
Han posat les banyes a Risto Mejide?
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Radio.
Juliana Canet, molt bona tarda. Marta Montani, molt bona tarda. Molt bona tarda. Estem tenint una petita crisi pel vestuari de la gala dels Ondes.
Jo estic a punt de plorar. La Marta ho està vivint molt intensament. Jo penso, a males, Marta, ens presentem tal qual, que també es conti.
No, no es pot. Ha arribat un document
on diu quin és el codi de vestimenta. Roger, tots aquests documents ens els compartiràs quan et doni la gana?
Jo avui tinc un molt mal dia. I si a sobre viu, a on?
Al grup de Cavalls Desbocats. On està el mail? Fixat a dalt del xat. Tenim un grup que es diu Cavalls Desbocats. És que és així com em sento jo quan es diu. Estic amb vosaltres, família. Lliure, indomable, salvatge.
Mira, us llegeixo el que diuen. És un grup diferent que el de Torres Gono.
El de Torres Gono estem només nosaltres tres i Cavalls Indomables també hi ha en Marc Andró. I el contingut editorial canvia bastant.
On diu l'etiqueta? Mira, al final de tot diu codi de vestimenta, moment del dia.
El vestit, què t'ha arribat? Crec que et quedarà bé. Dona-li una oportunitat. Juliana, mai diries que m'he gastat els diners que m'he gastat amb això que sembla. Amb tot el respecte d'un basar.
Primer de tot, no veig jo molt de respecte aquí pels basars, tot i que hagis posat abans la coletilla. Tothom sap que al basar les coses poden ser més
barates que quan et gastes molts, molts diners. La qualitat no està a
l'alçada del que has pagat. No, nois, crec que hem de veure l'escletxa de llum i pensar que fa un any, quan estàvem molt atabalats fent la docusèrie, I fa un any i mig, ja no t'explico, ens hagués encantat que aquest fos el nostre problema.
Clar, és un problema del superprimer món,
però no deixa de ser que la Marta està destrossada. La estic intentant animar. Sí, però és a dir, saps que a tal país ho passen pitjor, ja ho sé. No, no és el mateix, perquè és tu mateixa fa un any.
Codi de vestimenta. Cerimònia d'entrega dels Premis Ondes. Tard de nit. Etiqueta. Vestit de còctel o vestit de nit llarg. Barra. Traje oscuro. Vestit fosc. O sigui, que te sants i jersei de llana, no? No, et quedaràs a fora.
A mi el vestit m'arriba el dia 25. La gala és el 26.
Molt bé, perfecte. Tot controlat.
Hola, nois. La Juliana està molt dura perquè m'obre a dos quarts de deu de la nit amb un àudio i em diu si vas vestit així no em faré cap foto amb tu.
És duríssima. Ahir vosaltres dos vau anar-vos a provar el vestit, en rogesta d'un sexy que jo ja he trucat seguretat. És impressionant, i és veritat que això ens assume més pressió a mi i a la Marta, per ser justos. I en Marc Andreu molt malament.
Molt malament em diu, però a ell li agrada. Que no semblis el Luke Loren. Dic, sembles el Triplett del 2015.
Home, en va, tubillero, amb una sabata blanca, amb un. Et porta una maricana, un vestit perfecte. Si portes. És que no sé com vas dir el traje. No, vestit, vestit. Si portes un vestit perfecte, que a més a més aquí sí que hi ha pela, sense corbata, dic, però a veure, Marc.
Espero que apretis el director de la ràdio, perquè jo ja ho he fet. M'he trobat el director de la ràdio fora i he dit, tu què, com aniràs? El director de la ràdio va sempre de 21 botons. Clar, però perquè no vagi igual que en Carandell. No, perquè no semblin amb la mateixa camisa, amb la mateixa corbata.
Ja els hi queda diferent, eh? És a dir, a en Roger mai li quedarà tan bé com a Jordi Bordo. Ha, ha, ha. Jo ja sabeu que el trobo tremendament atractiu, el Jordi Borda. Sí, jo també ho he pensat sempre. És de les persones més sexys del top 3, fàcilment. I és aquest sexy no buscat, que ell no ho sap ni ell. És el sexy de Quillo de Pobla. És que és el mateix sexy que el sexy de Quillo de Pobla. És que m'ho estic imaginant. És el director de la ràdio. Home, entre poc i massa. Jo no estic ja amagant. És que entre poc i massa.
Quan li ha sortit, escolta'm, Juliana, necessitat d'expressar aquest anhel de.
De follar-se el director de la ràdio. Per favor, un moment, eh? Va, prou.
Escolteu-me una cosa. Hem rebut un WhatsApp que no teníem controlat. Ens diuen bona tarda, que no surti. Heu vist que el Plex li farà una entrevista a en Feijó? Només a ell? Caution, ens diu.
Moviment inesperat. Absolutament. A Can Plex. S'ha fet realitat una mica el somni que jo ahir mateix manifestava, que és tenir la possibilitat de descobrir com de buit és aquell cervell o com de ple.
No sé si aquí hi ha moltes preguntes, una d'elles és saber si aquesta idea d'emplex neix després que Jordi Wilde anuncia que vol entrevistar els quatre grans candidats, que al final van ser tres, o si és una idea que ell ja tenia des de fa temps, i el que sorprèn també és que només sigui un candidat, i que perquè Noñez Fijo, que no és tampoc el president, aquí puguis fer una mica allò de retre comptes.
Com estrany només a un, o sigui que és veritat. Mira, ara veia que Europa Press ha publicat un article on diu que això, líder del PP i candidat de la presidència del govern, en Feijó, gravarà dilluns un vídeo amb el youtuber i creador de contingut en Plex, que es difondrà a partir del dimarts, segons han informat fons del partit. Recta final de la campanya. Absolutament.
Perquè faltaran cinc dies per anar a votar. Quin angoixa m'agafa.
A no ser que anuncie d'aquí unes hores. Que farà altres candidats, també podria ser. Però sí que sorprèn molt perquè també és un contingut.
