HEM GUANYAT UN ONDAS!

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Passa un minut d'un quart de set de la tarda. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. Marta Montani, molt bona tarda. Molt, molt, molt bona tarda. Marc Andreu, molt bona tarda. Bona tarda. Nino. I felicitats a tots.

Que no surti d'aquí premi Ondas a millor idea radiofònica i és gràcies a tota la gent que el fa possible d'aquí la ràdio però sobretot gràcies a tots els oients que ens acompanyen cada tarda per Spotify dia sí, dia també i gràcies a les nostres famílies també que han vist també moments delicats nostres per culpa del programa la gent que se'ns ha de menjar amb patates exacte, que ens ha d'aguantar

gràcies a tothom que ens ha acompanyat en aquest camí que no ha estat curt. Absolutament. Costa molt trobar paraules,

perquè estem encara en moment de xoc. És que a mi només em venen noms, o sigui, només penso en Santi Farum, en Jordi Borda, que ens va donar l'oportunitat i ha confiat en nosaltres sempre, amb tota la gent que no només forma part d'aquest equip, sinó que ha format part d'aquest equip. Penso en Joan Sorinyac, penso en l'Aina Ostrell, penso en la Clara Castellà, penso en tanta gent que ha format part d'aquest equip, la Laura Grau. És que quan et pares de pensar en Marc, en Jaume, en Marc. Vull dir que som una família gran.

Tota la gent que no surt per antena cada dia. Totalment. Tots els tècnics de so, la gent de producció. Tot, és molt bèstia. Ningú d'aquí s'ho esperava.

Clar, per la gent que tingui curiositat, algú ens pregunta, però vosaltres ja havíeu rebut un xivatasso. Jo, quan ho he sabut, estava maquillant-me i tenia una cançó de Coldplay molt trista de fons. Vull dir, jo clarament no estava preparada pel que havia de venir. Jo no sabia ni que avui es deien els Ondas.

Vosaltres dues no estàveu seguint, diguéssim, el fallo del jurat en directe. No sabia que es feia. Bueno, és que s'havia de fer la setmana passada, hi va haver un accident de Toledo i tal, i ho van passar avui, o sigui que sabia que es feia a les 4, i estàvem amb en Marc Andreu a la redacció, que Marc Andreu em deia.

I sí. No. Tu tenies fe, Marc Andreu? 100%. És que s'ha d'anar a guanyar sempre.

I no hem anat a guanyar tantes vegades.

Ja, però. Però que el nostre programa també té molts enemics. Vull dir que sí que hi ha molta gent que ens estima, però gent que no ens estima gens. I que el gènere. Ja ho sé, Marc Andreu, però que el gènere està molt denostat. Vull dir, no s'acostuma a premiar el contingut que. Originalment va de Premsa Rosa, que sí que el que no surti d'aquí té moltes capes i que acabem parlant de la vida, d'amistat i de tantes altres coses, però que la premissa inicial no convida històricament a ser premiat. I llavors per això jo tenia totes les meves reserves amb els premis, no m'ho esperava.

Sí, m'he enfadat amb en Marc Andreu perquè li dic no em fotis falses il·lusions, perquè jo ara ja m'estic fotent nerviós i no el guanyarem, perquè és que és molt difícil.

I que és un premi on et presentes i nosaltres ja ens havíem presentat alguna vegada. Que presenta molta gent. Que clar, Però vull dir que no és com que t'escollin, és que tu ho fas, dius, jo vull presentar-me, com que ja feia temps que pensava, no passa res, estem en una altra història.

I que no estàvem junts perquè vosaltres dues avui arribàveu més tard, ho estàvem mirant en Marc Andreu i jo, el moment que es publica, ens quedem en xoc, ell se'n fot a plorar, jo us truco a vosaltres i al meu nen.

No has plorat ni, no. No culpo, explico. A ell li costa molt i fins que no vagi al cinema no es trencarà. El meu moment serà avui tornant a casa amb el cotxe. Quan estiguis tu tranquil, sol.

Tranquil, em ficaré musiqueta i pensaré en tot el que ha costat arribar fins aquí. Tan mono, Roger. Gràcies a tu també.

Al final ets el director del programa.

És a dir, jo els vaig ajuntar a tots, d'alguna manera. Jo no volia la Juliana al principi de tot, recordo quan l'any 2017, 2018. Fa de molt bon sentir ara que em veus. Havíem de fer un programa per la xarxa de televisions locals, que es deia Adolescents.cat, i jo el feia amb l'Ernest Codina, molt amic meu, el Senglar d'Osona, i un dia em va enviar un vídeo d'Instagram d'una tia que xerrava molt i molt ràpid i que, a més a més, ens criticava, Adolescents.cat. I em va dir, l'hem de fitxar. Mira. Aquella més codina fou visionari. Dic, no fitxarem aquesta tia que xerra molt i que ens està criticant. I gràcies a Déu que es va imposar l'Ernest, et vam fitxar. Llavors mai hem sabut la Marta si és teva o és meva.

Tenim una discussió molt forta aquí. Però clar, jo vaig entrar com a productora, jo no havia de fer gaire antena, jo gestionava els entrevistats, jo feia altres coses. Hosti, quina de voltes.

19, no? 19. Han passat de tan i tan grosses. Molt grosses. Bé, en Marc Andreu va entrar amb jornada a mitges d'allonsis, a mitja jornada. No sé ni per què vas entrar.

