Habitatges que estalvien energia, la crisi de l'aigua i el futur de l'aviació sostenible

Green Meteo Mauri, amb Francesc Mauri.

Acabem l'octubre, és el darrer dijous, 29 d'octubre, programa 658. Llar, Ciutat i Consum Green, el cicle de l'aigua en perill. A Green Mobilitat, el futur dels e-combustibles per aviació. Green Empresa, els costos del canvi climàtic es disparen arreu. I a Green Entrevista anirem cap a la. L'habitatge públic, en aquest cas, model d'habitatge públic 100% sostenible d'àrea metropolitana de Barcelona amb una perspectiva de molts habitatges nous que els pròxims 4 anys s'haurien de posar en servei. Farem una radiografia d'aquests habitatges que trenquen, sens dubte, amb el tipus d'habitatges fins ara gens sensibles fins al moment en l'habitatge públic amb la sostenibilitat. Ara ho seran al 100%. I tot això a punt de començar al mes de novembre que esperem que ens porti algunes novetats. Quin temps ha fet? Els darrers vuit dies ens han portat sobretot boires, boires matinals, alguns núvols baixos costaners i unes temperatures d'escàndol pel que fa a la suavitat, tant a muntanya com a la costa, com a molts punts de l'interior, això sí, amb unes nits fresques. Per tant, vuit dies de poc moviment i sobretot aquest termòmetre per sobre del que és habitual per l'època en general.

Vinga, cap a on anem? Fixa't, cap al consum de l'aigua al planeta, no? El consum que en fem tots, industrial, agrícola i, evidentment, domèstic. Coincideix amb una presentació de l'informe de WWF, aquesta organització conservacionista sobre el robatori d'aigua a Espanya, que d'això ja en parlarem, és a dir, és terrible. La revista científica Proceedings, que edita l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, acaba de publicar els resultats d'un estudi de la NASA i de la Universitat de Maryland sobre l'evolució de les reserves d'aigua dolça al planeta en els darrers 25 anys. És a dir, ja saps que al segle de l'aigua el planeta està tancat. El planeta no té una fuita perquè surti l'aigua i se'n vagi cap a l'univers, cap a un forat negre. El cicle de l'aigua està tancat, que sempre hi ha la mateixa aigua. El que passa és que, a veure com la tenim, ja saps que el 99. Un percent de l'aigua dolça del planeta està en forma de gel als casquets polars. No ens preocupem, s'estan desfent. Molt bé. Aplicant una nova metodologia, basada en els satèl·lits i molt més detallada que la feta fins ara, ja ho sabíem, que hi havia una crisi d'aigua, perquè l'extracció d'aigua subterrània estava sent més més gran del que havia estat fins ara, no només per qüestions agrícoles, sinó també industrials, i aquí jo crec que hi entra aquestes centrals de dades que es volen posar en marxa i que es veu que el seu consum d'aigua, n'hem parlat, són terribles. Es veu que és astronòmic. Jo, s'escapa la meva capacitat de, fins i tot, crec que els xinesos les estan enfonsant sota el fons marí. Per refrigerar. Per refrigerar, perquè no tenen capacitat. Els xinesos que tenen els rius més al llancer, tenen aquestes bèsties de rius que són incomparables a

qualsevol altre riu. Estem caient en el problema de les nuclears de França d'aquest estiu. Totalment. Que en el moment que fa calor,

s'assequen els rius o el que sigui, no pot refrigerar. Poca broma amb la crisi que han tingut. En 57 crec que tenen, no?

Tenen 57, el que passa és que algunes estan atrotinades, que no funcionen sovint. En tot cas. No, no, no.

No ho dic de broma. Sí, sí, és un risc. En tot cas, el que ha demostrat aquest estudi que ha publicat Proceedings és que allò que sospitàvem, és a dir, que està esgotant els recursos de les aigües subterrànies, és molt més greu del que pensàvem, perquè han actualitzat les dades. Avui dia amb els satèl·lits que envolten el planeta li fem una analítica diària de totes les constants vitals del planeta. Això és una de les bones coses que ens donen la cosa satelital, que ja sabem que no estan allà per això, que estan allà per altres coses. Bàsicament per qüestions de seguretat i militars. Però en tot cas aquestes dades també són aprofitables i això el que ens ha permet aprendre és que el forat que tenim de la fuita d'aigua subterrània és molt més gran, en concret un 33% superior. I on estan les causes? Bé, és la gestió hídrica que fem, l'extracció d'aigua dels aquífers, n'hem parlat moltíssim aquí, Catalunya té aquí un problema molt greu, no només els tenim contaminats, el cas d'Osona i de l'Alta Empordà, s'estudia a totes les universitats del món, Totes les universitats del món estan estudiant el que hem fet amb els equífers a Osona i a l'Alt Empordà, que tu te'n vas a Roda de Ter a intentar veure d'aquelles fonts que abans sortia una aigua que donava goig i estan totes clausurades per excés de nitrats. No només les tenim aquí, el rec agrícola, evidentment, i els canvis amb l'ús del sol. Estem posant en rec. Aquest és un país molt porc, eh? No, no. Sí, molt ben dit. Però, tot i així, hem de donar menjar a la gent, també. És a dir, que aquí tenim aquest discurs, no? Què fem? Eduquem la gent perquè redueixi la seva la seva ingesta de carn o la seva. No, és exportació, bàsicament. O continuem, no? Llavors, el que vol dir això és que sempre acabem amb la mateixa dada, no? Que és I que és molt incompatible amb un discurs assossegat i seré, no? Que és que som molts, Francesc. És a dir, la població mundial s'ha posat en uns nivells que la nostra petjada. No només de carboni, sinó hídrica, és brutal.

Em sé les dades. Any 0, Jesucrist, el calendari de la nostra era, 200 milions d'habitants. Any 1800, cinc vegades més. Mil milions. Però del 1800 al 1950, 4.500 milions. I ara som 8.000 milions d'os. No ho diré bé. Les previsions apunten cap a 10.000 a meitat de segle. Sí, però allà es quedaria. Després ja començaria a baixar. Aquí hi ha un tema que llegia d'una investigadora, no em vindrà el nom, que deia, a mesura que el món es vagi civilitzant una miqueta més, un dels grans problemes de la natalitat mundial és, evidentment, les dones literalment maltractades, esclaves, que 11 de vegades o 12, 13, 14 anys són mares a molts països. En el moment en què la dona la deixen civilitzar i en segons quins àmbits o països, aquesta dona redueix dràsticament. La natalitat, diu. Per tant, els càlculs demogràfics van en aquest sentit, en el del desenvolupament.

Entre tant, no ens cansarem de dir en aquest programa que hem de fer un consum responsable de l'aigua. Tots. Evidentment, agrícola. Evidentment, industrial. Però també les ciutats. Hem de reduir, hem de fer un consum responsable, que no significa tancar l'aixeta, sinó obrir-la en sentit comú. Queda clar.