Perquè l'Alex, el recordeu, tenint una conversa amb algú en un dels seus vídeos, sempre.
Sí, o sigui, per mi la cosa és més, no el recordo parlant en cap moment de política. Jordi Wild t'agradarà més o menys, però està constantment parlant de política, d'actualitat, d'ideologia. Una estranya. Per mi té molt sentit editorial que ell digués em fa il·lusió entrevistar tots els candidats. En el cas d'en Plex, no entenc molt bé què pinta aquí després de fer Un dia con mi nòvia.
I que amb en Jordi igual s'adapta en el format d'en Jordi. I aquí haurem de veure si és una entrevista o si fan alguna activitat junts. Que l'acompanya un dia caminant o li fa un seguiment.
Clarament és alguna cosa que hauran parlat tots sopant amb la Itana, això. La preparació, la idea. Els nervis d'abans de gravar-la. Ves a saber si la Itana fins i tot hi fotrà cullerada. Que li agradarà estar involucrada d'alguna manera en el guió d'aquesta entrevista. Segur que li demanarà consells, és a dir, això es parla molt, no? Quan tens un projecte important i tens parella, això es parla.
Podria escriure l'entrevista en pleg la mateixa persona que li va escriure el discurs a la Aitana, de GQ. Bueno, vull dir que entenc que devia estar assessorada la Itana. No vull dir que no ho escrivís la Itana. Vull dir que és un equip molt gran i que hi ha molt assessorament. Home, hi ha equip de comunicació. Exacte, dubto que no ho consultés amb la gent experta. Però jo entenc que són tan famosos que cadascú té els seus equips. Ja, però en plexte un equip que estigui. Ja no sé, és que són tant perfils
tan diferents. Justament, jo pensava que ideològicament, tirant molt de prejudici, ells dos també estaven com molt distants.
No ho sé. Hi ha parelles que no parlen mai de política, hi ha parelles que porten quatre enjunts i de sobte els enganxa aquell moment electoral i descobreixen que estan. Que pensen ben diferent. Que jo penso, és al·lucinant, perquè vol dir que la teva vida. No, però vol dir que la teva vida està zero atrevessada per la política. Que li interessa molt poc. Cosa que no s'entén. Cosa que no s'entén, perquè és que. Ja, però va més enllà dels partits. Exacte. O sigui, si tu ets una persona amb inquietuds, en general, la teva vida acostuma a estar molt atrevessada per la política. Ni que sigui quan parlis de Renfe, de Rodalies. De llogar un pis. Tot té una perspectiva ideològica. Llavors, que no hagi sortit fins al cap de quatre. Però és que hi ha així de gent que li passa. Sí, digue'm algú. Bueno, Marta, ara no trauré noms de gent personal de la meva vida.
Però a veure com fa l'entrevista, si és un massatge, si és molt crític, si simplement, no sé, intenta ser neutral.
Poder és una mica entreteniment i de l'atenció a l'elecció. Sí, a mi també. Però estarem a l'espera també, que potser van sortint altres noms.
O explica que els altres han dit que no ho volien fer, que només. No ho sé, ho veurem. Ho tenia molt amagat en plecs, eh? Em sorprèn moltíssim.
A mi també. No el veia gens, gens, gens polititzat d'entrada.
Bé, a banda d'això, fa uns dies recordo que comentàvem aquí al programa que no hi havia noves paternitats a Can Barça. Estàvem preocupats, estàvem ja sembrant alarma. Com pot ser això? Doncs bé, un exblaugran ha anunciat que espera una filla. Porto amb mi les coses que em vas dir. En Marc Guiu i la Maria Riera seran pares. Ho van anunciar ahir al vespre en un post d'Instagram compartit on ella llueix panxa i ell li fa un petó.
Això sí que és la tornada dels valors tradicionals, els futbolistes embarassant-se als 20 anys.
Tot això amb la gent que estimo de fons, que em sembla una gran banda sonora, i una descripció que diu el nostre regal de Déu, un cor, moltes ganes de conèixer-te, princesa, ens veiem al març.
Moltes faltes, no passa res, però molta falta en aquestes, en tantes poques paraules, tantes faltes, no sé.
Mira, hi ha en Pau Cobercí que els comenta amb un cor.
El primer de tot han comentat Pau Cobercí, i també han comentat Marc Bernal, jugador del Barça, que li diu Germà i dibuixa uns cors, Xavi Espart també del Barça, uns aplaudiments, i fins i tot Cucurella, que ara és jugador del Madrid, que ha jugat a la selecció també, que li diu felicitats, Mita i un cor.
Ha de tornar el Mita, eh? A mi dir Mita m'agrada. Mita està bé.
En Marc Guiu serà pare molt jove perquè té 20 anys. 20? Déu meu. Sí, sí, sí. És un embaràs adolescent. La seva parella, la Marina Riera, en té 22, i ells dos, pel que sembla, van a la velocitat de la llum per l'autopista de l'Amor, perquè aquest mes de juny, no sé si en van parlar. Crec que Maria Riera pot ser, en comptes de Marina. M'ho dic perquè, perdó. Què he dit? Maria?
Maria, tota l'estona. És Maria. Ara no sé si has dit Maria, crec que has dit Maria, però està escrit Marina aquí en el guió.
Marina Riera. No, és Maria. Maria Riera. Això he dit Marina. I quan fa gastar en Junts? Ni no dos dies, però ja s'ha escalat. El mes de juny es van prometre, ell va falcar genoll i ja tenen l'anell posat.
És una altra realitat, un altre idioma. Però juga aquest noi. És que jo no sé res. Sí, juga ara per la zona de Londres.
Ara juga a Alemanya, a la Bundesliga. No jugava gaire.
No jugava, es va buscar la vida, va anar al Chelsea, ara juga a Alemanya i ara serà pare amb 20 anys. Molt bé. I un casament que no sé si serà aquest estiu o s'esperaran una mica més.