Et va tirar la canya a tu. Et va demanar feina per DM d'Instagram, o no sé. I em vas citar a un bar d'aquí al costat, que ara és Quatre Horades, que era sideral. Sí. I què em vas dir?

No me'n recordo. Vull treballar amb vosaltres. Vosaltres anàveu parlant que teníeu un viatge junts aquest estiu. Anàvem a Marrakech, però vam haver d'anul·lar.

Bueno, és igual, n'han passat de gros.

I que va ser un encèrdic, fitxant Marc Andreu. Home, l'encèrdic més gran. Aquest to que té tota la capa digital, el Reels, la manera d'editar l'èxit d'Instagram, el teu riure.

Aquest segell de dir. Ho ha gravat en Marc Andreu, això. I només ell ens podria treure aquest suc. No, absolutament.

Absolutament. I m'agrada molt perquè hi ha molta gent que ens ha acompanyat des d'Adolescents XL a XL i ara està aquí el que no surti, també, vull dir, a nivell d'oliença.

El viatge radiofònic, també, és que fèiem un programa que ningú sabia de què anava, o sigui. Jo estic emocionalment desgastada. No, jo estic devastada. O sigui, no sé. No sé com tirarem endavant el programa avui. Sí, perquè avui teníem un guió, en teoria, amb uns continguts, però estem desorientats. Ja els anirem fent.

Tenim tants whatsapps, també. Ara els llegirem, eh? Sense problemes. Si algú vol trucar, 93207478. Jo no agafo mai el telèfon, però si algú avui vol trucar i dir alguna cosa bonica, ens ho mereixem. Ens ho mereixem. Una cosa, la gala dels Ondes serà el dia 26. Dijous 26 de novembre. I sabeu qui hi haurà, també, que ha guanyat dos Ondes.

No, no crec que vingui. Sí, jo crec que sí que vindrà. La Rosalia vindrà.

Ha guanyat un Ondes a fenomen musical de l'any i a la campanya més innovadora. Llavors, és possible que es doni aquesta trobada. Ho poso al calendar, perquè no se'ns oblidi. Home, sí, estaria bé. Estaria bé que ens hi presentéssim a l'hora que toca. Que diuen els oients.

Jo t'ho llegeixo, eh? Tu ja em frenaràs. Hola, soc la Daniela. És la primera vegada que us escric i només volia felicitar-vos. Us ho mereixeu 100%. Gràcies pel que feu. A part de fer-nos sentir menys soles, que jo vaig viure a Suècia 3 anys fent un màster, i escoltar-vos era la meva salvació. I també ens salveu el país, la cultura i la llengua. Gràcies per ser espai de refugi i alegria. Per favor, no tanqueu. Hi ha molta gent hi ha molta gent que està aprofitant l'ondes per dir que no s'acabi el programa quan per mi justament al contrari penso que ve aquí en plan full circle moment no sabeu que la Juliana ho té ja molt colla avall no tanqueu, seguiu, volem més tonteig entre la Juliana i en Roger això hi serà sempre família volem més Marta Montaner posant ordre, volem més especial Travolta del Jaume, més històries d'admiradors de Marc Andreu, més Pau Esparc i les seves dades i també més Víctor i els seus amics arreu del futbol, vos estimem. Doncs moltes gràcies. Molts més, eh? Hi ha gent que ens pregunta com farem la festa de celebració, si serà al bar Boca. Ah, sí, ja sabeu que sí, ho sabeu que sí.

Segurament, sort que ara n'hi ha tres i no saps mai quin serà,

que és allà. Enhorabona per l'Hondas, tal. És una alegria veure reconeguda la feina, la dedicació i les ganes que hi poseu cada dia, us ho mereixeu moltíssim, per molts èxits més. A veure, enhorabona perfectes, merescudíssims. Al Polònia també, els companys, que els felicitem, també n'han guanyat un. Quina passada. Hi ha gent que recorda d'aquell futbolista que ens va portar problemes també fa un any i mig. Nosaltres pensem en ell cada dia. Estàvem al pou. Fa un any i mig, aquell 10 de març del 2025. Acabo de sentir per la ràdio la notícia. Moltes felicitats. Aquest premi és un reconeixement de la vostra feina i de lo molt que ens agrada. Així que, si us plau, no plagueu. No deixeu de treballar els tres junts, que és una cosa diferent. Ara m'agradaria quan comencen a veure-ho. Això no ho descartem, no? En absolut. Tant de bo. Ja sabeu que per mi.

Ha arribat en Jaume Miranda. Ai, és que és seu. Encara no hem parlat amb ell. Entra o no? Jaume Miranda, bona tarda. S'abracen amb la Juliana. Bueno, felicitats. Enhorabona. Enhorabona a tu. Vostè ens ha abraçat. Clar que sí. Que avui. Avui és la tela.

Avui és com l'últim dia de col·le, que n'hem parlat moltes vegades, que el Roger Manjabarra se'n volia, ens trauran l'ondes, ja veuràs. Si són gent seriosa, ens l'haurien de treure urgentment, efectivament. A part, un dia plujós, el cel també està emocionat, aquí a Barcelona.

Jaume, seu i explica'ns com has rebut tu la notícia, perquè, clar, és que jo m'he fotut nerviós i no sé ni si ho he dit pel grup de WhatsApp del programa. I com se sent també veu

guanyar tu nota. Exacte.