Green Mobilitat, amb el patrocini de Port de Barcelona. Va, Green Mobilitat, tornem a l'aviació una setmana més.

És que no es mouen, i fins que no es mouin, aquí estarem nosaltres per intentar posar-los vermells. Fixa't que en el titular hi ha un oxímoron, és a dir, una paraula que és expressa, o sigui, una associació de paraules contràries, que és el futur dels e-combustibles. Clar, per aviació, e-combustible és un oxímoron, és a dir, no pot ser un combustible que sigui elèctric, perquè si combusteix ja no és elèctric.

No, clar, és parlar en els cotxes de combustibles. Renovables o sostenibles és un oxímor més en compte

amb això perquè hi ha una companyia que va portar a judici a tothom que denunciava aquestes coses però estic d'acord amb tu, jo ho vaig fer és un oxímor no,

escolta, anem-hi és a dir, escolta, científicament combustible

renovable és un oxímor no, no, no, no fotem però fixa't, deixa que t'expliqui aquesta història perquè, cuidado. Estem parlant de combustibles sintètics que s'han produït, és a dir, la producció d'aquest combustible sintètic s'ha fet utilitzant electricitat com a font d'energia. Si aquesta electricitat que s'ha consumit per fer combustibles sintètics és d'origen renovable, aquest combustible sintètic és zero emissions? Per mi no, però està molt millor. Bueno, anem a veure aquesta substància.

Perquè combustiona. I és ineficient. Per què li he prestat atenció? Home, no, que està infinitament millor que la situació actual.

Infinitament millor. A darrere hi ha una entitat que a mi em genera molta confiança, els conec, són gent molt seriosa, que fa molts anys que estan treballant. I que a més a més estan aportant solucions a més a més de denunciar situacions de conflicte, que és del que es tracta, que és la Fundació Renovables. La Fundació Renovables ha analitzat la seva possible aportació a reduir les emissions d'aquests e-combustibles en el sector de l'aviació i ells reconeixen i es remarquen que és un dels més difícils d'electrificar, i ho hem parlat moltíssimes vegades. Aquí el que aprime és la seguretat, la seguretat per sobre de tot, o sigui, poca broma amb el tema d'un avió quan s'està enlairant o quan està a l'aire, amb el tema de l'energia, poca broma, és a dir, que no som uns estúpids, però és un sector que també ha de fer les seves passes. El que no pot ser és que tingui barra lliure, com fins ara, no? A diferència de les bateries, deixem que intenti explicar-me. Les bateries el que fan és amagatzemar aquesta electricitat, d'acord? Què fan aquests electrocombustibles? Hosti, com crida l'atenció bonita així. Doncs per aviació, que s'anomenen ESAF. Fan servir l'electricitat per sintetitzar una matèria prima, que pot ser orgànica. Per exemple, blat de moro. D'acord. I amb aquesta matèria prima que la sintetitzen a partir del blat de moro, I obtenen un combustible 100% neutre en emissions. Per què és 100% neutre en emissions? Perquè l'electricitat que va consumir per consumir aquesta matèria orgànica en aquesta substància que és un combustible que cremaré, per fer anar un motor d'un avió, no té res a veure amb cremar petroli. O sigui, és que no es pot comparar. Les característiques són.

Però en canvi, com que combustiona, tindrà contaminants. Tindrà contaminants. No emetrà CO2, no cremarà i, per tant, tindrà contaminants. I, a més a més, hem utilitzat un conreu.

Ja, sí. He posat en pla de moro que en podria ser un altre. Això no ho diu la Fundació Renovables. Ho dic jo, que és un. M'entens? Però el que diu és que les característiques que tenim. Quina és la solució? Quina és la solució que tenim? Fins que no arribem als avions elèctrics. Quina és aquesta solució? Que en comptes de cremar crucer, cremem això. Però podem anar demà a l'avió i posar-li el combustible. I no has de canviar el motor. I sobretot podem utilitzar les canonades de transport per transportar el combustible. No hem de fer noves canonades. No hem d'esperar a fer una xarxa de distribució elèctrica. Això permet aprofitar. El que ja tenim per enlairar els avions. I evitem les emissions del carrosser, que com tu saps són tremendes. Quin és el problema? Doncs que es requereixen enormes quantitats d'hidrogen verd, aquest concepte d'hidrogen verd tu i jo el tenim una mica en revisió, o d'electricitat neta, aquest és més acceptat, d'electricitat provenient d'energies renovables. L'Agència de la Unió Europea per la Seguretat Aèria estima que els costos de produir aquests ESAF serien d'uns 7.500 euros per tona, una xifra 12 vegades superior al preu del carrosser actualment, que està al voltant dels 640 euros per tona. Del que no es parla, i del que no parla l'Agència de la Unió Europea per la Seguretat Aèria, l'EASA, és si agaféssim tots els beneficis fiscals i tots els ajuts oficials i tots els barra lliure que tenen actualment els combustibles fòssils d'aviació i tots aquests ajuts els destinéssim a aquest tipus de combustibles. Segurament aquesta quantitat, aquesta enorme quantitat, 7.500 euros per tona contra 640, que evidentment és inassumible per a les companyies aèries, quedaria una mica més compensada que és el mateix que dir si tots els ajuts que hem estat donant al llarg de la història a la nuclear els aboguéssim de cop cap a les renovables imagina't, imagina't estem en la mateixa situació el carrosser tira de beta ho hem denunciat moltíssima vegada no paga impostos sense IVA en canvi aquestes noves tecnologies que tenim ja a l'abast per substituir demà. Demà a l'aeroport poden carregar amb el set combustibles, clar, costen una pasta. Evidentment que costen una pasta. No tenen ni un ajut. Ni un benefici fiscal. No tenen ni un ajut, ni un benefici fiscal. Vinga, seguim.

Una cosa que ja sabíem, però que ha dit per una de les empreses més importants del món, ens fa generar una mena d'incertesa de quin és el moment que estem vivint amb el tema del canvi climàtic. Una de les principals empreses del món, el gegant de les reassegurances, Sui Re, que si t'haig de dir la veritat, no sé què és una reassegurança. No, eh? Alert en un informe, però sí que sé que és un concepte que es remarca. Assegurances i reassegurances. El gegant de les reassegurances, que es veu que és on està el quic de la qüestió, és aquest sui re, alerta d'un informe que les amenaces del canvi climàtic a l'economia s'havien infravalorat. Què diu? La conclusió principal és que atenent als danys que estan causant els fenòmens meteorològics extrems, i no parlarem perquè Catalunya és un dels països que ho està patint en primera persona i que podria demostrar i combregar amb aquesta teoria, I amb els plans de reducció actuals presentats pels principals països emissors dels gasos d'efecte d'hivernacle, l'economia mundial, fent uns calcos, que això amb la IAT ho fa en mitja hora, l'economia mundial es reduirà entre un 7 i un 10% el 2050. Això em sona tant. Em sona tant a quan vam presentar l'informe extern que ens va caure com una llosa i que tots els mitjans de comunicació vam dir, aquest, aquest, el Nicolás Stern, Sir Nicolás Stern, un dels economistes més importants,

