He d'avisar si faig vaga? Quant em costa? Em poden sancionar?

Demà a Catalunya es viu una situació excepcional. Hi ha prop de 4 milions de treballadors catalans cridats a fer una vaga general. De seguida rebrenem el fil del programa d'avui, però fem un punt i a part, fem ràdio de servei, perquè, com que ens teniu de programa de referència, molts de vosaltres ens heu fet arribar dubtes, com, per exemple, quins drets tenen els treballadors en una jornada així. Estan obligats a dir que faran vaga? Quan em poden descomptar de la meva nòmina? Puc demanar fer teletreball? Doncs, per resoldre aquestes i moltes altres qüestions, Nacho Parra, molt bon dia. Hola, bon dia. En Nacho és advocat laboralista i soci del col·lectiu Ronda i també saludem en Pau Rodríguez. Molt bon dia, Pau. Hola, bon dia, Elisenda. En Pau és periodista del Trescat Info, a la secció d'Economia. Si us sembla, farem una espècie de guia ràpida en uns pocs minutets perquè els nostres oients estiguin més que informats de tot el que es poden trobar a la jornada de demà. Pau, començo amb tu, va. Com podem saber si el meu sector professional fa vaga?

En principi, una vaga general, per definició, afecta a tots els sectors productius, tant de l'empresa privada com de l'administració pública. Per tant, el teu sector, amb tota seguretat, està criat a la vaga, excepte alguns casos molt puntuals, com poden ser la policia, l'exèrcit i altres sectors vinculats a la seguretat. I també s'ha de tenir en compte que en el teu sector pot estar creata la vaga però tu pots estar considerat com a serveis mínims i haver d'anar a treballar.

D'acord, ara anirem als serveis mínims. Abans, important, Nacho, cal avisar l'empresa si està pensat fer vaga? No, mai.

És a dir, el dret de fer vaga inclou, en definició per naturalesa, la no comunicació prèvia de la intenció de fer vaga. Per tant, qui vulgui fer vaga no ha de dir res i el dia que toca no anar a treballar. Però ho pot dir?

Ho pot triar fer-ho, Nacho? Dir-ho? De dir, jo faré vaga, aquesta és la meva intenció?

És a dir, no existeix una prohibició de comunicar a l'empresa que no ha de fer vaga. El que s'ha d'evitar sempre és que existeixin pressions per part de les empreses per obligar la gent a anar a treballar. I quina és una manera de pressió subtil? Doncs comunicar a l'empresa, que l'empresa comuniqui a les persones treballadores que li han de notificar prèviament qui vol fer vaga. Per tant, per evitar aquesta situació de pressió, que al final pot fer ineficaç l'exercici dret fonamental, és estrictament necessari la no comunicació de la voluntat de fer vaga.

Mira, en relació al que parlàvem ara amb en Nacho, Pau, l'empresa no ens pot obligar a anar a treballar, però et poden sancionar o acomiadar, i en cas que ho facin, tu pots resoldre d'alguna manera? Tens algunes eines al teu abast?

Sí, ho estava explicant el Nacho molt bé. El dret a vaga està reconegut com a dret fonamental per la Constitució i, per tant, és un dret àmpliament protegit i la teva empresa no et pot sancionar ni obrir cap expedient ni represaliar de cap forma perquè tu secundis la vaga, tant si ho has avisat com si no. En aquest cas, en aquest sentit, si la teva empresa prengués algun tipus de represàlia o apliqués algun tipus de conseqüència sobre els treballadors, aquests ho podrien recórrer i en última instància els jutjats els haurien de donar la raó.

Nacho, ara ens deia el Pau, es podria recórrer, es podria acabar portant el jutjat, però què passa si les sancions, les pressions són més subtils, no és tan explícit com et castigo per haver assistit a una vaga?

