilació, tens proteccions solars, tens inèrcia o has de saber com fer perquè, contràriament al que sembla, de dia has de protegir del sol i has de tancar i de nit has d'obrir completament perquè es refredin les parets i de dia alliberen aquest fet. Us explico el meu cas.
Edifici de l'any 66. Categoria energètica G. És a dir, a baix de tot. Hem fet rehabilitació, Next Generation, una pila de calés, fantàstic, hem posat unes plaques solars al terrat, només n'hi caben 50, ja hi farem. I aquest estiu, que ha estat ja 100% el tema, a casa, hem engegat l'aire condicionat, no hem passat sense aire condicionat, eh? A les 11 del matí.
Terrassa, hem de dir Terrassa, perquè l'Àngel entengui de què estem parlant.
I a les 9 del vespre, és a dir, 10 hores d'aire condicionat, funcionant, tot tancat, i a les 10 de la nit, quarts d'11, aire tancat, perquè dormim, l'aire és. Terrible. És terrible, i la salut, evidentment, i a les 10.30, obrir, no tens inèrcia d'haver carregat la vivenda d'escalfor, dorms tota la nit amb la finestra oberta, perquè a fora estàs a 27, i 27 és una temperatura. Raonable, si estàs sense roba i en repòs, i escolta'm, olim un llum, olim un llum.
Doncs aquestes són les estratègies que nosaltres intentem d'alguna manera minimitzar. Lògicament, després quan algú vulgui posar-se aire acondicionat, doncs ho fem fàcil, però aleshores qui vol paga, és a dir, nosaltres el que li demanem és que almenys durant un estiu o dos estius experimenti i provi que passem els ventiladors, que passem la inèrcia, fem uns manuals de sostenibilitat per explicar molt bé com s'hauria d'utilitzar. I transcorregut això, qui decideix col·locar l'aire acondicionat, se'l col·loca.
Des de l'IMSOL, esteu a l'aguait dels informes, dels escenaris climàtics cap als que estem avançant, perquè això entra en conflicte amb alguns escenaris que ens dibuixen que no significa que es vagin a complir.
Sí, és probable. Sí, perquè és que ho hem explicat moltes vegades, José Luis, jo ja ho sé, hi ha els escenaris i hi ha, evidentment, tota la finestra de possibilitats, però el que sabem és que els models, ho saps perfectament, ho saps, Josep, també, els models dels anys 90 i principis d'aquest segle ens donaven on estaríem. I s'han complert i desgraciadament es van quedar curts. Estaríem al 2030.
Ens hem menjat 5 anys.
Pràcticament ens hem menjat 5 anys i a Barcelona el 2050, ho hem explicat aquí també moltes vegades. Li toca la temperatura mitjana de Màlaga i a Lleida la de Sevilla, traient els tres mesos d'hivern de Lleida. Aleshores, pensant en això.
Jo crec que fer una planificació ha de ser.
Llavors, dos estratègies, és a dir, no podrem evitar que hi hagi màquines, hem de pensar quines seran les màquines més eficients i com ho fem perquè la solució no pot ser que cada pis que fem tingui una màquina. No, això t'anava a dir, han de ser instal·lacions col·lectives. Correcte, i a més a més, també penseu que quan col·loquem màquines. Estem bé dins de casa, però estem tirant la calor a fora. Ah, estem escalfant la ciutat. Home, això.
Sí, però algun expert amb energia i d'això et on. Et diu que treus la calo de dins i la poses a fer un retallat. En Rivero, el Manel Rivero, ha fet càlculs en aquest sentit i el problema més greu que li surt d'una ciutat és el motor tèrmic de combustió. Ah, no, clar, evidentment. Però, en canvi, el de l'aire condicionat és, clar, és a dir, el motor tèrmic. Tens pólvora que l'encens i és una energia que l'has portat de milers de quilòmetres i l'encens allà i dius anem-nos a escalfar amb aquell motor que circula tu dius que la treus i l'escups el Manel Rivero l'hem. Hem de portar en el Manel Rivero perquè em va dir, escolta'm, no estic d'acord amb els articles que diuen que les màquines és un drama, perquè en realitat és que estem traient calor d'un lloc i el portem a un altre, diu. I en canvi, el motor de combustió. És nou, aquesta calor és nova. Aquesta és nova, de zero, no? Aleshores, en aquest sentit, jo vull portar aquesta persona i que ens expliqui per on tinc la teva preocupació.