anava a dir Premi Nobel però ho desconec, però un dels economistes més importants del món, digués exactament això que acaba de dir Sui Re, que cap a mitjans de segle, diu l'informe Estern, l'economia mundial, el PIB mundial, podria decaure un 10%, que ara t'ho digui una companyia que s'hi dedica a assegurar i a percebre i a posar diners per intentar apaibegar i compatibilitzar el desenvolupament amb els efectes de. Això és molt heavy, eh? L'informe dona dades de 48 països que han estat incloses entre les que hi ha les principals economies del món, Estats Units, Europa, o sigui, part de la Unió Europea. Entre les economies que es veuran més afectades, diu, per la pèrdua de PIB hi ha la d'Indonèsia, que caurà un 30%, la Índia un 27%, Xina amb un 18%, això justifica molt la pressa que tenen ara des de Beijing per exilitzar la descarbonització de la seva economia. Austràlia un 13% i dins de la UE. Els principals afectats, França i Espanya, amb un 10%. El Japó perdria un 9% i Estats Units un 8% i el Regne Unit un 7%. És a dir, que els efectes, els impactes del canvi climàtic van per barris, que tothom pilla, com si diguéssim, però que aquí hi ha guanyadors i perdedors claríssimament. Aquí no surt Rússia, que es veurà la seva economia, es podria reactivar. Fins i tot ja no parlem d'obrir el corredor de l'Àrtic, que això ja seria un efecte multiplicador.

I l'informe destaca que tots els països s'enfronten a un dany econòmic molt menor, s'enfrontarien a un dany econòmic molt menor. Si aquest, te'n recordes de l'acord de París, que n'hem parlat tant? On ha quedat l'acord de París? Uff, París, mon amour. Fins i tot a mi em fa mandra parlar de l'acord de París. I quan es va fer, recordo perfectament que el François Solan, el Laurent Fabius, la Cristiana Figueres, l'exministra espanyola i vicepresidenta de la Unió Europea Teresa Rivera, plorant, abraçant-se, dient "ho hem aconseguit". Estem per sobre dels 1,5 graus que vam pactar i no hi tornarem, tu saps perfectament. Home no, hi ha una cosa que se'n diu inèrcia. En canvi, el cos d'aconseguir, diuen ells, d'aconseguir el que ens costaria, fer els ajustos necessaris a les economies, per intentar adaptar-nos i reduir l'escalfament entre aquest marge de l'1,5 i el 2, que ja ho contemplava la Guàrdia de París. Seria de l'1% del PIB. Són molts diners, eh? L'1% del PIB de la Unió Europea són molts milers d'euros. I dels Estats Units i de la Xina ja ni t'ho dic. Però és que o posem això o el que acabarem serà pel banc un 10%. Clar, qui ho fa, quina generació, quin govern, en quin moment. Aquesta és la pregunta. Tots els moments són dolents. Clar, evidentment. Qui està governant ara, el Xi Jinping i el senyor Trump. El que vingui ja ho farà. Diran, no, el que vingui ja ho farà.

El que haig de fer ara és donar de menjar a la gent i assegurar el seu benestar.

Quan la humanitat, com en diuen, procrastina. I aquesta és una tendència humana molt.

Bé, ara tenim un informe molt seriós d'una companyia important dient, senyors, anem cap a aquesta situació. Això és el que hi ha. Palmarem un 10% de PIB. Posem un 1% per intentar evitar que això I guanyem un 9%. És que són números, és que és economia. Sí senyor, sí senyor. T'he parlat de l'estern, però el professor Andreu Mas-Cullell, això ja ho venia dient, que és un dels cracs de la microeconomia mundial, i ja ho venia dient des de fa anys. Hem d'anar en compte amb els costos d'això que parlen el Mauri i la seva gent. Cuidado. Carai, escolta. Vinga. És tot un honor. L'entrevista. Gris entrevista, José Luis. Amb un tema molt interessant. I que d'aquests dies se'n parla molt. La vivenda.

Però no de les dificultats d'accedir a una vivenda, que si les ocupacions, els lloguers, que si els fons voltors. No, no, no. Està per sobre de tot això. Està per sobre. Necessàriament està absolutament

per sobre. L'altre dia parlàvem de l'Ajuntament de Barcelona, la Sònia, no me'n recordo el seu cognom, que porta carrers i que parlava d'això. Què fem perquè els edificis, els que tenim i els que hem de construir, siguin, això que se'n diu ara, resilients. No sé si m'agrada la paraula, però aquest és el repte, eh?

És un repte ingent, és un repte que no ens l'acabarem. Mira, anirem més enllà de Barcelona i. Que és la ciutat més gran de Catalunya, i anirem a l'àrea metropolitana de Barcelona, que està conformada per 36 municipis. No necessàriament els més grans de Catalunya, perquè en té de petitons, que si Torrelles de Llobregat, que si Cabrils, etcètera, etcètera. Sigui com sigui, anem cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, el model d'habitatge públic. Amb els edificis bioclimàtics, la ventilació creuada, l'ús d'energies renovables, és a dir, l'aerotèrmia bàsicament, potser algun altre, efecte hivernacle de les seves galeries, vaja, tot un món. Josep Borrell, director gerent del IMSOL. Què tal? Bona tarda. Escolta'm, l'edifici públic potser antigament anava associat allò als pisos pràcticament del pollastre, del franquisme, allà amb la xapa, i d'una qualitat molt, molt baixa, i ara resulta. Que hi ha habitatges públics amb tot això que jo he llegit aquí. Ara estem a la Diagonal Beethoven. Tinc un edifici al davant que segurament cada pis deu valer. Sí, un milió llarg o així. La majoria estan deixats, molt deixats a la mà de Déu, perquè hi ha gent que s'ha fet gran i que, bé, a partir d'aquí ja no pot anar més enllà i remodelar, rehabilitar val molts diners. I és possible, Josep, que aquests pisos. Siguin una porqueria, i estic segur que ho són, des del punt de vista de l'energia i de les seves condicions d'habitabilitat, per exemple, del silenci, etc. Ha canviat molt la vivenda pública i la manera de fer?