Tot i que les pressions siguin més subtils, si hi ha existit qualsevol mena de represàlia, el que sí que hem d'entendre és que hi ha un indici. Des d'una perspectiva jurídica és molt important tenir en compte que quan parlem de drets fonamentals parlem d'aquells drets que. Configura la nostra condició com a persones i com a ciutadans, i per tant té una protecció especial, té una protecció màxima. Els drets fonamentals, per exemple, només són desenvolupats via llei orgànica, el que obliga o requereix la majoria absoluta del Congrés en la seva aprovació. Per tant, què significa això? Doncs que si hi ha un únic indici, un petit indici, que ha de demostrar que la decisió. Negativa respecte a aquest treballador és absolutament aliena a l'exercici del seu dret de vaga és l'empresa. És a dir, canvien les tornes.

D'acord, no has de demostrar que t'estan fent la traveta, sinó que ha de ser l'empresa a demostrar que no es

deu a això o que no existeix. Imaginem-nos el supòsit, una persona fa vaga i poc després és sancionat o és acomiadat. Si aquesta persona. Acredita, cosa que és senzilla, que ha fet vaga, això ja constitueix un indici suficient perquè qui ha de demostrar que la decisió és absolutament aliena i no té res a veure amb la vaga és l'empresa.

Interessant, aquest canvi de paradigma del que és habitual en un judici. Nacho, l'empresa et pot substituir a un treballador que fa vaga?

No, també un altre dels comportaments especialment sancionats. És a dir, si dèiem abans pressionar perquè la gent no faci vaga és una de les proteccions especials. L'altra protecció especial és que si alguna persona fa vaga ha de tenir un impacte. La vaga com a eina. De defensa dels drets de les persones treballadores té un impacte. Per tant, si l'empresa fa qualsevol actuació que minimitza aquest impacte, com és substituir treballadors, és un comportament sancionat, és a dir, és il·legal. No pot substituir ni amb una persona d'un ETT, ni subcontractant aquest servei, ni tampoc destinant a una altra persona que sí que estigui treballant a fer les meves funcions.

Interessantíssim. Pau, quins serveis mínims ha decretat la Generalitat pel dia de demà?

Sí, recordem que els serveis mínims són aquells serveis que es presten en àmbits essencials que considerem necessaris de cobrir. Sabem que n'hi ha a l'educació, al transport públic, a la sanitat. Els que ens han publicat en aquest cas per la vaga de demà, pel que fa al transport públic, són del 25% en hora punta, el servei habitual, de rodalies, ferrobrils de la Generalitat, metro, tramvia, busos. Els centres educatius són una mica inferiors als que hem vist en vagues anteriors del sector educatiu pròpiament i seran d'un docent per cada sis grups classe. En el cas de les plantilles de llars d'infants, per exemple, seran del 33%, una mica superiors. I, per exemple, quan el sector sanitari, els centres d'atenció primària, tindran el 25% de la plantilla disponible pel que fa al servei mig. A urgències, en aquest cas, com que és un servei encara més essencial i més necessari de cobrir, doncs el funcionament hauria de ser el normal i les plantilles hauran de ser d'acord. Pau,

aquests percentatges que ens has dit, 25 en el transport, 33 en llars d'infants, per exemple, sector sanitari 25, excepte urgències, que seria funcionament normal, si algú forma part dels serveis mínims, Pau, avui ja ho hauria de saber?

Doncs crec que aquesta pregunta la deixaré pel Nacho, perquè no sé si.

Fins quan ens podem comunicar que formem part dels serveis mínims?

No existeix un període de preavís, previ. És a dir, la llei no regula que t'ho han de comunicar en dos, en tres, en quatre o cinc dies d'antelació, sinó que t'ho han de comunicar tan aviat sigui possible. Clar, aquí estem parlant que la comunicació té una dependència que és la resolució de la Generalitat decretant aquests serveis mínims. Per tant, des del moment en el qual existeix aquest decret de serveis mínims, l'empresa, en el menor temps possible, ha de designar quins treballadors formaran part d'ell.

Nacho, un altre dubte, molt de recurrent, eh? Si fem vaga, ens ho descompten del sou. Com podem saber quants diners ens descompten del sou?

Doncs és fàcil. Si el mes de novembre té 30 dies, doncs es cobrarà només 29 dies. Si una persona cobra 3.000 euros bruts al mes, doncs en aquest mes cobrarà 2.900 euros. Si fem 3.000 euros entre 30 dies que té al mes, cobrarem només 29 dies.