Mira, jo estava justament emmarcant una interviu de la Bàrbara Rey amb un Marc Daurat, o sigui que ha estat un dia molt emocionant. És que no sé, no tinc ni paraules, com esteu altres? Ens estem refent, ara ja molt contents,

al principi plorant tots. Jo tornaria a plorar, eh?

Sí, molt, molt. Jo he plorat, però feia temps que no plorava així. Un atac de. Jo crec que mai he tremolat tant. Em tremolava tot, o sigui, no podia agafar el mòbil. Quan m'ha trucat el meu amic Nil Marvai, em diu, felicitats Juli, dic que és el meu sant. I a partir d'aquí ja m'he desfet.

Una cosa, jo avui, més enllà d'emmarcar la meva interviu de Navarra al rei i emocionar-me també, i avisant els meus pares, que estan a Turquia però igualment m'han felicitat, no puc deixar de pensar en aquella actuació de Katy Perry en els Premis Ondas, vestida de sevillana, cantant I Kiss The Girl. Això va passar. Això va passar crec que l'any 2008.

També, ella es deixa fer moltes coses, eh? Es deixa fer moltes coses, la Katy Perry.

Sí, també van encantar-se les Spice Girls i les van escridassar, les periodistes, perquè no van convidar les fotoperiodistes a Sagrada. Moltes coses han passat en els Premis Onda i ara I ara nosaltres. I passaran, i passaran.

Jaume, estàvem repassant com hem anat arribant tots fins aquí, fins a trobar-nos, i d'aquí és qui, i tu vindries a ser de la Juliana. No.

No? De David Verdaguer. Per una recomanació de David Verdaguer. David Verdaguer ha guanyat un Ondas.

És emocionant. Ho hem explicat moltes vegades, però a mi m'agrada parlar de mi mateix, honestament. En David Verdaguer me va recomanar. Jo, sense conèixer-lo a nivell personal, a la Juliana Canet li vaig dir, quan vau començar aquest programa, heu de telefonar amb mossèn Miranda, que sóc jo, bàsicament, igual que l'Igo, com se xafis de na Beyoncé, i ha de venir al programa i aquí estic. O sigui que gràcies a en David Verdaguer tinc un Premi Ondas. Tal qual.

I una abraçada molt forta també amb Víctor Navarro, que si el Premi el donaven a les 4 i 20, estava aquí amb uns boldús que ja deia, Ondas, el que no surti d'aquí. I saps què?

Que per mi també és tancar un cercle, que ell ja ens va portar aquests boldús amb el nom del programa, el dia que jo ho hem passat, el dia de Ter Stegen, apostant també per nosaltres, confiant, estimant-nos, i estan en els bons moments, però també sobretot en els dolents. Tan maco. És que és full circle moment. En Pau Esparc també que ens ha felicitat moltíssim, que ho senten seu perquè és seu. Totalment, i sobretot menció especial a la

Dolors Joanola, a la Carla Verdés, a la Marina Fenella i a la Maria Bal, que també formen part d'aquest equip, i efectivament al Fran i l'Enric, a part de molts altres tècnics que també de tant en tant venen a ploure. La Maribí també,

que va estar amb nosaltres l'any passat. Molt bé, gràcies a tots. Estem molt emocionats. Si us sembla bé, fem una pausa i mirem a veure si ens surt. Vinga, va. Puc donar les gràcies abans a en

Jordi Font. En Jordi Font, productor executiu de la productora que porta aquest programa, que ha lluitat molt perquè tot això vagi bé, i a tots els meus exnòvios. Uau. Ells han posat una gran estrella. Home, jo penso moltíssim aquests dies. Avui he pensat moltíssim amb el Guillem, evidentment.

Bueno, és que hem compartit tot això que ens ha passat lo bo i lo dolent amb moltes persones que ens han acompanyat durant tot aquest temps. Jo he pensat en la Katy Perry. Cadascú lo seu.

Anem preparant el discurs pel dia 26, perquè això haurà d'estar una mica ordenat, haurà de tenir un sentit, un fil conductor, ja ho veurem. Jo ja sé el que diré després de la Marta, que parlarà només ella,

diré tres paraules.

Tres. Ara a mi me'n falta una. Seria més perillós dues.

Sí, per això et dic. Ara vaig perduda. Per cert, ja parlarem del tema de com hem d'anar vestits. I a partir d'aquí, ara farem endigram. T'espampanant, Marta. Si alguna marca ens vol vestir, contacteu-nos. Dieu-me un color. Posar-nos morenes. Oh, no, no! Us pintin. Ens vam pintar una vegada. El Baked. El Baked està allà, ja, eh? Doncs potser vindré. Clar que sí. Vinga. Un dia és un dia.

Enhorabona a tothom i moltes gràcies a tots els veïns. Fem una pausa i ens hi posem.

I també per a que no surti d'aquí, de Catalunya Ràdio, per ser un sòlid exemple de l'evolució de la ràdio i obrir nous camins en els hàbits de consum, especialment entre l'audiència jove.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Bé, passa un minut de dos quarts de set de la tarda, tenim altres whatsapps que ens arriben al 677271058, i ens segueixen arribant històries que passen als supermercats de l'Amor, és a dir, al Bonpreu. Ens diuen Alfred Higiena patonejant-se els colls al lineal de iogurts del Bonpreu de Sant Antoni. Res més romàntic que una visita al súper quan estàs en els primers mesos d'enamorament. Per tant, ells que no s'amaguen i han de fer petons al bon preu,

agafant els iogurts, endavant. Ells tenen més èxit en els supermercats que en Marc Andreu i jo, per ara. Perquè de xercoter no en sabem res. No, per això deia els supermercats de l'amor, perquè és on en

Marc Andreu. Tu tens novetats?