Sí, a veure, jo. Sí? Sí. Sí, absolutament. És a dir, aquests habitatges dels que tu fas referència havien de donar compliment a unes normatives del moment. Avui en dia les normatives són unes altres, són molt més exigents. Aquí el tema és que nosaltres, en el període de crisi econòmica 2007-2017, el que fem és una profunda reflexió sobre quin ha de ser precisament el model d'habitatge públic que fem. I tenint en compte que som una empresa pública i que hem de mirar pel interès general, la reflexió és dir. Un edifici d'habitatges públics s'ha d'entendre com un equipament. A ningú se li passa pel cap que farem una biblioteca i la farem de baixa qualitat o la farem que no sigui sostenible. Doncs un edifici d'habitatges que estarà construït. Encara amb més motiu. Que estarà construït. Més de 100 anys, 150 anys, ha de ser, com dèieu, resilient vol dir ha de ser adaptable als reptes actuals, però també a tot allò que se'ns acudeixi que pugui passar en el futur. Per tant, nosaltres intentem treballar en un model que li diem de sostenibilitat integral, que és el punt de trobada entre la sostenibilitat ambiental, l'econòmica i la social. Llavors, reptes a nivell social, doncs, ens enfrontem, és a dir, estigmatització de l'habitatge públic. Estem en el moment aquest de l'habitatge i tothom. Conflueix que cal molt l'habitatge, però hi ha molts municipis, hi ha molts ciutadans que no volen habitatge públic al costat de casa seva perquè creuen, tenen determinats prejudicis. La resposta de l'habitatge públic ha de ser l'exemplaritat. És a dir, l'exemplaritat. Llavors, l'habitatge públic ha de ser entès com un equipament perquè ha de ser positiu per la gent que hi viu, però també ha de ser positiu pel col·lectiu dels ciutadans que l'han d'entendre com un actiu de tots. I aquesta és com la visió que nosaltres d'alguna manera implantem.

Entenc que aquest esforç que fa l'IMSOL per dotar el parc d'habitatge públic d'edificis sostenibles, confortables, requereix un esforç pressupostari important, no? Per què és tan cara la sostenibilitat aplicada a l'habitatge?

No hi estic d'acord. Jo també t'anava a dir que discrepo, és a dir, nosaltres com a IMSOL, nosaltres som una empresa pública que depèn de l'àrea metropolitana i no generem en principi dèficit sobre l'administració, és a dir, nosaltres actuem com un privat. Però són públics. Per tant, nosaltres hem d'accedir al finançament i després hem de retornar aquest finançament. Llavors, nosaltres hem de ser molt eficients. Llavors, és un tema com de prejudicis, perquè la sostenibilitat també vol dir, per exemple, treure capes de les parets, és a dir, estem acostumats a posar totxos, enguixar i pintar. Si canviem el tipus de totxo i el deixem vist, traiem guixos i traiem pintures. Llavors, tenim un prejudici que si no està enguixat no està ben acabat. Parlem, perquè després l'obra vista ens agrada molt. Llavors, aquí podríem debatre molt amb el paper que tenen els arquitectes canviant la mirada cap a la sostenibilitat. Et dic això, però el francès ens parlava de l'aerotèrmia. I això també té molt a veure amb el canvi d'hàbits necessari. És a dir, com a humans ens hem acostumat, ens hem aborgesat. És a dir, estem acostumats a entrar a casa nostra, donar-li un botó i estar a 21 graus a l'estiu. I si tu tens un botó i pots estar a 21 graus a l'estiu. Potser no cal que baixis la persiana, nosaltres necessitem activar.

Perdona, 21 graus a l'estiu, si ho aguantes tot l'estiu acabaràs a l'hospital, eh? Segurament, estic exagerant. No, ja ho sé, però en tema, hi ha qui es passa.

Hi ha qui ho vol. Absolutament, però aleshores hi ha un concepte que nosaltres intentem infundar que sense ser radicals, perquè nosaltres no podem prohibir les coses, però nosaltres fem un habitatge de molta qualitat i també creiem que hem de demanar al ciutadà i ciutadana que té la sort de poder anar a viure que visqui d'una forma responsable. Perquè si el que fem és fomentar, apretar el botó i estar 21 o 23 o 24 a l'estiu, No ens estem fent un favor. Per tant, hem de fomentar totes aquestes estratègies passives. Per això, la ventilació creuada, tenir finestres oposades i tenir ventiladors al sostre fa que. Hi ha molta gent que quan hi parles et diu, és que a mi l'aire condicionat no m'agrada. Ja ho crec. Per tant, com s'evita? Doncs. Finestres oposades amb façanes oposades ventiladors al sostre i hi ha 10 dies que fa moltíssima calor ara estem en uns episodis extrems que es diu dutxa que es diu no sé què i llavors a partir d'aquí anem una mica com canviant aquests hàbits nosaltres fem com un acompanyament. I monitoritzem els habitatges, és a dir, fem una sèrie d'estratègies que en podem parlar, però la manera que canviem els hàbits és també comparar-nos, és a dir, si nosaltres comparem el tercer primera i el tercer segona i el tercer primera té un tipus de comportament i aconsegueix unes temperatures molt millors que les que jo tinc, aleshores em fixo en com ho fa el veí, saps?

I aquestes coses canvien una mica les mentalitats de les persones. Ara jo crec que ens ha temptat, no? És a dir, tu dius que ho teniu molt monitoritzat en molts casos. És a dir, un habitatge tipus d'una parella, posem, amb dos fills, ja n'hi ha moltes d'un fill, no?, Això ho teniu situat en un habitatge d'aquests premium classe A, premium energèticament parlant, per tant classe A. Què ens gastaria de llum al mes amb la rentadora? O dependrà molt. De l'equipament.

Depèn dels consums, depèn de si fas moltes pizzes, depèn de si. Dels hàbits. Depèn fonamentalment dels hàbits. I si treballes, si. És a dir, canvia molt. Nosaltres l'únic que amb les monitoritzacions, és a dir, nosaltres tots els edificis que ara construïm que són bioclimàtics, tots ja van monitoritzats. Per arribar aquí, que el que fem és anar creixent com capes de ceba, el que hem fet és estratègies parcials i anar monitoritzant-les. I el que d'alguna manera, les conclusions que hem arribat és que un usuari que actua d'acord amb el que, com està previst l'edifici, aconsegueix 4 graus menys a l'estiu i 4 graus més a l'hivern. 4 graus ho canvia tot. Home, ho canvia tot. Lògicament hi haurà gent que estarà disposada a actuar de forma activa per aconseguir aquests 4 graus i reduir la despesa energètica i econòmica i hi haurà gent que li serà igual, però l'habitatge públic. Possibilita això, no només ara que tenim una mentalitat, perquè després les generacions més joves segurament ja creixen també amb uns altres, diguem-ne, valors, però l'edifici que estarà fet més de 100 anys és resilient a que tot això passi.

Molt bé. M'has trencat el mite de que ser sostenible no és necessàriament ser més car. Però sí que estaràs d'acord amb mi que l'edificació incorporant tot aquest tipus de veremos elenteix una mica. L'obra, és a dir, el lliurament. Abans es feia, bueno, el resultat el tenim a Vilapicina, no? Ells pisen maluminosis. Ara, això entra en conflicte amb la necessitat que tenim d'habitatge. El president ja prometia, no? Això, vinga, posarem x milers d'habitatges a disposició de la ciutadania. Estàs d'acord que ja es pot donar aquesta situació, que habitatge eficient amb habitatge ràpid és complexa?