Que tu pensaries, és una qüestió de diners. És a dir, és només perquè tenen molta abundància. O sigui, no, però en realitat hi ha altres famosos molt rics que no tenen fills tan d'hora. Vull dir que va més enllà dels diners, que és com una tendència exclusivament als futbolistes. De fet, en altres esports no passa tant, un mark market, sense anar més lluny. O inclús en el món del bàsquet no passa tant, jo crec. No sé, és com un fenomen futbolístic exclusivament. Evidentment en els tios, perquè les ties.
La cosa va diferent. Absolutament. Bé, en tot cas, enhorabona a aquesta parella de guapos i res, benvinguda a la seva princesa, que diuen. Dit això, recuperem una carpeta que ahir ens va quedar oberta, Marc Andreu.
Ahir a la tarda, i per sorpresa de molta gent, es va escampar el rumor de sobte que Rosalía apareixeria al carrer dels Àngels, al barri del Raval de Barcelona.
De seguida es va
fer evident que tot plegat era una acció comercial de New Balance, que estaven intentant reunir el màxim de gent possible al seu esdeveniment, i per això feien córrer el rumor pertot arreu. Qui ho va donar tot per arribar-hi a temps des de la ràdio va ser en Marc Andreu.
I a punt d'arribar directament aquí al Convent dels Àngels. Ja envien al carrer. Ah, mira, ja arribo. Hi ha molta. Aquí hi ha gent acumulada. Sí? Quanta gent diries que hi ha? Unes 300 persones, potser. Aquí esperant en grupa que passi alguna cosa. Pregunta a la gent. La Rosalia. Perdona, una pregunta. Saps què pot passar ara mateix? Supostament està la Rosalía. Qui ho diu, això? Que va a aparèixer, no? No ho sé, no ho sé. Estem tots pendents sense saber exactament què pot passar.
Quero, Marc Andreu, has de pagar i te l'he dirigit. Perquè des d'aquí anàvem dirigint una mica.
I jo et demano disculpes, perquè tota aquesta improvisació no hauria calgut si jo t'hagués avisat amb més mal. Sí, has de fer esport, es nota. Bueno, tu estàs apuntat al gimnàstic des de fa dos anys.
Des del febrer, crec. I has anat algun dia. Dues vegades. Allà al Dir, està cobrant de mi.
Tu vas fer dues vegades, des del febrer. No passa res. És com si t'estiguessin estafant. Una mica és el gran negoci. Estan estafant a tu voluntàriament.
És el gran negoci dels. A més, vaig dir, pago tots els dies perquè així puc anar qualsevol.
Això vol molta pasta. Tal que vulgui, si ja et costa anar al costat de casa teva, aquí no has d'anar.
Saps que pots trucar i dir, et dono de baixa. No sé com fer-ho, la gestió. I no truques i et donen
de baixa avui mateix. Així de fàcil.
Marc Andreu, vam acabar el programa així, sense saber massa què passaria, i tu et vas quedar allà una estona més,
i llavors va aparèixer. Havia d'arribar abans de les 7, al final ho va fer a un quart de 8, va arribar un camió, es va obrir, i a dins estava ella, amb tot de capses de sabates d'aquestes New Balance que promocionaven, i les va començar a repartir a la gent que estava al voltant. Clar, ella anava cridant números. Perquè al final eren moltes talles diferents. Ah, un 39! Exacte, un 42! I se'l anaven passant entre tots. Va ser com una mica caòtic, la veritat. I també va baixar molt el sofler, perquè només podien optar aquests regals la gent que estava al costat del camió, llavors l'altra gent que es parava fora a les valles, doncs costava més, i hi havia una mica de decepció. Va estar com 10 minuts així repartint, i després sí que va entrar a dins. Sense jo ser experta en publicitat,
tot i dir-te, sabent les poques coses que jo sé. I mirant aquestes imatges ja et puc dir. Que si aquesta acció no va arribar, comptant-ho tot, eh? A les O sigui, a les set xifres, gairebé.
Però no hi deu ser un contracte que ja tenen amb la Rosalia?
O és una acció a part? Jo aquesta acció la veig molt.
És que és tan diferent això que ha fet sona, sessió de foto. És una bestiesa, no.
Vols dir 100.000 euros? No, parla d'un milió. Parlo d'un milió d'euros. Potser ja era com part del contracte original. Deu ser un contracte de molta pasta, però és una acció també que hem vist a la Rosalia ocupant d'aquests cartells tan grossos que tapen edificis quan estan fent obres.
I això val molts diners perquè els drets d'imatge valen molts diners, però el que val moltíssima pasta és que tu vagis a un lloc. Tu pensa que una influencer amb números molt petits pot estar, o sigui, està cobrant quatre xifres per anar a un esdeveniment del qual no és ni la protagonista, sense ser una estrella, una tia que va en metro, una tia que no la paren pel carrer. Quatre xifres. Quan ha de cobrar la Rosalia, que té 30 milions de seguidors i un impacte bestial per una acció així.
La contracten més enllà de xarxes. No, clar, les xarxes no importen.
Vull dir que jo estic bastant segura que això, jo crec que com a mínim, això està pressupostat en mig milió. Que ella estigués aquí. Només això. A part que aquí la repercussió que té aquesta campanya en comparació a un post d'Instagram o en una lona que tapa un edifici és molt major, perquè moltíssims. Nosaltres no ens en fem repercussió quan li pengen una lona a Plaça Catalunya amb unes New Balance, i en canvi aquí sí que ho diem, si fan una acció així. Això val un milió d'euros.
Potser s'esperaven més gent, no sé, tinc la sensació que ja hi va anar molta gent, es veien certes estampides i això, però no va ser una barbaritat com a Madrid, per exemple.
També es va dir en molt poc temps, que la gent tenia poc marge per reaccionar, i tot i així hi havia molta gent contenta quan tenia les seves bambes, i a més a més hi va haver un punt d'allau, perquè quan la Rosalía va marxar van obrir les valles i sí que tothom es va volcar cap al camió. I després la Rosalia a dins sí que va fer una mica de veure unes quantes persones que estaven esperant allà, que eren convidades per l'esdeveniment.