T'hi aniré un secret. Què? Que no us he explicat.

Bé, a mi em vas dir dissabte que anaves al bon preu. Jo, un ondes i que tu hagis conegut el noi del charcuter del Bonpreu el mateix dia, no. El meu cor no ho aguantarà.

Vam rebre un missatge d'un charcuter del Bonpreu que et tenia vist i et volia conèixer. A partir d'aquí. Què?

Què? Vaig anar a comprar pernil dolç ben tallat finet al Bonpreu i el tinc a casa per menjar-me'l. Però era ell? I vaig conèixer el charcuter

del Bonpreu. Hola! Hola! ¿Cómo no beber química? ¿Et va a agradar?

És que em va passar dissabte això i us ho volia explicar en algun moment i entre tot I no hem trobat clar amb totes les coses que hem passat. Però com has aguantat dos dies, ara. Et va agradar? És que us volia portar el perril dolç aquí. Ens la bufa el perril. Et va agradar o no? A veure, va ser una interacció petita, però sí que té molta presència. Ah, sí? Té molta presència. What the fuck significa això? A veure, explica'ns com arribes, com entres, si agafes número, si t'esperes. Era ell i dos companyes i m'apropo i dic hola, bona tarda. I em diu, reacciona així en xoc, diu, què fas aquí? Jo li dic, vinc a comprar. Tu ja sabies que era ell, aquest roleplay, que és literal. A mi m'encanta. Portava la xapa amb el seu nom.

Aquell home me fa que encara no sabem si és Ferran, Francesc, Fèlix, Fran. Poden ser tantes coses.

I li dic, vull una mica de pernil. I diu, vols que te'l talli ben finet? Però que et va servir amb els pantalons, els corbells. Com ho estàs explicant? No, jo em va tallar el pernil i jo li vaig dir, però pernil dolç, perquè em va oferir un pernil serrat, i jo li vaig dir, no el dolç, perquè hem de començar una mica light. I llavors va començar-me a tallar el pernil i em va preguntar què feia aquella nit i jo li vaig dir, vaig al Cabrón Roca amb en Roger, en plan, avui marxem una mica de Barcelona, i diu, tinc moltes ganes de venir el dia 15 al Coliseu, perquè recordem que vindrà el Coliseu. I dic, ai, que ben amb algun col·lega, amb algunes amigues, i diu, no vinc sol perquè el vaig trobar a l'entrada així, com a última hora. El xarcut està convidat a venir al backstage. I tant, i tant. Quan ell vulgui. I no us heu passat números, contacte d'Instagram? Va ser només laboral, diguéssim, la relació.

Home, laboral no ha estat mai la relació.

I no l'has seguit? Saps el seu Instagram? No sé res, no sé res, però això ja ho anirem descobrint.

Ell ho està jugant fort, eh? I quina impressió vas tenir tu. Ella estava molt en el paper de xercoter i al final també estava treballant amb les seves companyes del costat,

però és això. I ses companyes sabien qui eres tu? No m'hi vaig fixar. I te va agradar, inclús, vestit de. Bé, és que la Humillota té un rotllo fetixista, no? Vestit de xercoter. Amb el gorrito i tot això.

Aquest gorro és delicat, eh? Si t'agrada algú de devota, n'és.

Exacte, vol dir que ja t'agrada de totes maneres.

I ens anirem veient. És una història que ja no és només teva, sinó de tots. Us portaré el pernil perquè el tasteu i ens el mengem junts. Meravellós. Parlant de petons ens escriu també un oient sobre el debat que tu Juli vas obrir ahi al final del programa i ens ho explica en primera persona perquè diu que ha estat embolicada amb un actor i ens diu hola perfectes m'estic desvirgant amb el whatsapp del programa perquè a l'ocasió s'ho mereix. Estic esmorzant i acabant el programa d'ahir on parlàveu dels actors, els petons a escena i com afecta en la parella. Diu, bé, jo soc actriu, de moment només em coneix ma padrina, i he estat una temporada quedant amb un actor. I he de dir que poder molèstia no és la paraula, però confesso que vaig fer el que deia el Carandell. Vaig analitzar el morreig que feia amb un altre actriu dins la ficció i no diré la conclusió a la que hi vaig arribar, però ja no quedem per fer-nos petons. Creieu que soc a part de tòxica pel que veig poc professional? Debatiu, perfectes, us adoro, un petó.

Jo penso que com l'ídol de Jaume Miranda diria, ets humana. És que ets humana, no passa res i crec que no implica. Ser tòxica seria haver-li muntat, depenent de quin espectacle, però haver decidit que no ho saps gestionar i dir, mira, doncs segueixo endavant i poder, no puc veure'm amb aquesta persona perquè no sé com col·locar tot això que em passa, no és dolent, això ho hem explicat molt. O sigui, sentir gelos per ser pot no ser dolent, vull dir, el problema és com ho manifestes, com ho gestiones, com ho canalitzes, però no, no som perfectes i tots som humans i tots sentim un munt de coses alhora. Sí, totalment.

Jo he de dir que en Roger s'ha deixat una part del missatge que diu que aquest actor amb qui ella s'enrotllava és un actor que més padrines

coneixen. Conegut. Molt conegut, sí. Sí, perquè diu que aquest sí que les padrines coneixen bastant.