Jo trencaria també el mite, és a dir, jo crec que ha d'estar ben estudiat i si està ben estudiat això funciona. I més enllà d'això jo entenc que tenim un tema com d'emergència que hem d'activar com la maquinària. Però insisteixo, el parc que estem generant, que ha de durar 150 anys, és més important que la rapidesa d'uns dos o tres mesos que podem perdre. Completament d'acord amb tu. Les coses s'han de fer bé. Hem de pensar quina és l'estratègia i hem d'anar cap a aquest model sense cap dubte. I hem de contribuir, et dic, per nosaltres és com més important que la gent que passa pels nostres habitatges entengui que hi ha aquesta possibilitat i canviï els hàbits, perquè al final és de lo que es tracta. Perquè per molt edificients que siguin els edificis, si apretar el botó és molt fàcil, apretem el botó. L'inquilí és fonamental. Sí, és a dir, hi ha una part també que és que quan la gasolina baixa, la gent viatja més, i quan la gasolina puja, la gent es conté, no? És un clàssic. Llavors aquí això també suma. Llavors, el canvi d'hàbits és molt important. Llavors, per això nosaltres hem de contribuir a això, a fer edificis que afavoreixin que l'usuari sigui actiu, pugi, baixi persianes, obri, tanqui finestres i entengui com funciona. Tothom entén que les catedrals a l'estiu s'està fresquet i ningú es planteja per què. I no tenen sistemes de climatització, perquè hi ha molta massa, perquè hi ha una cosa que es diu inèrcia, que funciona molt bé, doncs implantar aquestes estratègies, perquè això és gratuït. Llavors, això. Podríem discutir que potser és una mica més car però en aquest moment que hem de fer 50.000 habitatges també ens hauríem d'estar qüestionant quines són les empreses que estem afavorint perquè hi hagi tot aquest canvi perquè si al final continuem fent el mateix i continuem fent formigó i continuem fent tal estem afavorint els mateixos llavors es tracta que afavorim aquesta vinentesa per canviar una mica la mirada de quins són els actors

això que acabes de dir és molt important hem tingut al programa constructores que estan en aquest món i que volen contribuir i que tenen vocació d'ajudar.

Ara que deia el formigó,

penso en la fusta. Per exemple, hi ha una empresa al centre de Catalunya que ha implantat una fàbrica de fusta, s'ha gastat un dineral, que ens està proposant.

Ens sona molt. Ens sona moltíssim. Jo no sé si es poden dir noms, però. No, sí, home, però sí, ha estat aquí convidat el Joan Boix, ha estat aquí. Boix és un clàssic de I tenim el Pallars Sobirà, fusta Sebastià.

Total. Totalment, gestió de boscos, eliminem o reduïm la probabilitat que hi hagi incendis, i a més a més, sabeu que els arbres absorbeixen CO2, si aquesta fusta la posem als edificis, encapsulem aquest CO2 durant 100 o 150 anys. A favorir aquestes empreses aquest tipus de construcció sostenible, doncs jo crec que val la pena que ens gastem una mica més de diners, que intentem recuperar aquests diners, és a dir, part de la meva feina és buscar diners a Europa per poder pagar aquest tipus de construccions perquè ho hem de fer sostenible, i després explicar-li al ciutadà, a la ciutadana, a l'inquilí quines són aquestes virtuts, és a dir, escolta, això és de fusta, la gent es pensa que si és de fusta es cremen, no, els bombers els agraden els edificis de fusta perquè saben exactament el temps que aguanten, la fusta absorbeix les olors, absorbeix l'humitat, té un paisatge molt més interessant, llavors a partir d'aquí.

Es va crear una escola, que diguem. Molt bé, i a més a més tinc entès que heu fet algun edifici de nota, no?, aquest edifici. Sí, el de Gavà. Sí, el de Gavà, no?, és a dir, que les coses s'estan fent, no només s'estan fent bé, sinó que esteu tenint un reconeixement, no?

Nosaltres treballem al final pel fi que us he explicat, després si tot això va acompanyat de reconeixements, doncs ens empodera per seguir tirant endavant. Nosaltres al final som un. Una administració pública, el que hem fet és obrir la mirada i posar el sector de l'arquitectura, els arquitectes, en el centre de l'habitatge, ja no només com a dissenyador, sinó com a activistes, com a revolucionadors de tot aquest sistema, obrint les mirades i canviant els prejudicis. I des de la teva experiència, estan, és a dir, aquest sector s'està posant. Absolutament. El sector dels arquitectes és un dels sectors, jo et diria, més compromís que existeix. Per tant, estan mirant endavant i a la que els estem empoderant. És a dir, no és que nosaltres fem els edificis que nosaltres volem, és que nosaltres estem oberts per fer els edificis que els millors professionals del sector ens proposen. Nosaltres el que hem fet és un concurs dissenyat per captar talent. Si aconseguim que el millor talent apliqui als nostres concursos, ens fa la feina fàcil. Nosaltres l'únic que hem de fer és. No posar-nos com un promotor que tenim una línia i que diem això sí, això no, sinó formar part d'un equip i remar conjuntament. I encaixar-ho als pressupostos, clar. I encaixar-ho als pressupostos, absolutament, perquè si no és viable no podem fer-ho. Però això, si s'expliquen les regles del joc des del principi, és bastant senzill. El que passa és que hem de. Estar disposats a trencar nosaltres també els prejudicis. És a dir, si ens gastem els diners amb la brana de vidre, segurament no podrem fer l'edifici de fusta. Llavors, què volem? El que volem són aquests principis de la construcció sostenible i no la construcció que aparenti ser.

Com els edificis Zebra, n'heu sentit a parlar dels edificis Zebra no, no, no n'heu sentit a parlar jo sempre, aquí n'hem parlat moltes vegades quan l'urgia econòmica abans del 2008. A part de l'especulació directament del terreny i que abans de fer-se l'edifici havia canviat de preu tres vegades perquè la demanda, etc. Els pisos es venien perquè tinguessin unes determinades aixetes, perquè tinguessin un parquet, perquè tinguessin un no sé què. Ara això sí, tu anaves a l'habitació a dormir i sabies al costat si encarregaven un fill o no.

En aquest sentit, el que estem parlant aquesta tarda és curiós, perquè estem dissenyant com viuran els 5,5 milions, o vés a saber quants seran d'aquí a 50 anys o 100 anys, d'habitants de l'area metropolitana. És que és molt important és que l'habitatge no

ho és tot però és molt pedagògic estem amb el tema de la sostenibilitat que si voleu hi entrem

ara ens queda un quart d'hora que és bastant i clar en aquest sentit el que diu ell el José Luis d'aquí al 2030 6.000 nous habitatges això és una barbaritat només ells només ells. Que si es compleix la xifra està molt bé.

Nosaltres hi ha com dues empreses, jo represento aquí avui l'IMSOL, però després hi ha HMB, que és una altra de les branques de l'àrea metropolitana, que és una col·laboració público-privada on el públic posa el sol i el privat construeix. És a dir, nosaltres n'hem de fer 3.000 i ells n'han de fer 3.000. 6.000 en total els que té l'encarreg de fer l'àrea metropolitana.