La Rosalia, a mi el que m'han explicat és que va entrar un moment, va saludar tres persones, entre les quals el Janís Cargol. Sí, amb les imatges que veiem. Però és que eren dels pocs que hi havia, va veure un cor que li va cantar una mica i se'n va anar a casa seva per la porta de darrere i la majoria de la gent convidada en aquest esdeveniment, que era un esdeveniment que s'havia organitzat també amb aquest pretext de vindre a la Rosalia, em refereixo de cara a la gent convidada com VIP, entre cometes, es va quedar sense en Rosalia ni a res, vull dir que hi havia allà unes bambes i una exposició i no sé què. I alguna cosa per picar i poca cosa més, no? Un esdeveniment normal, que està bé també.
Doncs bé, fins aquí aquesta acció comercial de Rosalía, que va aparèixer per sorpresa ahir al centre de Barcelona. Bueno, Marc Andreu, aquesta tarda tens.
Ja, sí. La tornes a veure, aquesta tarda? A veure si ens la trobem a això, als 40 Music Awards que ho fan aquí al Palau Sant Jordi. Faràs de detectiu del cor, eh? Faré de detectiu del cor, perquè ningú més pot i dic, va, som-hi. La faràs molt bé. Estic molt nerviós. Ho vas fer molt bé als Goya, ja. No, però això és un repte bèstia. Perquè és Aitana, Rosalía.
I el Marc Andreu i jo, l'any passat, els 40 principals, vam patir de valent, perquè quan vénen aquests noms, si normalment ja és una lluita ferrissada amb els altres companys del món de la comunicació, amb els altres reporters, aquí serà Marc Andreu. Això és la guerra.
O sigui, hi ha un tema físic de que en fotin el canotasso, de posar el braç allà, i aquí notaràs els dies que t'ha saltat el dir.
I tinc un repte per la Rosalia, però no sé si ho aconseguiré. Però bé, ja t'ho explicaré fora entera per si no ho aconsegueixo.
És una tendència que es porta molt en aquest món de catifes i d'entrevistar famosos, així com d'atracar-los, d'enganxar-los. Hi ha una noia, una noia que no sé d'on és, és espanyola, que li està funcionant molt, això. Això dels punys. Ja veuràs.
És que no ho vull explicar. Si sigui això dels punys,
seràs oficialment Luke Lauren, eh? Tu sabràs, eh? Tu sabràs on et poses, però jo no faré la fotografia amb tu al fotocall dels Ondas. Bona feina i dijuts tots els atams. Jo quan arribis amb les bambes blanques i haguem fet aquesta tendència diré, jo aquest noi no el conec.
Tenim novetats del cas Aristo Mejide i la periodista Marta Riescu. Ahir vam explicar que la presentadora d'Aten havia anunciat al seu programa que en Aristo i la Natalia Almarcha ho havien tornat a deixar.
Una informació que hores més tard provocava la reacció airada d'en Risto, que en una publicació d'Instagram responia amb el que semblava una amenaça i que ahir de fet no vam acabar d'entendre. I deia, seguiu inventant que com jo expliqui la veritat us caurà la puta cara de vergonya. Doncs bé, tenim novetats. Perquè en Risto ha explicat la veritat. Ho ha fet via missatge, un missatge que allí va rebre la mateixa periodista, la Marta Riescu, i ella no va tenir cap problema en llegir-lo i compartir-lo amb tota l'audiència del seu programa en directe. Aquest és el contingut del missatge.
Marta investiga mejor defendiéndose las causas de la ruptura porque te han engañado punto como a mí.
Per tant, segons Risto, el motiu de la ruptura seria exactament el contrari del que s'havia dit, perquè ell seria la persona enganyada a jutjar per aquest missatge. Et diré que no és la
primera vegada que Risto Mejide es posa en aquest paper a l'hora d'explicar la seva veritat, és a dir, en aquest rol de persona enganyada. Quan ho van deixar amb Laura Iscanes, que va ser just després que van sortir aquelles fotografies amb Álvaro de Luna, al cap d'un mes o molt poc temps, Era la mateixa setmana que Tamara Falcó, aquest personatge icònic de la premsa espanyola, li havien posat les banyes i ell en el seu programa, en Prime Time, el que no parla mai de la seva vida sentimental, va dir que ell i la Tamara Falcó estaven passant uns dies molt difícils com insinuant que la Laura li havia posat les banyes. Per tant, no és la primera vegada que veiem en Risto també treure's una mica les culpes amb aquesta cosa de porto banyes.
Per no parlar de la seva vida privada, Déu-n'hi-do, no? Entre la porta de l'Ola. Ara el seu programa i aquestes stories, mira.
Ha reaccionat la Laura Escanes a la notícia, que ella la desconeixia. De fet, això va passar dimecres al vespre, quan la mateixa periodista, la Marta Riesco, va anar a la gala de GHD, que és aquesta gala de les planxes dels cabells i això,
i hi havia la Laura Escanes, ella acabava de dir l'exclusiva
per la tele, va enganxar la Laura i li va informar del que havia passat.
He dado una ría exclusiva hoy. ¿Cuál? ¿La has publicado ya? La he contado con María Patiño en directo hoy. No la he visto, a ver, cuéntame. Y es que tú, bueno, que a ti te importará cero, pero te lo voy a decir, que Risto lo ha dejado con su ex, cosa con Natalia. Ostras, pues no lo sabía. Pues claro, porque lo he sacado yo hoy. Lo he sacado. ¿Y tú cómo te enteras de tantas cosas? Amiga, tengo amigos hasta en el infierno. ¿En serio? Sin comentarios, ¿no? Bueno, pues, bueno, espero que estén bien. O sea, al final es el padre de mi hija, yo quiero que esté bien y que mi hija esté bien. O sea, que nada, que esté bien.
És tan llesta la Laura,
diplomàtica, com fa molt bé. Sí, sí, sí.
Quines ganes de quedar amb ella i saber que no opina de veritat. La versió. Jo tinc ganes de quedar amb la Laura, fa molt temps que no la veiem.
L'altre dia li vaig dir, em va ni contestar, perquè l'heu anat de. Està passant una època complicada. Sí, sí, sí.