Per tant, hem de dividir 30 dies naturals, no només laborables. Naturals, naturals. D'acord, doncs ja sabeu fer-ho amb la vostra nòmina. Agafeu la vostra nòmina bruta, mensual, dividiu entre 30 i li resteu un d'aquests dies. El descompte, Nacho, el veurem directament a la nòmina d'aquest mes d'immediata? Sí, el descompte es veu a

la nòmina del mes de novembre. Per tant, s'ingressaran la part corresponent inferior i, evidentment, a la nòmina podrem veure com únicament se'ns han retribuït 29 dies. Seria raonable que en totes les nòmines existís també el petit descompte que sigui per vaga. És a dir, d'aquesta manera. Queda amb prova fafaent que efectivament aquella persona ha fet vaga. D'acord.

Nacho, a veure, la mare dels ous. Si demà la gent vol anar a treballar, però creu que no pot arribar al lloc de feina, es pot demanar teletreball i consta com que no estàs fent vaga, sinó que estàs teletreballant. Pots demanar aquest teletreball?

Sí, demanar-ho pots demanar-ho sempre. La qüestió és que no hi ha a la legislació una obligació per part de l'empresa que en un dia de vaga general o en determinades circumstàncies hagi d'acceptar si o si el teletreball. I el teletreball és via acord. Per tant, si nosaltres, en la nostra empresa, tenim un acord individual o un acord col·lectiu signat amb el comitè d'empresa, on es recullen uns paràmetres del teletreball, aquests són els que s'han d'aplicar. Posem, per exemple, que en el nostre acord diu que cada persona té dos dies de teletreball i que aquests dos dies s'escolliran per part de la persona treballadora. Cap problema, la persona treballadora pot comunicar que demà jo faré teletreball i per tant no faré vaga, treballaré i treballaré des de casa. Què succeeix? Que si no tenim aquest acord necessàriament ho hem de pactar amb l'empresa. D'acord, d'acord. I l'empresa et pot dir que no? I l'empresa pot dir que no. Última pregunta per tots dos.

Què passa si algú vol anar a treballar però no pot arribar-hi a temps o li impedeixen els talls de carretera o la vaga, en aquest cas, que no tindrem serveis de mobilitat. Què passa en aquest cas, Nacho?

Doncs en aquest cas, si hem dit abans que no hi ha obligació de comunicar i que, per tant, que una persona fa vaga i que, per tant, si aquell dia no s'hi esteix al lloc de feina, evidentment està fent vaga, si una persona vol anar a treballar i es troba que és impossible accedir al lloc de feina, ho haurà de comunicar l'empresa. Haurà de dir, jo no estava fent vaga, vull accedir al lloc de treball, no he pogut arribar a la feina. I no el poden penalitzar, entenc, eh? Exacte. Llavors, quines conseqüències té? La primera conseqüència, no pot existir cap mena de penalització, perquè la no assistència a la feina no és una qüestió voluntària, volguda, sinó és una qüestió que no ha pogut, perquè no hi ha transport públic per arribar o perquè hi havia tancs de carreteres i la mobilitat ha estat molt complicada. Primera conseqüència. Segona conseqüència, aquell dia sí que s'ha de cobrar. L'empresa no ha de descomptar aquell dia, sinó que ha de pagar aquell dia perquè la inassistència al lloc de feina no és voluntària, sinó que és deguda a una circumstància exòsia, una circumstància objectiva que no impacta en la voluntat de la persona treballadora. Però tercera conseqüència, evidentment, com és una circumstància aliena, tampoc és una circumstància imputable a l'empresa. I des d'aquesta perspectiva, l'empresa podria demanar a aquella persona que recuperés les hores perdudes.

Ah, i en aquest cas, perdona'm, eh, Nacho, també es dona el supòsit que si la persona diu jo no he pogut arribar perquè estava atrapat, atrapada, a no sé on i no he pogut arribar, també ho ha de demostrar l'empresa que està intentant, o sigui, en cas que dubti, ha de ser l'empresa que. M'explico la pregunta, eh?