Doncs, escolta'm, aquests 13-14 minuts que ens queden, anem a detallar un edifici tipus, no del de fa 10 anys, els que ara construïm, perquè segurament hem pujat alguns graons en alguns aspectes, la tecnologia. Hem corregit. Hem corregit. Coses que s'han demostrat que no eren tant. Això mateix.

I es van construir, jo recordo, els edificis del 22 Arroba, que en principi havien de mirallar-se tothom allà, hi ha hagut algun nyapo. I estaven basats en la sostenibilitat. Estic pensant en un en concret, que respirava i tenia unes bombolles. És a dir, que la correcció, observar, aprendre de les errades, també és important. Sí, totalment, totalment.

Un edifici tipus, que diguis un pis tipus, què pot ser?

70 metres quadrats, 80. No tant, 60-70. El que estem donant és un model on, com que al final l'habitatge públic es paga per metres quadrats, i això s'ha d'ajustar molt, el que fem és d'alguna manera comprimir els habitatges, suprimir totes aquelles peces que no són essencials a l'habitatge, per exemple, fem habitatges que no tenen passadissos. D'acord. I la superfície equivalent al passadís la volquem a les habitacions. És a dir, en comptes d'una habitació de 10 metres, una de 8 i una de 6, el que fem és que en tinguem 3 de 10 o 3 de 12 perquè ens mengem l'espai del passadís. Ah, i com ens comuniquem entre això? Optimitzem. Col·locant la sala d'estar menjador, cuina al mig, i des d'aquí accedeixes a les diferents habitacions. Elimines el passadís, llavors, per la mateixa superfície, mateix preu, tens unes peces més grans, i a més a més, sense jerarquia. Perquè si tens un pis amb una peça de 10, una de 8 i una de 6, i ets el tercer fill. Per tant, fer pisos no jeràrtics ens iguala, no? Per exemple, aquesta és una estratègia com social. L'altra és generar espais intermedis entre la part privada i la part pública, espais intermedis que li diem tan socials com climàtics, que afavoreixin la intercomunicació amb els veïns, és a dir. Crear comunitats. És a dir, els edificis que fem ja no és entres, puges una escala, agafes l'ascensor i tens dos, tres, quatre barres blaus. Som generosos amb els espais comunitaris, que la gent es trobi, que la gent es relacioni. Sempre en qualsevol edifici hi ha com a mínim un espai on es pugui reunir tothom i puguem parlar, puguem debatre. Aquelles reunions de

comunitat tan maques i tan boniques, tan divertides.

Sí, però a més a més, que la comunitat pugui decidir si en aquell espai, si teletreballarà, si posarem una cuina i pedran un dia, podran fer una festa d'aniversari, si posaran un rocòdrom o una sala de jocs per nens, és a dir. Llavors, el que fem és com reduir a l'essencial la superfície de l'habitatge, que és el que paga l'habitant, però dotar d'uns serveis l'edifici que s'entén més com un equipament. Llavors, si hem de teletreballar, tenim un espai en l'edifici per poder fer aquella funció.

Aquests edificis, Josep, em sona que heu viatjat per Europa, per veure, no? Segurament, s'està fent a Amsterdam, a Milà.

Tots no deixem d'alguna manera de copiar els bons exemples, és a dir, d'importar totes aquelles coses que ens ajuden a canviar les mentalitats de les persones i crear comunitats. A nivell de sostenibilitat, que al final és un dels temes que ens ocupa, doncs ja us dic, al final l'objectiu seria fer edificis que siguin autosuficients, és a dir, que no necessitin ni calefacció ni climatització. Per tant, edificis molt abrigats a l'hivern, és a dir, molt abrigats perquè no necessitem entrar a l'aire, Que respirin a l'estiu. I que a l'estiu tinguin. El mateix edifici complicat, no? No, perquè aleshores a l'estiu si tens façanes oposades, generar sistemes perquè l'aire corri. A l'hivern molt abrigat però amb estratègies passives com per exemple galeries bioclimàtiques. És a dir, intentem que tots els habitatges donin sempre, tinguin una franja horària que els toqui el sol. I amb aquest efecte hivernal, que és el dels cotxes a l'estiu quan anem a la platja, doncs fiquem una doble pell i allò és un radiador natural. Allò a l'hivern es posa a 35 graus. Si obrim les finestres amb aquests espais, ens està entrant l'aire calent cap a dins.

Que important que és el que saps dir. Jo vaig néixer a casa dels meus pares, al barri del Congrés de Barcelona. I jo recordo, quan era nen, que quan havia de sortir a la galeria, perquè tenia una galeria, m'havia d'abrigar. Home, per exemple. Era una mena de càstig. I allà és on teníem els meus pares els embotits, perquè era absolutament aeròtic.

Sí, sí, l'esbafor de sang fresca, etc. Això és a l'hivern,

que s'utilitza com a tampó, però en canvi a l'estiu, si no l'utilitzaves bé, era un forn. Bueno, bueno, absolutament. Absolutament. Exacte. Però si li toca el sol, a l'hivern, tens aquest efecte del forn. És a dir, això ben utilitzat. És l'efecte contrari. És a dir, una galeria bioclimàtica orientada al sol, a l'hivern. Al mateix espai, eh? Al mateix espai, ben orientat, a l'hivern es posa 35 graus. En canvi, a l'estiu, si l'obra es desapareix i es converteix en un balcó. O sigui, això és una estratègia bioclimàtica per no tenir calefacció a l'hivern i a l'estiu poder generar corrents. Això és estalvi energètic.

Totalment. Tot i això, alguna punta hi haurà d'haver de climatització. Penso. Penso, per exemple, en aquest estiu passat, que sí, obriràs davant o darrere, que és el que fem a casa habitualment, però clar, si a fora estàs a 37 o 38.

Imagina't, a Cornellà o a Sant Jus d'Esbert. Òbviament, hi ha dies que són extrems. Nosaltres el que fem és sempre ventilació creuada, és a dir, finestres oposades, sempre ventiladors, per tant, que l'aire corri, i aleshores hi ha diferents estratègies. Una és. La de les catedrals que us deia, és a dir, posar molta massa. Si posem molta massa, aconseguim aquest efecte. Ara tenim materials, diguem-ne, de bioconstrucció, que és, per exemple, la terra compactada. La terra compactada és un material que absorbeix molta humitat. Aquí a Barcelona el problema que tenim és que fa calor i, a més a més, és humida. Si tenim un material que absorbeix la humitat, la humitat, o sigui, que hi hagi menys humitat, fa que la temperatura de sensació també baixi. Això també són estratègies per reduir a alguns graus la temperatura de sensació. Tot això ens ajuda. Has parlat d'un tema

que l'altre dia sentia una tertúlia a ràdio, que es veu que són els guanyadors de tota aquesta adaptació dels habitatges, dic que dels construïts. Que no són els ventiladors d'aire acondicionat, contràriament al que moltíssima gent podria pensar, sinó els ventiladors de sostre. ¿És veritat que és una eina que pot generar confort sense una despesa tan bèstia com vosaltres esteu apostant per aquest equipament? Sí, absolutament.