Ella mateixa ho ha explicat, em penso. De fet, ja ho hem anat dient, en aquest programa. Senyora, molt d'en Joan, està farta de viure a Madrid, però té la nena, li agradaria potser. Li ha passat alguna cosa al gos, també, en Roc?
Home, sí, va pagar una factura.
Home, sí, va pagar una factura. El veterinari. Sí. Ai. I diu que sort que té
assegurança de la mascota, perquè si no també li hauria costat encara més car, suposo. Un ull de la cara.
Bé, a tot això, i ara que parlàvem de la festa de GHD, que és aquesta marca de secadors, ahir ens va quedar pendent, Marta, sentir la veu d'una de les convidades que també hi va ser, i una persona a qui molt aviat, en principi, li hauria d'arribar un nou carnet.
Efecte carnet del Super3, eh? Exacte. Ostres, és que des que vam fer la crida, Roger, des que vam fer aquell reel d'Instagram on t'ho deies que estava molt en crisi, Aquí hi ha molta gent solidària,
bona gent, que voluntàriament s'estan sumant al teu club. Fixa't que quan s'acosten les festes de Nadal és moment de fer aquest tipus de campanyes, de crides. I mira, la teva està funcionant.
Sòtica, costa molt deixar-ho, just perquè estàs data, precisament si tens una relació estable per les festes de Nadal. Perquè és allò, què pensaran, com ho diré, teníem allò muntat, teníem aquell sopar, teníem aquell tal. Tu no saps la gent que s'aqueix en una relació perquè té un sopar,
perquè té un viatge, perquè el seu aniversari és el mes que ve. Saps aquella cançó de Manel de Vaig pensar deixar-te un dia? Sí. Que dura, eh?
Que vaig pensar deixar-te un dia, abandonar-te a la teva sort. És molt dura.
I la de gent que farà aquests passejos quan s'ensenyin els llums de Nadal. Fingint que no passa res i per dins odiant la seva parella i tenint-li mania de tot. A veure si m'atreveixo a deixar-ho o no.
A vosaltres no us han agafat mai mania? Algun exnòvio? Saps allò que ja tu notes? Sí, sí. A mi 100%.
Sí. Notes quan generes tu mania, no? Sí. Sí, clar.
Jo he agafat poques manies, tot i que també algunes, però jo he notat, ja t'he dit, aquesta persona m'odia amb tota la seva ànima. Allò últimes, ja últims dies, eh?
Allò. No, callo. No, callo perquè és que no.
No, però jo havia retret tot i tot, eh? De dir, escolta'm una cosa. Sembles el meu pitjor amic, hermano.
Però que quan a algú li agafes mania és com que no hi ha volta enrere. No hi ha volta enrere. És com un gerro trencat que ja no pots fer res, per molt que t'esforcis.
Però jo crec, potser soc molt naïf, però a mi em sembla que abans d'aquest moment de la mania ha d'haver-hi algun ingredient, alguna manera d'intentar no caure, o sigui, d'adonar-te'n que podrestes anar cap a aquesta direcció i d'aferrar-ho, perquè és que si no és molt depriment, no?, No us penseu, a mi ja m'agrada quan faig monòlegs,
eh? No, però. Tot i que ara jo estic intentant rebre respostes. És difícil saber què dir. Penso que últimament estàs parlant molt bé.
Però no, ara estic només plantejant preguntes.
Bueno, perquè estàs filosofant. I és a dir, són preguntes que tu llences.
Però tu saps també que feia plató a la plaça, no? És a dir, també llençava preguntes. Tu saps la feinada que tenim ara la Marta i jo. Ara també podia tenir alumnes per allà que estaven només escoltant perquè no sabien què dir. Doncs ara mateix en Roger i jo som aquests alumnes. Tu ets la líder que ens guia i nosaltres fem el que podem. A mi m'agradaria que entre tots que viléssim respostes i trobéssim la manera. A mi si tries un altre tema també m'hi posaré de molt bon grat. Però ara per mi és una mica delicat. Bé, en aquest acte, tornant, estàvem parlant de GHD, aquesta marca de planxes, ja vam explicar com va ser el retrobament entre Laura Escanes i Maria Pombo, però hem de dir, i per això sonava abans la Lalant, que a l'acte hi assistia el flamant nou fitxatge del Club de Soltés, que és la tiktoker valenciana Lola Lolita. Una persona que, tot i no haver confirmat oficialment el seu nou estat civil, Tot ens fa indicar que ha partit peres amb el pilot de Moto2 Alonso López, que és el seu xicot, almenys fins fa poc, i amb qui va sortir uns dos anys aproximadament. En Javi Llollos va ser l'encarregat de preguntar-li. Javi Llollos, que hi anava pagat, per cert, per GHD. L'encarregat de preguntar-li a la festa de GHD a la Lola per si els rumors són certs o no.
Te voy a hacer una pregunta, es que todo el mundo me está preguntando. En el directo ayer Lola decía que estaba sola. No sé si te referías a soltera o no, o cómo estás en este tema, que ya sabes que las redes están especulando todo el rato. Ah, no, estaba sola en casa. Vale. Pero de ese tema no quieres hablar,
¿no? No, yo creo que a la única persona que toca dar explicaciones de mi vida privada es a mi madre y como ahora mismo no quiero hablar de nada.
Perfecto. Y hay que respetarlo también.
Home, jo crec que més gent a part de la seva mare. Sobretot tenint en compte que ella ha construït un imperi milionari a costa de vendre la seva vida privada.
I sobretot, exacte, quan fa aquests tiktoks amb alguna frase escrita i un ball d'aquests dels seus, on ho diu tot? O com l'altre dia que ens deixava veure que a la seva nevera ja no hi ha les fotos amb l'Alonso. Per mi ho confirma tot encara més. Sobretot quan s'explica encara una miqueta més parlant de la seva salut mental i de quan va deixar les xarxes uns dies.