Tot suma, tot suma. Motor de combustió, màquines d'aire acondicionat, asfalt a tot arreu, aïllament.
Suposo que vosaltres en temes d'aïllament heu de ser. Extrem, extrem.
És a dir, nosaltres intentem trobar l'òptim tècnic, és a dir, arriba un moment que entre 30 centímetres i 50 ja no guanyes res. Vull dir que intentem, clar, nosaltres hem de ser com sostenibles a nivell econòmic, que no hem tingut temps de parlar-ne, perquè tot això ha de ser sostenible a nivell econòmic perquè hem de, el més important és que fem aquest habitatge, per tant, és com optimitzem el producte.
No hem parlat econòmic, em diuen que ens hem menjat el temps, però anem a posar titular. Tipus de pis, 60-70 metres. Què val un pis d'aquests de protecció oficial?
El preu de venda, em sembla que el mòdul està al voltant de 3.000 euros, per tant, serien 180.000 euros, estem parlant de superfície útil, i amb lloguer més o menys a l'àrea metropolitana, depèn de la zona, però estaríem al voltant de 11 euros al metre quadrat, que amb el pla 50.000 ve bonificat, no arriba a 11, són 10 i escaig, per tant, al ciutadà li costa 9 euros al metre quadrat, 9 per 6, 54. Entre 500 i 600 euros de superfície, un pis de dos.
Aquestes dades que acabes de donar ens han entusiasmat, però molta gent que està escoltant diu, i quan? I quan? Perquè imagina't, això és el que seria lògic, estem d'acord? Que la gent jove que està estudiant, els nostres fills, que els dos tenim fills i que no poden accedir a l'habitatge si et senten diuen quan i on que m'hi vaig la llàstima és que això sigui una iniciativa només de l'AMB i que no estigui que la resta d'administracions no estiguin copiant aquest tipus de iniciatives
sortint de la crisi, jo crec que ens hi estem posant l'Incasol fa molta feina, l'IMAP fa molta feina que és el de Barcelona, és a dir, hi ha diferents institucions que ja venien fent habitatge protegit perquè és molt complexa però que estem agafant, diguem-ne, carrerilla, per dir-ho així, i anem amb les piles com posadíssimes. El que passa és que l'habitatge té un període de coacció llarg, de uns 4 anys, i aleshores, clar, tot el que estem produint
ara té uns fruits, és a dir, nosaltres estem entregant habitatges ara, però clar. Quina llàstima. Arribem al final. Molt interessant. Ja m'ho esperava, perquè és un tema que està. Bueno, és el tema, no? Mira, la campanya electoral gira al voltant d'aquest tema, no? És a dir, imagina't si és important, no? Però mai s'havia vist des d'aquesta perspectiva, des d'aquesta òptica, no? A més de fer-ho, fer-ho bé, per nosaltres i pel planeta, no?
Sí, jo abans d'acomiadar em torno a mirar aquests habitatges de davant.
Aquesta és la realitat que té aquest barri. Si vinguessis al meu barri miraries així i veuries una casa torta, una casa molt luminosa i una altra casa. És el que ha dit abans el Josep. Abans es construïa amb uns estàndards que, gràcies a Déu.
Sí, però entén-me, la vivenda del Congrés actual, entén-me, val el que val. Però aquesta que valia. Uns determinats diners, ara és com a preu d'or. No, no, és inaccessible. I com a ciutadà dius, jo vaig a comprar un pis aquí, que tinc la Diagonal al costat, que té 300.000 cotxes cada segon,
amb un soroll. No té cap sentit. Per això aquest nou parc d'habitatges. Vinga, s'ha de córrer, s'ha de posar en marxa.
Recordeu, hem parlat d'aquest model d'habitatge públic, en aquest cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb en Josep Borrell, director gerent de l'IMSOL. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Gràcies a vosaltres. I, evidentment, hi hauran d'haver segones, terceres.
Per trasmetre esperança, no? Exacte. Tu ets optimista. I creure en el ser humà. Sí. Sí, perquè hi ha moments que.
Bueno, però hi ha altres. Canviar una mica els hàbits, sí. I alguns éssers humans, també. Exacte, també. D'acord. Molt bé. Adéu-siau.