És a dir, pensar que cada metre per segon de velocitat d'aire la temperatura de sensació potser disminueix dos graus. És a dir, si tu estàs aquí, tu tens calor i et poses un ventilador, lògicament la teva temperatura de sensació baixa.

Amb una despesa energètica gairebé ridícula.

No em sé la dada exacta, però la temperatura de sensació baixa moltíssim. Per tant, absolutament és una eina molt eficaç. A més, el producte que hi ha avui en dia, que el pots engegar amb el mòbil, que a més és molt silenciós per anar a dormir. Absolutament. Hem de fomentar com aquest ús. Nosaltres el que fem és. Aquests habitatges que possibiliten que sobrevisquis a l'estiu perquè tens ventilació creuada, tens ventilació, tens proteccions solars, tens inèrcia, ho has de saber com fer perquè, contràriament al que sembla, de dia t'has de protegir del sol i has de tancar i de nit has d'obrir completament perquè es refredin les parets i de dia alliberen aquest fet. Us explico el meu cas.

Edifici de l'any 66. Categoria energètica G. És a dir, a baix de tot. Hem fet rehabilitació, Next Generation, una pila de calés, fantàstic, hem posat unes plaques solars al terrat, només n'hi caben 50, que ja hi farem. I aquest estiu, que ha estat ja 100% el tema, a casa, hem engegat l'aire condicionat, no hem passat sense aire condicionat, eh? A les 11 del matí.

Terrassa, hem de dir Terrassa, perquè l'Àngel entengui de què estem parlant.

I a les 9 del vespre, és a dir, 10 hores d'aire condicionat, funcionant, tot tancat, i a les 10 de la nit, quarts d'11, aire tancat, perquè dormim l'aire és. Terrible. És terrible, i la salut, evidentment, i a les 10.30, obrir, no tens inèrcia d'haver carregat la vivenda d'escalfor, dorms tota la nit amb la finestra oberta, perquè a fora estàs a 27, i 27 és una temperatura raonable, si estàs sense roba i en repòs, i escolta'm, olim un llum olim un

llum doncs aquestes són les estratègies que nosaltres intentem d'alguna manera minimitzar lògicament, després quan algú vulgui posar-se aire acondicionat, doncs ho fem fàcil, però aleshores qui vol paga, és a dir, nosaltres el que li demanem és que almenys durant un estiu o dos estius experimenti i provi que passem els ventiladors que passem la inèrcia, fem uns manuals de sostenibilitat per explicar molt bé com s'hauria d'utilitzar. I transcorregut això, qui decideix col·locar l'aire acondicionat, se'l col·loca.

Des de l'IMSOL, esteu a l'aguait dels informes dels escenaris climàtics cap als que estem avançant? Sí, sí. Perquè això entra en conflicte amb alguns escenaris que ens dibuixen que no significa que es vagin a complir. Oh, sí. És probable.

Sí, perquè és que ho hem explicat moltes vegades, José Luis, jo ja ho sé, hi ha els escenaris i. Hi ha, evidentment, tota la finestra de possibilitats, però el que sabem és que els models, ho saps perfectament, ho saps, Josep, també, els models dels anys 90 i principis d'aquest segle ens donaven on estaríem. I s'han complert i desgraciadament es van quedar curts. Estaríem al 2030. Ens hem menjat 5 anys. Pràcticament ens hem menjat 5 anys i a Barcelona el 2050, ho hem explicat aquí també moltes vegades, li toca la temperatura mitjana de Màlaga. I a Lleida la de Sevilla, traient els tres mesos d'hivern de Lleida. Aleshores, pensant en això.

Jo crec que fer una planificació ha de ser.

Llavors, dues estratègies. És a dir, no podrem evitar que hi hagi màquines, hem de pensar quines seran les màquines més eficients i com ho fem, perquè la solució no pot ser que cada pis que fem tingui una màquina. Això t'anava a dir, han de ser instal·lacions col·lectives. Correcte, i a més a més, també penseu que quan col·loquem màquines. Estem bé dins de casa, però estem tirant la calor a fora. Ah, estem escalfant la ciutat. Home, això.

Sí, però algun expert amb energia i d'això et on. En Rivero, el Manel Rivero, ha fet càlculs en aquest sentit i el problema més greu que li surt d'una ciutat és el motor tèrmic de combustió. Ah, no, clar, evidentment. Però, en canvi, el de l'aire condicionat és, clar, és a dir, el motor tèrmic. Tens pólvora que l'encens i és una energia que l'has portat de milers de quilòmetres i l'encens allà i dius anem-nos a escalfar amb aquell motor que circula tu dius que la treus i l'escups el Manel Rivero l'hem de portar al Manel Rivero perquè em va dir, escolta'm, no estic d'acord amb els articles que diuen que les màquines és un drama, perquè en realitat és que estem traient calor d'un lloc i el portem a un altre, diu, i en canvi el motor de combustió. És nou, aquesta calor és nova. Aquesta és nova, de zero, no? Aleshores, en aquest sentit, jo vull portar aquesta persona i que ens expliqui però entenc la teva preocupació.

Tot suma. Motor de combustió, màquines d'aire condicionat, asfalt a tot arreu, aïllament. Suposo que vosaltres, en temes d'aïllament, heu de ser. Extrem. És a dir, nosaltres intentem trobar l'òptim tècnic. Arriba un moment que entre 30 centímetres i 50 ja no guanyes res. Intentem ser com sostenibles a nivell econòmic, que no hem tingut temps de parlar-ne, perquè tot això ha de ser sostenible a nivell econòmic perquè hem de. El més important és què fem a aquest habitatge, per tant, és com optimitzem el producte.

No hem parlat econòmic, em diuen que ens hem menjat el temps, però anem a posar titular. Tipus de pis, 60-70 metres. Què val un pis d'aquests de protecció oficial?

El preu de venda, em sembla que el mòdul està al voltant de 3.000 euros, per tant, serien 180.000 euros, estem parlant de superfície útil, i amb lloguer més o menys a l'àrea metropolitana, depèn de la zona, però estaríem al voltant de 11 euros al metre quadrat, que amb el pla 50.000 ve bonificat, no arriba a 11, són 10 i escaig, per tant, al ciutadà li costa 9 euros al metre quadrat, 9 per 6, 54. Entre 500 i 600 euros de superfície, un pis de dos habitacions.

Aquestes dades que acabes de donar ens han entusiasmat, però molta gent que està escoltant diu, i quan? I quan? Perquè imagina't, això és el que seria lògic, estem d'acord? Que la gent jove que està estudiant, els nostres fills, que els dos tenim fills, i que no poden accedir a l'habitatge, si et senten, diuen, quan i on que m'hi vaig? No? La llàstima és que això sigui una iniciativa només de l'AMB i que la resta d'administracions no estiguin copiant aquest tipus d'iniciatives.