Mi día a día hay gente que se piensa que por estar con depresión tienes que estar postrada en la cama todo el día sin poder levantarte, sin maquillarte, sin hacerte una foto y creo que cada uno lo gestiona y lleva el duelo de una manera u otra y creo que no hay que juzgarlo porque cada persona por esto lo vive diferente. Y bueno, yo al final pues tengo que seguir con mi vida, tengo que levantarme, tengo que. Este es tu trabajo. Claro, tengo que facturar, tengo gatos, perros, casas, muchas facturas que pagar.
Li deuen estar passant moltes coses a Lola, eh?
I ja fa temps, a més a més. I és molt interessant també reseguir tots aquests testimonis de nenes que, malgrat que s'hagin muntat en el dólar i siguin molt privilegiades, tindran unes seqüeles, i ja tenen unes seqüeles tremendes d'haver estat exposades des de tan petites, des de menors d'edat, a les xarxes, perquè això és que et destrossa el cervell i som la primera generació exposada d'aquesta manera. I per desgràcia, elles han sigut. Has de tenir Disney una mica, no?
De tanta fama i tanta exposició.
No, però és molt diferent, perquè quan tu sorties a Polseres Vermelles i eres molt famós, era molt diferent sentir la necessitat de penjar tot aquest contingut, no només perquè has de mantenir aquest imperi a nivell econòmic, sinó perquè ja estàs enganxat a la dopamina, ja no saps què penses, què no penses, què et diuen els altres, l'impacte de les xarxes és bastant en molts nivells.
Hi ha una part de tot això que em recorda una mica l'Aitana, dels moments més dur seus, de també quan han coincidit problemes de salut mental amb ruptures amb persones que ella estimava moltíssim, que també em resulta un punt tendre, perquè és que aquestes persones, aquestes famoses, quan estan tan enamorades, tenen unes ganes d'anunciar-ho al món, de cridar-ho als quatre vents, de dir, mireu que bé que estem, que no es pensen que allò acabarà. I és que sempre acaben i després han de donar la cara i el sap greu i ho passen malament i senten que han de donar explicacions però alhora pensen i per què ho haig de fer si estic fatal i no tinc ganes de parlar amb ningú però el que
està clar és que si el que respons quan et pregunten si els rumors són certs és no he de donar cap explicació estàs confirmant perquè si no respons estem perfecte amb l'Alonso i no sé quin és el cuento
que estan explicant i sobretot l'Alola que amb això no tindria cap problema d'entrar-hi.
Bé, farem una pausa i de seguida recuperem un dels nostres temes preferits. Una història que s'ha convertit ja en un clàssic contemporani, que és la relació entre Marina Gatell i Robert Pattinson.
Que no surti d'aquí.
Un ondas és una bona excusa de celebració. La millor manera de celebrar-ho amb Activia Kèfir. Cremós, deliciós i un aliat de la microbiota. Activia. Que no surti d'aquí.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Jaume Miranda, bona tarda. Bona tarda, com esteu? Arribes en un moment perfecte perquè també és un dels teus temes preferits. Altente, m'agrada molt aquesta història. Juliana, fa dies que amb el pretext de Robert Pattinson com a nou gens bon vam poder recuperar aquesta història que és de les nostres preferides. Robert Pattinson va tenir
una nòvia catalana. La Marina Gatell. La Marina Gatell que sortia a Majoría Absoluta. I van tenir una història d'amor, perquè van gravar junts una producció espanyola, quan en Robert Pattinson encara no era tan famós, sobre Salvador Dalí, on Robert Pattinson feia, sorprenentment, de Dalí. Allà s'enamoren bojament, i llavors pot ser que. Allà s'enamoren bojament. És una història que, com deies, Roger, aquí ens apassiona. Aquesta presumpta història d'amor entre Robert Pattinson, Robert, com deia jo en aquest tall, Robert Pattinson i l'actriu catalana Marina Gatell. Estàs dient presumpta per ser molt elegant. Veurem. Ok. Jo crec que hem de començar a dir presumpta perquè, clar, nosaltres estem dient aquí que van estar bojament enamorats amb una convicció. Tot això va passar el 2008, just abans que ell se'l tés a la fama. Doncs bé, tenim novetats d'hora.
Perquè tot i tractar-se com es tracta d'un cas vintage, sembla que ara està revisculant i que els protagonistes comencen a tenir ganes de parlar. Un d'ells vols dir que està pel tema? I quan dic protagonistes, Marta, vull dir la protagonista. Que allà en val, eh?
Amb un testimoni així, que ja em sembla prou valuós per quedar-nos amb això i ja està.
M'estava imaginant Robert Pattinson parlant amb Variety d'una Marina Gatell ara mateix. La Marina Gatell
està molt xerrameca i més perfecta que mai, si és que això és possible, perquè sempre sembla que no es pot superar. I sempre acaba sent més genial que el dia anterior. Fa un parell de dies va accedir a entrar al Versió RAC1 a parlar sobre precisament la seva relació amb en Robert. En aquells moments jo
crec que em va agafar aquella peli perquè era dels pocs actrius que parlaven en anglès. Tenia aquesta sort. I és veritat que hi havia pocs membres de l'equip que dominessin l'anglès, saps? I, bueno, jo sí que em vaig fer bastant amiga d'ell i tal, i teníem molta relació, però és veritat que sí que estava com molt sol, però també hi havia alguna cosa de. Que és molt introspectiu, però a la vegada és el que us dic, o sigui, també té un sentit de l'humor molt gran. No sé, també toca el piano, la guitarra, el no sé què, saps? Té com moltes. Bueno, té molt món seu.
Entre moltes anècdotes i alguns elogis, la Marina explica com va anar el dia que en Robert Pattinson li va demanar matrimoni.
Ens vam conèixer portant paper de plata al cap, i amb paper de plata al cap el Robert em va demanar matrimoni, només conèixer-me. Com un entrepà. Per favor, per favor.