Li suma misteris i història, clar, que no tenim cap pista. Qui creieu que és? Home, vol dir que surt com si fos ahir. Home, pot ser des d'en Carlos Cuevas fins a n'Imanol Arias, o n'Antonio Resines, vull dir, és molt aleatori, clar.

Ah, A mi em sap greu perquè vaig dir que miraria el Com si fos ahir i no he tingut temps i no he pogut enganxar-me. Ho vaig prometre la temporada passada. És que crec que és apassionant. Pots recuperar quan vulguis.

Passen 6 minuts de dos quarts.

Juli, cal que parlem d'una de les nostres llibres catalanes predilectes, començant per Batguial.

Sí, ahir vam parlar d'ella perquè està de gira per Llatinoamérica i està aprofitant per fer moltíssima promoció, cosa que ens fa feliços perquè així la tenim una mica més. A banda, està sent especialment honesta i divertida i la sentim més propera que mai. I precisament la paraula perfecta per descriure les seves últimes declaracions és honesta, perquè Alba Farel ha estat molt i molt sincera parlant d'una polèmica de fa uns tres anys.

Us refresco la memòria, l'hivern del 2023, Batguiel és convidada al concert de Raúl Alejandro a Puerto Rico, i en aquell moment, clar, en Raúl i la Rosalía feia pocs mesos que ho havien deixat després de tres anys de relació. Va ser una ruptura sonadíssima de la qual es parlava sense parar, i molt important. Tot plegat amb un rau en fase de despid. Que arriba l'exèrcit. Ja són aquí els exèrcits. L'exèrcit del despid i de la gelosia. Un context, per tant, especialment delicat, que col·locava la Batguial en un punt ben bé al mig de tot i complicat. I almenys el conseller Raúl Alejandro va insistir a Batguial que li parregés. I ella va dir que no. Aquesta va ser una polèmica de les grosses, llegida amb mil perspectives diferents, però que mai va acabar de quedar esclarida. Per què Batguial en aquell moment va rebotjar-li un ball a Raúl Alejandro? Que tampoc no caldria que donés explicacions. Efectivament, Marta, per començar, a tu què t'importa? Ara. No és la seva obligació donar cap mena d'explicació perquè tu pots negar o acceptar on val a qui et doni la gana. Ara, molt ben dit, ja. Però en una entrevista d'aquests dies, mentre feia promulsa per Puerto Rico, li van demanar, és veritat que molt educadament, com havia anat la situació, si s'han empenadiat, si ara, vista en perspectiva, ho hagués fet diferent I ella ha respost amb una maduresa. Amb una mirada clarivident i amb una sinceritat que només podem aplaudir. Són declaracions a Molusco TV.

En ese momento justamente no me arrepiento de nada. Preferí no salpicarme con ese tema. Preferí quedar de. Ay, que si esa o que esa o no bailo con él, él ha invitado y ella no baila. Preferí quedar de eso. Que no de, ay mira, pero ella va de amiga de Rosalía y luego se pone y le perrea a Rau. No sé, de los dos lados me hubiese salpicado mal. Yo, choose your fighter, ¿sabes lo que te quiero decir? Entonces yo elegí no buscarme, ya no con Rosalía porque sé que ella no hubiese tenido ningún problema, sino más con la proyección de mí misma hacia el público. Hay que recordar. Rosalía y Raúl son artistas más grandes que yo, son más conocidos que yo. Tengo que vigilar como yo me doy a conocer al mundo. Y yo en ese contexto no me quería dar a conocer por la chica de Barcelona que después de que Raúl y Rosalía lo dejen le pega el culo a Raúl. M'encanta.

Totalment. Tan transparent. Es que és això. La veig tan centrada, tan maca. Tan natural, però tan conscient també de cada cosa que diu. I explica, genial, i amb total transparència, per què en aquell moment va prendre una decisió i no una altra.

Ja fa temps que aquí estem elogiant molt com la Badia el parla amb la premsa. Perquè es nota un canvi, però. Tinc moltes ganes que torni aquí. Per poder-la tenir també aquí. Que amb ondes igualment no vindrà, eh? Que això ja pots tenir. No hi ha ondes que la convencin.

Ah, jo sé, que no surti. No, no, no, a Catalunya en general, a Catalunya Ràdio també, que s'expliqui en català, amb la premsa d'aquí.

Quan va començar sa promoció de màscara també a s'estat espanyol, ho feia igual d'excel·lent que ho estava fent a Llatinoamèrica.

Ja fa temps que aquí estem. Fixant-nos en com respon a la premsa i aquesta manera que té tan tranquil·la també de dir les coses que pensa tal qual, però amb un discurs molt ben articulat.

I una capacitat també d'adaptació total amb l'entrevistador. O sigui, va en el programa que vam comentar ahir, que no em facis dir com es deia. La Xoza. Mai ho oblidaré, jo. La Xoza. La Xoza, que era un caos total de crits i un desgavit. I ella s'adaptava i es posava en el seu to. Una entrevista més tranquil·la com aquesta, més pausada, també.

Molt bé. I no només amb la premsa, sinó que també ens arriben gairebé cada dia missatges dels oients, del 677, 27, 10, 58, dient "Jo una vegada me la vaig trobar", ens envien la foto amb ella. Que els atén, es fa aquest selfie junts, i que és una cosa que a ella no li agrada, i que moltes vegades ha explicat que és una persona més aviat freda, i que aquest contacte constant amb fans i, al final, gent que no coneix, l'atença una mica, però tot i així, que la tia està entregada.