Sí, no, en aquest cas no, és a dir, no existeix. Des d'una perspectiva jurídica, existeix un dret fonamental a fer vaga, però no existeix un dret a no fer vaga. La vaga és un dret propositiu, per tant, tu tens dret a fer vaga, però no existeix la contrapartida com a dret a no fer vaga. És a dir, el no fer vaga no és una situació que s'hagi de protegir. Per tant, no hi ha aquesta inversió de la càrrega de la prova i l'únic que ha de fer la persona és demostrar que no ha arribat. Com es demostra? Home, jo et diria que també cal aplicar les relacions laborals al sentit comú. I demà és molt previsible que hi hagi dificultats de mobilitat. Per tant, jo crec que tampoc seria necessari exigir una prova extraordinària, inconcloent, que aquella persona no ha pogut anar perquè existia un tal de carretera. És evident que existiran problemes de mobilitat i, per tant, sota la meva perspectiva, simplement comunicar que no puc arribar per aquest motiu, Seria suficient per acreditar, un, que tu no estaves fent vaga, que volies treballar, que per tant has de cobrar aquell dia, però compte, que l'empresa pot fer recuperar aquestes hores que efectivament no se n'ha arribat a treballar.

Doncs més clar que talà, impossible. Us deixo ja marxar tots dos. Última pregunta d'uno i en aquest cas.

Sí, l'Anna fa classes de ioga, paguen trimestralment una quota, però la seva professora ha dit que demà farà vaga. I l'Anna pregunta, ens ha de tornar l'import proporcional de la classe que demà no farem? Nacho, jo crec que aquesta és per tu, oi, Pau? Jo crec que sí, també.

A veure, és un element que escapa al que és la relació laboral. És a dir, entrem en. Jo estic pagant una quota, en aquest cas a un centre de ioga, i demà no tindré classe. He de demanar que em tornin aquella part de quota que no s'ha fet la classe? Explicable.

Nacho, perdona que et tallo, perquè hi haurà molta gent que ens estarà escoltant que dirà, demà, d'acord, no portaré les criatures perquè vull que ells puguin tenir el seu dret a fer vaga, però hi ha molta gent que està pagant un menjador, per exemple, i hi ha un menú associat. És el mateix cas que això del ioga. Disculpa'm que volia fer el matís, Nacho, ho dic perquè serveixi per a tothom.

Haurem d'analitzar en aquell cas quin és el contracte, o quines són les circumstàncies. Ara et parlo des de la meva perspectiva, des d'una perspectiva jurídica, a mi em sembla difícilment justificable. La necessitat de retorn. Per què? Perquè és veritat que no s'està donant el servei, però no es dona el servei per l'exercici d'un dret fonamental. Llavors sempre hem de tenir en compte l'exercici d'aquests drets fonamentals a l'hora de valorar quines són les conseqüències jurídiques que poden comportar. És a dir, si un centre de treball no obre, imaginem un gimnàs, si un gimnàs no obre perquè tot el personal està de vaga, tenen dret les persones a sol·licitar el retorn. De la quota d'aquell dia, o exactament igual en el cas del menjador. A mi se'm fa difícil justificar que tinguin dret a tornar perquè la no obertura està obeint a l'exercici d'un dret fonamental.

Amic. Doncs escolteu, us heu explicat extraordinàriament, això és el que volíem fer, aquest repàs ràpid, aquest F5 per a totes les persones que tinguessin dubtes i que ens ho estaven fent arribar a través del WhatsApp. Un plaer parlar amb vosaltres. Pau Rodríguez, periodista de Trescat Info, a la secció d'Economia. Gràcies, estimat. Un plaer, igualment, gràcies. I recupereu l'article també en escrit, que té el Pau Rodríguez, al portal de 3catinfo, perquè allà ho tindreu tot per escrit, tot el que hem comentat ara mateix. Nacho Parra, advocat laboralista i soci del col·lectiu Ronda. Gràcies, Nacho. Gràcies a vosaltres. Una abraçada, fins ara.