Tot en un context molt de broma, així com de jihijijaja, perquè ella explica que ell ho feia tant i tant, això de demanar de casar-se a tan bon punt havia conegut. Ah, sí? És bromista de mena. I això no és tan introspectiu, no? No, però ella ja explica que era un personatge molt fascinant i molt estrany. Clar, davant d'aquesta mena d'històries que la Marina es va prestar a explicar, la gent del versió RAC1, que són valents com pocs, es van atrevir a preguntar-li sobre els titulars, perquè està ocupant, ara hi ha molts i molts titulars, que està ocupant ella mateixa aquests dies.
Marina Gatell, la nòvia espanyola del Nou Bond.
Ah, hòstia, això cosa. A mi m'encanta sentir aquestes especulacions i no penso revelar la veritat. Ui! Oh!
Però, a veure, o sigui, en aquest rodatge ell estava una miqueta sol, perquè els altres parlaven català, tu parlaves anglès, o sigui, es va traspassar alguna línia, diguem-ne, amistosa.
Jo no penso traspassar aquesta línia amb aquesta entrevista.
Molt àgil. Ella no confirma ni desmenteix.
Molt àgil. Ella no confirma ni desmenteix. I com hem explicat amb la Lolita, quan no desmenteixes, confirmes. Aquí ella ja se'ns comença a tensar, per això. Però s'ho emporta al terreny de la broma. Ai, mira, no sé, no dic res. I d'aquí passen a parlar d'un tema que a mi m'interessa moltíssim. Que és sobre la relació que mantenen actualment. Tot com si fos gairebé ja un interrogatori íntim. Us aneu trucant?
Actualment no. Però, no, és que vostè ho ha tirat massa cap aquí. Després del rodatge, us vau continuar mantenint el contacte? Una miqueta, sí.
I tu l'has felicitat per aquest nou bon?
Ah, no.
Sentint que ara mateix no tenen cap mena de relació. De fet, Marina Gatill diu que no sabria per on accedir a ell. I de fet ja va explicar a en Jaume que just quan ell va fer Crepúsculo, després va venir a Barcelona i ella s'hi va atensar en una trobada de fans. Sí, en el círculo de Lluís. I a la Barceloneta si no,
per allà jo per salut mental me n'oblidava el Port Vell ella obrint-se pas doncs
ella es va obrir pas i li va donar el seu telèfon però entenc que tot i aquest retrobament després la cosa es va tornar a torçar i ara és que clar, no.
És que això de Serralui fa també 15 anys. És que potser ja no tenia aquell telèfon, aquella Blackberry que tenia en Robert Pattinson,
aquell any ja no la té. Perdoneu, i amb tot el respecte ho diré, tot comença, Lluís, quan jo em vaig trobar la Shakira al Mango fa també 15 anys.
Home, Mart, no vull jo infravalorar la història amb la Shakira perquè saps que és de les meves preferides del món. De les teves, topo. Per mi sou mil dos amigues, però no pots comparar haver-te trobat la Shakira al mango sense haver interactuat, Shakista de shopping, que en Robert Pattinson i la Marina Gatell, que van follar, per el que entenem. No havíem usat presumptament. Ho sabem, perdoneu, que presumptament. Aviam, jo no sé què heu interpretat, vull dir, per molt que no digui,
per molt que distregui. Que respira, que va de alguna cosa més que amistat.
Bé, doncs aviam ara què opines, Marta, perquè he de dir que malgrat la incomoditat i la broma, la Marina és molt sensible durant tota la conversa amb en Robert, molt respectuosa, i es nota que el valora moltíssim, que encara nesta molt d'ell, i que li té un respecte infinit.
És gran perquè és molt petit, saps? O sigui, és peculiar, és peculiar. I no m'estranya res del que li està passant, i farà molt bon gens, bon. Escolta bé. Perquè es transforma, es transforma, és molt brutal.
Marina i Robert. Robert i Marina. La història que podria haver set i no va ser. Tots aquells amors que queden penjats en el fil de la història, Jaume, no riguis. És que estic molt emocionat. I que s'esvaeixen, però és que això ens passa a tots constantment. El que passa que a mi em passa amb el meu primer nòvio de Cardedeu, que ja, bueno, doncs tampoc no hi ha relació. I a ella li passa coincidit amb una superestrella. La Rosalía també té exnòvios que ara deuen ser mecànics a Sant Esteve de Sarrovilles i pensen, mira la meva exnòvia. Com ha de ser, això? Tots els nostres famosos tenen exnòvies.
El Vicente de la Itana. M'encantaria. Però per mi la Marina és molt famosa. O sigui, ella va ser una institució a casa meva de tantes tardes d'estiu mirant Majoria Absoluta. M'agradava tant ella. És molt famosa.
És una superestrella. A Catalunya hi ha gent, molta gent, que potser coneixen la Marina Gatell i no en Robert Pattinson.
Ah, doncs poca broma. I la Marina Gatell segurament té algun exnòvio que és professor d'educació física en un institut de Sabadell que diu, sí, soc l'ex de la Marina. Vull dir-te, tothom té exparelles i exhistòries. I jo crec que no devien ser parella, però jo crec que aquests dos, per com ho explica i el respecte que a ella li té, queda claríssim que van estar perdudament il·lusionats.
Podem eliminar expressontament, no?
Llavors. Quina meravella. Ganes de tornar-ne a parlar d'aquí un parell de mesos i que m'expliqui exactament el mateix.
Una última hora, que de fet no és última. Fa unes hores que ha sortit. És última ara, però no en el moment que estem sonant, perquè, ho confessem, avui anem gravats. Això és gravat de les 3 de la tarda. Doncs bé, que vam saber que en Plex ja ha gravat una entrevista. Amb l'actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Mira. Ara sí que ens encaixa. Ara ens comença a encaixar.
Perquè si no era estrany només a un dels candidats. Jo crec que ha fet tant de mal totes aquestes declaracions que nosaltres també hem fet des d'aquí de. Tothom s'ha de posicionar, hem de parlar de. Perquè després ara tothom vol jugar a ser periodista de política i tothom vol jugar a dir la seva. No cal, cadascú el seu iet. Els seus blocs de viatge són genials, però poder no cal que. Què és el que et dic que em desquadra en comparació amb un Jordi Wild? Perquè el Jordi Wild, que també va fer, per cert, un rebranding heavy en el seu moment, però ja fa molts anys que has de dir que parlar d'ideologia cap al cantó que sigui.