Crec que està en una molt bona etapa, i com es passa a tots, quan ets feliç i estàs content amb la teva vida, doncs es nota. Mira, 4 minuts i tres quarts. Hem de parlar també de Rosalía.

Hem de parlar d'ella perquè, igual que Batguiel, Rosalía sap que cada pas que fa és analitzat amb lupa. Les artistes intel·ligents vigilen cada declaració i cada gest perquè saben que tot pot tenir milers de lectures i segurament per això en el seu moment la Rosalía ja es va eliminar el Twitter. Però clar, de fet no se'l va eliminar, va fer això que pot fer que és desactivar-lo. Quan? Això ja fa bastant de temps. Em penso el que passa durant aquesta promoció de looks. El que passa que quan el desactives no vol dir que s'elimini, vol dir que queda com en l'aire durant una època.

Fins que. Com a espectador extern, tu pots veure el perfil desactivat?

No, pots entrar a Rosalía, però posava perfil desactivat, posa. Ah, t'ho indica el mateix que jo. Fins que aquest perfil, al cap de 30 dies d'aquesta desactivació, és totalment eliminat. Ah, ok. I ara sí, efectivament, ha estat eliminada de Twitter, el seu usuari ja és d'algú altre, i això implica que tots els tuits de la Rosalía s'han perdut en el forat del temps. Ah, no, això sí que em sap greu, eh. Aquell fuckbox de 2019. Justament aquests tan polars són a Google. A Google Images ho trobaràs.

Estan al meu mòbil, de fet, probablement. Sí, segurament. Bé, i de la Rosalia saltem a un dels seus exnòvios més famosos, que és C. Tangana.

Avui especial ex-nòvios de la Rosalía, entre en Raúl i ara l'Antón.

Quin gust, però, que citis a fer tan gana, perquè és un nom que des de 2021 que quasi no el citam.

Uf, aquella foto d'ahir a mi m'ha posat la pell de gallina.

És que de sobte sembla que tenim novetats del madrileny.

I és el que dèieu, que és extremadament noticiable, perquè d'ell fa molt que en sabem ben poques coses. Personalment sabem que va ser pare a principis d'abril amb la seva parella Rocío Aguirre, que és una fotògrafa chilena amb qui duen gairebé 6 anys. I és veritat que en ser tan gana no ha dit res sobre aquesta nova fase com a pare, però gràcies a Déu la Rocío és addicta a Instagram. Sí. I ha inundat les seves xarxes de contingut de criança on podem saber alguns detalls d'aquesta família. Sabem, per exemple, que és un nen. Que ella li ha donat el pit, que no fan xarenting, és a dir, tapen la cara de la criatura, no l'ensenyen, i que porten un cotxet que es desmunta moltíssim, he pogut veure jo, i que ella en va fer una promoció. La marca es diu Jane, i jo ho he consultat. Janer, Janer. Janer, disculpeu. Es diu Janer, i jo ho he consultat amb una experta anònima, amb un nivell d'exigència molt seriós, que m'ha dit, no està al top 5 de cotxets, però és un clàssic, Janer.

L'experta era Montaner Marta. Sí. Sí, perquè mira que ara ja fa temps que no gasto cotxet jo, però una es queda marcada per aquells noms. Bugabú, Jules, Civex, Upa Baby, Stoke. Bueno, al final. Fins que Marta arribarà un dia. Que canviarà. Que canviarà.

Sí. I què diràs, estic desfasada? Sí. Hi ha una moda que se m'ha perdut aquí. Sí, i ja està bé també que sigui així. I estarà real, efectivament. I a banda de tenir una criatura de mesos, és cert que en ser tan gana també ha anat apareixent, no ho hem comentat, però aquests mesos ell ha anat comentant publicacions sobre política, per dir la seva, sempre pel cantó més de l'esquerra. Per tant, sabem que és viu. Hem anat rebent estímuls i hem anat sabent que ha anat fent la seva. Aquí el drama, com dèieu, és a nivell professional.

Que fa molt allà. Jo el veia allà com cineasta, saps?

Que fa molt allà. Jo el veia allà com cineasta, saps? Com totalment apartat del món de la música.

Estava enfocadíssim en això, sí. Ell va deixar la música el 2022, després de publicar alguns extras del seu disc famosíssim del 2021, el madrilenyo.

Ho va canviar tot. Ho va canviar tot.

I és veritat que és el que deies, Marta, des d'aleshores, professionalment l'hem vist molt poc, i sempre tirant endavant aquesta aventura de cineasta, amb un documental sobre ell primer, i després amb aquest documental que en Roger em penso que et va agradar tenir tant i vas plorar, o m'estic equivocant? No, crec que hagués pogut plorar. I va guanyar premis, oi? Em sona, em vol sonar. Era aquest documental sobre l'artista flamenc

Gerai Cortés el 2024. Va estar nominat en Esgoya, no sé si va guanyar. I de fet, en Setangana, a totes les coses d'Esgoya, ja sigui festa de nominats. Sí que el van guanyar a la millor cançó. Ell sí que hi anava, en Setangana, però en canvi en els premis musicals tipus Los 40, per molt que no traguis disc, te conviden. Allà no hi anava.

I també el Premi a millor documental, eh? Va guanyar-lo? Sí.