Sortint de la crisi, jo crec que ens hi estem posant, l'Incasol fa molta feina, l'IMAP fa molta feina, que és el de Barcelona, és a dir, hi ha diferents institucions que ja venien fent habitatge protegit perquè és molt complex, però que estan agafant, diguem-ne, carrerilla, per dir-ho així, i anem amb les piles com posadíssimes. El que passa és que l'habitatge té un període de coacció llarg, de uns 4 anys, i aleshores, clar,

tot el que estem produint ara té uns fruits. És a dir, nosaltres estem entregant habitatges ara, però clar. Quina llàstima. Arribem al final. Molt interessant, ja m'ho esperava, perquè és un tema que està, bueno, és el tema, la campanya electoral gira al voltant d'aquest tema, és a dir, imagina't si és important, però mai s'havia vist des d'aquesta perspectiva, des d'aquesta òptica, a més de fer-ho, fer-ho bé, per nosaltres i pel planeta.

Jo, abans d'acomiadar, em torno a mirar aquests habitatges de davant.

Aquesta és la realitat que té aquest barri. Si vinguessis al meu barri, miraries així i veuries una casa torta, una casa molt luminosa i una altra casa. És el que ha dit abans el Josep. Abans es construïa amb uns estàndards que, gràcies a Déu.

Sí, però entén-me, la vivenda del Congrés actual, entén-me, val el que val. Però aquesta que valia. Uns determinats diners, ara és com a preu d'or. No, no, és inaccessible. I com a ciutadà dius, jo vaig a comprar un pis aquí. Un nyapu com aquest? Que tinc la Diagonal al costat, que té 300.000 cotxes cada segon,

amb un soroll. No té cap sentit. Per això aquest nou parc d'habitatges. Vinga, s'ha de córrer, s'ha de posar en marxa.

Recordeu, hem parlat d'aquest model d'habitatge públic, en aquest cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb en Josep Borrell, director gerent de l'IMSOL. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Gràcies a vosaltres. I, evidentment, hi hauran d'haver segones, terceres.

Per transmetre esperança, no? Exacte. Tu ets optimista. I creure en el ser humà. Sí. Sí, perquè hi ha moments que.

Bueno, però hi ha d'anar a canviar una mica els hàbits. I alguns éssers humans també. Exacte, també. Molt bé, adeu-siau.

Doncs anem a quin temps farà un cap de setmana de tots sants, cap de setmana de castanyada, cap de setmana, per tant, de referència per moltes persones. Primer de més, i per tant, també és important tenir present allò que es nota, que és que la majoria de gent ha cobrat, per tant és un cap de setmana d'aquells en què hi ha ganes de fer coses i en alguns casos disponibilitat de fer coses. Sigui visitant cementiris recordant a la gent que ja no hi és, sigui menjant castanyes, moniatos o altres celebracions importades que no citaré. Avui volia fer-ho així, doncs cap de setmana de temps tranquil, cap de setmana que convidarà a abrigar-se de nit, la temperatura baixa, per tant tendència a un ambient una mica més fred, més raonable per l'època, i un ambient no tan càlid a migdia com per exemple avui que a l'Ebre s'han tornat a assolir els 25-26, tot i que a moltes comarques el termòmetre ha baixat entre 1 i 3 graus, fins i tot entre 3 i 4 els indrets ennuvolats que han estat al voltant de Barcelona, perquè avui ha estat un dia assolellat com a mínim fins a migdia a gran part del país. Cap de setmana, dominat pel sol el diumenge, el dia 1 de tots sants. Temps assolellat al 100%. I dissabte, amb sol al Pirineu, a molts punts de Ponent, i al litoral i prelitoral, nubolades que poden deixar alguna gotellada,

algun ruixat de caràcter local, dèbil, esporàdic, poca cosa. Per tant, dissabte amb aquesta petita inseguretat a la costa i prelitoral, més sol a ponent amb alguna boira matinal, sol al Pirineu i diumenge sol a tot arreu sense descartar alguna boira matinal. Anem a la previsió, o més ben dit, a les peticions d'alguns oients. N'hem triat unes poques. Divendres, Víctor Grau, reunió, sopar de feina a Barcelona. Caram, perquè ens pregunta quin temps farà el vespre i nit a la capital. Ostres, això vol dir que potser serà un sopar a l'aire lliure. Bé, condiciona el temps, està clar, vinga. Doncs no hi ha d'haver problemes, perquè si cau alguna gotellada o algun ruixat ja seria la matinada de dissabte o durant el dissabte. Poca cosa. Però divendres a la nit no. Per tant, en principi, reunió sopar, de feina, a Barcelona, sense problemes. Dissabte, Núria Camps, anem a buscar bolets al Prepirineu Oriental. Quin temps s'espera? O el Rubén, quin temps farà la nit de castanyada a Castellterçol? En principi, prepirineu oriental, dissabte, algunes nubolades sense passar d'aquí. I la nit de castanyada, Castellterçol, entenc, per tant, que la de dissabte, diumenge, serena i una mica freda, Castellterçol. Per tant, roba de bric i castanyes, llar de foc i brasa. Diumenge, Enric Bonet, Fira de Tots Sants, Auliana, l'Alt Urgell, quin temps farà? Farà sol, farà fred, això sí, a primera hora del matí, fresqueta, migdia.

El sol ajudarà a estar bé, això, migdia. Neus Rossell, quin temps farà aquest dia de Tots Sants? Arreus, molt de sol, bo de dia, fresqueta, una mica de fred en hores nocturnes. I cap de setmana en general. Cristina, quin temps farà Santa Uja aquest cap de setmana? Mira, doncs a l'altiplà central cap de setmana de sol dissabte potser algun núvol i diumenge cel seré. I segurament. Us farà fred de nit, per tant abrigueu-vos, i de dia, fresqueta, a l'hora del sol s'estarà millor, evidentment. Finalment, Judit Cardona, quin temps ens espera de divendres tarda, diumenge, batet de la serra, la Garrotxa? Doncs en principi, divendres tarda sol fins a l'aposta, evidentment, diumenge sol i dissabte sol i alguns núvols difícilment ruixats a la Garrotxa. No és impossible. Cap de setmana de fred de nit i una mica de fresca en hores diurnes. La setmana que ve. Estem preparant convidats, programes, treballant l'equip intensament en aquesta preparació. De moment, dos temes confirmats per dijous que ve. Meteotemps, temperatura de l'aigua del mar a l'Estartit, amb Josep Pasqual, i a Meteoambient, l'agradable olor a terra mullada, amb en José Luis Gallego. Programa que aquesta setmana ha estat possible gràcies a Les Vies de Sol, Pau Roca, a la redacció Cori Massip, Sots Direcció i Producció, David Bueno i qui us ha parlat una setmana més, Francesc Mauri. Que vagi molt bé i no us empatxeu amb les castanyes.