Jo tinc moltes ganes de veure-ho. Jo no estic gens en el seu vaixell.
Si copia el format també, amb això dels verificadors, si també tindrà gent que l'assessorarà, o si potser portarà gent de públic i llavors el públic podrà fer preguntes a l'entrevistat. O si serà molt més distès.
Perquè poder. Això ho faria bé, jo crec. Per mi el que seria més honest és que ell agafés el format que ja fa d'un dia amb mi nòvia o que ja ha fet amb altra gent, no tant de seure i tenir una conversa, sinó de fer coses.
I si l'acompanyaran els de sempre, que són vuit persones, que sembla que estiguin enganxats amb cola.
No, és que ha de fer això sí o sí perquè en plegs una cosa té que és que no té cap valor dins el terreny de l'oratòria. És un inútil verbal. A mi no m'interessa en Jordi Uell, però és un gran orador.
És que podem sorprendre, però senzillament és veritat que no l'hem vist en aquest registre mai. I en Jordi Uell sí que l'havíem vist
en aquest registre. Una cosa, no podrem comentar les entrevistes. No podrem posar talls. Saps per què? Perquè llavors alterarem tot l'excel que tenen els companys informatius sobre Catalunya Ràdio i això de.
Jo crec que podrem comentar com va fet en ple ex i el formatge ens ha agradat i no el que han explicat. Perquè ho sabeu, no? Que tenen un excel que
van apuntant tots els talls de cada partit en funció dels resultats de les anteriors eleccions. Vull dir que això és tela a tela, eh? El criteri periodístic, això, és.
Ara dubte de desconeixedor. Això passa a les cadenes públiques, no? Entenc. Sí, correcte.
Per si hi ha imparcialitat i aquestes coses. Sí, sí, sí. Tu no pots donar més veu en un partit que en un altre. Exacte, té sentit.
Des d'un espai públic.
Jaume, abans de marxar A més per dir que un altre. Això no és del tot correcte. És en funció dels resultats que van treure les últimes eleccions. És a dir, que si Vox va ser qui va treure menys representació, també és de qui menys parles. Tot és proporcional.
Jaume, abans de marxar, nous detalls d'aquest rodatge infinit de l'Ursula Corbero, que ara ha canviat de comarca, no? Sí. Quan torni a casa el nen ja fumarà.
Home, la tenen segrestada.
Sí, sí. Per sort, el bebè està per allà, sabíem, en el rodatge, almenys alguns dies. Bé, ja sabeu que l'Ursula Corbero està rodant la nova peli de terror d'en Jaume Balagueró, que és Hi ha alguna jardí?, una peli en català.
Jo vaig dir, no en parlarem mai més perquè ens han fet boicot, i no volen convidar-nos, i veig que en parlarem cada dia,
seguirem així. Sí, és que, a veure, enganxa bastant aquesta trama. Aquests dies ha estat per llocs com Prats de Lluçanàs, també a Tona, a Osona, a l'antiga escola Pibe, on en Roger hi va anar a investigar, i va fer de ses pitjors fotos que s'han publicat mai a qualsevol mitjà, o sigui, un espant. I també vàrem explicar que en Úrsula i en Xino s'allotjaven a un hotel de Vic i que havien aprofitat per anar a esmorzar a Sitio i a sopar en el restaurant Casa Pipa.
Que s'ha publicat o s'està a punt de publicar un reportatge que hem fet amb en Marc Andreu fent tota aquesta ruta a Vic.
Pararem rotatives. Ai, que bé. Sou els Xavis, eh? Sí, sí, òptimament estem gravant molta cosa. La meva parella preferida.
I de bé, aquesta setmana m'informen que el rodatge s'ha desplaçat a Caldes de Montbuí, en es Vallès Oriental. Concretament, Najana, sa nostra seguidora i reportera, s'ha topat en persona, és a dir, l'ha vist cara a cara, a sa pròpia Úrsula rodant en es barri de Can Ventura. Maspons, una zona allunyada del nucli urbà on hi ha torres i xalets. De fet, m'enviau unes fotos que també són bastant espantoses, però bé, sabeu clarament uns camions i el personal tècnic. I he de dir que m'agrada perquè les fotos són des dels cotxes, sabeu la ràdio, la pantalla de la ràdio i està escoltant Versió RAC1, a pesar que m'ha dit que són que és molt fan nostre.
Però tu saps que el nostre programa té aquest problema gravíssim, que és que molta gent no sap que és un programa de ràdio, o que es grava. Saps? O sigui, hi ha gent. Que es pensa que és un podcast. Sí, que. No.
Que no hi pensen en anar a posar-ho en directe.
I de des d'aquí, Ana Jana, gràcies per les fotografies, però recordar-li que estem a Catalunya Ràdio per si està interessada en escoltar-nos en directe.
Tot i que jo estic molt a favor sempre de diversificar. Bueno, que es pot escoltar tot. A mi no hi ha res que m'agradi més, o si no hi ha res que m'agradi més, que fer una mica de zapping radiofònic. És meravellós. Poses una mica de recuvi amb què fan, una mica de Catalunya Ràdio, de sobte a la cera, aviam què està passant, Catalunya Música, i Cat, aviam què expliquen avui, no? Una fent pam, pim, pam. Això m'encanta. De sobte la Cati, sempre és un lloc on pots caure molt. Quan no t'agrada res poses la Cati i dius. És casa, la Cati és casa. Jo me'n recordo molt quan vaig descobrir que a Catalunya informació aquí en moda informal li deien la Cati, perquè jo sempre pensava que parlava d'una persona. La Cati, no sé què, la Cati tal, la Cati. Sí, dius, a veure quin dia la conec. Però qui és la Cati? El cotxe dels meus pares només hi sona la Cati. Som Eva, la Cati, tenim una colleta, la Eva, la Cati.
No, no, fem uns sopars de Nadal, nano. Que Déu n'hi do. Ho deixem aquí per un cap de setmana.