I això pareixia que volia abandonar sa música, quant ho bé dius, no, Juliana?

No, no, i professionalment, des del 2024, després d'aquesta pel·lícula sobre Gerard Cortés, silenci.

Fins ara. Perquè ahir, a mi em sap greu perquè avui, l'Ondas, el charcuter del Marc Andreu i aquesta bomba, vale? Ahir, en ser tangada, va penjar un incestori. Què diu ja? És una fotografia així granulada, on apareix la seva cara, una fotografia en blanc i negre, i a partir d'aquí els rumors s'han disparat. Molts apunten que podria estar preparant el seu proper disc, que seria un senyal que està a l'estudi, preparant el cinquè àlbum. Tant de bo. Ara és important que quedi. Avui no seria moment de dir fake news. És tot rumorologia, però és veritat que ja són molts els mitjans que se n'estan fent ressò i que estan recollint algunes de les teories sobre com podria ser aquesta tornada a la música. Si us he de dir la meva opinió personal, que d'això va aquest programa. Crec que tota aquesta gent tira més d'il·lusió que de fets, però jo sempre he estat a favor de creure en alguna cosa abans de caure en la desesperació. Mira en Marc Andreu, ell confiava en l'Hondas quan ningú feia. Per tant, veurem com avança i tant de bon se t'engana em posi un punt a la boca. I ja ho va dir en Josep Montero.

De la il·lusió vivint. Sí, sí.

I que no menges amb la il·lusió. Penses que sí, però no. Però llavors, què creus que ens vol dir l'artista, Juliana? Que li agrada la foto. No, és que de vegades se l'ha canviat, se l'ha posat a Instagram. Ha fet un moviment. Molt notori, quan ella és una persona molt discreta. L'està creant segur, no sabem què. Alguna cosa ens vol dir, home.

Si he d'apuntar, o si he d'apostar, jo crec que. Perdoneu que m'he pres una copa de cava i m'ho estic notant, eh? No, sí, clar, tots ens notem. Si he d'apostar, jo diria que pel·lícula abans que música. Marta, jo li vaig veure, et recordo que ell i jo ens vam enamorar, perquè jo vaig anar a cobrir la roda de premsa quan va fer la pel·lícula sobre ell mateix, de fet. Sí, es va enamorar? Jo em vaig enamorar, de moment deixem-ho així. Ell em va dir que jo li havia fet una molt bona pregunta i em va mirar fixament als ulls. Uf! I jo el vaig veure parlar amb un convenciment durant tota aquella roda de premsa del seu nou projecte que em va donar realment la sensació que la música era una etapa com molt superada.

Però fa 4 anys, no? 2022? Ah, no. 2024 des d'ahir la pel·lícula i 4 que no fa música. Però clar, ha estat pare pel mig, que també és una experiència transformadora.

I que pot ser que tingui coses a explicar, que tingui ganes de fer música de nou.

Un artista deu tenir això, que quan se li mou alguna cosa per dins té les seves plaques tectòniques en moviment, també.

I perdonau, jo si no m'equivoc, ara mateix està fent una gira en actiu amb el seu antic grup de rap amb qui va començar, que és AGZ Agoracein. Això és veritat. I està publicant molta cosa d'aquest revival de rap, que és molt de ninxo el madrileny, però és un grup molt reconegut, és un poc com la Paung Gang d'aquí. ¿no? Sí, sí. Per dir-ho d'alguna forma paral·lelística. I potser aquest canvi de foto simplement vol dir que està abraçant aquesta nova etapa revival amb Agora Fein i ja està. Tant de bo no sigui això i sigui un disc en solitària.

Tant de bo, perquè entraria molt bé ara de sobte un disc de. Un Ondas i un disc de Setangana.

Cap a casa directe amb el cotxe. Por el culo que diuen en castellà. Pel cul. Que diuen en català.

Molt bé.

Abans de marxar, Jaume, hem de parlar del nou rodatge de l'Úrsula Corbero, que ja n'hem parlat aquests dies. És un rodatge que s'està fent a diferents pobles catalans.

Sí, ja fa uns dies que vàrem anunciar que tota aquesta setmana hi hauria un rodatge a Prats de Lluçanàs, la filmació de Hi ha algú al jardí, que és la nova peli del mestre de terror Jaume Balagueró, que és aquest gran rei de gènere, amb la saga Rec, per exemple, i amb l'Úrsula Corbero com a gran estrella. El guió gira en torno a una menor de 10 anys que veu fantasmes i aparicions a casa seva i, conforme avancen els fenòmens paranormals, la trama tomba cap al thriller criminal. I a partir d'aquí, la peli estaria inspirada lleument en el cas de la farmacèutica Dolot tapant la font. S'ha de mirar lleument a veure què vol dir. Jo vos he de dir que, segons sa font, n'hi ha que me diuen que sí que està inspirada al lleument amb sa farmacèutica de l'Hot, n'hi ha que no, però mire'm, és igual, tenc un premi ondes ara mateix, això és lo de més, no? En qualsevol cas, tenim en Ursula Corberó rodant a Prats de Lluçanes, això és a Segull, a Prats de Lluçanes, perdoneu, no sé pronunciar perquè mai he sortit de Gràcia. I segons mos informen, aquest llargmetratge se roda en català i suposaràs gran retorn a sa llengua materna per part de sa actriu, que de fet ella ja mos ho va anunciar, no? Ella havia avisat, sí, sí, que faria un projecte en català. Ara mateix sabem, gràcies a ses nostres estimades seguidores, que estan rodant el PIB, que és una antiga escola residencial privada que ara funciona com a set de filmacions.

Amb viatges especials atona el set de rodatge de la nova pel·lícula d'Urso, La Corberó. Sí, es grava a l'antiga Escola Pibia, una escola privada i molt tètrica. On també es va gravar La Messias. I ahir estava ambientat de Nadal i avui de. Primavera! O tardor. O tiu, eh? Eren com una mena de girassols a la porta. No estava gaire clar. Però demà tornarem a passar. Total, molta gent i molts carrers tallats i molt mala circulació. Ho actualitzarem. Som víctimes de. De la fama. Elles són ideals.

Sí, sí, per les víctimes de la fama i per les nostres reporteres. Aquest matí m'hi he apropat. I què? Perquè em cau a prop de casa. Dic, doncs, escolta'm A veure si veus la teva ex, no? Mira.

L'Ursula. Ah, l'Ursula, és veritat. Fa tants anys que no me'n recordava.

És que. És la primera vegada que fas feina en exteriors, no?, Tu mai fas de detetiu del cor.

Ell mai surt d'aquesta oficina. No, va anar a la patisseria del Morreig,

igual que la Rosalia, amb en Marc Andreu, que van tenir una cita de nòvios. I cita amb en Marc Andreu. Però sé que hi ha obres a l'Hospitalet de la Rosalia i m'envies a mi, com un sicari.

A mi se'm fot una muntanya anar fins a l'Hospitalet des de Vic. Imagina't jo de gràcia, no sé ni on estar. Però hi havia moviment o no? Sí, m'hi he plantat i he intentat passar desapercebut com si fos un veí. De manera que he agafat tot el vidre que tenia a casa, me l'he portat en una bosseta, perquè he vist per Google Street View, al voltant del PIB, hi havia un contenidor de vidre. Allà no fan porta a porta, eh? No, dic, t'aproparàs allà i aniràs tirant les ampolles. No treguis el tema, és molt pesat, eh, Marc Andreu? No, escolta'm, perdona, m'he fixat. A Tona hi ha porta a porta, però el vidre no. El vidre va en contenidor. Fan un híbrid.

Una mica més complicat. Aviam si la gent s'acaba ja de voler tancar a casa per tota la vida.

El discurs, sisplau, el discurs dels ondes, no fem res del porta a porta, vale? Jo ho demano, vale? Marta, m'hauré de controlar.

No pot venir aquesta tia. Ha dit tres paraules, de fet, eh? No porta a porta.

No el porta a porta.

A mi una cosa, m'ha sorprès molt que en Roger en el seu primer dia de Detectiu del Corp vulgui passar discret per un set de rodatge i lo que tiri és vidre.

Que devia sentir-ho clar. És lo més escandalós que hi ha.

Llavors, m'he trobat que estava tot ballat, no m'he pogut acostar, és que ni 100 metres en el set de rodatge. De fet, us he portat dues fotos. Que en Marc Andreu m'ha dit són terribles, ni les posis aquí. Es veu el carrer tallat, es veu un autocar, que això ja ens dona alguna pista de segalés, però és un autocar antic. Podria ser sa sortida escolar de qualsevol col·legi. Sí, anava a dir pista, a mi em sembla fluixet. És un autocar que no és modern, és un autocar dels anys 90, aquest. M'agrada molt que avui estiguis tan implicat. No he vist a ningú, només un senyor que m'ha vingut, molt amable, amb una armilla, i m'ha dit si podia deixar de fer fotos i tornar-me'n,

però no havia vingut. Algunes seguidores ens van informar que hi havia tanta i tanta figuració en aquests dos rodatges que ja estan tenint. Avui no t'has trobat allà figuració especial, vestida com dels anys 90?

No, el que m'he trobat és aquest autocar. Que formava part del set, no és que hagués arribat un autocar ple de gent, sinó que estaven rodant amb aquest autocar davant d'aquesta escola, que és una escola que ja no s'utilitza, que va tancar l'any 2020, escola pibe, que havia estat un internat.

Això fa molt mal rotllo, eh? És el típic que et diuen, no, anem a passar-hi la nit perquè segur que sentim. No comptis amb mi. 100%.

I aquí hi van rodar la Messias dels Javis, també, en aquesta escola. Per tant, es fa servir de.

Ah, quan les nenes comencen a reinserir-se en societat. L'he tornat a veure, la Messias. Increïble el mal rotllo que fa. Increïble. Jo no sé si la tornaria a veure. Això és com Cisne Negro, que t'agrada molt, però no hi vols tornar. Un cop ja. No, però jo volia, per tot lo de la bola negra i tot, tenia ganes de tornar-la a veure i realment. Uf.

Bé, us anirem informant d'aquest rodatge, però jo no prometo aconseguir res més. Home, per lo que has fet, ja hi aniré jo. Un dia intenta entrar cap a dins el rodatge. Sí, de cop dirigeixes en Úrsula. Nois, felicitats a tots. Enhorabona. Enhorabona, eh? Fins aquí aquest primer programa post-ondas.

Quina barbaritat, jo estic com en xoc total. Ens estimem i us estimem. Moltíssim.

Fem una pausa i tanquem la tarda.

Y también para que no surti de aquí, de Cataluña Radio, por ser un sólido ejemplo de la evolución de la radio. ¡Vaig a que plor!